Enviat per Isabel Yglesias el Dm, 12/07/2011 - 17:49
Estimat Pep:
Gràcies per un resum tan exhaustiu de com vas viure la Festa Major. Em deixa, però, amoïnada: em preocupa que diguis que l'any vinent no aniràs a Completes. Que tu, que et dius responsable d'haver popularitzat l'Himne a Sant Zenon, deixis no només que uns "ganàpies" destrossin un acte solemne i nostrat sinó que, sobre tot, et facin desistir d'assistir-hi, em sap molt greu – sobre tot per si aquesta és la opció de més d'un arenyenc.
Evidentment, crec que el "pastisser qui no boti" va ser una falta de respecte a la persona de l'Estanis i a la institució de l'alcaldia i del consistori mateix, com bé diu en Miquel Colomer. Però crec, sobre tot, que aquesta falta de respecte s'emmarcava en una falta de respecte general contra l'Església, tots els qui hi érem (creients o no), contra les Completes i, amb elles, contra les tradicions arenyenques. Quan va arribar el "pastisser qui no boti" ja feia estona que un grup de gent estava entonant cançons (La presó del rei de França, per exemple) que feien difícil seguir les Completes a l'interior.
Que la parròquia es vagi omplint a mesura que avancen les Completes; que s'obrin les portes en el moment final de l'himne per a que hi càpiga més gent i l'Himne se senti de fora a dins i de dins a fora; que el cantem ben fort i que ho així fem tant els de dins com els de fora és ja una tradició i un ritual d'inici de festes. Sabem que hi ha gent a qui no agrada, però també que ha anat guanyant còmplices i adeptes amb els anys (fins i tot el Pare Mateu somriu marcant els temps a la munió de gent que s'uneix al cant).
Per tot això, crec que més que deixar d'anar a completes o criticar els "ganàpies", el que hauríem de fer (i et demanaria encara més a tu, com a "popularitzador" de l'himne que ets) és explicar a aquests "ganàpies" unes quantes normes de respecte bàsiques – i, de pas, que per a que es perpetuïn, les tradicions s'han de respectar (tot i renovant-les, és clar: una cosa no treu l'altra). I és que ja sabem tots, i encara més a Arenys, que les tradicions són necessàries, imprescindibles: són els nostres orígens, la nostra identitat. I ja sabem que qui perd els orígens (i el respecte als orígens) per la identitat.
Comentaris
Completes
Enviat per Isabel Yglesias el Dm, 12/07/2011 - 17:49
Estimat Pep:
Gràcies per un resum tan exhaustiu de com vas viure la Festa Major. Em deixa, però, amoïnada: em preocupa que diguis que l'any vinent no aniràs a Completes. Que tu, que et dius responsable d'haver popularitzat l'Himne a Sant Zenon, deixis no només que uns "ganàpies" destrossin un acte solemne i nostrat sinó que, sobre tot, et facin desistir d'assistir-hi, em sap molt greu – sobre tot per si aquesta és la opció de més d'un arenyenc.
Evidentment, crec que el "pastisser qui no boti" va ser una falta de respecte a la persona de l'Estanis i a la institució de l'alcaldia i del consistori mateix, com bé diu en Miquel Colomer. Però crec, sobre tot, que aquesta falta de respecte s'emmarcava en una falta de respecte general contra l'Església, tots els qui hi érem (creients o no), contra les Completes i, amb elles, contra les tradicions arenyenques. Quan va arribar el "pastisser qui no boti" ja feia estona que un grup de gent estava entonant cançons (La presó del rei de França, per exemple) que feien difícil seguir les Completes a l'interior.
Que la parròquia es vagi omplint a mesura que avancen les Completes; que s'obrin les portes en el moment final de l'himne per a que hi càpiga més gent i l'Himne se senti de fora a dins i de dins a fora; que el cantem ben fort i que ho així fem tant els de dins com els de fora és ja una tradició i un ritual d'inici de festes. Sabem que hi ha gent a qui no agrada, però també que ha anat guanyant còmplices i adeptes amb els anys (fins i tot el Pare Mateu somriu marcant els temps a la munió de gent que s'uneix al cant).
Per tot això, crec que més que deixar d'anar a completes o criticar els "ganàpies", el que hauríem de fer (i et demanaria encara més a tu, com a "popularitzador" de l'himne que ets) és explicar a aquests "ganàpies" unes quantes normes de respecte bàsiques – i, de pas, que per a que es perpetuïn, les tradicions s'han de respectar (tot i renovant-les, és clar: una cosa no treu l'altra). I és que ja sabem tots, i encara més a Arenys, que les tradicions són necessàries, imprescindibles: són els nostres orígens, la nostra identitat. I ja sabem que qui perd els orígens (i el respecte als orígens) per la identitat.
Abraçada i fins aviat,
Isabel