Tinc un bosc de faristols al meu local
a on floreixen les cançons que em turmenten,
un armari vermell tot ple de fulles
i una estora de gespa sota el peus.

Maniquís de nena i de senyora
amb cordes de niló i diapasó,
uns timbals que anuncien la tempesta
i boira pixanera en Fa major.

Hi tinc també, fruites silvestres
que pengen de girafes de tres peus,
un cable del color de l'atzavara
i un planisferi blau a la pared.

En aquest racó de món hi ha sons de broma
i un porquet que fa soroll quan el pessigues,
cants d'ocell que volen més d'un to
des d'una flauta dolça de cotó.

Fotos i cartells antics de clubs de jazz
músics pobres que improvisen en directe
i una finestra transparent
i mil psicofonies del present.

Hi tinc també, un paisatge feréstec
on visc content, salvatge i atrapat,
les partitures son plenes d'insectes,
la fauna i flora viva del local.

David Xiberta

.