Enviat per JOAN GIMÉNEZ i CABRILLANA el Dij, 13/12/2012 - 08:41
Jo considero que tot és més simple i reduïble a expressions força mínimes. Estem parlant de la dreta, i en bona part d'aquella més rància i defensora a ultrança del moviment, dotada amb un generós marge de vots que l'han afegit ales per sobrevolar i abonar tot el territori amb els anhels de tota la vida, a ple caprici. És "normal", doncs, que cerquin el centralisme, el conflicte, el desgast i la reducció. Així poden tots aquests engominats infumables jactar-se de la seva victòria, dels seus "trapitetjos", d'haver estat capaços de doblegar qualsevol voluntat contrària als ideals, malgrat que ho sigui a costa d'eliminar cultura o drets bàsics. I, en definitiva, persegueixen tenir via lliure per fer i desfer al seu antull, d'emprar el tràfic d'influències per beneficis propis (per exemple, el cas dels trajes de Camps) i d'utilitzar amb la supèrvia que els caracteritza aquella expressió tan rància com era "no sabe ud. com quién está hablando".
Veritablement, tot plegat són els seus objectius, però som nosaltres, el poble, qui tenim l'eina per donar un cop de timó a aquest vaixell sense rumb; i l'eina es diu vot a les eleccions.
Comentaris
Jo considero que tot és més
Enviat per JOAN GIMÉNEZ i CABRILLANA el Dij, 13/12/2012 - 08:41
Jo considero que tot és més simple i reduïble a expressions força mínimes. Estem parlant de la dreta, i en bona part d'aquella més rància i defensora a ultrança del moviment, dotada amb un generós marge de vots que l'han afegit ales per sobrevolar i abonar tot el territori amb els anhels de tota la vida, a ple caprici. És "normal", doncs, que cerquin el centralisme, el conflicte, el desgast i la reducció. Així poden tots aquests engominats infumables jactar-se de la seva victòria, dels seus "trapitetjos", d'haver estat capaços de doblegar qualsevol voluntat contrària als ideals, malgrat que ho sigui a costa d'eliminar cultura o drets bàsics. I, en definitiva, persegueixen tenir via lliure per fer i desfer al seu antull, d'emprar el tràfic d'influències per beneficis propis (per exemple, el cas dels trajes de Camps) i d'utilitzar amb la supèrvia que els caracteritza aquella expressió tan rància com era "no sabe ud. com quién está hablando".
Veritablement, tot plegat són els seus objectius, però som nosaltres, el poble, qui tenim l'eina per donar un cop de timó a aquest vaixell sense rumb; i l'eina es diu vot a les eleccions.
Així que és cert, com dius, que ull viu!