lo doctor camina
lo doctor riu, lo doctor sua i no sa sap autentich, com passa amb tots los autentichs de veritat que mai surten al afotu. Lo doctor camina com tiempuatras amb el seu barret da palla, la sariana sobre la samarreta imperi, pantalons de rayadiyu, sandalias i mitjons grisos,clars, naturlitgh. S'atura un moment i sa treu lo mocador ben planxat per aixugar-se la suor del clatell i pujar-se les ulleres amb una ganyota, mentres de reull veu les xicotes passar. ha arribat l'estiu, pensa i medita an totes les coses i en cap. Despres d'un suspiro i una discreta escupinada a lo plataner mes proper, s'ajustará lo diari ca porta sota lo braç i accelerará les seves passes pim pam pim pam cap a l'Ateneu, lo autentich varadero de los grans homens d'Areins i sa comarca.
L'Ateneu, incontinent, ombrivol, amb aquell aire de sala d'espera sovietica que lo caracteritza.
