blog de waropa

Aquesta tarda he acabat de llegir 'El médico' escrita per Noah Gordon amb traducció de Iris Menéndez.
Com sempre llegir aquest autor és un regal i aquest llibre feia temps que el tenia 'pendent', no sé per què, però fins ara no l'he arreplegat.

Si m'ha sobtat?.A mi la mort sempre em sobta.
Des de casa m'expliquen que en Fidel Soler ha mort aquesta matinada.
Després de molts mesos malalt, el que sigui l'ha vençut. I no era fàcil. Ho dic pensant en la persona que jo vaig conèixer.
Sempre parlava o comparava l'actualitat amb la seva etapa com a alcalde d'Arenys (1983-1987) amb CiU... 'Quan jo vaig ser alcalde...' i així t'explicava els criteris que van seguir en aquell moment per tirar endavant la vila, Arenys.

I el fet de sortir al 'Sortim' del diari Avui ha provocat que una colla de gent (un tros d'Arenys, Salou, Igualada, Barcelona) tornéssim a treure el nas per Casa Oliban Arbanies, Osca.

Incoherent, d'animals, de ments pertorbades, de violència extrema durant tot el dia d'ahir. Els Mossos d'Esquadra van perdre l'oremus, per dir-ho d'una manera fina, ells i els que manen, perquè algú es va reunir per escriure el protocol d'actuació. En tot cas hi ha coses que s'han de revisar per canviar. Aquí hem de dir prou!

Avui tinc temps de parlar d'alguns dels llibres que he llegit. Ho faré de dos en dos, perquè sí!
El primer és 'Hikikomori' obra de teatre escrita per Jordi Faura i que es va estrenar al Villarroel. Retrat dels adolescents japonesos:
El Hikikomori: es mantenen tètricament reclosos, evitant tot tipus de contacte amb l'exterior
Les kogals: subcultura de noies i dones joves urbanes japoneses. Es caracteritzen per tenir ingressos alts que es gasten en moda, música i activitats socials. Algunes es poden permetre aquesta manera de viure amb els diners que els passen els seus pares, de classes alta. Però moltes, per poder 'conservar' aquest estil de vida apareixen en pornografia underground o venen les seves calçes (fetes servir) a les buruseras, en podríem dir botigues especialitzades.

Serà per aquestes petites coses que una es lleva al matí:

*Per veure sortir el sol a través de la finestra bruta d'un vagó de tren que va amb retard.
*Per arribar a la ciutat i córrer cap al metro ple de gent que no coneixes de res.

Ja ho tenim preparat, però no enllestit. Sempre queda feina a fer, temes per tancar. I s'ha d'anar treballant, pas endavant i anar tirant. No és el paper de la dona, però cal lluitar per no quedar oblidades.
No sé què té això de ser dona que a molts els fa por i s'inventen lleis, normes o s'imposen amb força física (manca greu d'intel·ligència)...

La Fundació Esclerosi Múltiple i Condis Supermercats organitzen la novena edició de la campanya 'Una poma per la vida'.
Els dies 6 i 7 de març en aquest supermercat, a Arenys en tenim dos: un a la part alta de la riera i l'altre al c/Ample, podrem comprar una poma solidària per un import de 1,5 €.

Ho tinc insta·lat a l'ordinador i molts matins la música, que jo vull, m'acompanya. Per desconectar i escoltar les cançons que m'agraden. Aquest matí he fet l'experiment de cercar música de Santi Vendrell i m'ha sortit!!

He tornat a tenir al meu costat el 'tocadiscos' de casa els pares, els seus 'elepes' han tornat. No ho he pogut evitar i he cercat a la xarxa coses d'ell, per recuperar-nos!