blog de Roser Maresma

Entra al bar, demana un tallat. Seu a la primera taula, a la de sempre, on hi ha llum i es veu la gent com passa.

Fa dos divendres vam anar al concert de Sanjosex, un dels grans d'aquest país, de fet segurament, un Lluís Llach de les noves generacions, no per l'estil musical, ni tampoc per la temàtica de les lletres, sinó per la capacitat d'escriure pensaments col·lectius importants i fer-ho amb qualitat.

El matí comença amb una situació d'aquelles de "no t'hi vulguis trobar mai".

Obro el diari. Ens passa una guerra pel davant i estem atònits. Ens la mirem des del sofà de casa o des del tamboret del bar. I ja està. Ah! no clar, que els Manel treuen un disc! Perdoneu! i Antònia Font i Brams, també. Totes les entrades de tots els concerts venudes gairebé abans de que s'hagin posat a la venda. El país ha embogit absolutament.

Segur que la majoria ja l'heu vist, però no m'he n'he pogut estar....

BONES FESTES!

Al començament no li agradava gaire... Sí, era simpàtic, divertit, agradable...

Les tecnologies 2.0 els permetien estar en contacte, i per aquelles coses que no se sap ben be perquè passen, es van començar a trobar cada vegada que un dels dos encenia el xat. Era com si estiguessin harmonitzats.

D’entrada va saber que li encantava, era perfecte, divertida, enginyosa....

I avui és el tal dia que fa un any.

Va ser una gran experiència, una gran gesta de tot el país i per sort, no es va quedar allà, sinó que ha anat fent camí.

Molt bons records i molt bon futur!

Si voleu veure-ho amb imatges o amb un vídeo:

www.arenysdemardecideix.org

Ara fa dies que no escric aquí a Can Arenyautes... però és que fer-ho no és cosa fàcil...
Per escriure-hi, cal fer un estudi profund sobre QUAN es pot escriure.
Per començar, queda totalment prohibit escriure els dijous. Els dijous són territori d'en xevig i si goses escriure, tingues clar que no et llegirà ni Déu!

La foto pertany a un trobament cosinal. Com la majoria ja deveu saber, vivim tots allà mateix! Tots juntets! Entre dos carrers hi ha tota la família Maresma. Doncs bé, això fa que un dijous d'estiu, tornes dels monòlegs que fan a la platja i en menys de 3 minuts et trobes amb tots els cosins, i la germana i la feu petar una estona...

Mentre dura el que s'entén com a matí, m'agrada anar a la Kru. En gran part per la llum que hi entra, però majoritàriament, perquè sempre hi ha algú amb qui tenir-hi una bona conversa.
He arribat, i efectivament, hi he trobat una bona conversa.