L'altre dia em va passar... Hi ha alguns dies a la vida, que no tens temps de dormir... Era l'últim cap de setmana de juliol, hi havia un concert dels Amics de les Arts a Mataró i la Girasol a Sant Pol, i a les 8 del matí havia de ser a la plaça del casino perquè resulta que a una companya del Cor de Noies se li ha acudit casar-se, i clar, s'ha de fer el corresponent comiat de soltera...
Escolto ix!, m'encanten! Però no deixo de pensar amb la Solidaritat Catalana per la Independència. Penso també amb tot el camí que hem fet. Recordo Brusel·les, recordo Arenys de Munt i recordo amb un somriure el 13 de desembre a Arenys. Han passat moltes coses i el nostre país ha canviat, ha sortit de l'armari i ara la independència està a la cantonada.
Moltes vegades, deixem de dir moltes coses que si ens deixessin escriure en un paper, les escriuríem. Un clar exemple d'això són les felicitacions d'aniversari. Si parles amb l'aniversariat, probablement li diguis un -Per molts anys! -Com ho portes? I com a molt un -Com t'ha anat el dia? o un -que acabi d'anar molt bé i que els gaudeixis molt!
Divendres vaig anar a Arenys de Munt a celebrar la Breda de la plaça. Com sempre, o almenys des de que jo en tinc consciència, hi tocava la Salseta. Com a totes les festes majors hi era tothom. Entre ells, el vicepresident (administrador petit) del patronat de Sant Roc.