Deprecated function: implode(): Passing glue string after array is deprecated. Swap the parameters a drupal_get_feeds() (línia 394 de /var/www/arenyautes.cat/includes/common.inc).
Ep, la veritat és que no m'ha motivat el llibre dle Benach, ja tenia pensat fer el post fa força temps.
En quan al Benet Maimí, trobo que aporta bastant més que altres doncs almenys té bloc (actualitzat constantment) i un perfil actiu a Linkedin. El Twitter, entenc que és una eina que demana molt més del polític i que no sempre és possible fer-lo servir bé. En tot cas, ja és un primer pas que s'hagi atrevit a obrir un perfil.
Salutacions
PD: Per cert, he canviat el nom del bloc (de fet, ho vaig anunciar aquesta setmana tot i que no ho havia portat a la pràctica) ara és clar i català "Tot és política".
Guillem,
m'has intrigat sobre el personatge.
Quina de les següents afirmacions no són certes?
És diu Carlo Pedersoli (Nàpols, 31 d’octubre de 1929)
És un campió de natació italià: va ser el primer nedador italià en baixar de la marca del minut a la prova dels 100 metres lliures
Va representar Itàlia als Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 i de Melbourne 1956.
Es llicencià en Dret el 1955 i parla sis idiomes.
La seva primera aparició al cinema fou el 1950, a Quo vadis, on hi feia de guàrdia de l'Imperi Romà.
És autor de les cançons d'alguna de les pel·lícules on participa com a actor.
El 2009 ha fet un espot per Bancaja, l'anunci de televisió s'acompanya amb la cançó Born to be alive.
Va fundar la línia aèria de càrrega Mistral Air.
És bon amic d'en Xevi i l'Elena i va ensenyar a nedar a en Pau.
Jo crec que n'hauriem de dir dia internacional de la Dona, i dic Dona en majuscules. Afegir treballadora és afegir-hi una obvietat, ja que jo no en conec cap de dona que no sigui treballadora.
Com que el que vaig a comentar "surt de dins", o sigui, d'aquell lloc del nostre cor on molt encertadament en l'Evangeli de Marc se'ns diu que surten tots els desgabells, vull aclarir d'entrada que la meva intenció no és trivial ni irreverent. Ho adverteixo perque "surt de dins". Bàsicament, de la meva vocació de cuinera i la meva afició a la gastronomia.
Sempre he pensat que una de les grans sorts que tenim els cristians és la manca de problemes amb la dieta. O sigui, que podem menjar els que ens sembli. D'acord, d'acord, durant la Quaresmas tenim unes quantes coses prohibides alguns dies a la setmana, i hem d'observar una actitud frugal a l'hora de menjar. Res de fartaneres. Jo diria que aquesta és una prescripció que, més que religiosa -consisteix en un període d'un cert dejuni jo diria que força comú en totes les religions- té un fonament de neteja de l'organisme, d'eliminació de greixos, toxines i col·lesterols varis, vaja.
Com que sempre acabem fent trampa, qui em digui que les diferents variants del bacallà amb cigrons (hi ha qui hi afegeix carxofes, altres ous durs,...) que s'acostuma a menjar Divendres Sant és una penitència li creixerà el nas com al Pinotxo. Amb la Quaresma en arriba la fastuosa cuina del bacallà, tan rica a Catalunya, sobre tot a Barcelona, amb un extensíssim receptari que val la pena repassar aquells dies en que, ai l'as!, no podem menjar carn (ni falta que ens fa...)
Aquests dies també podem passejar per la xarxa recordant Espriu. No és ben bé el mateix que una passejada per Arenys, però els qui no ens agafa prou a prop, ens hi hem de conformar.
El millor d'aquest homenatge a Espriu és que, en remuntar-nos a fa vint-i-cinc anys, hi ha molta gent que pot parlar en primera persona i compartir amb nosaltres records personals.
Ha estat una resposta massiva i magnífica. Gràcies a tots!
Ep, la veritat és que no m'ha motivat el llibre dle Benach, ja tenia pensat fer el post fa força temps.
En quan al Benet Maimí, trobo que aporta bastant més que altres doncs almenys té bloc (actualitzat constantment) i un perfil actiu a Linkedin. El Twitter, entenc que és una eina que demana molt més del polític i que no sempre és possible fer-lo servir bé. En tot cas, ja és un primer pas que s'hagi atrevit a obrir un perfil.
Salutacions
PD: Per cert, he canviat el nom del bloc (de fet, ho vaig anunciar aquesta setmana tot i que no ho havia portat a la pràctica) ara és clar i català "Tot és política".
Jo ja li dono l'aprovat si detecta aquest apunt i el contesta o replica.
I ja va per nota si arriba a obrir un espai a arenyautes.cat, encara que sigui només per fer-hi els apunts estrictament arenyencs....
Xavier, a aveure si a tu també et llegim més sovint per aquest barri, encara que sigui amb temes més mundans.
Pau i bits!
Encisadora, una imatge encisadoooooooooooooooora.
Guillem,
m'has intrigat sobre el personatge.
Quina de les següents afirmacions no són certes?
És diu Carlo Pedersoli (Nàpols, 31 d’octubre de 1929)
És un campió de natació italià: va ser el primer nedador italià en baixar de la marca del minut a la prova dels 100 metres lliures
Va representar Itàlia als Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 i de Melbourne 1956.
Es llicencià en Dret el 1955 i parla sis idiomes.
La seva primera aparició al cinema fou el 1950, a Quo vadis, on hi feia de guàrdia de l'Imperi Romà.
És autor de les cançons d'alguna de les pel·lícules on participa com a actor.
El 2009 ha fet un espot per Bancaja, l'anunci de televisió s'acompanya amb la cançó Born to be alive.
Va fundar la línia aèria de càrrega Mistral Air.
És bon amic d'en Xevi i l'Elena i va ensenyar a nedar a en Pau.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Bud_Spencer
Jo crec que n'hauriem de dir dia internacional de la Dona, i dic Dona en majuscules. Afegir treballadora és afegir-hi una obvietat, ja que jo no en conec cap de dona que no sigui treballadora.
http://www.youtube.com/watch?v=kRr51qiMTqc
Salutacions.
Josep Bayo
Sabies que en Bud Spencer era soci del CN Mataró i olímpic en natació? (bé, una de les 2 afirmacions és falsa...).
M'intriga perquè parles salat en aquesta fantasia...
Com que el que vaig a comentar "surt de dins", o sigui, d'aquell lloc del nostre cor on molt encertadament en l'Evangeli de Marc se'ns diu que surten tots els desgabells, vull aclarir d'entrada que la meva intenció no és trivial ni irreverent. Ho adverteixo perque "surt de dins". Bàsicament, de la meva vocació de cuinera i la meva afició a la gastronomia.
Sempre he pensat que una de les grans sorts que tenim els cristians és la manca de problemes amb la dieta. O sigui, que podem menjar els que ens sembli. D'acord, d'acord, durant la Quaresmas tenim unes quantes coses prohibides alguns dies a la setmana, i hem d'observar una actitud frugal a l'hora de menjar. Res de fartaneres. Jo diria que aquesta és una prescripció que, més que religiosa -consisteix en un període d'un cert dejuni jo diria que força comú en totes les religions- té un fonament de neteja de l'organisme, d'eliminació de greixos, toxines i col·lesterols varis, vaja.
Com que sempre acabem fent trampa, qui em digui que les diferents variants del bacallà amb cigrons (hi ha qui hi afegeix carxofes, altres ous durs,...) que s'acostuma a menjar Divendres Sant és una penitència li creixerà el nas com al Pinotxo. Amb la Quaresma en arriba la fastuosa cuina del bacallà, tan rica a Catalunya, sobre tot a Barcelona, amb un extensíssim receptari que val la pena repassar aquells dies en que, ai l'as!, no podem menjar carn (ni falta que ens fa...)
Aquests dies també podem passejar per la xarxa recordant Espriu. No és ben bé el mateix que una passejada per Arenys, però els qui no ens agafa prou a prop, ens hi hem de conformar.
Oriol,
Gràcies a vosaltres per explicar-nos anècdotes tan vostres en primera persona.
El millor d'aquest homenatge a Espriu és que, en remuntar-nos a fa vint-i-cinc anys, hi ha molta gent que pot parlar en primera persona i compartir amb nosaltres records personals.
Ha estat una resposta massiva i magnífica. Gràcies a tots!
Pàgines