Deprecated function: implode(): Passing glue string after array is deprecated. Swap the parameters a drupal_get_feeds() (línia 394 de /var/www/arenyautes.cat/includes/common.inc).
Ahir a la nit vaig llegir la teva entrada i avui l'he tornar a veure al Facebook. És realment preocupant -per generalitzat- que la divisió de rols segueixi encara tan vigent, sobre tot si es tracta de nens i nenes que s'estan educant en unes escoles on, si més no en teoria, aquesta divisió de rols no solament no existeix -o no hauria d'existir- sinó que a més a més es combat si apareix -o així hauria de ser.
Tot i la influència que té la televisió en la formació dels criteris dels nens i nenes, dubto que aquest fet sigui l'únic -i ni tan sols el més important- perquè es produeixin fets com el que comentes.
Sempre he pensat que som les dones les que -encara ara- eduquem els fills. Eduquem igual un nen i una nena, si tenim en compte que incoscientment encara arrosseguem una educació de tendència masclista? Hi ha, avui, una generació de mares que se n'han lliurat, d'aquesta influència educacional durant la seva infantesa i fins i tot la seva adolescència i joventut? Em temo que no.
No hem avançat tant. Les lleis no són res més que marcs que afavoreixen canvis. Això no vol dir necessàriament que, en el cas d'aspectes amb unes components antropol·lògiques, socials, culturals i -no ho oblidem- econòmiques, tan fortes com el patriarcalisme, les lleis impliquin un canvi real i efectiu d'actituds i models de relació.
Per tant, doncs sí, cal treballar per una societat que superi les desigualtats que comporta el patriarcalisme, altrament dit masclisme, desigualtat de gèneres o el que us estimeu més. I les dones, directament afectades, ho hem de liderar. D'entrada, revisant les nostres actituds més quotidianes.
De fet, m'he deixat algun pas...
S'arrebossen amb farina i es fregeixen per evitar que es desmunti en coureu.
El suc crec que va a gust de cadascú, es poden menjar sense suc. Jo ho he fet amb una reducció de caldo de pollastre afegint una mica de vi rosat i una picada.
fins@r@
enric
Numa folha qualquer
Eu desenho um sol amarelo
E com cinco ou seis retas
É fácil fazer um castelo...
Corro o lápis em torno
Da mão e me dou uma luva
E se faço chover
Com dois riscos
Tenho um guarda-chuva...
Se um pinguinho de tinta
Cai num pedacinho
Azul do papel
Num instante imagino
Uma linda gaivota
A voar no céu...
Vai voando
Contornando a imensa
Curva Norte e Sul
Vou com ela
Viajando Havaí
Pequim ou Istambul
Pinto um barco a vela
Branco navegando
É tanto céu e mar
Num beijo azul...
Entre as nuvens
Vem surgindo um lindo
Avião rosa e grená
Tudo em volta colorindo
Com suas luzes a piscar...
Basta imaginar e ele está
Partindo, sereno e lindo
Se a gente quiser
Ele vai pousar...
Numa folha qualquer
Eu desenho um navio
De partida
Com alguns bons amigos
Bebendo de bem com a vida...
De uma América a outra
Eu consigo passar num segundo
Giro um simples compasso
E num círculo eu faço o mundo...
Um menino caminha
E caminhando chega no muro
E ali logo em frente
A esperar pela gente
O futuro está...
E o futuro é uma astronave
Que tentamos pilotar
Não tem tempo, nem piedade
Nem tem hora de chegar
Sem pedir licença
Muda a nossa vida
E depois convida
A rir ou chorar...
Nessa estrada não nos cabe
Conhecer ou ver o que virá
O fim dela ninguém sabe
Bem ao certo onde vai dar
Vamos todos
Numa linda passarela
De uma aquarela
Que um dia enfim
Descolorirá...
Numa folha qualquer
Eu desenho um sol amarelo
(Que descolorirá!)
E com cinco ou seis retas
É fácil fazer um castelo
(Que descolorirá!)
Giro um simples compasso
Num círculo eu faço
O mundo
(Que descolorirá!)...
El diumenge l'avia va cuinar carxofes farcides de carn picada!!!
Boníssimes!!!
Primer es deixen ben netes, es treuen les fulles més velles i es tallen les puntes.
Es prepara la carn picada, barrejada amb ou, picada d'ametlla, avellana, pa torrat, all i julivert.
S'obra el cor de la carxofa i es posa la carn picada a dins.
Una vegada farcides les carxofes es couen a foc lent en una casola.
proveu-ho!!!
estan fantàstiques!
salut
Jo diria -tot i que no hi era- que la qüestió, més que salut ocular, està en com arriba a ser d'empipador tenir a prop algú fent repetidament fotografies amb flash, tot i que, si no és així, en la foscor no hi ha fotografia possible. Potser es tracta de que els que vulguin fer fotografies estiguin en un lloc on no molestin els que volen veure un espectacle tranquil·lament. Jo diria que és possible...
Serà totalment cert que el llum del flash no deu ser greu per l'ull humà, ni que sigui nociu o no deixi seqüeles. Probablement tampoc ho sigui pel peu que durant les 2 h que durin uns Pastorets te l'estiguin trepitjant "suaument" (seria una altre modalitat de donar pel sac).
A mí em faria més aviat, buscar sobre l'incivisme i com està regulat això de que en els espectacles públics, certes persones puguin molestar amb els flashos. Essers que no deuen saber sobre les limitacions luminiques del seu abast. Perque desde'l fons del pati de butaques dels Serafics no estic segur que arribessin les seves fogonades a l'escenari.
Interesantissim l'article sobre la fotografia a bebés, però.
Ahir a la nit vaig llegir la teva entrada i avui l'he tornar a veure al Facebook. És realment preocupant -per generalitzat- que la divisió de rols segueixi encara tan vigent, sobre tot si es tracta de nens i nenes que s'estan educant en unes escoles on, si més no en teoria, aquesta divisió de rols no solament no existeix -o no hauria d'existir- sinó que a més a més es combat si apareix -o així hauria de ser.
Tot i la influència que té la televisió en la formació dels criteris dels nens i nenes, dubto que aquest fet sigui l'únic -i ni tan sols el més important- perquè es produeixin fets com el que comentes.
Sempre he pensat que som les dones les que -encara ara- eduquem els fills. Eduquem igual un nen i una nena, si tenim en compte que incoscientment encara arrosseguem una educació de tendència masclista? Hi ha, avui, una generació de mares que se n'han lliurat, d'aquesta influència educacional durant la seva infantesa i fins i tot la seva adolescència i joventut? Em temo que no.
No hem avançat tant. Les lleis no són res més que marcs que afavoreixen canvis. Això no vol dir necessàriament que, en el cas d'aspectes amb unes components antropol·lògiques, socials, culturals i -no ho oblidem- econòmiques, tan fortes com el patriarcalisme, les lleis impliquin un canvi real i efectiu d'actituds i models de relació.
Per tant, doncs sí, cal treballar per una societat que superi les desigualtats que comporta el patriarcalisme, altrament dit masclisme, desigualtat de gèneres o el que us estimeu més. I les dones, directament afectades, ho hem de liderar. D'entrada, revisant les nostres actituds més quotidianes.
Fantàstic. Faré el mateix suquet. Gràcies Enric.
De fet, m'he deixat algun pas...
S'arrebossen amb farina i es fregeixen per evitar que es desmunti en coureu.
El suc crec que va a gust de cadascú, es poden menjar sense suc. Jo ho he fet amb una reducció de caldo de pollastre afegint una mica de vi rosat i una picada.
fins@r@
enric
Aquestes carxofes han d'estar impressionats! Un aclariment: es couen amb suquet?
Aquarela
Numa folha qualquer
Eu desenho um sol amarelo
E com cinco ou seis retas
É fácil fazer um castelo...
Corro o lápis em torno
Da mão e me dou uma luva
E se faço chover
Com dois riscos
Tenho um guarda-chuva...
Se um pinguinho de tinta
Cai num pedacinho
Azul do papel
Num instante imagino
Uma linda gaivota
A voar no céu...
Vai voando
Contornando a imensa
Curva Norte e Sul
Vou com ela
Viajando Havaí
Pequim ou Istambul
Pinto um barco a vela
Branco navegando
É tanto céu e mar
Num beijo azul...
Entre as nuvens
Vem surgindo um lindo
Avião rosa e grená
Tudo em volta colorindo
Com suas luzes a piscar...
Basta imaginar e ele está
Partindo, sereno e lindo
Se a gente quiser
Ele vai pousar...
Numa folha qualquer
Eu desenho um navio
De partida
Com alguns bons amigos
Bebendo de bem com a vida...
De uma América a outra
Eu consigo passar num segundo
Giro um simples compasso
E num círculo eu faço o mundo...
Um menino caminha
E caminhando chega no muro
E ali logo em frente
A esperar pela gente
O futuro está...
E o futuro é uma astronave
Que tentamos pilotar
Não tem tempo, nem piedade
Nem tem hora de chegar
Sem pedir licença
Muda a nossa vida
E depois convida
A rir ou chorar...
Nessa estrada não nos cabe
Conhecer ou ver o que virá
O fim dela ninguém sabe
Bem ao certo onde vai dar
Vamos todos
Numa linda passarela
De uma aquarela
Que um dia enfim
Descolorirá...
Numa folha qualquer
Eu desenho um sol amarelo
(Que descolorirá!)
E com cinco ou seis retas
É fácil fazer um castelo
(Que descolorirá!)
Giro um simples compasso
Num círculo eu faço
O mundo
(Que descolorirá!)...
Toquinho
El diumenge l'avia va cuinar carxofes farcides de carn picada!!!
Boníssimes!!!
Primer es deixen ben netes, es treuen les fulles més velles i es tallen les puntes.
Es prepara la carn picada, barrejada amb ou, picada d'ametlla, avellana, pa torrat, all i julivert.
S'obra el cor de la carxofa i es posa la carn picada a dins.
Una vegada farcides les carxofes es couen a foc lent en una casola.
proveu-ho!!!
estan fantàstiques!
salut
Jo diria -tot i que no hi era- que la qüestió, més que salut ocular, està en com arriba a ser d'empipador tenir a prop algú fent repetidament fotografies amb flash, tot i que, si no és així, en la foscor no hi ha fotografia possible. Potser es tracta de que els que vulguin fer fotografies estiguin en un lloc on no molestin els que volen veure un espectacle tranquil·lament. Jo diria que és possible...
Serà totalment cert que el llum del flash no deu ser greu per l'ull humà, ni que sigui nociu o no deixi seqüeles. Probablement tampoc ho sigui pel peu que durant les 2 h que durin uns Pastorets te l'estiguin trepitjant "suaument" (seria una altre modalitat de donar pel sac).
A mí em faria més aviat, buscar sobre l'incivisme i com està regulat això de que en els espectacles públics, certes persones puguin molestar amb els flashos. Essers que no deuen saber sobre les limitacions luminiques del seu abast. Perque desde'l fons del pati de butaques dels Serafics no estic segur que arribessin les seves fogonades a l'escenari.
Interesantissim l'article sobre la fotografia a bebés, però.
Per llepar-se els dits Galzeran!!!
Dissabte en compraré a plaça i intentaré cuinar aquest excel·lent acompanyat.
Gràcies i espero poder seguir les teves receptes
Caldrà anar al cinema a veure-la (el que diu alló de previsible s'assembla al Bush junior).
Pàgines