Deprecated function: implode(): Passing glue string after array is deprecated. Swap the parameters a drupal_get_feeds() (línia 394 de /var/www/arenyautes.cat/includes/common.inc).
Tens rao, avans pasaba lo que deias, pro actualment NO. Pots fer lo MATEIX sensa cap limitacio.
Jo vaig deixa-ro de dir, perque no amb baixo ni discos ni pelis, pro els meus fills si. I estan encantats. Sempre me ha quedat un dupte, quant tindram temps per escoltar o veure tot el que es baixan?
Pregunteu a www.celras.net, aviam si es cert lo que acabo de dir sobre Emule.
Dissabte passat, 4 d’abril s’inaugurà a Arenys de Mar una exposició antològica sobre l’obra plàstica i la figura de l’artista i amic Joan Subirats mort prematurament ara fa once anys.
L’acte de presentació fou molt emotiu, amb la presència de la seva amiga especial, Assumpta Maresma, familiars, amics i persones que havien ocupat un espai important en diferents etapes de la seva vida. Alguns van parlar recordant la figura del amic perdut fent especials referències a la seva inquietud i la seva manera tan especial de viure cada moment.
Vaig conèixer a Joan Subirats durant la dècada dels 70 a Barcelona. Varem treballar plegats durant un any a l’estudi de disseny de Mario Resmini. Erem joves. Ell feia poc que havia arribat a Barcelona des d’Arenys, el poble on havia viscut fins aleshores amb la seva família. Joan era un esclat de vida, d’il.lusió, de rebel•lia, de passió. Era realment tot un personatge que vivia cada moment , cada segon a la màxima potencia i els demés no teníem altre remei que patir i gaudir les conseqüències de la centrífuga que projectava al seu voltant.
Explosionava la seva condició homosexual amb exuberància i orgull després d’una etapa difícil viscuda al seu poble en una època en la que sortir de l’armari era una provocació intolerable.
Barcelona. La ciutat en plena època de transició, fou per ell una finestra oberta a un univers en el que no volia deixar cap recó sense explorar. Corrien temps en els que érem molts, gairebé tots, els que anàvem sortint del fons dels diversos armaris en els que ens havien educat.
Però ell, en “Subi”, tenia mes pressa que ningú. Tenia moltíssima pressa per omplir totes els forats que creia tenir. Volia tota la cultura i els coneixement del món . No es podia permetre perdre ni un segon. Tot s’ho havia de menjar de viu en viu: “Ocaña, Retrat intermitent, Ventura Pons, Belles Arts, Almodóvar, els anuncis de la Vanguardia, Itàlia (país de referència del seu idealitzat mestre dissenyador, Mario Resmini). Tot plegat l’empenyia a crear les seves pròpies obres: dissenys, pintures, performances, muntatges teatrals espontanis al mig del carrer…
Recordo la ràbia que va manifestar el dia que tot treballant a l’estudi, escoltant per la ràdio la notícia de la mort de Jacques Brel, alguns companys de l’estudi amb una certa arrogància, li van increpar la seva ignorància sobre la existència aquest cantautor, “figura essencial” de la cultura contemporània.. Es va enrabiar tant que no va passar una setmana que no conegués tota la seva obra i ens féu el regal de 2 cassettes per poder-los escoltar tots junts mentre treballàvem.
Podria explicar moltes anècdotes divertidíssimes d’en Subi, perque el que no hi ha cap mena de dubte per tots el que el vam conéixer, es que era imposible avorrir-se al seu costat.
Ara, al cap dels anys, arran de l’exposició commemorativa i gràcies a l’Assumpta, la seva amiga especial, que ha volgut que tots els que el varem conèixer el recordéssim plegats, he pogut llegir el dietari que va escriure durant els darrers dies de la seva vida, en el que explicava com sentia que se li escapava de les mans inevitablement. M’ha impactat considerablement i torno a reviure una conversa que vaig tenir amb ell a propòsit de la prematura mort del realitzador de cinema alemany, Rainer Fassbinder.
Fassbinder, un dels punts de referència de Joan. Fassbinder, un cineasta-icona dels anys 70 especialment per el mon gay que despertava d’un llarg son.
La soledat, la por, la desesperació, l’angoixa, la recerca de la pròpia identitat i l’aniquilació de l’individu a mans dels convencionalismes. Joan havia entrat en un petit parèntesi depressiu.
Vaig fer-li broma: “Relaxa’t una mica o acabaràs com Fassbinder”. Al que ell va respondre:” I què ? S’ha d’acabar d’una manera o altra!”. Aquest era Joan Subirats.
Fins a sempre, Subi!
Margarida Vernetta – Vilassar de Mar, 7 d’abril de 2008
Em dic astrid, i necessitaria saber, si algú u sap, que s'observa en un anàlisi de sang.
Ja que estic fent un treball de recerca i u necessitaria saber,....
Jo ho vaig tenir una temporada. Realment està molt bé....però hi ha una qüestió no resolta. Aquestes connexions no et permeten descàrregues d'arxius desde l'emule o altres. Ocupes tot l'ample de banda i els altres usuaris es queden sense connexió. Crec que és una de les coses que s'han de solucionar si realment la companyia vol ser competitiva. Jo diria que la descàrrega (i el fet de compartir) d'arxius és un dels punts que fa que internet sigui el que és i per tant és de les tasques més usuals que hom realitza amb el pc.
Jo ho vaig tenir una temporada. Realment està molt bé....però hi ha una qüestió no resolta. Aquestes connexions no et permeten descàrregues d'arxius desde l'emule o altres. Ocupes tot l'ample de banda i els altres usuaris es queden sense connexió. Crec que és una de les coses que s'han de solucionar si realment la companyia vol ser competitiva. Jo diria que la descàrrega (i el fet de compartir) d'arxius és un dels punts que fa que internet sigui el que és i per tant és de les tasques més usuals que hom realitza amb el pc.
Dicen que EEUU goza de un sistema democratico solido y sin precedentes, aunque hay algun país que no estaría de acuerdo con esta afirmación (probablemente acomplejados por sus propias carencias democraticas), creo que todos estariamos de acuerdo en afirmar lo largo que puede llegar a ser un proceso electoral en EEUU y lo eterno de estos comicios primarios, en que Hillary no acaba de perder y Obama no acaba de ganar. Entre tanto baile de delegados y superdelegados la carrera a la casa blanca pronto se convertirá en un triatlón, y pensar que esto solo acaba de comenzar... solo de pensarlo me canso.
Por otro lado como cociudadanaestadounidense (toda la población mundial lo somos en cierta forma) siento alivio al pensar que el cambio de una u otra manera ya es inevitable y forzosamente a mejor, cosa fácil ya que George Bush ha dejado el listón muy bajo y como diriamos por aqui... mas abajo del suelo no se cae.
Hablando con una amiga americana me comentó que hablan por ahi las malas lenguas que en el caso que gane Obama y empiece la contienda con MC Cain, Obama lo va a tener negro por ser negro (chiste fácil ya) y los votos declinaran al candidato que sea mas desteñido. Francamente espero que no sea asi y se demuestre una vez mas la reputación democrática en EEUU donde los hombres son iguales y libres amen a su archiconocida declaración de independencia.
Un saludo guapa y a ver si el trabajo te permite acutalizar mas ;).
Per un moment m'has fet emprenyar tot pensant que havies anat a fer "vinitus" al Celler i no m'havies avisat ;-)!
A banda de la brometa fàcil (potser massa i tot) ... Gràcies pels apunts literaris, ara que o tinc temps per llegir (entre d'altres cosetes) em va bé poder fer una llista dels llibres que llegiré quan recuperi una mica d'espai propi.
Per un moment m'has fet emprenyar tot pensar que havies anat a fer "vinitus" al Celler i no m'havies avisat ;-)!
A banda de la brometa fàcil (potser massa i tot) ... Gràcies pels apunts literaris, ara que o tinc temps per llegir (entre d'altres cosetes) em va bé poder fer una llista dels llibres que llegiré quan recuperi una mica d'espai propi.
holaa
sa fotoo staa xullaaa
proo nhi ha d millrs,
aqewt grup es lostiaa
bb salutacions
dew
Tens rao, avans pasaba lo que deias, pro actualment NO. Pots fer lo MATEIX sensa cap limitacio.
Jo vaig deixa-ro de dir, perque no amb baixo ni discos ni pelis, pro els meus fills si. I estan encantats. Sempre me ha quedat un dupte, quant tindram temps per escoltar o veure tot el que es baixan?
Pregunteu a www.celras.net, aviam si es cert lo que acabo de dir sobre Emule.
Dissabte passat, 4 d’abril s’inaugurà a Arenys de Mar una exposició antològica sobre l’obra plàstica i la figura de l’artista i amic Joan Subirats mort prematurament ara fa once anys.
L’acte de presentació fou molt emotiu, amb la presència de la seva amiga especial, Assumpta Maresma, familiars, amics i persones que havien ocupat un espai important en diferents etapes de la seva vida. Alguns van parlar recordant la figura del amic perdut fent especials referències a la seva inquietud i la seva manera tan especial de viure cada moment.
Vaig conèixer a Joan Subirats durant la dècada dels 70 a Barcelona. Varem treballar plegats durant un any a l’estudi de disseny de Mario Resmini. Erem joves. Ell feia poc que havia arribat a Barcelona des d’Arenys, el poble on havia viscut fins aleshores amb la seva família. Joan era un esclat de vida, d’il.lusió, de rebel•lia, de passió. Era realment tot un personatge que vivia cada moment , cada segon a la màxima potencia i els demés no teníem altre remei que patir i gaudir les conseqüències de la centrífuga que projectava al seu voltant.
Explosionava la seva condició homosexual amb exuberància i orgull després d’una etapa difícil viscuda al seu poble en una època en la que sortir de l’armari era una provocació intolerable.
Barcelona. La ciutat en plena època de transició, fou per ell una finestra oberta a un univers en el que no volia deixar cap recó sense explorar. Corrien temps en els que érem molts, gairebé tots, els que anàvem sortint del fons dels diversos armaris en els que ens havien educat.
Però ell, en “Subi”, tenia mes pressa que ningú. Tenia moltíssima pressa per omplir totes els forats que creia tenir. Volia tota la cultura i els coneixement del món . No es podia permetre perdre ni un segon. Tot s’ho havia de menjar de viu en viu: “Ocaña, Retrat intermitent, Ventura Pons, Belles Arts, Almodóvar, els anuncis de la Vanguardia, Itàlia (país de referència del seu idealitzat mestre dissenyador, Mario Resmini). Tot plegat l’empenyia a crear les seves pròpies obres: dissenys, pintures, performances, muntatges teatrals espontanis al mig del carrer…
Recordo la ràbia que va manifestar el dia que tot treballant a l’estudi, escoltant per la ràdio la notícia de la mort de Jacques Brel, alguns companys de l’estudi amb una certa arrogància, li van increpar la seva ignorància sobre la existència aquest cantautor, “figura essencial” de la cultura contemporània.. Es va enrabiar tant que no va passar una setmana que no conegués tota la seva obra i ens féu el regal de 2 cassettes per poder-los escoltar tots junts mentre treballàvem.
Podria explicar moltes anècdotes divertidíssimes d’en Subi, perque el que no hi ha cap mena de dubte per tots el que el vam conéixer, es que era imposible avorrir-se al seu costat.
Ara, al cap dels anys, arran de l’exposició commemorativa i gràcies a l’Assumpta, la seva amiga especial, que ha volgut que tots els que el varem conèixer el recordéssim plegats, he pogut llegir el dietari que va escriure durant els darrers dies de la seva vida, en el que explicava com sentia que se li escapava de les mans inevitablement. M’ha impactat considerablement i torno a reviure una conversa que vaig tenir amb ell a propòsit de la prematura mort del realitzador de cinema alemany, Rainer Fassbinder.
Fassbinder, un dels punts de referència de Joan. Fassbinder, un cineasta-icona dels anys 70 especialment per el mon gay que despertava d’un llarg son.
La soledat, la por, la desesperació, l’angoixa, la recerca de la pròpia identitat i l’aniquilació de l’individu a mans dels convencionalismes. Joan havia entrat en un petit parèntesi depressiu.
Vaig fer-li broma: “Relaxa’t una mica o acabaràs com Fassbinder”. Al que ell va respondre:” I què ? S’ha d’acabar d’una manera o altra!”. Aquest era Joan Subirats.
Fins a sempre, Subi!
Margarida Vernetta – Vilassar de Mar, 7 d’abril de 2008
Ola!!!
Em dic astrid, i necessitaria saber, si algú u sap, que s'observa en un anàlisi de sang.
Ja que estic fent un treball de recerca i u necessitaria saber,....
Moltes gracies (K)(K)(K)
Jo ho vaig tenir una temporada. Realment està molt bé....però hi ha una qüestió no resolta. Aquestes connexions no et permeten descàrregues d'arxius desde l'emule o altres. Ocupes tot l'ample de banda i els altres usuaris es queden sense connexió. Crec que és una de les coses que s'han de solucionar si realment la companyia vol ser competitiva. Jo diria que la descàrrega (i el fet de compartir) d'arxius és un dels punts que fa que internet sigui el que és i per tant és de les tasques més usuals que hom realitza amb el pc.
Jo ho vaig tenir una temporada. Realment està molt bé....però hi ha una qüestió no resolta. Aquestes connexions no et permeten descàrregues d'arxius desde l'emule o altres. Ocupes tot l'ample de banda i els altres usuaris es queden sense connexió. Crec que és una de les coses que s'han de solucionar si realment la companyia vol ser competitiva. Jo diria que la descàrrega (i el fet de compartir) d'arxius és un dels punts que fa que internet sigui el que és i per tant és de les tasques més usuals que hom realitza amb el pc.
Dicen que EEUU goza de un sistema democratico solido y sin precedentes, aunque hay algun país que no estaría de acuerdo con esta afirmación (probablemente acomplejados por sus propias carencias democraticas), creo que todos estariamos de acuerdo en afirmar lo largo que puede llegar a ser un proceso electoral en EEUU y lo eterno de estos comicios primarios, en que Hillary no acaba de perder y Obama no acaba de ganar. Entre tanto baile de delegados y superdelegados la carrera a la casa blanca pronto se convertirá en un triatlón, y pensar que esto solo acaba de comenzar... solo de pensarlo me canso.
Por otro lado como cociudadanaestadounidense (toda la población mundial lo somos en cierta forma) siento alivio al pensar que el cambio de una u otra manera ya es inevitable y forzosamente a mejor, cosa fácil ya que George Bush ha dejado el listón muy bajo y como diriamos por aqui... mas abajo del suelo no se cae.
Hablando con una amiga americana me comentó que hablan por ahi las malas lenguas que en el caso que gane Obama y empiece la contienda con MC Cain, Obama lo va a tener negro por ser negro (chiste fácil ya) y los votos declinaran al candidato que sea mas desteñido. Francamente espero que no sea asi y se demuestre una vez mas la reputación democrática en EEUU donde los hombres son iguales y libres amen a su archiconocida declaración de independencia.
Un saludo guapa y a ver si el trabajo te permite acutalizar mas ;).
...tens raó!
Hola Calopin's!
Per un moment m'has fet emprenyar tot pensant que havies anat a fer "vinitus" al Celler i no m'havies avisat ;-)!
A banda de la brometa fàcil (potser massa i tot) ... Gràcies pels apunts literaris, ara que o tinc temps per llegir (entre d'altres cosetes) em va bé poder fer una llista dels llibres que llegiré quan recuperi una mica d'espai propi.
Una abraçada companya!
Isabel
Hola Calopin's!
Per un moment m'has fet emprenyar tot pensar que havies anat a fer "vinitus" al Celler i no m'havies avisat ;-)!
A banda de la brometa fàcil (potser massa i tot) ... Gràcies pels apunts literaris, ara que o tinc temps per llegir (entre d'altres cosetes) em va bé poder fer una llista dels llibres que llegiré quan recuperi una mica d'espai propi.
Una abraçada companya!
Isabel
Pàgines