Comentaris recents

M’acabo d'assabentar de la seva pérdua i haig de dir que m'ha despertat sentiments, la recordo com una dona molt activa i compromesa amb tot el que era l'Esbart, els macips... Es preocupava que tot sempre estigués a punt. La recordo fent els baguls i les caixes per les sortides de l'Esbart Maragall. Sempre era a la re rebotiga fent que tot funcionés. A vegades es queixava i s’enfadava perquè volia que ho deixessim tot com ho havíem trobat... Segurament tenia tota la raó, però era molt difícil perqué teniem moltes ganes de jugar i no en veiem la necessitat. Finalment ella s’hi posava amb tota la paciència. Ja feia alguns anys que ella ja deia que s'havia jubilat.
Darrerament l'havia vist alguna vegada i sabia que no estava massa fina. N’havien parlat. La seva germana i ella eren com una parella inseparable, s’ajudaven l'una a l'altre i l’Ernest les veia i somreia... Sento no haver pogut tenir una darrera conversa i li agreixo la seva contribució perquè tot hagi funcionat.
Fins sempre. Et recordaré Magda.
Teresa Verdura i Anglada

Aquest espai té vida pròpia més enllà de la vida "real". En diverses ocasions, la coincidència presencial amb algun arenyauta "desconegut" fora d'aquest espai, m'ha provocat allò de "ah, però tu ets en Pau, en Pere o en Berenguera de la llista" i a partir d'aquest moment poses "cara" a aquella persona a qui li llegies els apunts, les respostes o intervencions en general a arenyautes.

Amb en Joaquim no vaig arribar a aquell punt de conèixer-lo "presencialment". Malgrat tot no era per mi un "desconegut". Per això, des d'aquest espai, vull dedicar-li aquestes línies i acompanyar els seus en el sentiment. De tot cor.

Marc

Vaig tenir el gust de conèixer a Joaquim i a la seva muller Maite, una tarda al mig de la Riera. Per a mi va ser una situació molt curiosa, en Joaquim havia demanat mitjançant la xarxa la manera de fer un enllaç i el vaig contestar per explicar·li.
Al cap d'un dies, davant de la plaça de l'Ajuntament, en para una parella i em pregunta, que et dius Alex? jo responc afirmativament, eren en Joaquim i la Maite, que en volien agrair per l'explicació que els havia donat per Mail.
Tornant cap a casa, em va venir al cap el gran que es el mon d'Internet i com no el d'arenyautes, i les possibilitats que te. Sempre ens seguíem per Internet i mai no ens havíem vist les cares i de cop i volta . . .
Perdoneu però per a mi va ser una historia molt agradable i curiosa al mateix temps.
El meu condol a la família i fins sempre Joaquim.

Àlex Aguiló / arenys.org

Ens coneixiem de llegir-nos i d'anar-nos explicant, de tant en tant, les coses més properes de la família o opinions sobre coses del poble. Era una coneixença molt parcial i molt limitada a l'espai virtual però veure l'esquel·la a la Riera, i llegir-la amb més calma i veure l'adreça, i recordar que en els primers apunts va penjar algunes fotos del carrer de casa... ha estat quan he tingut la certesa que era "l'arenyauta".

El meu condol a la família i agraïr-vos d'una manera molt especial que ens ho hagiu comunicat amb aquest apunt.

Fins sempre, Joaquim! ... sempre estaràs entre nosaltres.

www.arenyautes.cat/pau-i-bits