Comença un nou curs escolar...
Enviat per metri el
No parlaré dels problemes i neguits del començament d'un nou curs, d'altra banda importantíssims si més no. Em vull centrar en un aspecte fonamental dintre de l'educació dels infants, el cultiu de les emocions a través de la nostra tasca d'educadors. Eina indispensable al procés d'aprenentatge, assumpte sobre el qual supose que tothom hi estem d'acord.
Fa algun any, em volta que vaig llegir, a una contraportada d'un diari, l' opinió de l'Eduard Punset al respecte i m'hi vaig sentir molt identificat. La pregunta és, fem tot el possible des de les planificacions educatives i pedagògiques per programar de manera estructurada i fefaent el treball de les emocions a l'aula?. Potser em direu que l'aspecte emocional es treballa, si més no a través de pla pràctica docent diària i ho descarreguem en diverses matèries com la música, que per la seva naturalesa s'hi presten a fer-ho, o també als diferents tallers, aules de reforç i educació especial i d'altres activitats complementaries.
Sincerament crec que no n'hi ha prou, i això perquè si partim de la base científica de valorar el component emocional com a pilar de tot aprenentatge, aquest component hauria de tenir una programació estructurada i avaluada contínuament.
Potser ens hi estalviaríem tot aquell cúmul de situacions desagradables amb els nens i nenes quan ens hi trobem com solem dir “problemes d'aula”, els conflictes continuats, les insubmissions, les conductes agressives...tenen en la seva arrel un component emocional, que si sabem tractar-lo i educar-lo, i si fem que l'infant l'expressi, posem la base no només de resolució de conflictes, sinó que alhora potser, estem garantint que el nano aprengui una cosa que valorarà moltíssim a la vida: a ser conductor i a saber respondre a l'expressió i al seu propi control de les seves pròpies emocions, alhora que podrà entendre millor també l'altre, identificar-se amb les seves situacions personals i poder-lo ajudar. Això també són eines potents d'habilitats socials.
