Himnes, sensibilitats musicals,...

És força trist de veure com en competicions esportives d'alta volada, quan sonen els himnes nacionals, les càmeres de tv van repassant un a un els jugadors i es pot observar la ignorància, desgana o ves a saber què, d'aquesta gent mediàtica quan han de cantar el seu himne. Tot això adquireix molta més rellevància, quan es tracta de la selecció espanyola: allò d"la,laaa,la,laaaa..." no els hi entra per cap lloc. Espero i desitjo que quan els nostres hagin de representar-nos, ho facin cantant, o si més no, recitant amb entusiasme  la lletra del nostre himne. Perquè, això sí, Catalunya té amb el seu himne una lletra poderosa.

 “La moixeranga”, aquell himne que al  país valencià adoptarem, contraposant-nos al famós himno regional, no conté cap lletra, però, no obstant, la seva força i les seues notes, tocades per gralles, xeremies i timbals posen els pèls de punta quan el sents. Recorde el fèretre d’en Sanchis Guarner, voltant el  claustre de la universitat de València, a toc de la moixeranga, quan se li va retre un sentit homenatge.

Els himnes i lse seues lletres, tenen, al meu parer, la finalitat d'aflorar sentiments de poble i, si més no de cohesionar aquesta gent que se sent que forma part d'allò que s'anomena la consciència de nació o de poble.

De tota manera permeteu-me que pense que hi ha una vessant a les composicions musicals que, si més no, la tenim una mica descuidada, aquell treball d'en Daniel Baremboim d'integrar les sensibilitats israelianes i palestines en una mateixa orquestra, potser ens hauria de servir de base per pensar en el meravellós paper de la sensibilitat musical per acostar i acostar-nos en el coneixement mutu de diferents pobles i cultures i treballar plegats per la pau ( per cert, paraula què sento molt poc últimament), no vos sembla?  Trobe que és un camp, el de la música, que utilitzem massa vegades per reafirmar les nostres conviccions i de poble, i molt poc com a llenguatge universal que ens acosta al coneixement i a la comprensió d’altres cultures i comunitats. I a treballar per la pau, no d’aquella que s’ofega en la submissió, sinó de la que neix de llibertat d’escollir i de viure.