El valor de la innocència

Valor a l'alça. I des d'aquí ho reivindico.

Els què treballem o hem treballat amb nens ho podem constatar. Ells són, per naturalesa, els grans posseïdors d'aquest valor. I no s'hi val a fer trampa, la infantesa és una etapa de la vida complerta amb ella mateix. Aquell concepte antic i forassenyat de veure al nen com un adult imperfecte, immadur al que cal educar només amb l'objectiu de que creixi, i s'incorpore al món adult, caldria desterrar-lo, si més no, així ho confirma la psicologia i la pedagogia actual. Això suposa un canvi de metodologia a l'acte educatiu, on la interacció entre educand-educador és molt més important què el que es feia quan el mestre només es dedicava a ensenyar i el pupil a aprendre.

Em pregunto, quant hem d'aprendre nosaltres dels infants! I aquell valor que subestimem i fins i tot el combatem, el de la innocència, sobretot quan l'identifiquem amb la ignorància o el ser-hi un babau. Un nen és innocent i alhora despert, intrèpid, viu, llest,....

Quan, a vegades, parlem de la tirania dels nens o dels seus capricis, potser no hauríem de ser tan hipòcrites, ja que en el fons, el què intentem d'amagar són les pors i les desconfiances que mos genera aquell vestit o cuirassa que portem a sobre, conseqüència de les òsties rebudes de la vida i què hauríem de procurar no passar-ho als infants.

Potser obrir-nos, encara que sigui una miqueta, al món de la innocència, ens hi podria acostar a confiar més en els nostres projectes i amb els dels altres, al món, de vegades necessari, de la màgia, i de sentir-nos, com ho fan els nens una mica més lliures, més directes, menys retorçuts, menys malpensats...

I, ves a saber si els Mags encara ens hi podríen fer alguna sorpresa a les nostres miserables vides!