Al voltant del Barça...

...voleu dir que no s'està fent un gra massa?

No sóc cap periodista esportiu, ni ganes de ser-ho. Tampoc entraré en polèmiques barates de ser cap erudit del joc de la pilota, però com a barcelonista de sempre i amant d'un club que tant m'estime i tantes emocions em comporta, vos diré que no m'agrada aquesta mena de conxorxa  periodística que des del començament de temporada percebo al voltant del joc del Barça, del joc de l'equip, de pèrdua del seu estil,...Floretes i floretes que alguns mitjans i periodistes van llençant tossudament,  i que acaben comportant un estat d'opinió al voltant de l'equip , sobretot a l'entorn de la figura de l'entrenador que acaben corroborant que les ments de bona fe prenguin partit al costat dels destralers.

Temps al temps, els "pseudocientífics" abominables de les tertúlies esportives acaben per imposar  els seus criteris, i el que, al meu parer, en d'altres clubs, mereixeria un recolzament sense reserves a un club que en nova temporada i amb nou entrenador (per cert educat, discret i correctíssim) capaç d'engegar un nou curs amb un full de ruta victoriós, ací es converteix en carnassa de voltors disposats a tot. El seu reduccionisme a una certa fidelitat a l'estil del barça fa que algunes tertúlies esportives passe de ser-ne gratificants, educades i relatives a convertir-se en baralles de punto pelota i què bonic, oi?

Molt em temo que se'n vaja tot en orris.

L'estat d'opinió, quan està dominat per una llosa fosca de veure només els defectes i, el que és mes greu, ficar una lupa a sobre per resaltar-los, només pot comportar que es tregui la part negativa de qui té la responsabilitat de conduir la nau. Treballar amb una gran pressió per part de qui està al front de la conducció de qualsevol grup humà, comporta que les bones qualitats d'quella persona/persones no  surtin ni se sentin valorades. Les errades i la consciència del fracàs, és molt probable que acabin per desfer projectes i portar-los al fracàs.

En la meua expeiència al món educatiu en dono fe. Quantes vegades amb un nano, quan veiem només les seves parts febles, quan no el valorem amb els seus criteris, quan se l'estigmatitza i se li recrimina contínuament, no estem ensorrant l'edifici, sempre fràgil de la seua personalitat? Tot això també és apicable a les empreses i a la vida social en general. Al contrari, la valoració positiva i sobretot la confiança en les persones, quan se la mereixen, és clar, i amb els projectes sempre donarà millors resultats, no vos sembla?

Si aquest pensament i manera de veure les coses, ho translladem al món polític, anem ben arreglats.

Bé, potser volia fer-ne un modest apunt sobre el moment del Barça i m'estic esplaiant una miqueta massa, però és que m'emprenyen una mica aquestes coses i tenia ganes de dir-ho.

Potser, repeteixo, se'n fa/en fem un gra massa de certes coses, quan pel mig hi ha problemes més acuciants.

Salut!