article publicat a l'Agenda del mes de setembre

El dia 11 de setembre ens manifestarem a Barcelona en pro de la Independència de Catalunya, i a qui no li agradi que s'hi posi fulles. Si els polítics no volen venir, que no vinguin. Si tenen por, que s'amaguin, ara és l'hora dels valents. Els que estem farts de que des d'Espanya se'ns maltracti, robi i oprimeixi, estem, més que mai, obligats a sortir al carrer. Espanya ens roba 20.000 milions d'euros l'any, ens imposa el castellà, ens deu 1495 milions d'euros del fons de competitivitat i ens oprimeix des del 1714. S'ha acabat el peix al cove i el posar l'altra galta i fer veure que no passa res. Hem de dir prou. No en volem saber res d'Espanya, només desitjar, perquè no volem mal a ningú, que tinguin sort. Espanya és un vaixell enfonsant-se que no té capità ni tripulació i mentrestant els passatgers miren futbol o programes del cor. No en volem saber res d'Espanya. El dia 11 de setembre, a Barcelona, per la Independència.

Feliç Diada!

Penjo l'article que surt publicat -malament- a l'Agenda del mes d'agost per tal de que, desproveït de majúscules inesperades, castellanades i xifres simbolitzades, en puguin fer una lectura més còmoda:

"
Passat Sant Zenon, millor que altres anys. Ara ve Sant Roc, i el record de la pesta, és clar. La pesta portada per rates que sempre saben aprofitar el seu moment per pujar al vaixell. El nivell dels polítics locals i no locals. Reducció del 30% de regidors. Un gerent que no havia de cobrar i que cobra, que hi és per ajudar vuit regidors incapaços de regir ells sols un ajuntament i, ara que en són dotze, no plega ni el fan plegar. N’hi ha que de la política n’han fet una menjadora. No hi ha pa per tan xoriço. 1 de cada 4 espanyols no té feina. Pugen l’IVA, i la prima de risc sobrepassa un 600 històric. Espanya ens haurà de rescatar. 20.000 milions d’euros a l’any que se n’hi van i no tornen. Espanya ens deu 1495 milions del fons de competitivitat. Ecspanya ens ofega, ens roba, se’ns pixa a la cara i diu que plou. Quan hi ha eleccions, un alt percentatge d’electors es queda a casa. Aquesta indiferència també porta a l’abisme. Allò de Joan Fuster: ‘La política la fas o te la fan’. Tenim pressa, molta pressa, i només hi ha un camí. Feliç Sant Roc.
"

Aquests dies la llista d’Arenyautes bull. D’una banda tenim les filtracions d’en Tomás Salazar sobre les conseqüències del pacte local PSOE-C i CiU i que sembla que es van confirmant. Sembla ser que el senyor Salazar està ben informat. Podria fer un Wikileaks arenyenc, un ‘Salazarleaks’. Però no només pot servir per atacar, o diguem-ne descobrir, tots aquells assumptes que afecten als socialistes, la cosa perdria objectivitat i, a més, quan es persegueix sempre al mateix l’espectador es cansa. S'ha de diversificar.

D’altra banda hi ha el debat sobre el nomenclàtor del carrer Bisbe Català, altrament conegut com de La Perera. En Ramon Verdaguer va fer una petita demostració dels seus grans coneixements històrics tot explicant una mica qui era i que va fer el Bisbe Català, i defensava el nom actual del carrer. Amb tot, el debat va generar diverses opinions totes bastant ben argumentades i interessants, però em quedo amb la idea de que els noms dels llocs públics els pugui escollir el poble. Tinc entès que hi ha un comissió de Nomenclàtor que és l’encarregada d’escollir el nom dels indrets públics, i trobo que seria una bona idea que aquesta comissió en proposés – cada vegada que s’hagués de posar un nom - dos o tres i que fossin els habitants d’Arenys els qui pugessin, mitjançant votació, escollir el nom definitiu. Es podria habilitar la votació a través de la pàgina oficial de l’Ajuntament i posar durant uns determinats dies una urna al Calisay perquè la gent que no té accés a Internet hi pogués participar. Després la participació seria la que seria, però almenys els ciutadans hi podrien dir la seva. Per cert, algú sap per què abans es deia de la Perera? I ja m’imagino que pot ser perquè abans hi hagués una Parera en aquella zona, però alguna cosa especial hauria de tenir la perera perquè se li posés aquest nom al carrer, oi?.

I també hi ha un debat iniciat per l’Oriol Ferran anomenat ‘Fer política o viure’n’ que parla del nombre exacte de polítics que hi ha a Espanya perquè es veu que per la xarxa corren dades falses. Na Estefania Bancells ha corregit les dades i ha aportat un seguit de fets pels quals els polítics estan mal vistos per la societat en general, la majoria, al meu entendre, força encertats. En aquest fil de debat en Tomás Salazar també ha aprofitat per parlar dels nous regidors del PSOE-C que entren al govern i que farà que hi hagi més despesa en quant a sous dins el consistori. Es veu que tal i com va prometre l’alcalde, quan hi ha hagut govern en majoria s’han tret les dedicacions exclusives que hi havia (no em queda clar però, si la dedicació de l’alcalde també queda eliminada o es manté - demà al Ple suposo que sortiré de dubtes). Així d’unes dedicacions del 100% del que és una jornada laboral - 8 hores - es passa a una dedicació del 90%. Veuen que bé, una retallada del 10%. Ara diran: ostres!, quina retalladeta!. Cadascú que pensi el que vulgui. En aquest debat ha aparegut el fins demà regidor d’Hisenda Quim Barris fent públics els sous d’aquests regidors, que passen d’haver de dedicar 8 hores al dia a les seves regidories a 7’2 hores. I ha confirmat que la retribució anual d’aquests regidors serà de 25200€ anuals/bruts. Jo no sé si això és molt o poc, sóc dels que penso que el sou del polític, en general, és baix, però que els polítics, no tots però sí la majoria, són d’un nivell pèssim i, per tant no es mereixen ocupar el lloc que ocupen ni, per descomptat, cobrar el que cobren. Però si aquest sou és molt o poc valorin-ho vostès mateixos.

Bé, he fet aquest apunt perquè considero que estar a la llista del correu d’Arenyautes resulta interessant perquè hom s’assabenta de coses que passen al poble, es pot crear una opinió de les coses, pot , per tant, opinar, i si moltes persones opinen però les opinions no són les mateixes es genera un debat sa que sempre és bo de llegir i, si s’escau de participar-hi. En fi, que els animo a inscriure’s a la llista, ara no recordo com es fa però l’administrador d’Arenyautes segur que els ho dirà.

Llegeixo a Ràdio Arenys que a través d’una plataforma virtual es recullen firmes per demanar que ‘’Dejen de matar palomas en Arenys de Mar”. La creadora de la iniciativa és la senyoreta Maria Sonia Estrada-Solero resident a - no s’ho perdin - Torrelavega. Picat per la curiositat vull veure quants arenyencs han firmat donant suport a la petició, però per defecte només puc veure el nom de deu persones de les setanta que han firmat - dades de les 11 de la nit del dijous 7 de juny -, i veig que la persona que resideix més a prop d’Arenys és un senyor d’Arenys de Munt. Em sorprèn però veure que dels deu firmants que veig tres són residents en països estrangers (Bolívia, Puerto Rico, Bèlgica). És una llàstima no poder veure quants dels setanta firmants són d’Arenys. Per no rendir-me en el meu intent i també per provar la fiabilitat del procés m’he registrat a la web sota el nom del gran Claudi Guitart i he votat, però no he tingut sort i em continuaven apareixent els mateixos deu noms d’abans.

Bé, fet aquest petit apunt em toca assenyalar que si algú del govern es pren la molèstia - jo no ho faria - de veure el nombre de vots que ha obtingut la demanda, que en restin un, el d’en Claudi Guitart. I l’han de restar no només perquè és fals sinó perquè la persona que la propiciat està molt a favor d’exterminar tota quanta rata voladora. Em fot fàstic passar pel carrer i que hi hagi un grup d’animals d’aquests menjant brossa del terra o les besses que els hi donen les iaies o els nens petits animats pels seus pares que es pensen que foten gràcia i que el nen és feliç, però el nen és conscient que està cometent una atrocitat, es posa a plorar perquè ell no ho vol fer i els pares es pensen que el nen té gana o que s’ha cagat a sobre, però no, el nen no vol donar menjar als coloms i si pogués diria als pares: ‘No veieu que no em dona la gana donar menjar al putu colom!’. A més que els coloms ja se sap que són portadors de malalties i defequen materials químics que fonen papers.

I per si això no fos suficient ara les males besties quan passes a prop seu ja no s’espanten i no surten volant, ara es queden allà fent el que estaven fent i tan felices, quan abans almenys les podies perseguir perquè sortissin volant - fixin-se que quan els nens les perseguien no ploraven, ans el contrari, reien, perquè eren conscients que les estaven putejant. Això per no parlar de que amb els anys i la impunitat que els homes els hi hem atorgat cada vegada volen més baix. Jo mateix, en més d’una ocasió he hagut d’ajupir el cap per tal d’evitar el xoc contra un colom. És doncs, per mi, això de decidir atrapar coloms la millor decisió que ha pres el govern, i a més sembla que obté bons resultats. L’altre dia comentàvem que darrerament se’n veuen menys, uns quants varem estar-hi d'acord, varem brindar i convidar a una ronda de ‘xupitos’ a tothom.

Després hi ha però el problema, perquè és un problema, dels animalistes aquests que defensen coses que penses... qui no té feina el gat pentina. Són de fet, animalistes del tres al quatre perquè si defensen que el rei no caci elefants doncs dius mira encara ho entenc perquè el pobre elefant no ha fet res mal fet però que estiguin en contra de caçar uns animals que resulten ofensius i nocius per les persones i els seus objectes és, si més no, sospitós.

De fet, si els bancs no estiguessin com estan sospitaria que darrera la iniciativa n’hi ha algun que fa alguna promoció de l’estil ‘salve veinte palomas y le abrimos una libreta con mil euros y le damos un crédito para que se compre una casa, un coche, un viaje y veinte casas para las palomas’ perquè la lletra petita del contracte diria que els del banc les ‘palomes’ no les volen veure ni en pintura, car els del banc no són tontets i saben que els coloms són rates, voladores. Però no, darrera la iniciativa només hi ha - suposadament - la bona fe d’una senyoreta de Torrelavega i de tot quant firmant i firmanta - excepte Claudi Guitart. I aleshores em pregunto, i per què coi firmen? I senyors, senyores, no sé trobar una resposta contundent, irrevocable, definitiva.

Només se m’acut una cosa: els coloms que s’atrapin els poden anar enviant un per un a casa de les persones que firmen – excepte Claudi Guitart, em reitero per avisar que aquest no compta, no fos cas que es despistessin- a veure si ells els volen. Per sort, als coloms els hi ha sorgit un depredador: l’any passat a Barcelona vaig veure una gavina que es menjava un colom, vaig aplaudir. Però, ah alerta!, cal anar en compte amb les gavines que d’aquí uns anys seran perilloses, si no ho són ja.

De fet, al camp de futbol, cap a un quart de vuit del vespre sempre s’hi caguen. Surten del pavelló, totes en grup, comencen a xisclar i van fent popó. Aleshores has d’aturar l’entrenament perquè els nens es revolucionen, mentre l’atures t’has de posar quelcom a sobre del cap per protegir aquesta part del teu cos i mentre fas tot això has d’anar fent moviments amb el cos per tal d’esquivar els excrements. Però que no pateixi ningú perquè m’han arribat veus que al camp de futbol posaran una alarma que tocarà a retirada quan vegin volar les gavines a prop.

Així doncs sembla evident que la propera caça serà la de les gavines. Però jo no seguiria la metodologia emprada en el cas dels coloms. Jo posaria preu al cap de les gavines. D’aquesta manera pel cadàver d’una gavina petita l’Ajuntament hauria de pagar un euro i pel d’una gran dos euros i només permetria caçar a gent del poble, així tindrien als habitants distrets i no farien cas de si la policia fa masses hores extres, de si el passeig del Cavaió es fa o es desfà, de les obres del Bareu, de les Clarisses, etc. Ah, i donaria trofeus als tres millors i un obsequi a cada participant.

Així sempre hi ha més gent que s’hi apunta. És trist però és així, si ofereixes alguna cosa gratuïta la gent s’apunta amb els ulls tancats, primer s’apunten i després pregunten de què va la cosa on s’han apuntat. Clar que com a obsequi jo només donaria una xapa commemorativa de l’esdeveniment. I a les tres persones que més gavines matin els hi donaria un premi més gran. Després podria haver-hi altres trofeus, així també faríem la diada més festiva. Per exemple, premi a l’escopeta de fira, atorgat a qui tingui la pitjor arma; premi mà d’or a qui tingui el percentatge més baix d’efectivitat tenint en compte la relació bales disparades i gavines abatudes; premi caçadora sexi - ara les feministes han posat el crit al cel - ; premi al caçador sexi – per compensar -; etc.