"Valencianitzar" Catalunya
Enviat per metri el
HO he posat entre comentes, això de "valencianitzar", perquè cas que no fos així no hem sabria tan greu.
El cas és què aixó de la nova llei d'educació ( Wert ), em sembla tot plegat una mica paradoxal. D'una banda, allò de voler espanyolitzar als nens catalans em sembla una mentida xicoteta què potser amaga una veritat més gran: la castració de tot un país, Catalunya, conscients com són de què la llengua és l'ànima d'un poble, i un poble sense ànima és com un vaixell sense rumb, sense història i el què és més greu, sense futur.
Voler fer a Catalunya el mateix que s'ha fet al País Valencià i a les Illes, és dient-ho de manera clara i rasa, un genocidi cultural de primera magnitud, i no és cap broma.
I he apuntat al principi que em sembla una mica paradoxal perquè el ministre Wert, i la seua cort celestial, saben amb qui se la juga. Catalunya sempre, i a pesar de tot, se n'ha eixit de les cadenes que l'han atenallada. I ara resulta, ai las!, què una llei d'educació que funciona molt bé i que ès l'espill de moltes altres comunitats i pobles, ens la volen esquerdar, en base a què?
Sé de moltes famílies al país valencià que volen escolaritzar els seus fills amb la seua llengua, i ho repeteisc, amb la seua llengua i no poden fer-ho perquè la generalitat "valenciana" no els hi destina ni diners ni recursos per garantir el seu dret.
Potser aquí caldria fer una petita autocrítica. A València el conflicte el van fer creant un enfrontament, no valencià-castellà, sinó cultivant un càncer a dins mateix de la socitat del país què portés cap a un pseudo-secessionisme de la mateixa llengua, reivindicant la mateixa parla valenciana a la categoria de llengua diferenciada del català i en postures més radicals, negant fins i tot la seva arrel etimològica, etc. No voldria estendre'm en aquest apartat perquè hi ha abundosos treballs de recerca, si més no després de la mort d'en Fuster. Potser no hi ha hagut suficient acostament, d'aquí estant, cap al què es va anomenar "tercera via", "valencianisme en construcció"...
El què queda ben clar de tot plegat, és què el què a Espanya anomenen "el problema catalan", què hi és no hi ha dubte, volen convertir-ho en conflicte lingÜístic propi d'altres territoris de parla catalana. Sembrar el conflicte, allà on no hi ha, o si més no, on se li dóna una resolució correcta com és el cas de la immersió lingüistica. És aquest, és sens dubte, el seu objectiu.
Ull viu! Doncs.
1 comentari
Comentaris
Jo considero que tot és més
Enviat per JOAN GIMÉNEZ i CABRILLANA el Dij, 13/12/2012 - 08:41
Jo considero que tot és més simple i reduïble a expressions força mínimes. Estem parlant de la dreta, i en bona part d'aquella més rància i defensora a ultrança del moviment, dotada amb un generós marge de vots que l'han afegit ales per sobrevolar i abonar tot el territori amb els anhels de tota la vida, a ple caprici. És "normal", doncs, que cerquin el centralisme, el conflicte, el desgast i la reducció. Així poden tots aquests engominats infumables jactar-se de la seva victòria, dels seus "trapitetjos", d'haver estat capaços de doblegar qualsevol voluntat contrària als ideals, malgrat que ho sigui a costa d'eliminar cultura o drets bàsics. I, en definitiva, persegueixen tenir via lliure per fer i desfer al seu antull, d'emprar el tràfic d'influències per beneficis propis (per exemple, el cas dels trajes de Camps) i d'utilitzar amb la supèrvia que els caracteritza aquella expressió tan rància com era "no sabe ud. com quién está hablando".
Veritablement, tot plegat són els seus objectius, però som nosaltres, el poble, qui tenim l'eina per donar un cop de timó a aquest vaixell sense rumb; i l'eina es diu vot a les eleccions.
Així que és cert, com dius, que ull viu!