històric entrades

January 2026

xfebrer Compartir el cotxe com a alternativa Compartir el cotxe com a alternativa Aquests dies, amb tot el que ha passat a Rodalies, han aparegut a les xares socials comunicats sol·licitant compartir cotxe particular per desplaçar-se a treballar o a l'escola. Al nostre país no és una pràctica habitual, si ho comparem amb altres països que des de fa molts anys, i al voltant de les capitals, s'ha practicat força aquest sistema. Quedar en una àrea d'aparcament per trobar-se amb altres conductors i seguir el camí en un sol vehicle. Alguna vegada, quan m'he hagut de desplaçar a Barcelona en hores punta, m'he dedicat a observar els altres cotxes i he pogut constatar que la majoria d'ells circulen només amb el conductor. Llavors penses que si es compartís el cotxe amb altres persones no només estalviaríem diners en benzina, sinó també moltes retencions i bloqueig a l'entrada i sortida de la capital. Reconec que no és fàcil i no es pot improvisar, però avui que tenim tan assumit el tema d'Internet i la comunicació digital, amb moltes aplicacions que ho fan gairebé tot, no seria tan difícil trobar la manera d'organitzar aquest compartir el cotxe. Per què no es fa? Com deia al començament, aquests dies d'aturada dels trens i d'una oferta molt escassa d'autobusos alternatius, hauria estat un bon moment per posar en pràctica aquest sistema. Però les coses no s'improvisen i cal tenir-ho tot molt ben estudiat. També és cert que a la zona on visc, al Maresme, no és fàcil trobar àrees per poder aparcar els cotxes al punt de reagrupament dels conductors, i gairebé t'obliga que aquest pas es faci en origen, la qual cosa limita encara més les possibilitats de coincidència d'hores i trajecte amb altres persones. Entretant hem d'esperar que els nostres polítics hagin après la lliçó i comencin a fer passes per resoldre la manca d'inversió i manteniment de la xarxa de trens. No serà fàcil i caldran molts anys per posar-nos al punt de sortida d'una oferta digna, tal com ens mereixem.	xfebrer Regularitzar una situació anòmala Regularitzar una situació anòmala El govern ha decidit regularitzar la situació d'unes persones que són entre nosaltres des de fa molt temps, anys fins i tot, però que no poden exercir els seus drets més bàsics per culpa d'una legislació errònia i encallada des de sempre. Persones que venen al nostre país per diferents motius, però bàsicament per poder viure dignament, i es troben amb tots els entrebancs inimaginables. Viure en un país que no t'autoritza a treballar no té cap mena de sentit. De què han de viure? Si obres les portes a unes persones els has de donar totes les facilitats perquè es puguin integrar i no hi ha millor manera que poder accedir al treball, obtenir un salari que els permeti viure. No és la primera vegada que un govern espanyol regularitza la situació d'immigrants. Ho han fet representants dels dos grans partits polítics que han governat el país en democràcia. És un fet que no pot sorprendre a ningú. No hauria de sorprendre a ningú! Si algú se n'estranya és perquè està mal informat, o encara pitjor, manipulat per interessos polítics. Hi ha partits polítics que han fet un discurs xenòfob contra els immigrants, relacionant-los amb la delinqüència. I hi ha qui s'ho creu. Això és el pitjor de tot. Cal analitzar a fons la situació d'aquestes persones vingudes de fora. Les dificultats que tenen per fer una vida normal. Per trobar una feina, fins i tot quan ja han aconseguit el permís de treball. Les traves amb què es troben a l'hora de llogar un habitatge. Sovint pel color de la seva pell. Hem de conèixer la realitat. Adonar-nos que necessitem els immigrants per tirar endavant la nostra economia. Hi ha moltes feines que els autòctons no volen fer i que són necessàries. I si no demaneu-ho a les famílies que tenen persones grans a cuidar, per posar un exemple que afecta a molts.  Només tinc paraules de rebuig per aquelles formacions polítiques que manipulen la gent amb tics racistes i xenòfobs, i aconsello al ciutadà del carrer a no deixar-se influir per missatges que només provoquen problemes de convivència.	xfebrer El pes de la cultura El pes de la cultura Aquesta tarda he experimentat el pes de la cultura. Ha estat traslladant tots els llibres de la nostra biblioteca particular, víctima d'una refrescada inesperada, cap a un lloc més segur, fins que les condicions siguin les òptimes per continuar emmagatzemant llibres i més llibres. Es nota que ja tenim una edat i que el pas dels anys acumula molta cultura i coneixement. No ho hem llegit tot, o potser sí, però fa tant temps... I tot això malgrat ser uns usuaris fidels i amatents de la biblioteca municipal. Si no fos per ella, ni la nostra economia ni el nostre habitatge donaria l'abast.  Sempre he pensat que si la pràctica lectora fos més habitual molts dels problemes que pateix el nostre món no existirien, o si més no els afrontaríem d'una altra manera. Això no impedeix que una persona gens avesada a llegir no pugui ser culta i instruïda, però els llibres ajuden tant... En el traslladat m'he adonat que hi havia una sèrie de llibres que no recordava. Avui no tenia temps d'entretenir-m'hi, però he pensat que a la tornada, quan els pugui col·locar novament al seu lloc, aniré més a poc a poc i d'aquesta manera refrescaré la memòria, i qui sap si no en decantaré algun per rellegir. I què en faré de les enciclopèdies? Avui, amb Internet, han deixat el seu protagonisme. Antigament, eren presents a moltes de les cases, per pocs llibres que tinguessin. Enciclopèdies de tota mena, generalistes, musicals, geogràfiques... Si ens falta lloc, probablement caldrà despendre'ns-en, però... que fas amb un llibre? No és un objecte per cremar o portar a la deixalleria. Algú en pot fer bon ús? Ves per on, amb les remullades d'aquests dies se'ns ha girat feina. Mirarem de treure'n profit.	xfebrer Tants caps, tants barrets! Tants caps, tants barrets! Amb el caos de Rodalies ens hem adonat que amb tantes ganes d'informar bé, al final ens desinformen. Tots hi fiquen el nas: Adif, Renfe, el Ministeri, la Generalitat. Saben que s'ha estat fent malament la feina i volen posar-hi remei. Improvisen amb ganes d'acontentar la gent, però els hi surt al revés, i un per l'altre, la casa sense escombrar. Demà es restableix el servei. Ai, no!, resulta que no tenim maquinistes! Ara hi ha una nova esllavissada! Ens ha caigut el sistema! I van succeint esdeveniments que només fan que perjudicar els soferts usuaris del tren, que malgrat estar acostumats als retards i cancel·lacions, no ho acaben d'entendre i, mesells, es presenten a l'andana amb la confiança que avui potser sí que passarà el tren. Hi ha qui demana la dimissió del ministre, i també de la consellera. Per què no tot el govern? I si ens fan cas, aconseguirem que els trens funcionin? No és també culpa dels responsables d'Adif i Renfe? Què passa amb aquestes empreses estatals que no ofereixen un servei digne als ciutadans? Ja poden anar passant ministres i conselleres, dels partits polítics que sigui. També poden anar canviant els directors generals d'aquestes empreses... tot seguirà igual. Ahir demanava que fóssim positius. Potser és molt demanar amb el que està caient, però també és cert que amb males cares i esvalotats tampoc no resoldrem els problemes. Seria bo que els responsables polítics es prenguessin més seriosament la comunicació i la informació. Amb tot el que s'ha avançat en aquest camp és una llàstima que una vegada rere l'altra hàgim de queixar-nos que no rebem la informació necessària per poder encarar les situacions, a temps, i correctament. Aconseguir que els trens vagin a l'hora i, sobretot, que funcionin amb una certa normalitat avui per a demà és una utopia i ja hem dit que fa massa anys que no inverteixen a la infraestructura, però informar degudament de tot el que passa i com es pensa resoldre, sí que s'hi haurien d'escarrassar una mica més i no deixar-nos abandonat de la mà de Déu. Potser els actuals dirigents no tenen la culpa de tot el que passa a les vies, però sí que són responsables de la informació que donen i de com ho comuniquen. Que no busquin excuses de mal pagador!	xfebrer Siguem positius! Siguem positius! Avui pensava que seria bo que ens esforcéssim a ser positius, sobretot en aquests temps que sembla que tot ens ve girat, de trascantó. Que ens toca rebre moltes batzegades i algunes difícils de suportar. Ens semblarà una estupidesa, però si intentéssim buscar la part positiva de les coses, potser no viuríem tan angoixats, amb tanta crispació i violència. Que et suprimeixin el transport públic d'un dia per l'altre no és una cosa menor. Hi ha molts punts per generar malestar i rebuig, i una crítica furibunda a l'Administració, als responsables de la seva gestió. Que et diguin que tot és culpa de la manca d'inversió i manteniment que s'arrossegava des de fa tants anys, no et descobreix res que no sabessis, i d'això et queixaves. És que no se n'han adonat fins ara, o és l'excusa perquè no els ho tirem en cara?  El govern català no ha estat a l'altura, i soc conscient que la situació no és fàcil i que ningú voldria trobar-s'hi, però ja està bé que només fem bona cara quan les coses van bé, quan tot ve de cara. És quan hi ha problemes que pots valorar la capacitat de gestió i lideratge d'un govern. Malgrat tot, però, hem d'intentar ser positius i pensar que, potser ara que ha espetegat tot trobaran la manera de resoldre el que no han estat capaços durant dècades. No només els que ens governen ara, sinó també tots els que els han precedit.  I aquí també hi podríem col·locar tota la xerrameca que hi ha a la nostra vila amb la posada en marxa del sistema de recollida de la brossa, porta a porta, a tot el municipi. Segur que les coses es poden fer millor, però l'actitud de la gent és important i posar-s'hi d'esquena no és la solució.  Avui hi havia una gran cagarada de gos al carrer de casa. Algú ja l'havia trepitjat. La pregunta que m'ha vingut al cap ha estat: el passejador o passejadora del gos que ha deixat aquest regal al mig del carrer, està d'acord amb el nou sistema de recollida de la brossa? O potser és el primer de criticar-ho i no s'adona que és un porc, un incívic i un maleducat? Siguem positius i contribuïm a fer fàcil la convivència.	xfebrer Contemplant els flocs de neu Contemplant els flocs de neu Avui contemplava les imatges de la nevada a diferents punts del nostre país i pensava que tant de bo ho fes més sovint i poder observar-ho. No sé si us passa a vosaltres, però a mi em genera una sensació de pau i tranquil·litat que contrasta amb la crispació en què vivim darrerament. Veure com els flocs de neu voleien mentre van caient a terra, emblanquinant el paisatge i aconseguint un contrast entre blanc i negre, en absència de la majoria dels colors que acostumen a acompanyar-nos. A diferència de fa unes setmanes, avui no estàvem avisats, o potser jo anava despistat, i la nevada en cotes relativament baixes ens ha sorprès. L'efecte no és el mateix de quan t'han anat advertint que això podria passar. La il·lusió o el neguit, segons cadascú, d'esperar què acaba passant et fa oblidar de gaudir de les imatges de la nevada. Tot i que una nevada pot generar problemes si ve acompanyada del fred que ho gela tot, no acostuma a comportar els problemes que darrerament ocasionen les llevantades, i si no ho podem demanar als usuaris de Rodalies, o els residents al litoral marítim.  Diria que fins i tot, l'observació d'una nevada et desperta l'esperit poètic que alguns portem força amagat. I aquest fer-te aturar i observar la natura ens ajuda a la reflexió que caldria dedicar més sovint, sobretot per evitar viure gaire d'inèrcia i inconsciència, i el que és pitjor, oblidant-nos que compartim temps i espai amb altres persones a qui cal respectar i tenir en compte. I si tot això ho acompanyes amb una llar de foc encesa i un fons musical plaent, ja no pots demanar més. No sabem la sort que en tenim alguns. I potser en seríem més si en tinguéssim plena consciència i no perdéssim tant el temps en insignificances i xafarderies.
xfebrer Diàleg i consens Diàleg i consens En els moments caòtics és quan es fa més evident la necessitat del diàleg i el consens. Quan estem ben esvalotats i que sembla que tot trontolla no podem deixar-nos portar per la inèrcia del terrabastall, sinó que hem de fer prevaldre el seny i la sang freda. Una actitud que han de tenir en compte els nostres dirigents, però també tots nosaltres. És en el desori quan es poden prendre decisions errònies, i qui sap sinó també irreversibles o difícils de reparar. El caos circulatori dels trens de Rodalies, a escala de país, o la novetat del sistema de recollida de la brossa, en clau local, ens fa estar neguitosos. Tenim prou raons per estar preocupats, però no podem esverar-nos més del compte, i encara menys posar més llenya al foc. No cal atiar el foc, sinó intentar apagar-lo. Diàleg i raonaments són dues bones eines per posar sobre la taula. En un acte d'aquesta setmana a algú se li havia d'explicar què vol dir consensuar un projecte entre persones amb diferent manera de pensar. La capacitat d'arribar a consens és la garantia per resoldre bona part dels conflictes. Voler fer passar per l'adreçador els altres simplement perquè tens més poder és un greu error que et pot beneficiar en un primer moment, però que a la llarga es paga. Governar no és fàcil. No ho ha estat mai i si en alguna cosa es fa notar la capacitat de gestió és davant les adversitats, sobretot si et venen de cop sense possibilitat de preveure-les. Si a tot això hi afegeixes un dèficit de recursos que arrosseguem de fa temps, el resultat esdevé un caos absolut, i això és el que ha passat amb la supressió de la circulació de trens de Rodalies aquest dijous. Asseguem-nos i reflexionem sobre quina és la millor solució per a tots. No vulguem fer passar la nostra raó sense escoltar la dels altres. No ens posem nerviosos, però no deixem d'actuar. No és fàcil ser optimistes, i encara menys quan veus el que està passant al món occidental, amb un prepotent amb tics feixistes que es creu l'amo del món i que tothom ha de fer el que ell vol. És complicat ser optimistes, però no podem llançar la tovallola. Ara, més que mai, se'ns necessita amb el cap ben clar i amb ganes d'arribar a acords, encara que hàgim de fer concessions.	xfebrer Qüestió de drets Qüestió de drets Avui tampoc no hi ha servei de trens a Rodalies. El motiu sembla ser, que no hi ha prou maquinistes disposats a treballar perquè no consideren prou segura la xarxa, després de la llevantada. Això és el que m'ha semblat entendre i té un sentit. L'altra cosa és que ho veiem bé. Els treballadors tenen el dret d'exigir seguretat a la feina i no posar en risc la seva vida. Per altra banda, els ciutadans tenen el dret de disposar d'un servei de transport per desplaçar-se a la feina o l'escola. En situacions com la d'avui ens adonem que la facilitació d'uns drets perjudica la satisfacció d'uns altres. Com s'ha de resoldre? El debat és obert i no té una resposta fàcil ni ràpida. Cal valorar bé la situació i analitzar els arguments d'uns i altres. Passa una mica el mateix quan treballadors de serveis públics convoquen una vaga que perjudica els receptors d'aquests serveis. La llei és ben clara quan reconeix el dret a la vaga, però les persones perjudicades no ens ho acostumem a prendre massa bé. Conviure no és fàcil i requereix, en primer lloc, voluntat de trobar solucions als conflictes, que per més que no ens agradin, apareixen de tant en tant. Sovint les coses s'agreugen per culpa d'actituds gens propícies a entendre'ns. Una vegada posats d'acord a voler trobar solucions, cal anar a fons i buscar alternatives que minoritzin els danys i perjudicis, i esforçar-se a ser comunicatius i transparents. La manca d'informació és un fet freqüent i poc resolt. L'empresa pública encarregada del transport dels trens de Rodalies té una responsabilitat davant dels treballadors, però també davant de la ciutadania. Ha de resoldre el conflicte com més aviat millor i millorar el servei, evitant que situacions com la d'aquests dies es repeteixin massa sovint. Els treballadors, sense renunciar als seus drets, han de comprendre que estan prestant un servei públic de gran abast. Els usuaris de Rodalies han d'entendre que estem davant de casos excepcionals, si bé és cert que si s'haguessin fet bé les feines, probablement això no passaria, o seria realment excepcional. És una qüestió de drets, però els deures?	xfebrer Sense Rodalies Sense Rodalies Avui s'ha suspès el servei de Rodalies i això, al nostre país, té una repercussió molt important. Són moltes les persones que diàriament utilitzen aquest mitjà de transport per anar a la feina, a l'escola, al centre sanitari i altres serveis que a vegades ens veiem obligats a assistir. Aquest país de pandereta volia lluir davant del món i va dedicar tots els esforços i diners per construir una gran xarxa de tren d'alta velocitat, oblidant-se de la xarxa bàsica per desenvolupar les tasques diàries de la majoria de la població. Aquesta manca d'inversió ha provocat el deteriorament de Rodalies, amb problemes diaris i, de tant en tant, accidents amb resultat de mort. El tancament del servei per veure com es troba la xarxa després de la darrera llevantada té un sentit i s'ha de fer, però el manteniment, l'observació i les reparacions s'han de fer abans que passin les desgràcies. Puc entendre que hi ha fets imprevisibles i que hem d'assumir, però no podem acceptar la manca de manteniment i inversió per fer fiable tot el recorregut i evitar al màxim els successos com els d'ahir a Gelida o Tordera. Sortir avui a criticar el servei de Rodalies seria una irresponsabilitat si no estiguéssim parlant d'aquests problemes un dia sí i l'altre també. No se'ns pot acusar d'oportunistes, sinó de gota malaia reivindicant la necessitat d'invertir per millorar la xarxa bàsica de transport del nostre país.  La línia R1, la que tinc més a prop, és un perill que es va agreujant a mesura que avancen les conseqüències del canvi climàtic. Una xarxa de tren al costat mateix del mar no reuneix les mesures de seguretat que requereix una infraestructura de transport amb tant de moviment. L'anhelat desviament de la línia per l'interior, a la zona del Maresme, no és una bajanada. És cert que es tracta d'un projecte molt ambiciós i costós, però no podem oblidar què està passant cada vegada amb més freqüència. El traspàs de competències a la Generalitat ha de representar una millora per al bon funcionament del transport de Rodalies sempre que vagi acompanyat dels diners necessaris per adequar la infraestructura tan deixada de la mà. Lamentem la mort de les víctimes dels accidents ferroviaris, i animem a l'Administració a arremangar-se de veritat per evitar aquests accidents, motivats en gran part per la manca de manteniment.	xfebrer La llevantada d'aquests dies La llevantada d'aquests dies Una vegada més la natura ens ensenya que els humans ens passem de llestos. La llevantada d'aquests dies s'ha emportat i fet malbé part de les construccions del litoral, uns espais que no hauríem d'haver envaït mai. Veia imatges de Badalona, per exemple, i em recordaven d'altres de Pineda i Calella, en ocasions anteriors. Nosaltres insistim a urbanitzar el litoral i la natura segueix el seu ritme. També hi ha problemes amb l'arbrat de les nostres ciutats. Està molt bé poder conviure amb ells, però els hem de cuidar bé. No són simples ornaments, sinó que tenen vida i cal mantenir-los perquè no es deteriorin. En això també hi ha hagut disgustos, amb la mort de vianants. Sortosament, l'arbre que avui ha caigut a la nostra vila només ha fet destrosses materials. És un senyal que ens ha de fer analitzar a fons com tenim la resta d'arbres. I veient com baixaven els rius i rieres, com l'Onyar o la Tordera, em recorda que hem construït a zones inundables amb la confiança que no ha de passar res greu. Però continuem posant en risc les nostres vides, amb l'especulació del terreny. L'altre dia comentava la xerrada que la Plataforma en defensa del territori arenyenc organitzava a l'Ateneu, parlant de la urbanització de la capçalera del rial de sa Clavella. No podem mirar a un altre costat, sinó que cal estudiar a fons per veure si no estem fent una barbaritat que ens n'hàgim de penedir, nosaltres o els nostres fills. Hi ha fets que ens costa d'entendre o calcular. Ens parlen del desgel de les glaceres i la pujada del nivell del mar. Potser no ho sabem veure, però és real. D'altres fenòmens, com el que vivim aquests dies, sí que són evidents. Els experimentem i patim directament. No hi ha dubte que són reals i, per tant, hem de posar-hi ordre. Recuperar espais com el litoral marítim no és fàcil, però s'hi ha de treballar. Evitar posar més llenya al foc, deixar d'urbanitzar capçaleres de rieres i rials, no ha de ser tan complicat, i els nostres descendents ens ho agrairan.	xfebrer Qui s'ha quedat el premi? Qui s'ha quedat el premi? Vaig escriure el seu dia que em semblava un error haver concedit el Premi Novel de la Pau a la senyora María Corina Machado, bàsicament perquè estava immersa en un litigi poc clar. Atorgar el premi a la pau requeriria més cura de la que s'ha anat observant al llarg de la història, sobretot els darrers anys. Hi ha persones que s'han significat com a defensores de la pau d'una manera totalment altruista. La senyora Machado, amb més o menys raó, s'ha vist immersa en una lluita per al poder d'una nació i això obliga a investigar a fons què hi ha de veritat en un costat i l'altre. Aquell dia comentava que el premi a la líder de l'oposició veneçolana era com una manera de no fer enfadar el president Trump que anhelava obtenir el guardó. Amb el lliurament de la medalla a Trump dona força a la meva idea de l'escrit. S'imaginaven que pogués passar això els responsables de decidir el guardonat o guardonada? Haig de pensar que quan es confecciona la llista de candidats a rebre el premi a la pau es busquen persones que hagin fet prou mèrits per aconseguir la pau al món, o fins i tot simplement al seu país. Atorgar la pau a un polític que ha pretès aconseguir el poder, encara que hagi estat bandejat per un estafador o dictador té els seus perills i no considero que sigui motiu suficient. Però així ha anat. Aquesta actuació, a la meva manera de veure, no deixa gaire ben parats, ni a Machado, ni a Trump, ni al jurat del Premi Nobel de la Pau. Crec que tots plegats n'hauríem d'aprendre la lliçó i, a qui respongui, ser més curosos la pròxima vegada si no volem que el premi perdi tot el seu significat.	xfebrer Avantprojecte de llei de l'ocupació pública Avantprojecte de llei de l'ocupació pública El diari ARA publicava la notícia que el Consell Executiu aprovarà aquest dimarts l'avantprojecte de llei de l'ocupació pública. Una iniciativa del govern català per posar al dia les condicions d'accés a la funció pública i també el sistema de promoció interna, i que forma part del projecte de reforma de l'administració. No he tingut l'ocasió de llegir el text de la proposta i, per tant, no en puc fer una valoració més enllà dels comentaris de l'article que avancen algunes de les modificacions que s'inclouen. Caldrà, doncs, esperar a tenir l'oportunitat d'estudiar el seu contingut per donar la meva opinió que, per altra banda, tampoc tindrà cap mena de transcendència. Quant a l'accés a la funció pública, l'article comenta que es tindrà en compte que avui la memorització té menys importància i que s'ha de prioritzar les habilitats per actuar davant de les situacions en què es trobaran, pel lloc que opten a treballar. El següent aspecte que incorpora el nou model és l'avaluació dels funcionaris per facilitar la seva promoció en funció de la seva actuació i expertesa. Una avaluació que realitzarà el seu superior jeràrquic. Quant a les modificacions que es puguin fer al sistema d'oposicions, substituint la memorització de lleis i reglaments, que tens a l'abast amb un clic, per proves que demostrin la capacitat del candidat de dur a terme les tasques per a les quals opta, em sembla bé. Sempre he trobat innecessari i absurd premiar la memòria, i més encara en aquests moments que ho tens tan fàcil per accedir a la informació. En relació amb la promoció interna tinc els meus dubtes, i caldrà analitzar com es porta a terme. És cert que no tots els treballadors de l'administració pública actuen amb la mateixa diligència, interès i esforç, ni tenen la mateixa capacitat, i és per això que cal trobar la manera de premiar aquells que fan bé la feina i cada dia s'esforcen per millorar i formar-se, d'aquells que una vegada obtinguda la plaça es posen a jaure. Que l'avaluació la faci el seu superior jeràrquic, que té certa lògica, és un perill per allò dels amiguismes i ja no diem quan entremig hi juguen temes ideològics i de militància política.  Insisteixo que cal analitzar el contingut del projecte de llei i que els seus impulsors tinguin clar quins són els perills de no ser prou explícits i previsors a l'hora de determinar qui i com s'avalua el treball dels altres.
xfebrer Només hi faltava ell! Només hi faltava ell! Us confesso que darrerament em fa molta mandra parlar de segons quins temes, sobretot si hi ha implicat algun personatge com Donald Trump. Tinc l'esperança que arribarà un dia que recordarem un passat nefast amb moltes ganes de girar full i recuperar la serietat i la democràcia. Ara, però, ens toca haver de suportar segons quines imatges, paraules i amenaces. El més greu de tot és que una persona fa i desfà com vol i tothom li riu les gràcies. Com és possible? No hi ha dia que no surti a les primeres pàgines dels diaris i no pas en clau positiva, sinó tot el contrari. Gaudeix fent patir els altres, sentir-se amo del món i menystenint tothom, amb grolleria, mala educació i histèria. Avui tocava parlar de Gaza i de la Junta de Pau que ha de resoldre tots els problemes. Els problemes de qui? Hi ha col·locat el seu gendre, no fos cas que no tingués protagonisme la família, i també l'ex primer ministre britànic, el senyor Tony Blair que em faria vergonya haver estat escollit. Però per acabar-ho d'adobar, avui hem sabut que també hi ha incorporat el president argentí. Només hi faltava ell! És trist seguir diàriament tot el que fa el president dels EUA, però encara és més trist observar la reacció dels dirigents europeus. Em fa vergonya i no entenc que ningú d'ells s'adoni del ridícul que estan fent, però també de la responsabilitat que assumeixen posant-se al costat de Trump, incapaços d'enfrontar-s'hi. Què més ha de fer Donald Trump perquè Europa li planti cara i digui prou?  De moment, tot el que ha volgut fer aquest personatge ho ha aconseguit, amb el vistiplau dels mandataris europeus. Ara quan ataca directament un país de la UE veurem quina és la reacció. També li permetran l'ocupació de Groenlàndia? Tan avall hem caigut? Ho enteneu per què em fa tanta mandra parlar d'aquests temes? Malauradament, no en podem prescindir i, amb molta humilitat, hem de denunciar-ho esperant que tot això acabi com més aviat millor.	xfebrer Zona inundable Zona inundable Aquesta tarda la Plataforma en defensa del territori arenyenc ha presentat, a l'Ateneu, l'estudi hidrològic del rial de sa Clavella. Un estudi que explica el risc d'incrementar els efectes de pluges intenses si es tira endavant la urbanització de la zona de Lourdes, la capçalera actual del rial. La nostra vila té prou experiència en inundacions de baixos i rierades, per a no tenir-ho present. Trobar l'equilibri entre la voluntat i fins i tot la necessitat de construir nous habitatges, i la protecció del medi ambient no és fàcil. Els interessos de particulars i grans empreses passen per davant de la necessitat d'aquesta preservació, no només per estimació a la natura, sinó també de manera egoista, de protegir-nos davant d'inundacions greus. Construir en zones inundables, com és palès a molts llocs del litoral mediterrani és una temeritat que només s'entén si penses que al darrere hi ha un profit econòmic de particulars que han prioritzat el seu benefici a la protecció de les persones que hi aniran a viure. En el cas que ens ocupa, no és un perill per a les persones que puguin adquirir els habitatges que s'hi puguin construir, perquè aquella zona no és inundable, sinó per a qui viu més avall, i que una crescuda del rial i amb més força, els pot afectar.  Com han dit els membres de la Plataforma, la zona d'aquest rial, com també passa al Bareu, està plena d'equipaments escolars i esportius i, per tant, amb molt moviment de persones amunt i avall. Quan baixa l'aigua el risc per als vianants és alt.  L'estudi visualitza les probabilitats de riuades al llarg dels anys, segons la mateixa Agència Catalana de l'Aigua, i calcula l'augment del cabdal de l'aigua i empenta si es construeixen habitatges en aquella zona i vials pavimentats.  Tots tenim molt present què va passar no fa tant al País Valencià, amb més de dues-centes víctimes mortals. És cert que no es va gestionar bé, però el terreny urbanitzat d'aquella zona no reuneix les característiques ni la seguretat que caldria tenir en compte a l'hora de desenvolupar els plans territorials d'urbanització.  Al final de l'exposició i de les intervencions del públic assistent et preguntes: què podem fer per no empitjorar la situació? Sabem que vivim en una conca inundable i hem viscut escenes fortes, amb alguna mort. Hi ha coses difícils de resoldre, encara que no impossibles, però el que sí que podem fer és no continuar agreujant la situació. Algú hi ha de fer alguna cosa, i les institucions públiques han de fer el primer pas.	xfebrer Experiència i temps lliure Experiència i temps lliure L'esperança de vida va experimentar un increment espectacular fa uns anys. Els que ja tenim una edat recordem que de petits els nostres avis eren persones de seixanta anys, amb algunes excepcions. Avui ens fem un tip de veure persones que assoleixen els cent anys.  L'edat de jubilació per aquelles persones que tenen la sort de treballar està entre els seixanta i els setanta anys, això vol dir que la gran majoria de persones, una vegada deixen la feina tenen molts anys que poden destinar a tot allò que han somiat durant anys i que ara poden exercir, i també per dedicar-les als altres. El coneixement adquirit durant la vida, tant en tel temps de lleure com en el professional, no es pot desaprofitar. S'ha de revertir a la societat, sigui formant a altres persones, acompanyant-les o oferint serveis que són necessaris i que no sempre es disposa de temps ni preparació. Cada vegada hi ha més gent que s'apunta a activitats de tota mena, com a aprenents, però també com a ensenyants. Professors jubilats que donen classes de geografia, filosofia o llengua, que permet una segona oportunitat a aquells que no han tingut l'ocasió de seguir uns estudis, o bé que la seva elecció ha anat per una altra banda i ara és el moment d'ampliar coneixements. Ens queixem de l'obsolescència programada dels electrodomèstics, però no ens adonem que nosaltres, els humans, també actuem sota la influència d'aquesta obsolescència. No té sentit que a partir d'una edat ja no siguem productius ni útils a la societat. Ens hi hem de rebel·lar i plantejar-nos el nostre futur d'una altra manera.  L'Aula d'Extensió Universitària per a la gent gran, que avui en parlàvem en una tertúlia radiofònica, o l'activitat que programen els ateneus i altres entitats, són una demostració del que som capaços de fer i d'oferir, resistint-nos a acceptar que ja estem acabats. La gran sort de molta gent és la seva vitalitat i aquesta s'ha d'aprofitar al màxim. No ens quedarem a casa!	xfebrer Val més caure en gràcia que ser graciós! Val més caure en gràcia que ser graciós! No sé per què m'ha vingut al cap aquesta frase quan pensava amb en Plácido Domingo i en Julio Iglesias. Segurament ho hauria d'enfocar diferent i arribar a la conclusió que els partits polítics, que són l'eina per fer rotllar l'engranatge de la democràcia representativa han assolit una força desproporcionada en àmbits que n'haurien d'estar al marge, un d'ells el judicial, però no només aquest. Aquests dies llegíem les acusacions d'unes persones d'haver estat maltractades pel cantant Julio Iglesias i que probablement el portarà a judici, i no fa pas tant de temps que el protagonista d'històries semblants, em refereixo a maltractament a les dones, era un altre cantant, en aquest cas el senyor Plácido Domingo. Tot i els molts testimonis sobre el comportament del cantant d'òpera, al final no va passar res, i el que és pitjor, encara va rebre aplaudiments i suport del públic, com si es tractés d'una víctima i no pas del presumpte violador. M'imagino que una cosa semblant passarà amb Julio Iglesias. No hi ha res com tenir poder i fama i, sobretot, tenir el suport de partits polítics que ens han governat i ho tornaran a fer. És per això que comentava que els partits polítics actuen més enllà de la política i creen una xarxa d'autoprotecció encara que això representi menystenir possibles víctimes d'un abús de poder. Mentre permetem que els poderosos puguin fer el que els plagui i encara els hi riem les gràcies, existirà gent oprimida i indefensa que ningú els farà cas, ni tan sols els tribunals de justícia. No podem avançar-nos als esdeveniments ni acusar sense proves suficients als presumptes assetjadors i abusadors, però una vegada demostrats els fets no hi pot haver cap excusa, i encara menys els diners i la fama, que els estalviï la pena.  Si volem un món just, hem d'aplicar la justícia a tothom per igual, encara que ens hagin donat suport en campanya electoral o formin part d'un grup de persones selectes que es fan mirar. No podem caure en el parany de deixar-nos enlluernar per l'èxit, que no sempre és sinònim de bon comportament.	xfebrer Ser agraïts Ser agraïts Una de les coses que els meus pares em varen ensenyar de ben petit era el fet de ser agraïts. Les persones tenim l'obligació d'esforçar-nos per fer bé les coses, però això no impedeix que mostrem el nostre agraïment quan ens tracten bé, quan ens atenen correctament. A tots ens agrada que ens agraeixin el nostre treball i dedicació, i per això hem de tenir-ho en compte quan són els altres els que han atès. Donar gràcies no és un signe de debilitat, sinó una mostra del nostre compromís per fer agradable la vida en societat. Hi ha moments que et miren estranyats perquè no estan acostumats a l'agraïment per accions habituals i lògiques. Més aviat és la crítica la que es fa present en moltes situacions. També hem de ser crítics i fer notar allò que considerem que no s'ha fet bé. Una cosa no treu l'altra. La crítica, si és constructiva, també ajuda a millorar el funcionament del sistema. El que no es pot fer és acabar insultant, i això passa massa sovint. Si som capaços de jugar amb la crítica i l'agraïment, segur que ajudarem que l'ambient sigui millor, i potser fins i tot que aquells menys avesats a agrair els serveis i atencions, agafin el costum de fer-ho. No costa res i és un estímul per a tothom per esforçar-se encara més a fer millor la seva feina. Els petits detalls a la nostra vida són els que fan més agradable la convivència. I viure feliç i agraït amb els que t'envolten és la millor manera de suportar tot el que ens cau a sobre. Avui el món està molt esvalotat i hi ha notícies força alarmants. Hi ha un seguit de dirigents mundials amb molt poder que ens poden complicar l'existència. Nosaltres hi podem fer molt poca cosa, però al voltant nostre sí que hi tenim un paper a jugar i hem de ser capaços de fer feliços els que tenen tractes amb nosaltres. No és tan difícil.	xfebrer Comença el nou sistema de recollida de la brossa Comença el nou sistema de recollida de la brossa Avui es posa en marxa la recollida selectiva a tota la vila. Es posa en marxa amb un mutis, perquè precisament avui no es passa a recollir cap fracció. El nou model de recollida de la brossa redueix els dies de la setmana que és operatiu i aplica el sistema porta a porta a tota la població. El debat ha estat intents, o potser seria millor dir que les crítiques han estat presents a totes les xarxes socials, amb més o menys arguments. No tothom veu bé el sistema porta a porta, bàsicament perquè et determina quin dia de la setmana pots treure l'orgànic, el plàstic o el paper, i t'obliga a guardar a casa allò que no toca. Haig de dir que la nostra casa està situada en la part del municipi que fa anys que es realitza aquest sistema, i que ens ha funcionat molt bé. També entenc que no tothom viu en una planta baixa i que l'extracció i recollida dels bujols en unes hores concretes pot ser un inconvenient. Però una cosa és discrepar d'un sistema i l'altre posar-t'hi d'esquena i comportar-te com un energumen. L'altre dia ho comentava en una tertúlia radiofònica. Si tothom tingués clar que es fa necessari reciclar i al mateix temps tingués la voluntat de contribuir positivament en la tasca de la recollida de la brossa, no hi hauria els problemes que probablement observarem aviat. Em varen agradar les paraules del regidor del PP a la ràdio. Ell no està d'acord amb el sistema porta a porta, sobretot a la zona de més densitat de població i edificis alts. Malgrat això demanava que tothom intentés col·laborar perquè la recollida fos un èxit, en benefici de tots. No tothom pensa igual, i hi ha qui facis el que facis, no hi estarà d'acord. De persones insolidàries i d'incíviques sempre n'hi haurà.  Confiem que la majoria estigui a favor de fer-ho bé, encara que preferís un altre sistema. Es tracta de millorar el percentatge de reciclatge. I si tothom col·labora també podrem anar veient què és el que no acaba de funcionar i com es pot millorar. Cremant-ho tot mai resoldrem res. Ens hi podem asseure, però sempre amb l'ànim constructiu.
xfebrer L'augment de la població té aturador? L'augment de la població té aturador? Les darreres xifres que situen en vuit milions d'habitants a Catalunya ha posat els crits al cel. Tenim la capacitat per anar absorbint més població al nostre territori?, la pregunta té la seva cosa i la resposta no és senzilla. El creixement vegetatiu que es calcula tenint en compte les defuncions i els naixements és negatiu des de fa molt temps. Per contra, el creixement migratori, tenint en compte el nombre d'emigrants i immigrants és positiu i va en augment. La suma dels dos càlculs ens dona un augment important de la població a Catalunya amb tot el que això representa, pel que fa a recursos, infraestructura i serveis. Deixant de banda els discursos racistes i xenòfobs, aconseguir l'equilibri no és fàcil i les lleis que ens regeixen no han estat les més encertades per facilitar la inserció de la nova població al nostre sistema, laboralment i en temes d'habitatge, bàsicament.  Els municipis, que al final són els que acaben rebent els problemes de la mala gestió i que tenen recursos escassos, com comentava ahir mateix, es queixen que no se'ls té en compte i això provoca que a vegades llegeixis segons quines declaracions de responsables municipals que grinyolen una mica i cal posar en context i separar el gra de la palla. Avui llegia com un alcalde qüestionava l'obligatorietat d'empadronar tothom. Formar part del Padró municipal et dona dret a l'atenció sanitària i educacional, com a dos dels serveis bàsics del nostre sistema. Negar l'empadronament té conseqüències negatives que no podem discutir alegrament.  Si tenim molt clar que en un equipament, d'acord amb els metres quadrats i els serveis que pot prestar té un límit d'aforament, és lògic que un alcalde, coneixent les característiques i serveis que pot oferir al seu municipi, tingui interès a mesurar bé quins són els límits de població que pot absorbir i es preocupi quan aquests límits se superen exponencialment. Però no podem oblidar-nos de què significa estar fora del Padró. No es poden denegar serveis bàsics. És per això que l'administració de l'Estat, l'autonòmica i la local han de treballar plegats per evitar deixar persones al marge de la societat i trobar la manera que totes tinguin l'oportunitat de viure dignament i amb tots els seus drets assegurats. Com em passava ahir, se m'ha acabat l'espai per tractar un tema tan transcendent i que caldria debatre seriosament, amb la presa de decisions que fa massa temps que queden en un calaix perdut.	xfebrer El finançament dels ajuntaments? El finançament dels ajuntaments? Ara que el tema del nou model de finançament de les autonomies està a les primeres pàgines dels diaris, permeteu-me que insisteixi una vegada més en la necessitat de millorar el finançament dels ajuntaments. És una llàstima i al mateix un greu problema que la qüestió del finançament de les administracions de l'Estat espanyol estigui encallat des de fa tants anys, tot i que se'n parli de manera continuada. Un mal finançament provoca manca d'inversions i pèrdues d'oportunitats. Si no hi ha diners no es pot invertir i sense inversió el municipi, l'autonomia, el país, no avancen. No entraré a valorar el model de finançament que ha presentat el govern espanyol ni les reaccions dels diferents partits polítics perquè entenc que es tracta més d'una lluita entre partits que no pas un treball per millorar el model i posar-ho en pràctica. Només deixeu-me dir que tots tenen part de raó, i el que caldria és asseure's seriosament a trobar la manera de posar en marxa un sistema de finançament just i d'acord amb la realitat actual. Com deia, però, al començament, em preocupa molt el mal finançament de l'administració local. Segurament que hauríem d'analitzar altres elements tant o més importants, com podria ser la capacitat de gestió dels seus dirigents polítics, la formació contínua dels seus treballadors i la dimensió de la majoria dels municipis i els seus òrgans de gestió. Això és un tema molt delicat, que toca moltes fibres i que sempre que s'ha intentat fer alguna proposta, algú n'ha sortit escaldat. L'administració local, la més propera al ciutadà, té un seguit de reptes i ha de donar la cara a moltes necessitats que no estan prou finançades i, per tant, queden sense satisfer, algunes de les quals són realment greus. Abans s'han instal·lat entrebancs i malfiances que no pas recursos per gestionar el municipi. És cert que en el cas de la Diputació de Barcelona s'ofereix un bon assessorament i també aportació econòmica, però no és suficient. Cal analitzar a fons quines són les competències municipals, també aquells conceptes que sense estar regulats a la pràctica esdevenen competència local, i quantificar-ne el cost, per aconseguir els recursos necessaris per fer-hi front. L'espai que dedico al meu post diari és insuficient per tractar a fons un tema que és capital i que caldria abordar d'una vegada. Proposo un debat al respecte, amb professionals i experts en el tema, per il·lustrar-ho i fer-ho entenedor a la ciutadania que, finalment, són els perjudicats directes d'aquesta anomalia.	xfebrer Estimulem la nostra sensibilitat Estimulem la nostra sensibilitat Avui he tingut ganes d'escoltar, després de molt temps, l'obra Vespro della Beata Vergine, de Claudio Monteverdi. És una meravella! Segur que la coneixeu, i si no és així, us recomano que hi dediqueu l'hora i mitja que pot durar. Estic segur que us encantarà. Quan m'emociono escoltant segons quina peça musical penso que si hi dediquéssim més temps, el món potser aniria d'una altra manera. Desenvolupar la sensibilitat ajuda a veure diferent les coses, també les altres persones, i potser això és el que més falta ens fa. Una bona part del temps que dediquem a llegir els comentaris de les xarxes, i ja no dic a escriure-hi segons què, el podríem destinar a escoltar música. Jo escolliria música clàssica, que és la que em motiva més, però hi ha molts estils musicals capaços d'engrescar a uns o als altres. N'hi ha per a tothom. Per què no ens ho proposem? Ara que més aviat el que s'estila és la crítica fàcil, però sobretot l'insult, seria el millor moment per posar-ho en pràctica. Hi ha moltes persones que es dediquen professionalment a la música. Hi dediquen moltes hores, d'aprenentatge i assaig. El resultat el podem constatar si assistim a un concert, o el baixem per Internet. I insisteixo en el tema de la sensibilitat. Probablement, la manca de sensibilitat és l'esca del pecat de molts mals que podem presenciar al voltant nostre. Des de l'actitud a l'hora de celebrar una tradició, que se'ns escapa de les mans, fins a l'extrem de provocar una guerra, per no parlar de genocidi. En els petits detalls es demostra com és una persona i endevines com actuarà davant de qualsevol circumstància. Hem de confiar més en els altres, però sobretot respectar-los. I ho deixo aquí, animant-vos a posar el disc, o a comprar les entrades per al pròxim concert!	xfebrer Què podem fer aquest trimestre? Què podem fer aquest trimestre? Avui ho comentàvem en una tertúlia radiofònica. Hem començat l'any amb una acumulació de desgràcies que esperem que no sigui la tònica del 2026. No és que l'any que hem deixat enrere fos gaire engrescador, però el que hem iniciat fa una mica de por. L'incendi a la festa de Cap d'Any en una població suïssa, l'atac i segrest del president de Veneçuela per part dels EUA, i a casa nostra, amb tres o quatre accidents en un punt negre que separa els dos Arenys, en són uns bons exemples que desitgem que no tinguin continuïtat. S'han acabat les festes i avui els nois i noies i els més xics han tornat a l'escola. Molts pares i mares, i també els avis, respiraran una mica més tranquils. És bo poder gaudir de les festes, i encara més aquestes de Nadal, amb tot el que comporten, però també és cert que arriba un moment que quedes una mica saturat.  Tenim al davant dos mesos i mig de treball fins a arribar a un nou parèntesi, la Setmana Santa, quan molts de nosaltres planificarem alguna sortida o altra. Malauradament, no tothom es troba en les mateixes circumstàncies i hem vist algun exemple que ens ha de fer pensar, com és el fred que han patit els desnonats de Badalona, sense que se'ls oferís una alternativa. Seria bo que enguany, vist tot el que ha passat, concentréssim esforços per intentar reduir les penúries. Ja no dic eliminar-les, perquè m'agrada tocar de peus a terra, sinó com a mínim no agreujar-les. Procurar trobar solucions a fets que han esdevingut naturals fins al punt de no prestar-hi atenció. Veure persones dormir al carrer, perquè no tenen on raure, és molt trist. Llegia l'altre dia que els ajuntaments han de disposar d'espais per allotjar aquestes persones sense llar. Em pregunto quants municipis hi ha al nostre país que poden certificar que estan preparats? Temo que la gran majoria no disposen de locals ni habitatges per oferir, i sempre caldrà improvisar solucions per evitar desgràcies, com recentment a Badalona, amb la mort d'una persona sense llar. Enguany no he parlat dels desitjos de l'inici, però estaria bé que reflexionéssim sobre aquest tema i contrarestéssim la tendència mundial al menyspreu als pobres i l'enriquiment desproporcionat dels rics.	xfebrer Gaudir del diari Gaudir del diari Fa massa temps que enyoro aquell temps en què llegir el diari era una delícia. Gaudies d'asseure't a l'estudi i fullejar el diari. Llavors no hi havia la premsa digital, que és la que ara predomina. Articles interessants  d'on sempre n'aprenies alguna cosa. No vull dir que això hagi desaparegut del tot. Seria injust de la meva part, però costa trobar bons articulistes sobre temes interessants, treballats i ben explicats. Em comporto una mica com la gent gran, que ja en formo part, que troben que abans les coses funcionaven millor. No és així. Hem millorat en moltes coses, però segurament que no hem aprofitat els avenços per treure'n millor profit.  Mentiria si digués que en algun racó o altre de la premsa que llegeixo no hi ha cap cosa interessant. I probablement ho hauríem de fer constar i agrair-ho, perquè no tot sigui negatiu, però en necessito més. Què està passant? La informació internacional, i també la més propera, ens arriba a l'instant, fins i tot a través de diaris de poca volada o amb recursos escassos, i probablement fa que els articles de fons, aquells que no són de rigorosa actualitat quedin amagats. Potser, fins i tot, es deixen d'escriure i publicar, perquè ja no interessen. Si ens informen que Trump ha segrestat Maduro poques hores després que hagi succeït, per què ens ha d'interessar llegir un article sobre l'històric comportament dels EUA al continent americà? Estic convençut que la formació dels periodistes avui és millor que abans, però per què no es veu reflectit als diaris? Tenim un problema de titulars. Jo ho porto molt malament. Avui cal redactar uns titulars que cridin l'atenció, encara que tinguin poc a veure amb el contingut real de l'article.  I les xarxes socials, que tampoc hi ajuden. No podem menystenir-les, però hem de ser capaços de valorar-les a la distància, procurant contrastar tot allò que hi veiem, abans de no creure'ns-ho cegament. Fa temps que no gaudeixo de la lectura del diari, tot i que en soc subscriptor i el consulto diàriament. Necessito un secret que em faci recuperar les ganes de llegir-lo i passar-m'ho bé. Algú m'hi pot ajudar?	xfebrer Un futur amb valors Un futur amb valors L'entrevista del diari ARA a la Maria Anglada, jugadora d'hoquei sobre patins del CP Voltregà, m'ha recordat uns anys que em desplaçava des de Vic a Sant Hipòlit de Voltregà, en bicicleta, per assistir als partits d'hoquei. El Vic jugava en categories inferiors, com passa ara, però el Voltregà passava pels millors moments de la seva història, amb grans figures d'aquest esport. Certament, el cas del CP Voltregà és ben curiós. No és habitual que poblacions petites tinguin equips potents, fins i tot en esports tan nostrats com és l'hoquei sobre patins. L'explicació la trobaves en l'interès del seu mecenes i protector. El Club Patí Voltregà va néixer l'1 de novembre de 1955 per obra de Victoriano Oliveras de la Riva. La seva família tenia una fàbrica de filatura a la Gleva. El senyor Oliveras era un amant de l'esport i es va obsessionar a crear un equip d'hoquei sobre patins a la població on es va vincular, Sant Hipòlit de Voltregà. Els anys setanta del segle passat varen ser els reeixits, aconseguint molts títols. L'època que jo em vaig afeccionar a l'hoquei i que m'hi desplaçava amb la bicicleta, una eina que també vaig estimar durant molts anys. En aquells moments els equips en gairebé tots els esports eren masculins. Desconec si les noies, en aquella època a què em refereixo, ja practicaven aquest esport. Anys més tard el Vic va pujar de categoria i, sense assolir els èxits del CP Voltregà, també va donar moltes satisfaccions als seus aficionats. La seva pista era al costat del riu Mèder, al parc Balmes. A l'entrevista, la Maria Anglada comenta l'excepcionalitat del seu municipi on es diu que la canalla aprèn abans a patinar que a caminar, o que patina amb bolquers. Una entrevista que deixa entreveure un seguit de valors que avui trobem a faltar. La responsabilitat, l'esforç, l'honestedat... Deixa de practicar l'esport com a professional perquè no pot rendir al cent per cent, prioritzant els seus estudis de medecina. És bo aturar-se en detalls com aquesta entrevista per adonar-nos que no està tot perdut. Que les males arts es fan notar molt, però que encara hi ha joves amb molts valors. Tenim futur!
xfebrer Naps i cols, i poesia Naps i cols, i poesia Arriba la nit de naps i cols i el jovent es prepara per celebrar la tradició d'Arenys, a la nit màgica dels reis d'Orient. Mentre els Reis Mags reparteixen regals a les famílies, els joves es dediquen a penjar naps als balcons de les noies, i aquestes cols als nois, acompanyats de poemes picants. Bé, això és el que marca la tradició, i que s'acompanya amb la penjada de pancartes per la vila, amb to satíric, normalment contra el govern de torn. L'endemà al matí sempre hi ha sorpreses, però també algun disgust, ja que no sempre tothom es comporta de manera civilitzada i hi ha algú que confon les sàtires amb el vandalisme. De fet, no és gaire més diferent del que passa a la vida diària a les nostres poblacions, on hi ha qui sap conviure respectant els altres i qui no ha après com comportar-se en societat. M'agradaria que aquesta tradició, que no cal perdre, anés acompanyada de l'enginy i la creativitat. És bo que ens esforcem a ser positius i creatius. A veure qui és més enginyós, a l'hora d'escriure els poemes, redactar les pancartes i ornamentar els carrers i places, sense haver de malmetre res ni ofendre a ningú. Es tracta de tenir bon gust, sense necessitat de molestar, més enllà d'aquelles bromes que potser a algú li pot costar  d'acceptar, però que quan tens un càrrec públic saps que un dia o altre cauran.  Des de fa vint-i-cinc anys, els joves es troben per sopar plegats abans de començar la gresca, perquè és la millor manera de mantenir de manera conjunta la tradició, marcant les regles i gaudint-ne. Sobretot, gaudint-ne.  Avui potser passaran una mica de fred i caldrà que vagin ben abrigats. Sabrem com s'ho han fet per proveir-se dels naps i les cols, sense que els nostres pagesos en rebin les conseqüències. Arrancar naps amb temperatures properes als zero graus no és el més confortable.  Que passeu una bona nit de Reis, i que aquests us portin molts regals. I si cau algun nap o col, que el poema sigui ben original!	xfebrer Un dia gris, esperant la neu Un dia gris, esperant la neu Aquests darrers dies hem vist a les xarxes socials, referides a Arenys de Mar, fotografies de la nevada del 1962 que va deixar imatges de postal. Posteriorment, hi ha hagut alguna altra nevada, si no recordo malament a primers d'any del 1984, però no de l'espectacularitat del 1962. Els serveis meteorològics anuncien nevades per aquesta matinada de dilluns i demà, dia de la cavalcada dels reis. Encara recordo l'arribada dels reis, a Vic, l'any 1985, retransmès per TV3, tot nevant. Va ser emocionant, i era la primera retransmissió del canal català. Enguany, doncs, algunes poblacions poden reviure una situació semblant. A Arenys de Mar és molt difícil que hi nevi, i quan això passa queda anotat a la memòria de tots els vilatans. Sembla que demà tampoc hi nevarà, sinó a cotes una mica més altes i més al centre del país. Tot i això, hi ha gent que no perd l'esperança, sobretot perquè no es tractaria d'una gran nevada, amb tot el que això pot significar, sinó d'una emblanquinada. El dia d'avui, però, ha estat gris. No hem vist el sol i la temperatura s'ha mantingut força baixa, encara que ens avisen que arribarà el fred. I el primer que penses és en la gent que no té llar o, si en té, no reuneix les condicions mínimes de confort. Penso en Badalona, i com que han sortit altres notícies, ja no sabem si els desallotjats per l'alcalde Albiol continuen sota el pont o bé el govern català ha trobat una solució. És sorprenent que en el món passin coses com aquestes i ningú assumeixi responsabilitats ni rebi cap mena de sanció. És cert que la jutgessa va avalar el desnonament, però deixava clar que l'alcalde havia de donar una alternativa. Què ha passat? L'alcalde no ha complert la sentència i tots pensem que aquí no haurà passat res. A Veneçuela un exèrcit estranger ha segrestat el seu president i se l'ha endut. Algú assumirà alguna responsabilitat contra aquest atac al dret internacional?  No és estrany que davant d'aquestes actuacions la gent perdi la sensibilitat i la confiança, i que cadascú vagi a la seva sense preocupar-se pels altres. Així la convivència no és sostenible i tots en rebrem les conseqüències.	xfebrer EUA ataca Veneçuela EUA ataca Veneçuela No cal dir que la notícia del dia d'avui és l'atac dels EUA a Veneçuela i el rapte del seu president i esposa que, a hores d'ara, desconeixem on es troben. És massa aviat per parlar gaire del tema, i hem de suposar que anirem coneixent tots els esdeveniments. De totes maneres és prou important per a no esmentar-ho en el meu post diari. Segur que no tothom pensa el mateix i l'anàlisi que es pot fer dels fets és prou complex per no enllestir-ho amb quatre paraules. Estem parlant de l'atac d'un país estranger i la captura del president d'un país sobirà. Això no és poca cosa. Deixem de banda de qui són els personatges, tant d'un país, l'atacant, com de l'altre, l'atacat. És la incursió d'un exèrcit a dins del territori d'un altre país. Imagineu-vos per un moment que Rússia ataqués Ucraïna i capturés el seu president. Què diríem? No tinc gens de simpatia pel president veneçolà, com tampoc no en tinc pel president dels EUA. La informació que tinc d'un i altre m'arriba per conductes que no sempre puc contrastar. Vaig comentar, el seu dia, que l'atorgament del Premi Nobel de la Pau a la líder de l'oposició veneçolana era un error. El paper que jugarà a partir d'ara pot ratificar les meves sospites.  Per altra banda, tenim un president nord-americà que aspirava a obtenir l'esmentat Premi Nobel, i que en les seves primeres declaracions, després de ser nomenat president per segona vegada, varen ser d'apartar els EUA de qualsevol guerra. És evident que les seves paraules se les emporta el vent i una vegada més queda demostrat que menteix i enganya tothom, començant per totes aquelles persones que li varen donar el seu vot. Seguirem atentament tot el que succeeixi les pròximes hores, i en farem el cas que considerem, tenint en compte que el principal protagonista de tot plegat ens té massa acostumats a enganyar-nos. Cal suposar que la vida del president veneçolà no està en perill, però no podem oblidar que ha estat capturat violant tots els drets internacionals. Hi haurà qui estarà content i qui se sentirà traït, però en tot cas no podem restar indiferents. Els fets són massa greus per no tenir-los en compte.	xfebrer Comentaris que ofenen Comentaris que ofenen Avui he llegit un comentari a les xarxes socials que m'ha dolgut. El reprodueixo: "no conozco nadie que de forma altruista se presente para político". Si el comentari me l'hagués fet a mi, de paraula o en privat, li hauria rebatut, però a les xarxes socials no ho faig. Estan plenes de comentaris i afirmacions sense cap mena d'argument. Molta gent parla per parlar, i així va el món. La frase formava part d'un intercanvi d'opinions contràries a la posada en marxa del sistema de recollida de la brossa porta a porta a tot el municipi d'Arenys de Mar. Com ja he dit moltes vegades, podem estar o no d'acord amb el sistema, però no podem oblidar que hi ha gent que no es comporta cívicament i facis el que facis, ho continuaran fent malament. Aquesta manca de compromís ens provoca tants problemes i disgustos. Hi ha polítics corruptes, com també hi ha ciutadans corruptes. Hi ha, però moltes persones que assumeixen responsabilitats polítiques, de bona fe, amb esperit de servei i ganes de fer avançar la ciutat, el país i el món. Si tothom pensés com el personatge que s'ha expressat d'aquesta manera a les xarxes socials, el món encara aniria pitjor.  M'agradaria tenir l'oportunitat de parlar tranquil·lament amb aquesta persona i que m'expliqués quants polítics coneix. Potser es tracta d'una persona que no es relaciona amb ningú de bona fe. Potser el seu ambient és tan desgraciat que se l'ha de compadir. O potser només parla per parlar sense cap mica de coneixement de res. I em sap greu perquè a continuació, a la xarxa, apareixen més comentaris de persones que no tenen la dignitat de posar en dubte el que acaba d'expressar el meu personatge escollit. A Arenys de Mar, a Catalunya, a Espanya i al món hi ha moltes persones que han decidit dedicar bona part del seu temps als altres. Sigui en el camp de la política o de les entitats del tercer sector, en la medicina o en el desenvolupament de la seva professió i formació. A aquestes persones els hem d'agrair la seva predisposició, i deixar d'escoltar segons quins comentaris d'altres personatges que no es mereixen la nostra atenció.	xfebrer Qüestió de gustos Qüestió de gustos Diuen que contra gustos no hi ha res escrit. Doncs, no ens discutirem sobre gust o mal gust, però sí que el tema dona per a molts comentaris. La celebració del Cap d'Any arreu del món té com a protagonista els focs d'artifici, amb la incorporació, els darrers anys, dels drons. Te n'adones tot fent una repassada a tot el que celebren els diferents països a mesura que van arribant a les dotze de la nit. L'endemà també són notícia els accidents provocats pel foc. Unes tragèdies, com la de Suïssa, que es podrien evitar si la gent es comportés correctament i les autoritats governamentals fessin la seva feina. Desconec què passa a altres països, però pel que fa a Espanya, a través dels diferents canals televisius, la celebració resulta molt llastimosa. M'imagino que no tothom pensa com jo i que hi ha una gran majoria de persones que gaudeixen dels espectacles i comentaris, per no parlar de les indumentàries, dels presentadors i conductors de les campanades. Estic molt d'acord amb qui, en cas de trobar-se entre amics, improvisen un toc de campanes amb la televisió apagada, o aprofiten per sortir a la plaça, si el seu ajuntament organitza la festa. M'agradaria que algú m'expliqués què ha canviat en els darrers vint anys, per posar una xifra, la celebració televisiva de les campanades de Cap d'Any. O encara millor, si no creieu que cada vegada és més deplorable i de mal gust. Deixant de banda aquells canals privats que mai han tingut present el concepte de qualitat, tampoc els canals públics han millorat el panorama.  Tot plegat, doncs, t'anima a mantenir tancada la televisió i organitzar-te la vida al teu aire. Pot ser que sigui qüestió de gust, o directament de manca de respecte a un mateix. Contemplar segons què i facilitar que any rere any es repeteixi l'espectacle és una demostració clara del nivell de qualitat de la nostra societat. Llavors ens queixem de tot, però som els primers d'acontentar-nos amb qualsevol cosa i riure les gracietes de gent sense un mínim de decòrum.  Espero i desitjo que a partir de demà sapiguem fer millor les coses i gaudim d'un any nou més interessant i beneficiós per a tothom. Si hi parem a pensar, segur que sabrem rectificar. I a veure si treballem una mica més la inventiva i la creativitat.

December 2025

xfebrer Bon any 2026! Bon any 2026! Tanquem l'any amb un balanç força negatiu, sobretot pel que fa a la manca de solucions a un dels principals problemes de la nostra societat com és l'accés a un habitatge digne. N'hem parlat molt i els nostres polítics s'han trencat el cap per legislar de manera que es prioritzés l'habitatge de tot l'any per davant del turístic, però els resultats no són els esperats. En l'àmbit mundial tampoc hem resolt els greus conflictes. Tenim molt present Ucraïna i Gaza, però no són els únics llocs del món on la guerra és present, amb víctimes civils diàries. Moltes reunions als diferents organismes internacionals però incapaços de posar fi a la guerra i el genocidi. Les diferents conteses electorals han evidenciat l'auge de l'extrema dreta amb un discurs populista que ha enganyat els més vulnerables, els més perjudicats sota governs extremistes. Europa no aixeca el cap i s'agenolla davant dels EUA, amb un president que no només deixarà empremta dins del seu país, sinó que ens arrossega a tots cap a l'abisme. Davant de tot aquest panorama el futur se'ns presenta força negre. No tenim dipositades grans esperances per aquest 2026 que inaugurarem aquesta mitjanit. Malgrat tot hem de fer el possible per capgirar la situació i podem començar per allà on nosaltres som protagonistes i podem prendre decisions. Aconseguir que al nostre entorn hi hagi pau i serenor. Contribuir en millorar la convivència. Pel que fa a la vila tenim alguns reptes importants. Ho podem criticar tot, però també podem col·laborar que entre tots millorem el municipi. L'aplicació del porta a porta a tota la vila no funcionarà si ens hi girem d'esquena. Podem estar més o menys d'acord amb el sistema, però aquest és el que la majoria de forces polítiques del municipi, les que ens representen, han decidit. Només cal posar-hi voluntat i facilitar la feina. Hem de tenir clar que, sigui el sistema que sigui, els resultats estaran en funció de l'interès nostre de fer bé les coses.  Tenim pendent les obres de la nova biblioteca, l'ampliació del CAP, la canalització del Bareu, la millora del clavegueram, l'eliminació de barreres arquitectòniques, la millora de la mobilitat i me'n deixo moltes al tinter. L'any 2026 se'ns presenta amb molta feina pendent que hem de mirar de tirar endavant i evitar que en el pròxim balanç tornin a aparèixer els mateixos deures. Us desitjo una bona entrada d'any, i un millor 2026 per a totes les vostres famílies.	xfebrer Més sobre la balisa V16 Més sobre la balisa V16 El dia 4 de desembre escrivia un post parlant de la nova balisa que serà obligatori portar al cotxe a partir del dia 1 de gener del nou any. Comentava aquell dia que la decisió em semblava improvisada i destacava el fet que només serà obligatori al nostre país, per als nostres cotxes, però si sortim a l'estranger haurem de continuar col·locant els triangles. Llegia un dia d'aquests que probablement també al nostre país haurem de continuar utilitzant els triangles perquè sembla que la balisa no fa prou llum i pot ocasionar accidents. No sé si aquestes declaracions són contrastades per experts, i desconec si els impulsors de l'ús del nou aparell en són conscients i hi estan d'acord. Em queixo sovint que a Espanya no es legisla bé. Es redacten i aproven lleis que grinyolen i que de seguida s'han de portar a modificar. Decisions com aquesta d'obligar a tots els conductors a comprar una balisa que potser no acaba de fer el servei que es pretén, no és només un bunyol, sinó que a més és un despropòsit que probablement hauria d'acabar amb una indemnització i potser també dimissions. M'agradaria equivocar-me i que quedés demostrat que l'eina és efectiva i que evitarà accidents i facilitarà la informació sobre vehicles aturats a la vorera. Permeteu-me que em situï al lloc dels dubtosos, reconeixent que no tinc ni prou coneixement al respecte, ni tampoc cap evidència que pugui ser un error a esmenar ben aviat. Simplement són impressions. Sigui com sigui, durant els darrers mesos, el tema de la balisa ha estat present a moltes tertúlies, a les xarxes socials i diaris. És cert que els humans, i potser en aquest país de manera especial, som molt propensos a criticar allò que els governants decideixen, però no és menys cert que moltes vegades hi ha motius per malfiar-se de decisions preses, probablement massa a la lleugera. I no dic res sobre possibles interessos comercials, errors a l'hora d'homologar i controlar la seva venda, o poca sensibilitat vers els administrats. Tant de bo que m'equivoqui, i que l'eina, que ja tinc al meu cotxe, si mai l'haig de fer servir, que Déu no ho vulgui, em sigui d'utilitat.	xfebrer Opinar sense insultar Opinar sense insultar Hi ha una pregunta que em faig sovint i és de si els articulistes dels diaris digitals llegeixen els comentaris que escriuen els lectors. M'ho pregunto perquè la majoria dels comentaris no són exactament opinions o crítiques, sinó més aviat insults. Ja he comentat en altres ocasions que caldria un moderador que censurés els insults gratuïts, la majoria dels quals s'amaguen sota l'anonimat. És interessant llegir què pensa la gent, però haver de llegir tants insults seguits t'afarta i et lleva les ganes de continuar llegint. En algun cas ja tinc la resposta, perquè l'articulista acostuma a respondre opinions de lectors, com és el cas de Miquel Puig, a l'ARA, però això no és el més habitual. Probablement no tenen gaires ganes d'aguantar segons què, insults sense sentit, a vegades perquè no accepten opinions diferents, però sovint perquè hi ha persones que només saben insultar, segurament perquè no tenen arguments a defensar. I així anem en aquest país on molta gent es pensa que tenen raó en tot i no són capaços d'escoltar i acceptar que potser els altres els poden ensenyar alguna cosa, encara que no els acabi d'agradar. Tot escrivint això penso que no és tan difícil d'entendre, però... M'ho pregunto sovint, perquè personalment he passat per aquesta experiència, i perquè des de fa més de vint anys escrit diàriament i ho publico i m'arrisco força. Em consola pensar que no acostumo a pontificar i sempre parteixo de la base, i ho dic, que allò que escric són opinions personals que poden ser errònies. A algú, però, això no li pot semblar suficient. Entenc que no es pot ser molt crític amb tot el que et trobes a les xarxes socials si no tens en compte què es diuen entre ells polítics de diferents partits. Ells, que haurien de donar exemple, perquè tenen responsabilitats i representen a ciutadans que els han donat el vot, són els primers de caure en la baixesa que representa el món de l'insult.  Tot i el to negatiu d'aquest escrit, em mantinc en l'ànim de continuar buscant opinions on sigui, intentant aparcar tot allò que és tan desagradable i aprofitar el que m'enriqueix.	xfebrer Una bona llevantada Una bona llevantada Acabem de patir una bona llevantada que feia temps no vivíem, si més no els records que en tenim són de fa uns quants anys, encara que a vegades la nostra memòria ens traeix. Ens hem passat un parell o tres de dies observant si les finestres i les portes ajustaven bé, si no hi havia cap gotera sorpresa i si els desaigües que havíem condicionat absorbien bé la intensitat de la pluja en alguns moments. Malgrat tot, érem conscients de la importància de l'aigua, i les ganes que ens plogués més sovint, sense fer mal. Sembla que això ja s'ha acabat i que ens n'hem sortit prou bé. Potser no tothom podrà dir el mateix, però en línies generals no he sentit a dir que hi hagués cap desgràcia. Algun edifici danyat, algun fanal caigut a terra, i alguna inundació dels baixos, però poca cosa més. Les imatges que hem vist de llocs com el Collsacabra, eren realment espectaculars, amb aigua abundant.  En aquestes hores de pluja continuada, quan ja en portàvem una bona quantitat, et venia al cap la gent que viu al nord d'Europa i que acostumen, els que poden, a venir a prendre el sol a les nostres platges. Entens que els agradi tant, fins i tot a mi que me n'allunyo tant com puc. El sol, quan no el tens, el trobes a faltar. Sigui per la llum, l'escalfor... d'alguna manera t'anima i et treu els neguits.  I també t'adones que no sempre sabem valorar allò que tenim. És cert que el nostre país pateix èpoques de sequera preocupant i que tenim molta feina per aconseguir no dependre tant de la pluja i poder sadollar la set. És important que plogui de tant en tant, però quan ens ho fa seguit ens n'afartem i enyorem el sol i el cel blau i lluminós. He fet cas dels avisos del servei de Protecció Civil, i no m'he acostat ni a la platja ni a l'espigó del port. Ara caldrà anar-hi per veure com ha quedat tot. Ens queda platja? Recordo ocasions en què la platja del Cavaió gairebé va desaparèixer. La darrera no fa pas tants anys. La natura, però, actua lliurement i les platges es recuperen, sempre que l'home no hi posi entrebancs. Parlem de zones inundables on s'hi ha edificat, i barreres arquitectòniques que barren el pas a lliure circulació de l'aigua. Encara no n'hem après, i les desgràcies les provoquem nosaltres.	xfebrer El concepte de finestreta única El concepte de finestreta única Llegint al diari ARA la notícia sobre el desplegament previst d'oficines d'atenció ciutadana arreu del territori, que impulsa el govern català, m'ha sorgit el dubte sobre quin concepte de finestreta única té aquest projecte. De si només es tracta de finestreta única per a tots els tràmits de competència autonòmica o també inclou aquells tràmits que són de competència municipal, supramunicipal i estatal i, per què no, també europea. Sempre he defensat que l'administrat no té cap obligació de saber si aquells tràmits que necessita seguir són competència d'una administració o altra. Si la idea del govern català és tractar només aquells tràmits de la seva competència, entendré que queda curt i a mig camí. Ja fa uns quants anys que es va començar a parlar del concepte de finestreta única, però encara ara, quan has de fer un tràmit, fins i tot en l'àmbit municipal, has d'anar d'un lloc a l'altre. Des del començament vaig impulsar que l'oficina d'atenció ciutadana de la meva responsabilitat assumís la recepció de documents dirigits a altres administracions. Era una manera de facilitar les coses a la ciutadania. Però encara s'ha d'anar més enllà. Cal insistir en aquesta idea de la finestreta única total, al marge de qui en tingui les competències. Han de ser els responsables d'aquestes oficines d'atenció ciutadana els que han de distribuir les sol·licituds allà on calgui i fer de transmissors d'aquesta documentació entre el ciutadà i l'administració a qui correspongui. No és tan difícil, i és una manera clara de facilitar els tràmits i la vida al ciutadà. Perquè hi ha moltes gestions que no es fan a voluntat de les persones, sinó que aquestes s'hi veuen obligades. Per més motiu, doncs, no podem complicar-nos la vida i hem d'ajudar que tot tingui un recorregut planer i senzill. Temo que la idea d'aquestes oficines de la Generalitat no van pel camí adequat. Probablement seria més senzill donar suport a les oficines d'atenció ciutadana municipals, que ja existeixen, i que fossin aquestes les encarregades de gestionar el concepte de finestreta única. El desplegament d'oficines mòbils ho podria complementar.	xfebrer El meu poema de Nadal El meu poema de Nadal Nadal a casa Feia un parell de mesos que havíem tornat a casa. Bé, millor dit, on hi havia hagut casa nostra, ara un solar devastat ple de runa i on el pare va improvisar un refugi per guardar-nos de la pluja i el vent. El primer que va fer va ser enretirar tots els enderrocs i crear un espai on ens poguéssim bellugar. Va aixecar un petit mur amb les pedres caigudes i va entrelligar les bigues per plantificar-hi un tendal. Estàvem a les fosques i aprofitàvem la claror del dia i la il·luminació de les flames del foc a terra a la nit.  Som pocs, molt pocs els que aquí celebrem el Nadal. La gran majoria dels nostres veïns són musulmans. Nosaltres hem conservat la tradició malgrat les circumstàncies. Ja fa un parell d’anys que no podem gaudir-ne com abans. La por i les ganes de sobreviure han estat presents en tot moment. De totes maneres, no ens podem queixar. N’hi ha molts que no ho podran explicar. Enguany no podrem instal·lar l’arbre a casa, ni tampoc n’hi haurà a l’església: va desaparèixer en un dels primers bombardejos. La mare ha improvisat una petita cuina i ens ha promès que no ens perdrem els dolços. Els meus germans petits no entenen res de tot el que ens ha passat. No s’han adonat de l’odi dels nostres germans jueus. No pas de tots, però sí d’aquells que tenen les armes i el poder. Però aquesta ignorància i desconeixement els allibera de l’amargor que experimento, i els permet ser feliços amb les quatre quincalles que hem aconseguit desenterrar de sota la runa. El pare ens explica que avui commemorem el naixement de Jesús, en una cova, no gaire més còmode que la nostra llar. Ens parla del bou i la mula i de l’estrella d’Orient. D’estrelles en podem observar moltes, però les bèsties ja fa temps que les vàrem sacrificar. No és fàcil poder menjar cada dia, i estem a l’aguait per a quan arriben els aliments al poble. En Samir, el nostre veí més proper, ens ha vingut a desitjar bones festes. Ell no ho celebra, perquè és musulmà, però sempre ens ha felicitat i, quan li era possible, ens portava algun regal, en forma de galetes de sèsam i festucs. Ara viu sol. Un bombardeig li va arrabassar muller i fills. Aquesta nit ens trobarem sols, davant del foc a terra, i ens desitjarem un bon Nadal. L’any vinent plantarem l’arbre!
xfebrer Bon Nadal Bon Nadal Reconec que no tinc gaire el costum d'enviar felicitacions de Nadal i probablement és un error que hauria d'esmenar. Aquests dies són moltes les felicitacions que arriben, algunes de ben originals, a través de les xarxes socials, ben poques per correu postal. Això era abans, precisament quan n'acostumava a enviar. Aquest bombardeig de felicitacions em provoca una mica el dubte de la sinceritat d'aquestes. Segurament que hi ha moltes persones que ho desitgen realment i que tenen la voluntat de fer-t'ho arribar, però també crec que hi ha una mica de teatre i això fa que no segueixi la veta. Quan t'adones de tot el que està passant al món, i no tan lluny de casa, entreveus una mica d'hipocresia, sobretot en els discursos de polítics i reis. Tots els desitjos de pau, amor i alegria no es poden concentrar en un sol dia, per més singular que sigui. Aquestes ganes de sembrar la pau i la joia al món haurien de ser per a tots els dies de l'any, i a tots els racons del món.  El papa, que s'estrena en les festes de Nadal, després de molt d'esforç per eixamplar l'abast de la pau s'ha hagut d'acontentar a demanar una treva per aquesta data assenyalada. No n'hi ha prou. Agraïm la seva feina, però hem d'exigir més. Sigui com sigui, és bo que la gent es desitgi un bon Nadal, i molt millor que unes simples festes. Perquè el missatge de Nadal és prou important, també per a les persones no-creients. Enguany he vist més frases referents al Nadal que no pas a les festes i me n'he alegrat. No sé si ha estat un fet inconscient, una moda, un repetir allò que veiem, però en tot cas és bo reflexionar-hi i pensar que Nadal hauria de ser present tots els dies de l'any. La pobresa no és un delicte, sinó una realitat per a moltes persones que la nostra societat no ha estat capaç d'erradicar i que cada vegada agrupa a més famílies, també aquelles que tenen la sort de treballar, i això no vol dir res més que no ho estem fent. Us desitjo un bon Nadal, i que la pau no sigui una utopia en aquest món que entre tots estem construint.	xfebrer El respecte a les persones i a les opinions El respecte a les persones i a les opinions   Hi ha una idea força escampada i repetida, però que no sempre tenim en compte ni tothom n'és coneixedor: Totes les persones es mereixen el respecte, però no totes les opinions són respectables. Una cosa tan senzilla pot portar molts conflictes i confondre els termes. No tot el que es diu mereix ser respectat, sobretot darrerament que hi ha tot un discurs discriminatori i violent contra segons quins col·lectius. Faltem al respecte a les persones i això és greu. En una societat el respecte és la clau de la convivència. Som diversos i pensem molt diferent, però això no impedeix que ens hàgim de respectar. Una altra cosa, i aquí hi ha la clau, és que totes les opinions mereixin ser respectades, ja que n'hi ha que són clarament ofensives i no es poden acceptar.  L'extrema dreta acostuma a proclamar idees que són contràries als drets de les persones diferents, les persones que acostumen a ser més vulnerables, ja sigui per la seva situació econòmica, política, religiosa o social, i aquí no podem abaixar la guàrdia. Hem de ser prou forts per fer veure i defensar que la diversitat és una riquesa i que no podem posar tothom al mateix sac tenint només en compte la raça, la procedència, l'arrelament.  Els nostres dirigents polítics es mouen per ideologies que podem trobar més o menys encertades, i tots han de poder dir la seva, però això no vol dir que s'hagi de respectar tot allò que diuen, i hem d'estar alerta per combatre totes aquelles idees i plantejaments que són contraris al dret de les persones. Les tertúlies televisives, per no parlar de les xarxes socials, acostumen a recollir un bon grapat d'opinions, algunes de les quals són clarament malintencionades, i també en trobem d'inacceptables. Evitar segons quines afirmacions es fa difícil, i tampoc no es tracta de només convidar experts en la matèria que es tracti. Escoltar quantes més opinions també ens enriqueix, però convé tenir ben obertes les orelles, i valorar allò que ens diuen i discernir entre el que és simplement una opinió i el que podem prendre com idea de raonament.	xfebrer Més sobre el senglar Més sobre el senglar La setmana passada arribava a Arenys, passades les onze de la nit i sortint del giratori del polígon industrial em vaig trobar amb la sorpresa d'un senglar travessant la carretera. Sortosament, només el vaig veure i no vàrem topar. Vaig pensar que eren un perill per a la circulació i, de fet, hem llegit en més d'una ocasió accidents de trànsit per culpa d'ells. El senglar, com els conills o els cabirols, en funció del territori, han estat els grans depredadors dels camps dels nostres pagesos. N'he parlat en aquest blog i potser em repeteixo. Ha estat ara, arran de la infecció d'alguns exemplars prop de Collserola, que s'han disparat totes les alarmes. El perill de la pesta porcina no és menor i les conseqüències per als pagesos que tenen porcs a les seves granges poden ser desastroses. Més elements per col·locar al sac dels perjudicis que reben. Alguna cosa s'ha de fer des de l'administració per tal d'erradicar aquesta plaga. No poden deixar els pagesos de banda i només preocupar-se quan el mal es generalitza i pot donar la imatge d'un país deixat de la mà de Déu.  He llegit que encara estan pendents dels darrers resultats per conèixer l'origen de la infecció dels senglars, amb la vista fixada a un laboratori, que de moment sembla que estan fent bé les coses. En tot cas es podria tractar d'un accident fortuït i no una pràctica errònia i perillosa. Avui el diari ARA publicava les xifres del mapa europeu dels senglars que determina que a Catalunya i a l'Estat la seva densitat és extrema, amb més de 200.000 exemplars a Catalunya i més de 2,4 milions a tot l'Estat. Com deia abans, alguna cosa s'ha de fer. No només per evitar la propagació de la pesta porcina, sinó també per protegir els nostres pagesos. Caldrà veure si les conclusions sobre l'extrema densitat de la població del senglar a casa nostra serveixen per a alguna cosa, si més no per prendre consciència de la necessitat d'actuar per evitar que continuï creixent i arruïni la nostra pagesia.	xfebrer La salut en primer lloc La salut en primer lloc Avui és el dia de la salut, com a consolació per no haver guanyat la grossa de Nadal. Tothom acaba agraint tenir salut, ja que la sort no ens ha acompanyat. Som prou conscients de la importància de la salut? A vegades penso que no ho valorem fins que tenim els primers símptomes. Quan nosaltres o algun familiar o amic proper pateix problemes que li impedeixen actuar normalment.  No cal esperar el dia 22 de desembre per adonar-nos de la importància de tenir bona salut, i tampoc del fet que sigui un servei universal, no només per aquells que tenen recursos per pagar-se una mútua o una clínica privada. En això, molts països ens han d'envejar. No tothom ho té plantejat de la mateixa manera. És important, doncs, assegurar que aquesta universalitat de la medicina estigui emparada per un bon servei, uns especialistes preparats i empàtics que t'atenen les vint-i-quatre hores del dia, durant tot l'any, sigui un dia feiner o festiu. I això vol dir destinar-hi recursos i no escatimar esforços. Vol dir disposar d'una plantilla de metges i metgesses ben remunerades i amb uns horaris que els permetin atendre correctament tots els pacients. I aquesta universalitat abraça totes les persones independentment dels seus orígens, cultura, raça i creences. Aquí rau la importància de considerar tothom de la mateixa manera, i no deixar-se portar per aquestes veus xenòfobes i racistes que cada dia són més presents a la nostra societat. Aquests dies que estem veient tot el que està passant a Badalona, ho hauríem de tenir molt clar. Sap greu la reacció d'uns veïns que no tenen cap mena d'escrúpol de defensar que uns éssers humans hagin de passar el fred i la pluja al carrer. Tots ells etiquetats com a delinqüents i violents. Els nostres polítics han de legislar bé per no permetre que unes persones estiguin sense feina ni permís de residència només pel fet d'haver nascut lluny del país. Cal que tothom respecti les normes de convivència, però també tothom ha de tenir els mateixos drets de viure amb dignitat.	xfebrer L'insult és massa present L'insult és massa present Aquesta tarda he fet un recorregut per les xarxes socials i us haig de dir que he quedat decebut. No us diré que vingués de nou el to amb el qual la gent s'expressa, més aviat diria que m'ha entristit. Si no m'ha vingut de nou no és perquè trobi correctes o lògics els comentaris, sinó perquè no és la primera vegada que llegeixo tot allò que la gent expressa, la majoria sota els paraigües de l'anonimat. Un fet que jo sempre he denunciat, sobretot si emparant-se amb ell s'insulta qui opina i pensa diferent. Pretendre que tothom parli amb correcció davant d'opinions contràries, i fins i tot ofensives, és una utopia. Vivim uns moments amb molta crispació arreu, i això s'encomana. A part, tenim el costum de creure que només nosaltres tenim la raó i que són els altres els que s'equivoquen. Moltes vegades, quan llegeixo un article, dubto si a continuació em poso a llegir els comentaris que en fan els altres lectors o bé m'ho estalvio. D'entrada penso que és bo recollir totes les opinions, i no només de l'articulista o de qui ha fet la primera aportació, encara que sigui expert en la matèria. També és bo saber què en pensen persones com jo, que no en som experts, però que tenim la nostra opinió al respecte. Massa sovint, però, em penedeixo d'haver optat per llegir-ho tot, bàsicament per la manca de respecte i els insults que hi trobo, no pas de tothom, però sí d'alguns, la majoria dels quals tenen el costum de reincidir. Trobo a faltar-hi el moderador, que no censurador, per eliminar de manera preventiva aquelles aportacions que només fereixen, sense elements positius a tenir en compte. Recordo la meva època de regidor, que vaig mantenir el meu blog i que vaig haver d'eliminar l'entrada directa d'opinions pel to que tenien. Sempre vaig acceptar la crítica i les opinions contràries, però no em donava la gana que en el meu blog hi figuressin insults sense cap més justificació que les ganes d'ofendre. Sortosament, ara que no tinc responsabilitats polítiques el to de les opinions que rebo és molt diferent, i és d'agrair. Vaig titular el blog com a tertúlia, per intentar que fos el caire d'aquest espai i no pas un sac on emmagatzemar insults sense cap sentit ni profit.	xfebrer Estimar el país Estimar el país La millor manera d'aconseguir que et respectin és fer-te estimar. Si volem que la gent respecti el país, l'espai públic, el municipi d'acollida, hem de procurar que s'ho sentin seu, que els agradi, que ho sàpiguen valorar, que se sentin protagonistes. I tot això no és tan difícil si ens ho proposem. Malauradament, no sempre li donem la importància que té, i per això passa el que passa.  És més fàcil que hi hagi actes incívics quan les persones no s'hi troben bé. No consideren que allò també els pertany i que necessiten respectar-ho encara que només sigui per interès propi. També és cert que el lloc que has vist sempre, el teu lloc de naixement i infantesa resulta més senzill d'estimar i respectar, i avui, que hi ha més mobilitat, més persones han canviat de residència. Tot i això, no hi ha cap garantia que els primers siguin més respectuosos que els segons. És qüestió d'educació, i la família hi juga un paper molt important. Sempre he pensat que l'ajuntament d'una població té una ocasió única d'obrir-se als nouvinguts, sigui quina sigui la seva procedència. Donar la benvinguda, explicant com és la vila on han anat a raure. Quins són els costums, les tradicions, però també els serveis que poden rebre i els deures que han de respectar.  És per això que alguns ajuntaments varen elaborar uns documents explicatius que es lliuraven en el moment d'empadronar-se, i que facilitaven la integració dels nouvinguts al municipi. Alguns d'aquests ajuntaments continuen amb aquesta pràctica, però d'altres no ho han continuat. Crec que seria bo recomanar la recuperació d'aquest hàbit, en bé de tots, no només de les persones que acaben d'arribar sinó també d'aquelles que no se n'han mogut mai, o fa molt temps que varen escollir-ho com a lloc de residència. Conviure és exercir drets i deures, respectant els teus veïns, ajudant-los en el que faci falta, sabent que mai ens deixaran de banda si els necessitem. Si ho fem fàcil, estimarem el nostre entorn, i el respectarem.
xfebrer Vacances d'estiu per a tothom! Vacances d'estiu per a tothom! Llegeixo que la junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) ha acordat que aquest 2026 serà el darrer any que les proves de repesca de les PAU se celebraran en el mes de setembre. Diu la notícia de l'ARA que Catalunya era l'única comunitat autònoma que ho feia així, i que la resta ho programen el mes de juliol, com passarà a partir del 2027. Recordo els meus anys d'estudiant que el repte del mes de juny era aprovar totes les assignatures per poder gaudir d'unes vacances d'estiu sense tenir l'amenaça dels exàmens de recuperació del mes de setembre. Suspendre una o més assignatures el juny volia dir estudiar durant els mesos de juliol i agost, per poder passar al nou curs sense res pendent. Estudiar durant l'estiu i, per alguns, deixar de gaudir de les vacances tan anhelades. Els meus estius van ser molt plàcids, però recordo que de molt jovenet, a Cantonigròs, dedicàvem els matins a estudiar, no pas per recuperar cap assignatura suspesa, sinó per no perdre l'hàbit de l'estudi i no tenir tantes hores d'esbarjo. De bon matí, arribava des de l'Esquirol un estudiant de capellà que ens reunia al menjador de casa, amb els quaderns d'estiu. Desconec què passa avui dia. Els meus fills ja no es troben en edat escolar i tot ha canviat molt. No sé si la mesura presa és correcta. Si amb un mes de diferència, de juny a juliol, els alumnes suspesos poden preparar-se les matèries suspeses, o es tracta simplement de donar una segona oportunitat, pensant que en l'examen de juny han estat de pega.  Vull pensar que és una mesura presa tenint en compte elements pedagògics i no només organitzatius. Llegint la notícia fa l'efecte que els motius del canvi estarien a permetre que tots els alumnes comencin el curs universitari el mateix dia. No sé si aquest és motiu suficient i lògic per prendre la decisió. Ho deixo perquè els que hi entenen donin la seva opinió.	xfebrer Desnonar alegrament Desnonar alegrament Em sembla greu el que ha passat a Badalona, amb el desnonament de les persones que vivien a l'institut abandonat, on, segons sembla, hi han viscut fins a quatre-centes persones, algunes de les quals en varen marxar quan van conèixer la decisió de la jutgessa que ha portat el cas. Em sap greu per com s'ha tractat a persones humanes, i per les declaracions del seu alcalde justificant l'actuació policial. Deixar al carrer a aquestes persones, al marge dels problemes de convivència que poguessin provocar, és un fet molt greu, si no s'ofereix una alternativa digna. Estem parlant de persones, molt vulnerables, amb una situació d'incertesa constant, bàsicament perquè la llei d'estrangeria permet que una persona visqui al nostre país sense poder treballar ni obtenir el permís de residència.  Analitzo els fets de Badalona intentant ser molt imparcial. Puc entendre els motius que els veïns puguin tenir per avalar la decisió de l'alcalde, però ells també han d'entendre que són persones que tenen moltes dificultats per sobreviure, i que se'ls ha d'oferir una alternativa clara i digna.  I em desagraden les declaracions de l'alcalde perquè menysté unes persones que no hi tenen cap culpa. M'imagino que si són aquí entre nosaltres és perquè al seu país de procedència hi ha guerra o fam. Tenen dificultats per viure i busquen un món millor. La nostra feina és facilitar-los la vida i no treure'ns-els del damunt com si fossin una plaga.  Reconec que es tracta de situacions complexes, però fa massa anys que tot segueix igual, i no hem estat capaços de legislar per evitar moments i realitats com aquesta. Els nostres polítics tenen l'obligació, fins i tot moral, de trobar solucions humanes per aquestes persones, i nosaltres n'hem de ser conscients i valorar què representa que et facin fora de casa teva i et deixin al carrer.  El risc de carregar totes les culpes als més vulnerables és fruit del discurs de l'extrema dreta i, malauradament, hi ha massa gent que s'hi agafa. Hem de ser justos i saber entendre quina és la realitat dels que tenim a prop. No són ells els culpables, sinó les víctimes. No totes aquestes persones es comporten correctament. El mateix podem dir dels autòctons que ens creiem la flor i nata i els únics que tenim drets.	xfebrer El Regne Unit rectifica El Regne Unit rectifica Arran de l'acord adoptat perquè el Regne Unit torni al programa europeu Erasmus, avui la premsa parlava de la decisió de sortir d'Europa, el Brexit, després d'una votació que va generar molts dubtes. En primer lloc, perquè la campanya per defensar la sortida no era ni clara ni sincera, i probablement també perquè els seus defensors no ho havien analitzat prou bé, sobretot les conseqüències que se'n derivarien. Crec que poc després de la sortida ja se'n penedien. La Unió Europea no viu els millors moments de la seva història, des de fa ja uns quants anys. Hi ha altres estats que potser també es plantejarien la sortida, llevat que en treguin algun benefici econòmic, i probablement frenats pel fracàs britànic. La solució demana reformar la Unió, des de dins, corregint aquells errors que són evidents.  El creixement de la Unió no ha anat acompanyat de les reformes necessàries per fer-la més governable. No és el mateix ajuntar-te uns pocs estats més o menys semblants, que obrir les portes a una gran quantitat d'estats, amb característiques molt diverses i també interessos diferenciats.  Podem posar molts exemples, però potser els més evidents, i no voldria equivocar-me, serien l'eliminació de la unanimitat dels principals acords a adoptar, i incorporar-hi el sistema de majoria qualificada, i la política fiscal unitària, que no es pot adoptar fàcilment i encara menys de manera sobtada. L'auge de l'extrema dreta, d'un fals patriotisme que exaspera, no afavoreix l'avenç cap a una Unió més forta, sinó que més aviat potencia el distanciament dels estats membres, amb l'únic interès per aprofitar-se dels beneficis. Acceptar tots els drets, però negar o dificultar el compliment dels deures. El conflicte entre Rússia i Ucraïna tampoc hi ajuda, i les amenaces de Putin, que culpa Europa de tots els mals, no facilitaran aquest caminar plegats que tant necessitem. Seria bo que ens aturéssim a reflexionar-hi i assumir el repte de desencallar una situació de paràlisi que fa massa temps que dura.	xfebrer La consellera de Salut La consellera de Salut No us passa a vosaltres que hi ha gent que, per la manera de fer i de dir les coses, no us acaben d'agradar? Des del primer dia, la consellera de salut del govern socialista, la senyora Olga Pané, s'ha fet notar força. A vegades penso, potser equivocadament, que amb la intenció de reduir despeses, està prenent decisions no gaire clares i fins i tot perjudicials per a sectors de la població.  Va ser ella qui, davant de les protestes per la manca de pediatres, va declarar que els centres d'atenció primària (CAP) no havien de disposar d'aquesta especialitat. Ja no recordo com ho justificava, però la gent no ho va trobar bé. A mi tampoc em va convèncer, encara que no tingui fills en edat de ser atesos pel pediatre. La notícia que he llegit avui, sí que m'afecta. Segons he vist, el síndic ha pres en consideració una denúncia que va fer pública una persona de 72 anys, perquè Salut va decidir limitar els cribratges de càncer de còlon fins als 69 anys. Tampoc no ho trobo bé. El síndic demana que ho argumentin i justifiquin, ja que sembla que en aquesta edat els tumors són més freqüents. No sigui que la consellera consideri que arribats a aquesta edat no cal malgastar diners públics. Aquests dies també hi ha manifestacions i vagues de metges o d'infermers... Diuen que els fan treballar més hores seguides del compte. Falten metges, diners, o endreçar el departament? Els fets són importants, però les formes també. Té una manera de dir les coses que la gent se sent atacada, menystinguda o ignorada. L'empatia no és precisament la qualitat que li escau més a la consellera, però tampoc sembla que ho consideri necessari. Ella va amb el pinyó fix. Per les xarxes socials m'ha arribat un tros de conversa del director de VilaWeb on parlava de la mediocritat dels actuals governants. Hi col·locava dirigents catalans i espanyols. No sé si són mediocres o interessats, però segur que més d'un hauria de reflexionar si està jugant al lloc que li correspon. Hi ha algun cas, que conec de prop, que em va sorprendre des del primer dia. Sempre penses que potser amb els anys n'han après, però... t'adones que sovint les primeres impressions són les que serveixen.	xfebrer Una marató solidària Una marató solidària Un any més, tot fa penar que la Marató de TV3 ha estat novament un èxit. Dic això perquè la televisió, a casa, no es va engegar en tot el dia, però la trucada solidària no hi va faltar. D'alguna manera et sents compromès amb la tasca anual de recollida de diners per a la investigació, que salva vides. És cert que el seguiment del programa solidari és interessant, perquè t'assabentes de realitats que desconeixes. Unes vivències que et posen la pell de gallina, i que t'ajuden a adonar-te de la sort que tens, quan pots afirmar que tens salut. Els diners són molt importants, sobretot els mínims indispensables per a una vida digna, però la salut és bàsica, i acostuma a passar que només ho veus, quan et falta. Avui, però, obrir la televisió resulta frustrant. Tot i que hi deu haver programes molt interessants, predominen aquells que només busquen fer-te passar l'estona sense aportar-te gaires continguts ni coneixements. Hem avançat en tecnologia, però hem perdut qualitat, i això fa que prefereixis asseure't amb un bon llibre i deixar estar el soroll de l'aparell. M'imagino que es programa allò que la gent demana, però segur que cauen en l'error de donar peixet, no fer pensar gaire a la gent, distreure'ls i fer-los riure, que la vida ja és prou trista. Recordo que quan jo era jovenet i va arribar la televisió, es va crear un segon canal pensat per aquells que buscaven alguna cosa més que entreteniment. Sé que no soc just posant tota la programació al mateix sac. Que hi deu haver programes que aporten coneixement, que no tot és riure absurditats, però m'he cansat de buscar i he optat per tenir la televisió apagada. Tenim el recurs, i en podem fer ús quan volem o creiem que hi ha alguna cosa que ens pot interessar. No es tracta de vetar-la, però sí de regular-ne l'ús i no tenir-la com a música de fons sense cap profit. Desitjo que s'hagin recollit molts diners i que es destinin a la investigació per aconseguir noves fites per combatre el mal lleig, que ens comentaven els nostres pares. La paraula càncer feia feredat.	xfebrer Declaracions inoportunes! Declaracions inoportunes! Les declaracions del president de la Conferència Episcopal Espanyola, avui a La Vanguardia, són com a mínim inoportunes. Ho són perquè els representants de l'Església catòlica no han d'immiscir-se en la política agafant partit. Sí que poden parlar de política en el sentit ampli, però mai decantar-se obertament per una opció partidista. Ells han de pensar que tenen creients de diferent ideologia i preferències polítiques. També són inoportunes perquè la institució arrossega massa exemples de comportaments deshonestos, i el millor que s'ha de fer en aquests casos és tenir la boca tancada i dedicar-se a esmenar els errors comesos, demanar perdó i procurar fer net. Em dol profundament, per la meva fe en l'esperit de l'evangeli, i considero que avui aquestes manifestacions no ajuden, sinó que més aviat serveixen per desprestigiar una institució, on hi ha persones prou vàlides, però que es veuen silenciades per alguns personatges mediocres i equivocats.  Sortosament, a Catalunya, gairebé sempre ens hem diferenciat de l'opinió general de la institució espanyola, i això ens alleugereix la pena. Serà la nostra manera de ser o pensar, que ens fa diferents i, si més no, salvem els mobles. La rèplica de l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planelles, ha estat oportuna i escaient, i convindria que el president Luis Argüello ho tingués en compte i rectifiqués les declaracions, o com a mínim fos més curós en un futur. Durant el franquisme l'Església espanyola va cometre massa errors, que haurien de servir d'avís, avui en democràcia, per no repetir-los i encara menys conduir el país i els seus feligresos cap a una involució que no desitgem.  Sovint comentem que la transició democràtica espanyola no ha funcionat en el món judicial. En tenim prou exemples amb jutges ideològicament a l'extrem més dretà i nostàlgic. Temo que podem dir força el mateix de la institució eclesiàstica, amb uns bisbes i arquebisbes que no saben estar al seu lloc i que demostren poca sensibilitat i molt desconeixement del fons del missatge de l'evangeli.
xfebrer Obrim bé els ulls! Obrim bé els ulls! Tots recordem les botigues de barri amb una certa nostàlgia. Potser no les valoràvem prou, perquè era la cosa més natural. En Pere, en Josep, en Joan... aquell botiguer de tota la vida que no tancava fins tard i que ens anava tan bé quan ens acabàvem d'adonar que no ens quedaven ous, o sal a casa. Eren el gran recurs que teníem per poder fer el sopar.  Avui tenim els supermercats vint-i-quatre hores que fan la seva funció, encara que no és el mateix. Ens serveixen per a aquells descuits de darrera hora, això sí, però ja no ens explicaran aquelles històries del veí que fa dies que no el veuen per la botiga, o d'aquell altre que ha canviat de feina i se n'ha anat a viure a no sé pas on. Són uns petits supermercats, franquícies d'empreses amb nom, amb personal treballant, no sempre en les millors condicions. Segur que no tots funcionen de la mateixa manera, però no és estrany que de tant en tant llegim que han inspeccionat aquell o aquell altre supermercat, amb productes caducats, treballadors esclavitzats i condicions deplorables de les instal·lacions. No hem de viure dels records i cal ser realistes, però ens hem de fixar bé on entrem a comprar perquè no ens enredin. Hem d'obrir bé els ulls i que no ens venguin gat per llebre. Amb l'excusa que trobem allò que necessitem, a l'hora que sigui sense caminar gaire, no ens ha de fer abaixar la guàrdia. A vegades ens hem posicionat davant de multinacionals que han explotat els seus treballadors amb uns sous ridículs, aconseguint uns productes molt bé de preu, i no ens adonem que, potser al costat de casa hi ha un supermercat on els venedors cobren una misèria treballant tot el dia, sigui feiner o festiu.  Amb això no vull dir que davant d'un supermercat hàgim de desconfiar i col·locar-los tots al mateix sac de l'especulació i l'engany. Simplement, estiguem alerta i que no sigui un d'aquests, i si arribem a la conclusió que ho és, denunciem-ho.	xfebrer Pendents d'Europa! Pendents d'Europa! No fa gaires dies que en vaig parlar en aquest blog, però és que aquests dies estan reunits, a Europa, els ministres de la pesca per decidir quants dies podran els nostres pescadors sortir a la mar. Es parla de 9 dies, la qual cosa seria una barbaritat. Com es pot viure de la pesca amb aquestes imposicions? Ens estem carregant el sector? Els pescadors es queixen i diuen que Europa decideix des d'un despatx, sense conèixer la realitat ni tenir en compte tot el que s'ha fet fins ara, i l'obediència mantinguda. Ara, diuen, s'ha acabat. Si ho restringeixen més que aquest 2025, caldrà desobeir. Els nostres representants polítics s'han de posicionar fermament i no deixar els pescadors a l'estacada. S'ha fet la vida impossible als pescadors i també als ramaders i els pagesos. Després entren productes de fora, sense cap mena de control durant la seva producció i és impossible de competir-hi. Què pretenen? Moltes reglamentacions, per als de casa, i els ulls grossos per allò que ve de fora. Si realment volem una Europa forta i unida, cal que reflexionem amb tot el que està passant. Les reglamentacions són necessàries, però no a qualsevol preu, i encara menys fent distincions. Hem de protegir el medi ambient, però sense escanyar la gent. Sense vincles amb el mar i la pesca, puc entendre, però, la problemàtica i el patiment de les famílies dels pescadors. Quant al consum de peix, ja no sé què dir. Cada vegada es compra menys peix fresc i les peixateries van desapareixent. M'imagino que tot plegat té alguna relació, però en tot cas, quant a les limitacions de la pesca, crec que si es va en aquesta línia, alguna cosa s'haurà de fer, i podrem entendre que la gent deixi d'obeir. No es pot estirar massa la corda, amb el perill que aquesta es trenqui.	xfebrer A mi, ni fred ni calor! A mi, ni fred ni calor! No he estat mai als EUA tret d'unes hores tancat en unes dependències de l'aeroport de Miami, en trànsit, en el meu viatge cap a Mèxic, i tot fa pensar que trigaré a visitar-los. Trump ha anunciat que revisarà les opinions a les xarxes socials de totes aquelles persones que tinguin intenció de visitar el seu país i no autoritzarà l'entrada a aquells que, entre altres coses, siguin crítics amb el seu govern. La llibertat d'expressió està compromesa amb Donald Trump a la presidència. Em consta que hi ha llocs molt interessants i dignes de ser visitats, però davant d'aquest panorama haig de confessar que no en tinc pas ganes, sobretot tenint en compte que el món és prou divers i atractiu, i em queden molts llocs per visitar i conèixer a fons. L'acció de control està en la línia de la manera d'obrar i dirigir el país, més propi d'una dictadura que no pas d'un sistema democràtic. No us estranyi que el president se les empesqui per aconseguir tirar per terra la limitació de dues legislatures i es perpetuï en el càrrec. Coses més difícils s'han vist. Per la informació que rebem, la societat nord-americana no està en els millors moments de la seva història. Les condicions de vida i atenció, sobretot en temes sanitaris i de dependència, són molt precàries, i no serà aquest president qui hi posi remei. Tots sabem els interessos de qui defensa, i no són precisament els de les famílies més vulnerables, encara que hagin pogut votar-lo com a president.  I com que no tinc cap necessitat de viatjar als EUA, ja pot anar posant les traves que vulgui que a mi no em farà ni fred ni calor. Des d'aquest blog, i amb tota la humilitat del món, continuaré opinant sobre allò que consideri important i que afecta les persones, sobretot que ho fa de manera negativa per aquells que tenen menys defenses i estan més deixats de la mà de Déu.	xfebrer Que no ens enganyin! Que no ens enganyin! El president dels EUA només fa que posar-se medalles, proclamant arreu que gràcies a ell les guerres s'acaben, i pressionant, el seu dia, perquè li atorguessin el Premi Nobel de la Pau. De moment, però, tot és una enganyifa. Ni s'ha acabat la guerra entre Rússia i Ucraïna, ni s'ha posat fi al genocidi d'Israel a Gaza. Què ha canviat? La diferència està en l'engany manifest que intenta amagar la realitat. A Gaza es continua matant víctimes innocents malgrat haver proclamat l'alto el foc. No podem ser tan innocents i creure'ns allò que diu Trump. Hem de tenir clar que tot el que l'envolta és una falsedat. Els dirigents europeus no poden tancar els ulls a uns fets deplorables. Cal que siguin forts defensant els principis que prediquen internament, però que són incapaços de mantenir de cara a fora. Hem de continuar denunciant el genocidi d'Israel i mantenir-nos ferms en el bloqueig armamentístic, però també comercial i cultural. Cal ser forts en la defensa dels més vulnerables i no claudicar davant de l'agressió intolerable del govern d'Israel i els seus aliats. Em preocupa la reacció dels europeus i avui penso en el lliurament del Premi Nobel de la Pau a l'opositora veneçolana, Maria Corina Machado. Ja vaig comentar, el dia que se li va concedir, que no ho veia clar, no pas perquè defensi el posicionament de l'actual president veneçolà, sinó perquè no es pot premiar una persona que es troba en mig del conflicte i que no és cosa clara. Al darrere també hi ha uns interessos de classe i polítics. Hi ha prou gent que treballa per la pau al món, contra totes les adversitats, sense pretendre res en benefici propi, per poder-los atorgar el premi. Segons llegeixo a la premsa, i crec que no m'enreden, des del dia 10 d'octubre, que es va proclamar l'alto el foc a Gaza, almenys 386 civils han estat assassinats i es calcula una mitjana de 12 atacs diaris. El territori continua ocupat per l'exèrcit israelià i ens preguntem: com podem permetre que un assassí continuï decidint el destí dels palestins? Sisplau, no oblidem què està passant i denunciem-ho.	xfebrer Programes clars versus idees inconcretes Programes clars versus idees inconcretes Acostumo a llegir al filòsof i articulista de l'ARA, en Ferran Sáez Mateu, perquè els seus escrits ajuden a reflexionar i agafar noves idees. A l'article d'avui ve a dir que per guanyar adeptes és millor ser inconcret i genèric i no pretendre ser clar en les idees. Espero haver-ho entès bé. D'alguna manera el discurs de l'extrema dreta, populista, engresca molta gent perquè no l'acaba d'entendre o perquè suposa que té solucions per a tot allò que els partits tradicionals tenen problemes per resoldre-ho. També diu que a l'hora de governar o buscar complicitats se'ls veu el llautó. És una mica allò que diem sempre que és molt fàcil no portar cap motxilla, quan no has governat mai, perquè qui ho ha fet, segur que tens coses per retreure-li. I tot plegat és una llàstima perquè les coses s'acaben sabent, però llavors és massa tard. Tenim molts exemples, alguns dels quals són vigents i en fase d'ofuscació o enlluernament, però que acabaran petant. Penso en el president dels EUA, que té molt poder i moltes possibilitats de fer molt mal. Arribarà un dia que tots veurem que hem estat enganyats, però a costa de què? A Europa l'extrema dreta té la via oberta per anar avançant. Els partits polítics tradicionals s'han vist superats i no saben com enfrontar-s'hi. Hem de tenir molt clar que, amb més o menys raó, amb més o menys encert els partits democràtics de sempre tenen millors intencions que els populistes de moda. És cert que s'han trobat amb personatges corruptes i sense principis, que els hi han fet molt mal, però han estat prou clars en les seves intencions. No han enganyat i els seus simpatitzants els han seguit amb l'esperança de poder avançar en aquells principis. Els populistes enganyen d'entrada i ho tenen molt assumit. Les promeses que fan són enganyoses. Entusiasmen la gent perquè es presenten com els únics capaços de resoldre tots els problemes. Amaguen, però, que limiten els drets, són sectaris i només busquen la seva supervivència. És una llàstima que tinguem tan poca vista i caiguem en la seva trampa.	xfebrer Als catalans de Mèxic Als catalans de Mèxic Avui la Clara s'ha acostat fins al centre de l'Orfeó Català de Mèxic, per fer la donació d'un exemplar del llibre de novel·la de ficció, del seu cosí Gil Pratsobrerroca, "El joc del silenci", que té un èxit espatarrant. És la primera novel·la d'en Gil i estic segur que no s'esperava la resposta dels lectors. Aprofitant que la Clara visitava la ciutat de Mèxic, i havent-se endut el llibre per aprofitar les hores de viatge, ha semblat oportú fer aquesta donació i permetre que catalans d'aquella ciutat i usuaris de la seva biblioteca, puguin gaudir, en préstec, del treball de l'escriptor vigatà. Aquests dies tenim molt present el país mexicà. No només pel viatge de la nostra filla, sinó també per la fira internacional del llibre de Guadalajara, amb Barcelona com a ciutat convidada d'enguany. Però Mèxic també se'ns fa present quan recordem l'època de la dictadura franquista i li reconeixem l'acolliment que va brindar a tants exiliats espanyols, i catalans de manera especial. Hi ha diferents casals catalans arreu de món, que destaquen per la seva activitat cultural. A la ciutat de Mèxic, l'Orfeó Català és un clar exponent del nostre país, a vegades més ben considerat a l'altra banda de l'Atlàntic, que no pas més enllà de l'Ebre. Tant de bo que el llibre d'en Gil entusiasmi els lectors mexicans, com ho està fent als de casa nostra, i que el gest de la Clara sigui entès com una manera de connectar catalans d'aquí i d'allà.
xfebrer Consulta ciutadana i salut democràtica Consulta ciutadana i salut democràtica En una democràcia representativa les consultes ciutadanes no són vinculants, excepte quan es tracta de les eleccions per escollir els nostres representants polítics, però sí que és bo que les institucions en convoquin i respectin els resultats, perquè és una manera de tenir en compte la ciutadania, més enllà de cada quatre anys, i de generar confiança, que prou falta ens fa. Recollir l'opinió sobre temes concrets és una bona praxi. Tenim molt present el que passa a Suïssa, on tot sovint se celebren consultes sobre diferents temes, alguns d'ells prou importants i que determinen la política a seguir pels seus representants. Aquí no és gaire freqüent i això, al meu entendre, és sinònim de poc desenvolupament democràtic. Avui, a Gósol, ha tingut lloc una consulta ciutadana per conèixer què opinen els seus habitants sobre l'adscripció a la província de Lleida. Se'ls preguntava si estaven d'acord a continuar formant part de la província de Lleida o bé preferien passar a integrar-se a la de Barcelona, com tota la resta de municipis del Berguedà. El resultat, amb una participació del 50 % del cens, ha estat majoritàriament favorable al canvi d'adscripció. Des de la Diputació de Lleida s'han afanyat a declarar que respectaven el resultat i que els donarien el suport necessari per iniciar el procés del canvi i satisfer la voluntat dels seus habitants. M'imagino que no serà fàcil, tenint en compte que hi ha d'intervenir l'Estat, atès que es tracta d'un canvi dels límits provincials, cosa que no és competència catalana. No fa gaire, el municipi d'Aiguafreda va decidir, en una consulta ciutadana, integrar-se a la comarca d'Osona. Això ha estat més fàcil de resoldre. El nostre sistema polític permet aquesta mena de consultes, encara que no siguin gaire freqüents. Seria bo que a poc a poc anéssim incorporant l'hàbit de convocar-les i animar la ciutadania a participar-hi. Opinar i fer-se corresponsable de les decisions que es van prenent. Deixar-ho tot en mans de la composició de les nostres institucions, després de les eleccions, simplifica els processos, però crec que seria bo fer un pas més enllà, i probablement combatríem la desafecció política de la gent.	xfebrer Control d'accés a l'aeroport Control d'accés a l'aeroport Avui llegia que Aena ha decidit posar un control d'accés a l'aeroport de Barcelona per evitar l'entrada de carteristes i limitar-ho als viatgers. Tot i que té sentit i pot suposar una mesura de seguretat i tranquil·litat per als seus usuaris, entenc que s'ha de fer ben fet per no provocar més problemes dels necessaris. Qualsevol mesura de control ocasiona retencions i acostuma a ser molest per a qui ha d'accedir en un punt a una hora determinada, amb el risc de perdre el vol. És cert que hi podem anar més aviat, però ens podem trobar que estiguem més hores a l'aeroport que no pas volant. També hi ha el tema dels acompanyants o persones que els reben. No és senzill. Llegia que per facilitar el control, que no pas l'accés, s'ha optat per concentrar l'entrada en una sola porta, la qual cosa posa en risc la seguretat de les persones que són a dins, en cas d'emergència, i provoca llargues cues, amb molts nervis per no fer tard.  Una vegada més es constata que lluny de facilitar les coses es busca l'interès de l'empresa. Controlar totes les portes d'accés a l'aeroport representa disposar de més personal i, per tant, més cost. Limitar-ho a una sola entrada és més beneficiós per a l'empresa, però no per als usuaris. Confiem que el que ha passat avui hagi estat un fet puntual i que serveixi per analitzar la situació i les conseqüències de decidir un sistema o altre de control d'accés a les instal·lacions aeroportuàries. No poden posar en risc la seguretat dels viatgers, encara que sigui en pro de la seva tranquil·litat de no ser assaltats per aquells que persegueixen la seva cartera.	xfebrer Ensurt al Pla dels Frares Ensurt al Pla dels Frares Ahir a la nit es va originar un incendi en un local dels pisos que són propietat de l'Agència Catalana de l'Habitatge, a Arenys de Mar. Sortosament, tot va quedar en un ensurt, sense que es registrés cap persona afectada ni calgués desallotjar els veïns. Aquest fet se suma al conjunt d'incidents que es produeixen durant l'any, des de la seva inauguració. Aquests pisos socials que gestiona la Generalitat són un pou de conflictes i no pas per la gent que hi viu, sinó per les ocupacions sistemàtiques, la deixadesa de la propietat i la impotència del govern municipal per aconseguir una gestió d'acord amb les necessitats i característiques d'aquests habitatges. Dissortadament, el mal funcionament no és exclusiu d'aquí a Arenys, sinó que el model i els problemes es repeteixen arreu on hi ha aquests habitatges de titularitat pública. És aquesta experiència nefasta el que ha fet desconfiar, sovint, de la creació de nous habitatges socials. Som molts els arenyencs que encreuem els dits, i desitgem que les fundacions encarregades de gestionar els nous habitatges de lloguer assequible, a la zona del Bareu, no comportin els problemes que estem acostumats a veure. Des de la seva inauguració, els baixos dels anomenats pisos dels frares, estan tapiats sense cap mena d'activitat que podria ajudar a dinamitzar el barri i, qui sap, si alleugerir els problemes d'ocupació i abandonament que hi tenen lloc.  Em consta que el govern local, d'ara i d'abans, ha intentat resoldre la situació d'aquests habitatges, sense gaire èxit. Des de la distància, malgrat les múltiples reunions que s'han celebrat, no es viuen ni pateixen els problemes existents, i això fa que tot quedi en paraules i promeses de millora sense que s'acabi resolent.	xfebrer La balisa V-16 La balisa V-16 Aquest dimarts parlava de l'ajornament de la posada en funcionament del nou sistema d'enregistrament de factures Verifactu, i em queixava de la poca serietat a l'hora de prendre decisions, amb afectació directa a les persones, sobretot aquelles que són més complidores. El neguit i l'esforç econòmic per tenir-ho tot a punt a u de gener, no ha servit per a res i ningú no els compensarà pel cost que han hagut d'assumir, per culpa de les presses en tenir-ho al dia. Avui podem parlar de les balises V-16 que seran obligatòries per a tots els vehicles nacionals quan circulin per les nostres carreteres. Un sistema nou per indiciar que t'has hagut de parar, sigui per una avaria o una incidència qualsevol. Ja no són operatius els triangles, que continuaran vigents a la resta d'Europa, sinó que ara hauràs de col·locar aquesta balisa sobre el cotxe, perquè et vegin des de lluny. Aquest aparell també donarà senyal a la DGT, perquè sàpiguen que estàs allà aturat, encara que t'hauràs d'encarregar d'avisar a la grua perquè et vingui a socórrer. Temo que el nou sistema no està prou estudiat i servirem de conillets d'índies, per anar-ho millorant. Hi estem, però, obligats, si no volem rebre una multa. Ens utilitzen com a rates de laboratori, i no ens podem queixar. D'entrada, però, ja hi ha hagut una errada important que ha afectat a moltes persones. Des de fa temps que es comercialitzen aquests aparells, tenint en compte que tothom els ha d'adquirir. El fet és que hi ha empreses que s'han posat a produir i vendre les balises sense que estiguessin homologades, i que la DGT ho advertís a tothom. Ara, els més matiners es troben que tenen un aparell no homologat, que no fa totes les funcions que hauria de fer, i que podran ser sancionats per no dur la balisa correcta. Una vegada més l'administració ha improvisat i no ha obrat com calia, però els perjudicats som nosaltres i els responsables polítics i tècnics d'aquesta decisió viuen tranquils, sense assumir cap responsabilitat. No sé si les queixes que s'han començat a produir servirà per a alguna cosa. Potser també ho ajornaran, o bé facilitaran els tràmits per canviar el model, sense que representi un cost pels conductors. Probablement soc massa optimista i caldrà tancar la boca i pagar, que això és el que els interessa.	xfebrer No només els polítics No només els polítics Avui he llegit que el jutge instructor de l'anomenat cas Cerdán, el senyor Leopoldo Puente, ha retirat el passaport a dos empresaris investigats per suborn. Això és interessant de fer notar perquè acostumem a fixar-nos molt en els polítics implicats en els casos de corrupció, que ja està bé, però sovint ens oblidem dels civils. Si hi ha polítics corruptes és perquè també hi ha empresaris i ciutadans del carrer que ho són. És una llàstima que tinguem tan poca confiança en els jutges i els tribunals de justícia del país, perquè hi ha molta feina a fer. Cal no ignorar la presumpció d'innocència de polítics, empresaris i veïns, però és cert que no hi ha un pam de net. En aquest cas, doncs, és bo que hi hagi control de tot plegat, i que en conèixer casos de corrupció, els jutges s'hi llencin al damunt. No podem viure amb el convenciment que estem voltats de corruptes. Avui en tenim una bona colla d'exemples i el que és més greu és que algunes d'aquestes persones acusades de corrupció, amb prou evidències, surten al carrer a manifestar-se en contra de la corrupció. S'han de tenir nassos! Fa pocs dies parlava en aquest blog de la tendència al frau fiscal, a treballar en negre, a no pagar l'IVA. No deixa de ser un acte corrupte, encara que pugui tenir un valor pràcticament insignificant. És, però, l'actitud i no podem ignorar que si aquesta és la nostra praxi, tenim pocs arguments per sortir a criticar els polítics corruptes. Ells, els que actuen de manera corrupta, que no són tots, segur que s'embutxaquen més diners, però el fet és el mateix. Avui llegia que a Arenys de Mar s'ha descobert una xarxa d'empadronaments il·legals. Sabeu que el fet d'estar empadronat et permet rebre molts serveis, i és una cosa molt perseguida. M'imagino que al darrere hi ha persones estafades i estafadors. No els podem posar en el mateix sac, però cal fer bé les coses. Cal estar alerta i sancionar aquelles persones que s'aprofiten dels altres en temes tan essencials.  I podria acabar dient, una vegada més, que cal legislar bé. I és que mentre la llei d'estrangeria no tingui una lògica i sentit comú, estarem provocant accions il·legals, i maltractant persones vulnerables que no hi tenen cap culpa.	xfebrer Verifactu Verifactu A mitjans de novembre, parlant d'habitatge en aquest blog, expressava la necessitat de legislar bé. No pot ser que s'elaborin lleis que grinyolen i que s'han de modificar al cap de poc perquè tenen escletxes importants per on s'escapen anomalies que es pretenien regular. Avui llegia la notícia de la rectificació del govern davant l'allau de queixes. Cal que la gent els faci veure que les coses no es poden improvisar? Fa temps que el govern va decidir que a u de gener de 2026 les petites i mitjanes empreses i els autònoms haurien de canviar el sistema d'enregistrar les factures. Això no és una cosa que d'un dia per l'altre es pugui adaptar. Té la seva complexitat, a part del cost que representa. En aquest enrenou s'hi veuen implicades les empreses que ho hauran de facturar diferent, però també les empreses que han de proporcionar els programes i el manteniment del nou sistema. Durant uns mesos, tothom que ha volgut fer bé la feina ha anat de bòlit per arribar a temps. Costos, nervis i nits sense dormir, que finalment no haurà servit de res perquè a darrera hora el govern ha decidit ajornar la data un any, per a les petites empreses, i un any i mig per als autònoms. La pregunta que em faig és si els membres del govern són conscients de tot el que han provocat i si tenen la consciència tranquil·la. Què s'imaginen ara? Que tothom dirà que ho han fet molt bé, o tenen clar que els hauria de caure la cara de vergonya per no haver previst que els canvis no es poden improvisar? Em sorprèn la mediocritat dels dirigents governamentals i la seva manca de responsabilitat a l'hora de prendre decisions que afecten tanta gent. Tenim un govern que avança molt lentament en la recuperació de la memòria històrica i trencar amb el passat, que encara ens colla, i, en canvi, es pren a la lleugera reglaments i lleis que són complexes i que afecten directament els seus administrats. Governar vol dir donar serveis i facilitar la vida als ciutadans, en tots els àmbits, i no pas pressionar-los perquè un dia els passa pel cap una cosa, o bé reben un avís d'Europa. La decisió del Consell de Ministres d'avui alleugereix el patiment de molts petits empresaris, però no calia haver arribat a aquest extrem.
xfebrer Faran alguna cosa amb el senglar? Faran alguna cosa amb el senglar? La indefensió del pagès davant la proliferació de senglars, cabirols i conills envaint els seus camps fa massa temps que dura i l'administració no ha estat prou contundent ni receptiva. Ara que s'ha constatat que el senglar està posant en risc l'explotació ramadera del porc, pel perill que contaminin amb la pesta africana, ara tothom es posa les mans al cap. Fa molt temps que s'hauria d'haver regulat la sacrificació del senglar que entra als camps i destrossa tot allò que troba. La invasió urbana als contenidors de la brossa no deixa de ser una anècdota davant del greu problema amb què es troba la pagesia, i aquí hi hem de col·locar i denunciar aquells falsos animalistes que han criticat les batudes del senglar. Els col·loco al mateix lloc d'aquells que pateixen amb la poda dels arbres, perquè diuen que els hi fan mal, o aquells que no poden entendre que el bosc s'ha de regenerar i talar arbres sobrers. Cal tenir les idees molt clares i conèixer bé com funciona tot i posar-se al lloc dels altres abans de fer segons quines declaracions i defensar segons què. Cal actuar per resoldre els problemes, i fer-ho bé per no causar-ne més. No pot ser que només siguem capaços de veure els mals quan aquests ens afecten. Aquesta manca de solidaritat i d'interès per conèixer que passa més enllà de casa meva és la gran xacra de la nostra societat. No és, doncs, només un problema de l'actitud dels nostres dirigents, sinó també de la nostra. És allò de veure la palla a l'ull de l'altre i no adonar-nos de la biga al nostre. Caldrà veure si el seriós avís de la pesta africana tocant les portes de les nostres granges servirà per a alguna cosa més que mobilitzar per uns dies tota l'administració, i es busca la manera de combatre l'auge d'animals incontrolats que posen en risc el nostre bestiar i la collita que sustenta el sector primari.

November 2025

xfebrer Qüestió de gustos o d'educació? Qüestió de gustos o d'educació? Hi ha fets que no els acabo d'entendre. Segurament, és per l'educació rebuda a la família. Ara, potser és diferent, però la feina que pot fer una família per a l'educació dels fills continua essent important i crec que no es treballa prou. Llegia que Renfe ha calculat en 6,2 milions d'euros el cost del vandalisme pels grafitis als trens de Rodalies. Un cost que té repercussió en la inversió final per a la millora del seu funcionament, segons diuen, i també,  té efectes en la disponibilitat de trens i la seva puntualitat. Estic convençut que han analitzat la manera de reduir aquest vandalisme que els representa tanta despesa reparadora, però no sé si s'ha fet prou. Tampoc sé si els grafiters que enganxen paguen el cost de la neteja de la seva actuació. Crec que així hauria de ser, per reduir el cost que ha d'assumir l'empresa i que indirectament patim tots nosaltres. A vegades escolto a qui considera que caldria disposar d'espais perquè els grafiters puguin plasmar el seu art. No dic que no estigui bé, però la manca espais no ha de servir mai d'excusa exculpatòria del vandalisme. Probablement, estaríem d'acord que tot plegat depèn del sentit comú, que avui és força absent en les relacions humanes.  Seria bo que aquestes persones que gaudeixen d'expressar-se artísticament als trens de Rodalies, pensessin què passaria si tothom actués de la mateixa manera. Que entréssim a casa seva a il·lustrar totes les seves parets i mobiliari. I a mi no em faria gaire gràcia, però potser ells ho trobarien prou divertit. Hi ha a gustos per a tots, però a mi, veure els trens guixats d'aquella manera em molesta i ho trobo de mal gust. Una mica com en veure persones completament tatuades. En aquest cas, però, ho fan a la seva pell i, com a molt, et fan girar d'esquena per no ferir la teva sensibilitat.	xfebrer Ara els hi toca als porcs Ara els hi toca als porcs Primer varen ser les vaques, després les gallines i ara els porcs. Sembla que el nostre bestiar està de pega, i els ramaders en reben les conseqüències. Aquestes malalties, que sortosament no tenen efecte sobre els humans, estan castigant els nostres pagesos que no només han de suportar les quotes imposades per Europa, que ara han de sacrificar molts dels seus animals per evitar que la plaga s'estengui. Fa quatre dies que es queixaven de la burocràcia, explicant que s'havien de passar massa hores fent paperassa, que els distreia del que realment els importava, que és alimentar i tenir cura del bestiar. Les grans explotacions es poden permetre contractar assessors o gestors econòmics que s'encarreguin de tots els tràmits, però els petits pagesos i ramaders, que són la majoria, amb prou feines en poden treure un benefici net del seu treball, on molts d'ells ho segueixen fent més per tradició familiar que no pas pel guany obtingut.  No és estrany que els joves cada vegada siguin més reticents a quedar-se a pagès i continuar la tasca dels seus pares. No els ho posen fàcil. I de retruc hi perdem tots. Ells en són afectats directes perquè d'això en viuen, però nosaltres, els compradors d'aliments frescos, cada vegada estem més dirigits a comprar congelats i aliments processats. Això comporta més cost, però també menys salut. Les persones grans, encara que no hàgim viscut directament al camp, hem vist de prop el funcionament de l'explotació ramadera al nostre país i ens adonem que tot ha canviat molt. Mai no ho han tingut fàcil, però d'alguna manera podien viure del treball i en gaudien. Avui tot s'ha protocol·litzat massa i, amb l'excusa de proporcionar un bon producte i buscar l'equilibri, s'ha pressionat massa fins al punt que molts en marxen escamats i desencisats.  M'agradaria que algú em defensés la política europea de control de l'explotació ramadera i també de la pesca. Ho desitjaria perquè encara crec en Europa i la necessitat d'unir-nos per ser grans, però em costa d'entendre tot el que està passant i els entrebancs que provoquen als pobres ramaders i pescadors. Em fa l'efecte que es treballa massa des del despatx i es trepitja poc el camp. Segurament, si es tingués un coneixement directe de la realitat, s'actuaria i legislaria d'una altra manera.	xfebrer Atenció amb les rebaixes! Atenció amb les rebaixes! Aquests dies et trobes anuncis del Black Friday arreu. Aparadors de botigues, correus electrònics, als diaris i a la televisió... Avui, però, quan he anat a pagar la visita del dentista m'ha dit que ells no ho celebraven i m'ha fet pagar el preu de sempre, actualitat, evidentment. També hem llegit que han sancionat unes quantes empreses per haver enganyat els seus clients l'any 2023. La trampa és apujar els preus abans de la campanya de rebaixes i llavors fer veure que et fan un descompte. I la gent, vinga a comprar... És tan fàcil! Ho pots fer des de la butaca de casa. No acostumem a comparar preus. Confiem en els botiguers que ens venen la moto i tots contents i il·lusionats ens deixem ensarronar. No ho fan tots, però... Es controla prou? Diuen que sí que ho fan, però després, quan els enganxen, els sancionen amb uns imports que passa allò de sempre: els surt més a compte enganyar els clients i pagar la multa que no pas rebaixar el marge de benefici. Ens hauríem d'acostumar d'elaborar una taula comparativa de preus al llarg del temps, si més no d'aquells productes que comprem sovint. Segur que ens sorprendria la variació dels preus. Al mateix temps caldria anotar els grams. S'ha dit prou vegades que hi ha empreses que redueixen el pes per mantenir el preu, o apujar-lo lleugerament. Una altra manera d'enredar-nos. Hem de tenir en compte que en aquestes campanyes de rebaixa de preus, els establiments fan el seu agost. La venda dels seus productes representa un percentatge molt elevat de tota la venda anual. És per això que s'aboquen en la publicitat i, com que tothom s'hi apunta, ja no els cal invertir-hi gaire. Cal, doncs, tenir en compte dues coses importants. La primera és analitzar bé si allò que comprarem ho necessitem realment o bé podríem passar sense. I després, comparem preus i fixem-nos si aquests estan rebaixats o ens ho fan creure i piquem com a babaus.	xfebrer Patriotisme i corrupció Patriotisme i corrupció No sé si us hi heu fixat, però darrerament es parla molt de patriotisme. Avui mateix, el president de la Generalitat comentava que hi ha persones que es consideren molt patriota, però busquen la manera d'eludir pagar els impostos. Ahir, en una reunió que hi participava, també va sorgir el tema i es va ser molt crític amb aquelles persones que treballen en negre, o paguen sense factura. Després ens queixem que no s'inverteix en carreteres, transport públic, sanitat... D'algun lloc han de sortir les virolles. Certament, l'exemple que ens donen els dirigents corruptes no és bo i fa que el ciutadà de carrer procuri estalviar-se l'IVA, per exemple. Si aquells s'embutxaquen diners, per què no puc mirar d'estalviar-me uns calerons? I qui digui que mai no ha pagat un servei o un producte sense factura, segur que menteix. També és cert que no tothom actua de la mateixa manera, i que hi ha persones que ho fan de manera habitual. També perquè els venedors ho permeten. Hi ha qui treballa en negre perquè no té el permís de residència. Aquí, i ja ho he comentat alguna altra vegada, l'Administració hi té una part de responsabilitat. Si hi ha persones que han arribat al nostre país i no poden obtenir el permís de treball ni residència, com s'ho han de fer per viure? No els ho posem fàcil. Vivim en un entorn de la societat on la picaresca de l'estraperlo està molt arrelat. Hi ha països on és mal vist estafar a l'Estat i fins i tot no s'acaba d'entendre que algú ho pugui arribar a fer. Aquí és una altra història. En el fons arribaríem a parlar de confiança, que és el que ens manca. Si realment confiéssim que l'Estat fa un bon ús dels nostres diners, que li arriben a través d'impostos, segurament no tindríem tanta tendència a eludir-los, però amb aquesta excusa anem actuant de manera fraudulenta. Segurament no estem parlant de grans fortunes, però tot suma.  També hauríem de veure què entenem per patriota. Segurament no ens posaríem d'acord, i probablement quan algú en parla gaire, no cal gratar massa per adonar-te que és purament un postureig.	xfebrer Fem-ho fàcil Fem-ho fàcil El govern català s'ha proposat simplificar les gestions administratives. Els ciutadans ens queixem que les relacions amb l'administració pública són complicades, s'allarguen en el temps, i requereixen uns coneixements que no tothom té. La introducció de les eines digitals més aviat ho han complicat que no pas facilitat.  Sempre s'ha parlat de la burocràcia que alenteix els procediments i crea com una espècie de barrera entre l'administrat i el funcionari de torn. L'aparició dels primers casos de corrupció encara ho va complicar més. En lloc d'investigar a posteriori què s'ha pogut fer malament, es varen introduir controls més estrictes en el moment de fer els tràmits, que només tenen sentit si es basen en la desaparició del principi de presumpció d'innocència, passant tots a formar part del grup de corruptes potencials. Avui, com acostumo a fer, llegia l'article del filòsof Ferran Sáez Mateu, al diari ARA, "Com acabar amb la burocràcia". Una ironia sobre aquesta xacra de difícil solució. Continuo pensant que és un error malfiar-se d'entrada de la gent, i convertir els tràmits administratius en càrrega feixuga, en lloc de fer-ho fàcil, creant els mecanismes de control posterior per verificar que tot s'ha fet correctament. És curiós que el procés d'introducció de més control contra la corrupció, ha anat acompanyat d'una pràctica més abusiva d'aquesta, cada vegada més sofisticada, per tal de saltar-se tots els filtres, convertint el procés en un peix que es mossega la cua. L'administració pública ha d'estar al servei de la gent, facilitant els tràmits que ens fan prou mandra haver de realitzar, sigui per rebre una subvenció o per pagar els nostres impostos. No és normal que essent més espavilats que abans i disposant de millors eines i tecnologia, tinguem cada vegada més problemes per interactuar entre nosaltres. Això sol ja demostra que no ho estem fent bé.  Confiem que la promesa del govern català de simplificar els tràmits es dugui a terme, i s'encomani a altres administracions que també hi tenen molt a dir, però sobretot a fer.	xfebrer Més enllà de les ballarugues i el tiberi Més enllà de les ballarugues i el tiberi Arenys de Mar ha organitzat el mes de la gent gran amb molt d'èxit de participació. Han estat molts els actes que s'han celebrat, amb predomini de balls i tiberis. Sembla que l'etiqueta que portem a sobre els que ja tenim una edat, és que ens agrada ballar i menjar. Si vols fer feliç a un avi, posa-li un plat a taula i música perquè pugui ballar.  L'edat et va dirigint per les diferents etapes de la vida. Des de l'escola bressol fins a la jubilació són molts els ambients que has viscut i compartit. Tot i que no tots som iguals, ni pensem el mateix, ni tenim els mateixos gustos, d'alguna manera et van assimilant cap a un model determinat, fins al punt que t'obliguen a decidir si t'hi apuntes o te'n decantes. El terme mitjà, com sempre, és molt complicat. Tot allò que hem conreat durant anys ens permet tenir més opcions a la teva vellesa, i per això és important no deixar-te arrossegar sense criteri, perquè demà ho necessitaràs per ser feliç. Arenys de Mar té una població molt envellida. Segueix la tònica del nostre país, però probablement una mica més exagerat i tot. Potser per això els nostres governs locals es prenen tan seriosament la necessitat d'entretenir-nos, encara que sigui ballant i menjant. És una manera de sortir de la solitud, que alguns poden patir, i trobar-se amb aquelles persones de la seva generació que han anat cremant etapes. Sortosament, la nostra vila té molta activitat cultural, també pensant en la gent gran. És molt important comptar amb una xarxa d'entitats que dinamitzin el municipi, amb actes ben diversos, amb una especial atenció a la divulgació cultural i intel·lectual. El paper que juguen l'Ateneu Arenyenc o l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran són dos molt bons exemples del que estic comentant. L'administració pública, en aquest cas la municipal, té l'obligació de procurar per a tothom, tinguin l'edat que tinguin, actes ben diversos. Sense la xarxa d'entitats, però, amb uns dinamitzadors que desinteressadament dediquen el seu temps a programar tota mena d'actes, la vila coixejaria. A ells els ho hem d'agrair, i nosaltres participar-hi.
xfebrer Desconfiança Desconfiança Avui s'ha iniciat el judici a la família Pujol, amb l'expresident com a figura emblemàtica, encara que no sigui qui se'n pugui emportar la pitjor part. Al nostre país hi ha hagut molta corrupció i encara n'hi ha, i és bo que tot s'aclareixi perquè puguem confiar en la gent i que no estiguin sempre sota sospita. El problema que tenim, però, és que fa temps que hem perdut la confiança en la Justícia. La frase diplomàtica que empren alguns és que accepten el veredicte, però no el comparteixen. Crec que no m'equivoco si afirmo que no tothom és castigat de la mateixa manera. Hi ha polítics que els empara la seva ideologia, molt propera a la dels jutges encarregats de dirimir les situacions més polèmiques. Es pot dir que no, quan no interessa acceptar que juguen a favor teu, però hi ha proves evidents que demostren que els veredictes no són els mateixos en funció de qui és l'acusat. És ben curiós, i això ja ho he comentat altres vegades, que siguin jutges jubilats els que afirmin amb més contundència que els tribunals de justícia actuals no són independents. La seva ideologia predomina i orienta les sentències sense cap mena d'escrúpols.  M'ha cridat l'atenció que, malgrat els informes mèdics sobre la salut de l'expresident Jordi Pujol, l'Audiència Nacional decideixi que està capacitat per a ser jutjat i prescindeixi dels informes. Considero que és una demostració palpable de l'interès dels jutges per condemnar-lo. I amb això no li dispenso els delictes o irregularitats que hagi pogut cometre l'expresident. Simplement, poso de manifest un fet que en altres circumstàncies, i amb altres protagonistes, segur que hauria estat diferent. No hi sé veure futur en les institucions judicials d'aquest país. Se m'escapa imaginar-me què pot acabar passant, ja que considero que a mesura que avança el temps, s'intensifica aquest sectarisme. Probablement, amb un canvi de govern, a favor de la dreta i l'extrema dreta, els jutges respiraran tranquils i consideraran que ja no els cal intervenir. És greu, però no se m'acut res més.	xfebrer Què està passant a Veneçuela? Què està passant a Veneçuela? Avui llegia la notícia de la cancel·lació dels vols a Veneçuela de la companyia aèria Ibèria, seguint les recomanacions de l'agència federal d'aviació dels EUA. Segons sembla, hi ha més companyies que han pres la mateixa mesura atesa la situació del país, amb una concentració de forces militars a la zona. El grau de fiabilitat de les notícies que ens arriben, sobretot pel que fa als motius del conflicte, és una mica dubtós. No saps ben bé si allò que t'expliquen és cert o bé està interessadament manipulat perquè no coneguis la veritat de fons. Sempre dic que les notícies s'han de contrastar, però hi ha moments i situacions que es fa molt difícil. En què ens hem de basar per conèixer la certesa d'allò que ens comenten de Veneçuela? La cap de l'oposició va rebre el Premi Nobel de la Pau. Un fet que va generar molts dubtes i desacords. Jo mateix ho vaig comentar en un post. No crec que sigui encertat atorgar un premi a una persona que es troba immersa en un conflicte on les coses no estan clares. Sabem ben bé què està passant a Veneçuela? El seu president és un dictador que va manipular els resultats electorals per mantenir-se en el càrrec? L'oposició al govern és realment defensora dels drets dels veneçolans, o té uns interessos de classe que posa per sobre? Ens podem fiar dels amics de Trump? Personalment, no ho tinc gens clar, i per això no posaria la mà al foc per a ningú. Puc malfiar-me de la premsa que ens informa, sigui perquè els interessa dir allò que diuen, o bé perquè les seves fonts estan manipulades d'origen. Els atacs nord-americans a les llanxes, acusades de transportar droga, no són clars. No crec que sigui la manera més humana de lluitar contra una plaga que provoca morts i dependència. Tot és molt obscur, i per això els meus dubtes. Tot ho poso damunt la taula. Observo el que em diuen i soc incapaç d'opinar al respecte. Arribo al punt de no creure'm res i pensar que al darrere hi ha algú que té molt interès per dir-nos allò que ens arriba. No voldria posar-me a lloc dels veneçolans. Els desitjo sort i encert, i que la situació millori.	xfebrer Irregularitats fatals Irregularitats fatals Aquests dies hem llegit, amb dolor, la notícia de la mort d'una nena de sis anys després de ser atesa en una clínica dental privada, i haver patit una parada cardiorespiratòria. També hi ha una segona nena, de quatre anys, ingressada a cures intensives, que també va ser tractada, aquest mateix dia, a la mateixa clínica. Segons s'ha investigat, la clínica va sedar la nena, tot i que no estan autoritzats a fer-ho, i això és greu. Un error el pot tenir qualsevol, la qual cosa no vol dir que no sigui dolorós, sobretot si el desenllaç és aquest, però si s'ha practicat una sedació sense permís, ja no ho podem titllar d'un simple error, sinó d'una irregularitat amb resultat de mort. Quantes persones més han arriscat la seva vida per aquesta mala praxi de la clínica? Anar al dentista és gairebé un luxe. Sempre parlem de la bondat del servei de Salut al nostre país, però quan ho diem, no tenim en compte que el tractament dental no està subvencionat, més enllà de l'arrencada d'una dent. No tothom es pot permetre la visita al dentista i hi ha persones que tenen una boca que els provoca problemes de salut important. Sempre he pensat que no hi ha prou control governamental en la gestió pública de la sanitat. També soc conscient que no és gens fàcil tenir-ho tot controlat i no es tracta de posar gaires obstacles, però quan passen coses com aquesta que comento, tots ens posem les mans al cap.  Partint de la base que hi ha errors imprevisibles i no volguts, caldria evitar la pràctica il·legal de segons quins tractaments que poden ser fatals. Recordo que en una ocasió, per una intervenció menor i rutinària, no em varen sedar, perquè no hi havia present l'anestesista. Em varen donar l'opció de pactar una altra data, o bé aguantar les molèsties estoicament. Això va passar en un hospital públic, i ho vaig aplaudir. Vaig passar una mala estona, però vaig agrair la sinceritat i les precaucions.  Cal pensar que la clínica haurà d'assumir la seva responsabilitat, encara que només sigui per donar exemple a altres possibles mal funcionaments i irregularitats. No es pot jugar amb la vida dels altres, encara que perdis un client o uns quants calerons.	xfebrer Participar insultant Participar insultant La secció de cartes al director de la premsa escrita ha passat a la història. Diria que avui no ho trobes a cap diari. Els diaris publiquen per Internet i cada vegada hi ha més persones que abandonen el paper i es passen a la lectura digital, i en aquest mitjà existeix l'espai d'opinió per a cada article i informació, i cada vegada hi ha més lectors que hi participen. El tràmit és molt senzill i immediat. No sé si vosaltres ho feu, però jo, després de llegir els articles, acostumo a mirar què en diuen els lectors. S'ha de dir que la majoria de vegades hi ha aportacions interessants, però també hi ha qui sembla no entendre de què pala el periodista, i el pitjor de tot són els que es dediquen a insultar, sigui a l'autor de l'escrit o bé a altres persones que han opinat al respecte. Una vegada més em queixo de l'anonimat. Si una persona es presenta amb nom i cognoms, segur que no s'atreveix a dir segons què, i encara menys insultar. L'anonimat protegeix bàsicament les persones maleducades i irrespectuoses. Trobo a faltar el moderador de l'espai d'opinió que s'hauria d'encarregar d'eliminar els insults, i bloquejar aquells que tenen el costum d'insultar contínuament. Hi ha gent que no sap diferenciar la discordança amb l'insult. Tu pots no estar d'acord amb l'opinió de l'altre i tens moltes maneres d'argumentar la teva opinió. El que no has de tenir dret és a insultar qui no pensa com tu. A vegades els insults són prou greus, i aquests potser sí que algun mitjà els elimina, però en altres ocasions són insults constants que passen sense filtre i aquí s'hauria d'actuar. És molt desagradable llegir les persones que insulten de manera gratuïta. Pots decidir no llegir les opinions dels lectors, però llavors et perds comentaris que sí que poden ser interessants, perquè n'hi ha. És clar que hem perdut l'educació que abans, potser amb una certa repressió, ens frenava l'insult inútil i molest. Seria bo que tots hi penséssim. Discrepem, critiquem, opinem, però no insultem!	xfebrer Què podem fer per millorar-ho? Què podem fer per millorar-ho? Avui, en una tertúlia radiofònica, parlàvem de convivència, de participació, de corresponsabilitat. Crec que vivim uns moments massa pressionats per la política, les picabaralles ideològiques i la manipulació de les idees. Ens oblidem de viure i compartir. De tenir en compte els veïns. Les notícies que ens arriben sobre decisions judicials, enfrontaments verbals als parlaments i la corrupció que ho empastifa tot, ens capfica i no ens deixa temps a conrear el veïnatge. En un moment donat de la xerrada he comentat la iniciativa ciutadana de Tàrrega, de saludar i somriure. Ens trobem vilatans pel carrer i passem com si no hi hagués ningú. La salutació pot semblar un fet menor, però no és així. Hem de desitjar un bon dia a aquella persona que tenim per veí, que ens trobem sovint, però que desconeixem. Curiosament, preparant aquest post, he trobat a Internet que demà, dia 21 de novembre, és el dia mundial de les salutacions.  El conductor del programa comentava que avui ja no saludem quan entrem en una botiga. Jo crec que és una mica exagerat. Penso que encara hi ha el costum de saludar en entrar en un local on hi ha altres persones. Potser menys que abans, perquè també les botigues no són iguals, amb més supermercats i menys botigues del barri. Hem parlat de participació i compromís amb la institució que ens governa la vila. He comentat que tothom hauria de passar per l'ajuntament en un moment de la seva vida. Ja sé que no es pot interpretar literalment, però la idea és que tothom hauria de ser conscient què representa dirigir la política d'un municipi, organitzar els serveis i millorar la vida de tots els vilatans. Es tracta de posar-se al servei dels altres.  Hi ha qui ho fa a través d'entitats i associacions. També és vàlid. Es tracta de sortir de la zona de confort i afrontar nous reptes, pensant sempre en els altres. Estic convençut que aquest seria el remei per millorar la convivència, i segur que temes com la recollida selectiva de la brossa, per posar un exemple molt d'avui, sortiria millor. Cal posar-hi ganes, interès i voluntat. Hem d'alçar-nos del sofà i mirar què podem fer perquè la nostra vila sigui millor.	xfebrer L'habitatge a l'ordre del dia L'habitatge a l'ordre del dia Tinc la sensació que tothom parla d'habitatge, però difícilment ens posarem d'acord a prendre les mesures necessàries per resoldre aquest tema, que és prou greu. Durant massa anys no s'ha fet la feina i ara no és gens fàcil posar-se al dia. L'administració pública no ha construït habitatges assequibles i ho ha deixat tot en mans de l'empresa privada. Ara tothom es posa les mans al cap. S'ha de legislar correctament i a temps, sobretot en temes tan essencials com és el dret a l'habitatge, contemplat a la Constitució. No es pot especular amb l'habitatge, però si es deixa en mans de la privada, s'ha d'entendre que és un negoci. Sempre som molt crítics amb l'esquerra, i encara més si ha tingut l'oportunitat de governar, perquè la dreta defensa els interessos de qui té recursos i l'esquerra ha de procurar equilibrar la balança. Si es deixa regir pel mercat de l'oferta i la demanda, queda clar quin és el resultat. Ara, tothom critica el que no s'ha fet fins ara. La mateixa extrema dreta culpa els socialistes de no haver fet res per aconseguir habitatges per a tothom. Unes declaracions que sorprenen, però que només tenen l'ànim de desgastar el govern. Se'ls escapa el riure per sota el nas. Moltes promeses de construir no sé pas quants nous habitatges. Tothom busca terrenys per edificar, però al meu entendre no es fa prou per detectar els pisos buits i adaptar-los per poder-hi entrar a viure.  Des del Congrés de Diputats es discuteix sobre legislar per evitar l'especulació amb l'habitatge, però ho veig tot molt encallat. Uns critiquen els altres sigui perquè hi posen obstacles, o perquè ni redactar lleis efectives saben. Passaran molts anys abans no quedarà mig resolt el tema de l'habitatge, però em preocupa no saber veure que s'està avançant per aconseguir-ho. Molt parlar, però poca feina efectiva.
xfebrer Formació i treball Formació i treball Fa uns dies la síndica de greuges de Catalunya va presentar un informe que va ser molt criticat a les xarxes socials. Crec que el problema estava en els titulars, que a vegades és l'única cosa que es mira i no es llegeix el contingut. Sovint els diaris busquen titulars que cridin l'atenció i això deforma les notícies. Cal, doncs, entrar al detall i, abans de criticar res i opinar, haver-te llegit tota la informació. L'informe parlava de l'edat dels joves per poder votar, per ser encausats, per estudiar... i exposava una sèrie de contradiccions, de manera que marcava les edats que considerava adients per a cada cosa. Fins i tot l'edat límit per ser tractat sanitàriament pel pediatre. Em vaig fixar en l'edat d'escolarització obligatòria, que l'allargava fins als 18 anys. D'entrada em va semblar una mica estrany i discutible. Ahir parlava en aquest blog de la formació contínua. Entenc que durant tota la vida hauríem de fer l'esforç de formar-nos i no acontentar-nos amb el que sabem. Fins i tot els que ja estem jubilats. Allargar l'edat d'escolarització obligatòria a 18 anys, però, caldria matisar-ho i, en tot cas, i sempre segons el meu parer, acompanyar-ho amb l'experiència laboral. A casa comentàvem que potser hauria de ser obligatori treballar a partir dels 16 anys. L'experiència que s'assoleix treballant és molt important i pot marcar el futur d'una persona. Lligar formació i treball és bàsic per a la formació completa d'una persona. La teoria, que s'adquireix a l'escola o institut, i la pràctica que s'experimenta i exerceix a la feina, han d'anar de bracet.  Les crítiques a allargar fins als 18 d'anys l'ensenyament obligatori es referien bàsicament a les poques ganes que hi ha entre molts joves, de 16 anys, de continuar estudiant. Si això s'ampliés a 18 anys encara serien més els joves descontents. Aparcar els joves als instituts no és una bona idea, però fer l'acompanyament de formació i treball, per introduir-los a la realitat d'aquest món és una altra cosa. No sé si podem arribar a conclusions al respecte, però una cosa sí que tinc clar i és que ens hem d'organitzar millor. Acompanyar els joves al treball és bàsic, i si això va acompanyat d'una bona formació, segur que tots hi sortirem guanyant.	xfebrer Formació contínua Formació contínua Cada vegada és més evident la necessitat de la formació contínua. Assolir un lloc professional, pels mèrits adquirits i la formació rebuda no és una meta, sinó que ha de ser un final d'etapa. Un objectiu assolit que et compromet per al futur. Segurament que tots hem caigut en la trampa de pensar que guanyades unes oposicions a l'administració pública o bé aconseguit un lloc de treball a la privada ja et permet descansar i imaginar-te que tens la vida resolta. Sortosament, el món evoluciona i cada vegada hi ha més reptes a assolir. I si hi ha més reptes vol dir que cal perfeccionar coneixements i eines, i això no es fa per generació espontània. Em preocupa tot el que sento sobre l'ensenyament d'avui dia als instituts. Sembla que tothom, pares i educadors, s'hagin de compadir dels pobres alumnes i posar-los les coses fàcils. No els podem frustrar i els hem de permetre superar cursos, per arribar on? És que tot s'acaba amb el títol de batxillerat o una llicenciatura?  Si l'aprenentatge es reduís a la memorització de textos, potser sí que diria que cal facilitar el pas als cursos superiors, però si del que es tracta és d'aprendre a comprendre bé les coses, i saber donar resposta a tot el que es presenta, segurament que cal anar avançant a poc a poc i demostrar que s'adquireix aquesta tècnica que haurà de servir després a la vida professional, sigui quina sigui la branca escollida. Potser estic equivocat i poc informat, o se m'ha perdut alguna cosa, però l'opinió que tinc és que avui encara es treballa poc per exigir als nostres professionals la formació contínua. No té cap mena de sentit que un funcionari, després de passar unes oposicions, per més bé que se les hagi preparat, deixi de formar-se i d'adquirir nous coneixements. El mateix s'ha de dir d'un treballador d'una empresa privada, sigui quina sigui la seva especialització. Probablement, tot està lligat en la línia, massa freqüent, avui, d'anar pel més fàcil. No trencar-se el cap, i gaudir de la vida, encara que sigui amb un grau d'inconsciència important. O m'equivoco?	xfebrer Han passat cinquanta anys Han passat cinquanta anys Aquesta setmana farà cinquanta anys de la mort del dictador i fa molta ràbia veure jovent, que no va patir la repressió franquista, exaltant el dictador i tot el mal que va fer. Puc entendre que hi hagi persones que varen sortir beneficiades de la dictadura, ells i els seus ascendents, però no m'entra al cap que ciutadans, descendents de persones que van viure amb por i reprimits, puguin parlar bé de Franco. Què hem fet malament? Probablement no s'ha explicat prou bé tot el que va passar. S'han comès errors. S'ha fet una transició amb moltes mancances i sense fer caure els hereus del franquisme, instal·lats a l'exèrcit, els jutjats i les estructures de l'Estat. L'esquerra ha estat poc agosarada i no ha fet els canvis que calia per entrar de ple en una veritable democràcia. L'esquerra i la dreta civilitzada. Ara, després de cinquanta anys escoltes segons quines declaracions de personatges que havien d'haver girat el sistema polític com un mitjó, i encara tenen paraules amables cap al dictador, que no va ser res més que un revoltat que es va carregar la República instaurada a l'Estat, amb tots els defectes i errors comesos, però votada per la ciutadania. Un repressor que va assassinar milers de persones i que l'església espanyola va beneir i acompanyar sota pal·li. Ens vàrem avergonyir que, a diferència dels règims feixistes europeus, el dictador morís al llit i amb tots els honors. Que el successor fos escollit pel mateix dictador, i així ens ha anat. Però el més greu de tot és veure la involució política i social i que la democràcia al nostre país pengi d'un fil. Que es criminalitzi el més vulnerable i es protegeixi el corrupte i qui ostenta el poder.  La flaquesa i fins i tot la deixadesa dels governs espanyols que s'han succeït ha provocat que avui, a ple segle XXI encara hi hagi tantes persones que, ignorant les morts i el sofriment de tants avantpassats, glorifiquin un personatge pervers i criminal. No podem permetre que la història es repeteixi. Que es vulnerin els drets de la majoria. Que es limiti la llibertat d'expressió. Que s'oblidi que la sobirania emana del poble.	xfebrer Han passat cinquanta anys Han passat cinquanta anys Aquesta setmana farà cinquanta anys de la mort del dictador i fa molta ràbia veure jovent, que no va patir la repressió franquista, exaltant el dictador i tot el mal que va fer. Puc entendre que hi hagi persones que varen sortir beneficiades de la dictadura, ells i els seus ascendents, però no m'entra al cap que ciutadans, descendents de persones que van viure amb por i reprimits, puguin parlar bé de Franco. Què hem fet malament? Probablement no s'ha explicat prou bé tot el que va passar. S'han comès errors. S'ha fet una transició amb moltes mancances i sense fer caure els hereus del franquisme, instal·lats a l'exèrcit, els jutjats i les estructures de l'Estat. L'esquerra ha estat poc agosarada i no ha fet els canvis que calia per entrar de ple en una veritable democràcia. L'esquerra i la dreta civilitzada. Ara, després de cinquanta anys escoltes segons quines declaracions de personatges que havien d'haver girat el sistema polític com un mitjó, i encara tenen paraules amables cap al dictador, que no va ser res més que un revoltat que es va carregar la República instaurada a l'Estat, amb tots els defectes i errors comesos, però votada per la ciutadania. Un repressor que va assassinar milers de persones i que l'església espanyola va beneir i acompanyar sota pal·li. Ens vàrem avergonyir que, a diferència dels règims feixistes europeus, el dictador morís al llit i amb tots els honors. Que el successor fos escollit pel mateix dictador, i així ens ha anat. Però el més greu de tot és veure la involució política i social i que la democràcia al nostre país pengi d'un fil. Que es criminalitzi el més vulnerable i es protegeixi el corrupte i qui ostenta el poder.  La flaquesa i fins i tot la deixadesa dels governs espanyols que s'han succeït ha provocat que avui, a ple segle XXI encara hi hagi tantes persones que, ignorant les morts i el sofriment de tants avantpassats, glorifiquin un personatge pervers i criminal. No podem permetre que la història es repeteixi. Que es vulnerin els drets de la majoria. Que es limiti la llibertat d'expressió. Que s'oblidi que la sobirania emana del poble.	xfebrer Transport per carretera Transport per carretera Aquesta setmana he parlat de transport públic i carreteres. Una setmana en què hi ha hagut un accident important entre tres camions, amb el resultat d'un conductor mort. Hem escoltat l'opinió de transportistes i també de l'administració catalana i haig de dir que m'han deixat una mica preocupat. L'AP-7, que jo definiria com a l'eix principal de la xarxa de carreteres del nostre país, cada dia va més plena, amb molts camions. Suposo que la manca d'una xarxa ferroviària de mercaderies en té una bona part de la culpa. La gratuïtat de les autopistes, que també he comentat més d'una vegada en aquest blog, fa que s'hagi incrementat el nombre de vehicles que hi circulen. I si hi ha més trànsit, també hi ha més probabilitat d'accidents. Però la raó de la meva preocupació és la informació que ens arriba sobre les dificultats de trobar professionals de la conducció, que se supleix amb la incorporació de conductors sense l'experiència o el coneixement necessari per conduir per les nostres carreteres. Un problema d'homologació de llicències de conducció sense haver de fer cap mena de formació. També es comenta que hi ha poc control policial, per evitar avançaments incorrectes i deixar una distància de seguretat entre els camions. Tot això, sumat a eventualitats i distraccions, fa que els accidents hagin augmentat. Què es pot fer? M'imagino que la solució no és fàcil i cal tenir en compte moltes casuístiques. Probablement caldria ampliar el nombre de carrils, que en alguns trams és només de dos per direcció. S'hauria de comprovar la capacitat dels conductors novells o forans, i obligar-los a la formació específica per conèixer les característiques del territori. I tornaria a parlar sobre la gratuïtat de les autopistes, que va en detriment dels pressupostos nacionals, beneficiant els vehicles que només hi són de passada. Encara veus molts vehicles circulant pel carril del mig o el de l'esquerra, quan el de la dreta està buit. Falta, doncs, més control policial i sancionar els infractors. Però el més important seria que el transport de mercaderies es realitzés a través de la xarxa ferroviària. I això és un tema pendent que arrosseguem des de fa massa anys. La cosa no pinta bé!	xfebrer I el dissabte, manifestació I el dissabte, manifestació Aquest dissabte hi ha convocada una manifestació unitària de professors de secundària a Barcelona per protestar contra la pèrdua del poder adquisitiu que xifren en el 21,64% des del 2010. Si bé és cert que l'IPC es mostra força moderat, encara que darrerament s'està disparant, els sous creixen molt a poc a poc, i això fa que cada vegada tinguis més despeses amb els mateixos ingressos. El problema no és només dels professors, però és un col·lectiu prou important per a tenir-los en compte. També es poden queixar els professionals de salut i hi podríem anar afegint col·lectius, alguns dels quals estan molt malament, i així ens va. Demà, doncs, es farà evident el malhumor dels professors que no només tenen problemes amb la pèrdua del poder adquisitiu, sinó també amb la disbauxa que fa anys es manifesta en el Departament d'Ensenyament de la Generalitat, on hi ha passat diferents consellers i conselleres, però el resultat ha estat el mateix. Potser caldria canviar càrrecs i responsables que no tenen gaire coneixement de la realitat dels centres. Davant d'aquesta realitat hi ha l'efecte comparatiu. Mentre els nostres governants es vanaglorien de tenir uns serveis tan bons, només cal mirar altres comunitats autònomes, per no fixar-nos en Europa, per adonar-nos que estem en els pitjors llocs del rànquing. És clar que no es poden demanar miracles i si no es paguen bé els treballadors és lògic que la seva reacció sigui de crítica. Desconec quines seran les mesures de força que el col·lectiu d'educadors prendran davant la més probable reacció de la conselleria. Sempre són promeses que es queden en paper mullat.  No podem oblidar que els professors i professores són els encarregats de formar els nostres fills i, per tant, els professionals de tots els àmbits, també polítics, del futur. No és una tasca qualsevol i caldria cuidar-los una mica. Paral·lelament, que dictin les normes que siguin perquè ningú s'ho agafi a la lleugera, sense compromís ni adquirint nous coneixements a partir d'una formació permanent. Això també és important tenir-ho present per evitar que entremig hi hagi educadors que no fan la seva feina.
xfebrer I encara la llei d'aministia I encara la llei d'aministia Avui s'ha conegut l'informe de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la llei d'amnistia a favor dels implicats en el Procés català, en què avala la llei i no considera que afecti els interessos financers de la Unió Europea. Com en totes les coses, no tothom ho veu de la mateixa manera i mentre el govern socialista i tots els polítics afectats per la no aplicació d'una llei que es va aprovar i que els jutges es resisteixen a acceptar-la, es feliciten per aquesta resolució, el PP interpreta que el dictamen apunta que la llei d'amnistia és contrària a la legislació europea al restringir a dos mesos el termini màxim perquè el Tribunal de Comptes analitzi la sol·licitud d'amnistia d'un encausat. Sincerament, crec que es tracta de buscar cinc potes al gat i no voler baixar del burro. El següent pas és veure què sentencia el TJUE, ja que l'informe de l'advocat no és resolutiu. Si, com acostuma a ser habitual, el Tribunal es posa del costat de l'advocat general, caldrà veure com actua el Tribunal Constitucional per forçar al Tribunal Suprem l'aplicació de la llei d'amnistia. Sense entendre quasi res de temes judicials, fent un repàs a com ha anat tot, és molt fàcil afirmar, sense possibilitat d'error, que els jutges estan actuant políticament i no pas jurídicament. I aquí rau tot el problema de l'Estat espanyol. Quan no governa la dreta, totes les institucions de l'Estat es tanquen en banda posant bastons a les rodes perquè no es pugui avançar democràticament. La conclusió més evident és que la transició democràtica espanyola és un frau que ens hem empassat tots, amb més o menys consciència.	xfebrer Com se sentirà l'Ahmet? Com se sentirà l'Ahmet? L'articulista de l'ARA, Ferran Sáez Mateu, filòsof, ens recorda avui la infàmia comesa per Espanya contra el poble sahrauí, i la recent decisió de l'ONU, avalant el pla d'autonomia del Marroc i negant-los el dret a l'autodeterminació. Vivim uns moments en què tots són dubtes i hem perdut confiança amb les institucions, també les Nacions Unides. I això és greu! A Espanya l'administració de la justícia està en mans de jutges, alguns dels quals són corruptes, però sobretot guiats per la seva ideologia. Europa, amb qui hem confiat des de sempre i que d'alguna manera ens alliberava de la repressió franquista, també ens ha decebut, posant-se al costat dels seus socis, els estats. I ara l'ONU, incapaç de ser efectiva davant del genocidi de Gaza, també ens ha regalat una galleda d'aigua freda amb la seva decisió sobre el Sàhara. Durant molts anys el posicionament de l'ONU era clar, encara que no fos capaç de fer-lo complir. Ara, amb la pressió dels actuals dirigents mundials, ha canviat de criteri i s'ha posat d'esquena del poble sahrauí, antiga colònia espanyola, abandonada pel franquisme i pels dirigents de la transició. Vergonya que hem de patir tots plegats, veient com pensen i actuen els nostres dirigents, i això que tenim el govern més progressista de la història! A casa, un estiu, quan els nostres fills encara eren menuts, vàrem acollir l'Ahmet. Era una decisió que no tothom entenia. Potser posaves la mel als llavis a uns infants que després tornaven a la crua realitat. La intenció era, però, alegrar-los l'estada estiuenca, compensant tot el seu sofriment i neguits, i l'abandonament del món occidental. L'Ahmet s'haurà fet gran i si tenia l'esperança d'aconseguir la llibertat per al seu poble, s'haurà vist frustrat. La pressió i els interessos dels estats dominants han deixat a l'estacada els refugiats a Algèria, negant-los el dret a l'autodeterminació, que a diferència del cas català, estava totalment garantit (això creia) per la legislació vigent.  Un nou revés a la confiança amb les nostres institucions. Una nova xacra que afecta moltes persones i que de manera injusta es tolera i permet.	xfebrer Eixos orbital i transversal Eixos orbital i transversal Lligat amb el comentari d'ahir, on remarcava la importància de disposar d'un bon transport públic, sobretot si es vol convèncer a la ciutadania que deixi de moure's amb el vehicle privat, avui llegia la proposta estratègica de la consellera Sílvia Paneque, per transformar la xarxa ferroviària de Catalunya. No s'inventen res, sinó que recuperen idees que hem escoltat moltes vegades, però que han acabat en això, amb idees sense posar fil a l'agulla.   Sempre ens queixem de l'Espanya radial, en què tot ha de passar per Madrid, com si a Catalunya no funcionés de la mateixa manera. La nostra xarxa viària i la ferroviària són també radials, amb l'única excepció de l'eix transversal, que té pocs anys d'història, però que va representar un canvi de mentalitat important. Avui es fa difícil, per no dir impossible, desplaçar-te en tren sense haver de passar per Barcelona, i en aquesta estratègia de la consellera, torna a sortir l'eix orbital, que hauria d'unir Mataró amb Vilanova i la Geltrú, o bé l'eix transversal que uneixi Girona amb Lleida, com ja passa per carretera. L'actual govern de la Generalitat sembla decidit a posar en marxa projectes encallats des de fa dècades. Voldria pensar que no es quedarà en una pluja d'intencions, com ha passat fins ara, sense que es materialitzi res. Planificar és important i hi ha governs, autonòmics o municipals, que no hi tenen gaire pràctica. Tot i això, no ens podem quedar en el paper i cal posar en marxa els projectes. No és fàcil, però ja està bé d'anar marejant la perdiu. Tenim prou experiència en l'execució d'obres d'infraestructura que s'eternitzen. Ens agradaria que quan hi ha una idea, aquesta es portés a terme ràpidament i en poguéssim gaudir de pressa. Això no passa, i t'adones que la doble via de la línia R3 és encara una reivindicació, després de cinquanta anys. I ara, que ja s'hi està treballant, et parlen de la finalització de l'obra a molts anys vista. Això fa que no ens puguem encantar planificant, sabent que tot és tan lent. Digueu-me desconfiat, però fins que no vegi les màquines al carrer, no em creuré gaires coses, i tenint ja una edat, tinc més pressa que mai.	xfebrer Vehicle privat versus transport públic Vehicle privat versus transport públic Avui llegia un article al diari ARA que parlava de la saturació de cotxes a les Balears i com es vol resoldre. No entraré en detalls en el tema perquè tampoc ho conec gaire, encara que hagi viscut alguna experiència, però sí que voldria incidir en un fet que és comú arreu, sobretot quan es demana reduir els desplaçaments amb vehicle privat.   No hi ha dubte que la principal raó per anar amb el teu cotxe és la comoditat. Si no has d'estar pendent d'horaris de trens o autobusos i pots arribar fins al lloc exacte on has d'anar, t'estalvia molts maldecaps. Lluitar contra la comoditat no és fàcil, però en tot cas si el transport públic no està ben resolt, la lluita acostuma a ser inútil. Ja s'ha perdut d'entrada. Només amb una xarxa de transport públic extensa, que arribi arreu i amb una amplitud horària pot estalviar el vehicle privat. Si no ho poses fàcil, no esperis que la gent es resisteixi a agafar el seu cotxe. Si vius en una gran ciutat tens molts punts per prescindir del cotxe particular. Si el transport urbà està ben resolt, i els desplaçaments a fora són puntuals i disposes també de bona comunicació, perquè t'has de carregar de despeses d'aparcament, assegurança, revisions i manteniment del vehicle. Agafa el transport públic i, si cal, lloga puntualment un turisme per fer un extra. El problema sorgeix si vius en un poble petit i mal comunicat. Potser no tens tampoc tants problemes per aparcar, i la comoditat de sortir quan vols i on vols, és molt difícil de contrarestar quan els horaris del transport públic no són generosos. Arenys hem viscut l'experiència d'una recollida de signatures per aconseguir un transport públic al centre sanitari de referència. Avui, desplaçar-t'hi sense cotxe particular és gairebé impossible, llevat que et mentalitzis a seguir una cursa d'obstacles sabent l'hora que surts, però no l'hora que arribes. És bo que ens mentalitzin sobre la necessitat de reduir els desplaçaments privats, però la solució exigeix millorar l'oferta de transport públic. No es poden demanar peres a l'om.	xfebrer El gran recapte El gran recapte Que hàgim de recórrer al gran recapte vol dir que la cosa no va bé. D'aquí, però, a girar-nos d'esquena o criticar-ho n'hi ha un bon tros. És cert que l'Estat, a través de les diferents administracions, hauria de vetllar perquè tothom disposés del mínim per viure amb dignitat. Si no és així vol dir que algú no fa els deures, que el món no és just i que cal treballar a fons per revertir la situació.   Des de sempre, la societat civil se les ha empescat per trobar la manera de substituir la feina de l'administració pública. L'Església, amb diferents organitzacions, ha liderat projectes de beneficència que ha servit per donar aliments a aquelles persones que la societat ha arraconat. Algú, amb l'argument que aquesta tasca l'hauria d'assumir l'estat, ha menystingut la tasca i sacrifici de molts voluntaris. No ens equivoquem! Les ajudes alimentàries hi són per ajustar el desequilibri existent a la societat. Si una família no té prou ingressos per subsistir, la societat ho ha de resoldre. La manera més lògica seria a través de l'administració pública, que és l'encarregada de vetllar pel bon funcionament del país. La realitat, però, ens ha fet veure que sense la iniciativa privada, moltes famílies no tirarien endavant. Tenim problemes d'habitatge, però també d'aliments. Els estats europeus han ideat sistemes per arribar a les famílies més desvalgudes, amb la intenció de fer menys traumàtica la manera d'accedir als aliments. Potser la intenció és bona, però de moment és insuficient i el banc dels aliments no pot deixar d'existir d'un dia per l'altre. És per això que, iniciatives com la del gran recapte són encara necessàries i tot el que nosaltres puguem fer per col·laborar-hi serà benvingut. Hi ha moltes coses a la vida que no caldria realitzar si tots plegats fóssim capaços d'organitzar-nos correctament, tenint en compte a tothom. Mentre això no sigui possible, qualsevol iniciativa encaminada a ajudar els menys afavorits, serà lloable i necessària.	xfebrer Hem sentit el xot Hem sentit el xot Cada vegada és més difícil que des de casa puguem sentir la veu d'alguna de les bèsties que encara tenim a prop de la nostra vila. El soroll de les motos, sobretot, però també d'alguns vehicles que potser caldria portar a revisar, fa que la vida a ciutat, fins i tot a petits pobles, no tingui res a veure al que havíem experimentat fa uns anys.   Tampoc és cert que no hi hagi animals domèstics que se'ns facin presents dia i nit. Hi ha moltes famílies que tenen un o dos gossos, en espais ben reduïts, i que no tenen gaires escrúpols en permetre que bordin durant una bona estona sense adonar-se que potser estan molestant els veïns, i probablement tampoc passen una bona estona els seus animals. Hi ha altres animalons que es deixen sentir. Les aus encara circulen lliurement pels nostres teulats i alguna d'elles té el cant ben afinat. Hi ha temporades que les merles ens alegren el matí, i aquests dies, pels nostres verals hem pogut escoltar un xot, de la família dels mussols, que ens ha cridat l'atenció. Potser no ho hem perdut tot. Seria bo que les famílies tinguéssim les orelles atentes per gaudir, encara que sigui només uns instants, del cant dels animalons que ens envolten. Pensar que, malgrat haver destrossat una bona part del territori, encara hi ha lloc perquè puguin viure i fer-se sentir. Dedicar una estona a escoltar la veu de la natura, i passejar per l'entorn verd que encara ens queda, pot ajudar-nos a sortir d'aquest bucle on ens trobem, ple de desgràcies i notícies desagradables. Ens han ferit la sensibilitat fins al punt de tornar-nos insensibles a la bellesa i a la bondat. Hem de procurar que aquesta força destructiva que no valora les persones, ni els animals ni les plantes no ens faci sucumbir.  T'adones que hem descuidat la sensibilitat en pro d'un progrés que no sabem ben bé on ens ha portat. Si el menjar no ens falta a taula, que no tothom ho pot dir, dediquem uns moments al dia per valorar tot allò que la naturalesa ens brinda i que sovint oblidem.
xfebrer Netejar les nostres façanes Netejar les nostres façanes Avui he llegit una notícia a Capgròs que desconeixia. El passat 22 d'octubre, la Comissió d'Economia, Comerç i Transició Digital del Congrés dels Diputats va aprovar una proposició no de llei que impulsa la modificació del marc legal per obligar les empreses de les telecomunicacions a retirar el cablejat en desús. Precisament aquests dies, arran d'una pregunta al Ple, per part del grup municipal de la CUP, s'ha parlat d'aquest tema a la nostra vila. És vergonyós veure les façanes plenes de cables, la majoria dels quals són obsolets. No és una cosa d'ara, sinó que fa molts anys que dura, però com més va es fa més gros.  Segons diu la notícia, la proposta aprovada insta al Govern a: Estudiar la possibilitat de modificar la normativa estatal vigent en matèria de telecomunicacions, particularment la Llei 11/2022, amb la finalitat d'establir l'obligació de retirada del cablejat en desús per part dels operadors, en condicions de seguretat i eficiència tècnica. Analitzar l'aplicació del marc normatiu europeu vigent, a fi de valorar el seu desenvolupament en l'àmbit estatal quant al desmantellament d'infraestructures obsoletes en el sector de les telecomunicacions. Impulsar l'habilitació expressa a les Administracions Locals perquè, mitjançant ordenances municipals, puguin regular la identificació, retirada i gestió del cablejat en desús en façanes, vies públiques i infraestructures de titularitat local. Crec que és important que es tingui en compte, tot i que soc conscient que la batalla serà llarga i costosa i que totes les administracions, també la local, hi han de posar de la seva part. No pot ser que s'aixequin carrers i no s'aprofiti per soterrar totes les línies elèctriques i telefòniques que ara passen per les façanes. Hem d'embellir les nostres viles i impedir que els interessos econòmics de les empreses ens embrutin les nostres façanes. Hem d'instar als nostres governs locals a lluitar per aconseguir que, aprofitant la iniciativa del Congrés de Diputats, es tregui tot el cablejat de les nostres façanes i que, a partir d'ara, es treballi tenint en compte l'estètica i el respecte a la propietat privada i pública de tota la ciutadania.	xfebrer Negacionistes Negacionistes Fa temps que intento entendre les raons per les quals hi ha persones que defensen el negacionisme del canvi climàtic i no sé trobar-hi els motius. Digueu-me innocent! No crec que sigui simplement per portar la contrària a la majoria i fer-se notar. Sembla, i jo no hi entenc pas res, que hi ha prou motius per acceptar que avui no passa el mateix que abans.    Una vegada vaig escoltar unes afirmacions que em varen sorprendre perquè, encara que no es presentava com a negacionista, el conferenciant venia a dir que al llarg de tota la història del món, hi ha hagut èpoques de tota mena i que preocupar-se per l'augment d'uns graus de la temperatura mitjana era una ximpleria. El que puc veure, amb els meus ulls, és que el clima actual és molt diferent del de la meva joventut. Quan plou, que no ho fa gaire, acostuma a provocar disbarats, amb trombes d'aigua molt més exagerades. També recordo que abans les primaveres i les tardors tenien més rellevància. Eren una transició a l'estiu i hivern. Ara els canvis de temperatura són molt més sobtats, fa més calor, i no neva el que ho feia. Si pots observar tot això i hi ha científics que t'ho poden argumentar, per què carai t'entossudeixes a negar el canvi climàtic? Què hi tens a guanyar? Resulta curiós que les persones negacionistes del canvi climàtic, també són contràries a molts dels drets que des de sempre hem defensat com bàsics per a la convivència. I això fa olor de socarrimat. Tot plegat es confecciona com una ideologia rupturista de l'estat de dret i de la democràcia, i li veus les banyes sota la boina. Quan els negacionistes arriben al poder, pots desconfiar de tots i de tot. I potser és això el que ara ens està passant. No es tracta d'un discurs d'una minoria extravagant, sinó que alguns han aconseguit la confiança de la població i estan dirigint el seu país. Mala peça al teler!	xfebrer L'activitat del port d'Arenys L'activitat del port d'Arenys En declaracions a Ràdio Arenys, el president de la Confraria Sant Elm, el senyor Antoni Marzoa, informa que el port d'Arenys representa el 46% de l'activitat industrial de Catalunya, i que la meitat d'aquesta riquesa la genera el sector pesquer. Estem parlant d'unes xifres molt importants i que probablement ens venen de nou, potser perquè encara vivim massa d'esquena al mar.   El port d'Arenys de Mar aglutina tres sectors importants com són l'industrial, amb més d'una drassana força activa, el pesquer, amb una flota que ha anat de baixa, però que es manté malgrat les adversitats, i el lleure, amb un Club Nàutic molt actiu i el Club de Pesca Mar Esport, amb una gran quantitat de socis. En l'entrevista, el president Marzoa parla de les dificultats que posa Europa en el control de la pesca, marcant unes limitacions que fa difícil la continuïtat de la seva pràctica i que provoca un rebuig important. Trobar l'equilibri entre la protecció de la fauna marina i l'explotació pesquera no és fàcil, però a vegades es troba a faltar sensibilitat. Cal millorar la pràctica pesquera de respecte al medi ambient, i des de les institucions, valorar aquest esforç. Avui, precisament, en el control parlamentari al president del govern català, la intervenció del representant de Vox, parlava dels greuges de la política europea respecte als pescadors. Al meu entendre era un discurs populista i amb tota la intencionalitat política, sense que es desprengués una sensibilitat real cap als professionals de la pesca. De totes maneres, això és el que s'acostuma a fer: trobar un problema i tirar l'aigua al propi molí. És bo que sapiguem valorar tot allò que passa a casa nostra i no només les desgràcies, i donar suport dins les nostres possibilitats. Parlar de menjar més peix o mantenir les peixateries que venen peix fresc és un altre tema a comentar i que complementa l'esforç que puguem fer per mantenir la indústria de la pesca a la nostra vila.	xfebrer Matar el missatger Matar el missatger La premsa informa de la detenció de l'advocada militar d'Israel, Yifat Tomer-Yerushalmi, per haver filtrat un vídeo de la violació d'un pres palestí. Està vist i comprovat que en un règim repressor no importa què es fa sinó que se sàpiga. Quan una persona s'entossudeix a revelar la veritat, se situa al punt de mira de tots els atacs. L'advocada en qüestió, de fet, no ha estat només una missatgera, sinó que des de sempre s'ha enfrontat davant d'un govern, l'israelià, que ha demostrat sobradament quina era la seva conducta, amb el suport de l'extrema dreta radical.   Durant el genocidi de Gaza s'ha vist com els periodistes eren un objectiu a batre per part de l'exèrcit israelià. Són les persones que testimonien el que està passant des del mateix lloc de la tragèdia, i cal silenciar-los. El que no es veu, no passa. O si més no això és el que ens imaginem. I si no que ho demanin al poble del Sudan. Malauradament, el prestigi de la premsa ha davallat fins a nivells preocupants. Avui, molta de la informació que ens arriba està manipulada intencionadament, per fer-nos creure allò que volen i que, sovint, és fals. És una llàstima perquè, si més no en altres èpoques, la premsa era una garantia per conèixer els fets reals que a vegades s'han volgut ocultar. Certament, no tots els periodistes estan comprats, i en podem trobar bons exemples, però quan es deteriora l'entorn, tothom és sospitós. La revelació dels fets esmentats podria acabar bé, col·locant a cadascú al lloc que li correspon, i assumint les responsabilitats degudes. El problema és que els culpables continuen rebent tot el suport del poder instaurat a Israel, amb el suport directe o indirecte dels països occidentals. La víctima de la tortura denunciada no en traurà cap benefici, i la culpable de la filtració tampoc aconseguirà portar els botxins, els de dalt de tot, davant la Justícia.	xfebrer No era això el que es demanava No era això el que es demanava No valoraré la dimissió del president de la Generalitat valenciana des del punt de vista polític. De si havia simplement de dimitir del càrrec, o també de diputat, o convocar eleccions anticipades... l'estratègia política no m'interessa, sinó la part humana de l'assumpte. Crec sincerament que el ja expresident, o president en funcions, no ha estat a l'altura de les circumstàncies.   No es pot dir que ja en tinc prou i plego, i simplement demanar disculpes pels errors comesos, sinó que calia demanar perdó a les víctimes i familiars dels morts l'any passat a València per haver-los mentit. És una desconsideració greu el fet de no donar la cara. Un es pot equivocar, fins i tot de manera greu, però no mentir ni enganyar els altres. S'ha acomiadat del càrrec culpant els altres. Fent-se la víctima. No era això el que se li demanava des de fa un any. Havia de demanar disculpes, sí, i acceptar que s'havia equivocat, i dir tota la veritat de com va anar aquell dia. Què va fer i deixar de fer, i no buscar excuses de mal pagador. Humanament, l'actitud de Mazón és reprovable. No té cap mena de justificació i mereix ser jutjat per dilucidar totes les seves responsabilitats. No només pel que va fer o deixar de fer, sinó per haver mentit des del primer dia.  Les persones podem cometre errors. De fet, en cometem sovint, però hem de ser justos i sincers. No podem anar enganyant els altres i culpant-los d'allò que nosaltres hem estat incapaços de fer i gestionar. És el desvergonyiment de Mazón el que el fa culpable de totes les desgràcies sofertes pel poble valencià. Tots hem de ser un exemple d'honestedat i sinceritat, però si a més ocupes un càrrec de responsabilitat, encara amb més motius has de comportar-te de manera implacable, i si la falles, donar la cara i acceptar les conseqüències. Això és el que no ha sabut fer el dimitit president del govern valencià.	xfebrer Drons, què hi ha del cert? Drons, què hi ha del cert? Darrerament, llegim que diferents països europeus s'han vist sorpresos per la invasió de drons prop dels seus aeroports provocant que s'haguessin de cancel·lar vols i fins i tot tancar per unes hores tota l'activitat. En tractar-se de països més o menys fronterers amb Rússia, i passant el que està passant amb la invasió a Ucraïna, que sembla no tenir aturador, totes les mirades són cap al Kremlin, que nega qualsevol implicació.   Què està passant? Qui hi ha al darrere? És Putin que intenta posar nerviosos els països de l'OTAN? Què es pretén amb aquests moviments? Despistar-nos d'altres objectius més importants i perillosos? M'imagino que al final sabrem la veritat, però, com sempre, trigarem a conèixer el fons de la qüestió. A qui interessa entretenir-nos d'aquesta manera? Com a simples mortals ens passegem per aquest món desconeixent la majoria de les coses. Intuint, a vegades, què ens volen dir i fer, però molt innocents i víctimes del poder, que sempre queda lluny de nosaltres. Aquests dies he parlat d'Europa i el paper gairebé de ridícul que està fent davant de Rússia, la Xina o els EUA, que sembla haver-nos deixat de la mà. Ara, amb aquestes incursions de drons sembla que es vol insistir en el paper de víctimes incapaces de posar ordre a casa nostra, essent la burla d'un president, Putin, que fa quatre dies el donàvem per acabat, però que fa i desfà sense que ningú li pugui parar els peus, ni tan sols el poderós i bocamoll Trump. Jo vaig seguint les notícies i espero que un dia sabrem la veritat. Entretant, confio que només siguin ensurts i lluny de casa nostra. Volar té els seus riscos i no cal afegir-hi entrebancs ni posar més por al cos. A veure si ens espavilem i trobem uns dirigents que es facin respectar d'una vegada!
xfebrer No m'agrada, però... No m'agrada, però... No sé si a vosaltres us passa el mateix, però cada dia trobo més coses que faig, segueixo o em subscric, que no m'agraden, però no sé trobar una alternativa que em faci canviar. És una mica el mateix que li passa a l'Estat espanyol: un govern socialista que decep, però que l'alternativa fa por.    Avui llegia un escrit sobre TV3 que sembla ser darrerament no acaba de rodar fina. Haig de reconèixer que gairebé no la miro, però com que no veig que hi hagi una alternativa saludable, l'opció que em queda és mantenir la televisió apagada. Una cosa semblant ho trobo amb la premsa. Des de sempre he llegit diàriament les notícies. Abans en paper, que m'agrada més, i ara digitalment. Fa molts anys que soc subscriptor de la premsa diària, durant uns anys de més d'un diari. Actualment, des del seu naixement, estic subscrit al diari ARA, però...  No puc dir que no hi hagi bons articulistes, crec que menys que abans, i soc molt crític amb l'editorial. Més d'una vegada m'he plantejat la possibilitat de desapuntar-me, però m'agradaria trobar una alternativa per continuar llegint la premsa, sobretot tenint en compte que cada vegada estem més bombardejats de notícies falses.  És una llàstima viure en un món mediocre, amb professionals que no es poden comparar amb èpoques passades. També passa un mica el mateix al món de la política. És allò d'haver perdut el gust per excel·lir. Ens acontentem a anar fent, evitant grans disbarats, però no voler ser els millors, els més productius, els més honestos i transparents, els millors. Ens queixem dels serveis, de l'educació, la sanitat... no estàvem tan malament, però estem perdent qualitat. Ahir parlava d'Europa i del to positiu de la conferència que vaig seguir en línia. Potser sí que tot canviarà, però avui també hem reculat força i ens cal arremangar-nos i aspirar a més. Buscar l'excel·lència, treballar i no viure només dels records.

October 2025

xfebrer 40 anys a Europa 40 anys a Europa Avui he assistit, en línia, a la conferència organitzada per Cafè Europa, "40 anys a Europa". Es tractava d'una segona conferència sobre l'entrada d'Espanya a la Unió Europea. A la primera no hi vaig poder participar, i s'analitzava el paper dels ajuntaments, i avui era la visió de la ciutadania.    Si em seguiu el blog sabreu que el tema de la Unió Europea m'interessa i sovint faig comentaris al respecte. Les tres persones que han intervingut a la xerrada eren de generacions diferents, dels 22 anys de la més jove, a 61 anys el més gran. Tots més joves que jo. La diferència d'edat ha servit per valorar les sensacions d'uns i altres. No és el mateix haver viscut el final del franquisme i l'entrada a la Unió Europea, que haver nascut estant a dins. No pretenc fer un resum de tot el que s'ha dit, perquè m'allargaria massa, però voldria destacar el to optimista del futur de la Unió que es respirava en les intervencions. Més aviat és el contrari del que acostumem a llegir, sobretot darrerament. És bo pensar que hi ha futur, però també és cert que aquest no vindrà sol, sinó que cal treballar-ho de valent. Per xat he comentat que em preocupa que els acords s'hagin de prendre per unanimitat, sobretot tenint en compte que cada vegada som més els països que en formem part, i som més diversos. En un principi els països membres eren molt semblants, culturalment, de raça i religió. Ara ha canviat i cada vegada som més diversos. I això s'ha de tenir en compte per evitar que la unanimitat bloquegi els acords per avançar la Unió.  Tots esperem que es revisin els protocols d'actuació, entre ells, aquesta unanimitat per canviar-ho a majories qualificades. Segons Xavier Mas, un dels conferenciants, pensant a quaranta anys vista, veu possible l'entrada de Rússia. Un fet que canviaria radicalment la situació actual. En la línia positiva que he comentat que es respirava, la Unió Europea emprendria una bona via de consolidació. I per acabar, una idea que m'ha semblat molt interessant: el futur de la Unió Europea ha de ser l'Europa de les ciutats, que és on hi ha l'activitat i el progrés, i no pas dels estats. Això donaria per un debat específic.	xfebrer Alfabetització digital Alfabetització digital Avui he rebut un correu electrònic de la Biblioteca Pare Fidel Fita amb la informació de les activitats del mes de novembre i m'he fixat en el programa Connecta't. Desconec l'abast del mateix i, sobretot, la resposta que té de possibles participants en les sessions.   Concretament, es tracta d'una sessió per treballar la signatura digital, i una altra que tractaran el tema de la carpeta ciutadana. Són dos aspectes del dia a dia que encara hi ha molts vilatans que no utilitzen, però que poden ser molt interessants, per no dir necessaris. La signatura digital avui dia potser no és imprescindible, però és molt recomanable disposar-ne per fer molts tràmits via telemàtica. El mateix Ajuntament ofereix la possibilitat de presentar instàncies en línia i, encara que es poden utilitzar altres eines, la signatura digital és molt pràctica. També per poder signar documents, en PDF, i evitar haver-los d'imprimir i posteriorment escanejar. Quant a la carpeta ciutadana s'ha de dir que és una bona pràctica poder tenir arxivada tota la correspondència i intercanvi de comunicats, via instàncies i expedients administratius, entre el vilatà i l'Ajuntament. S'ha de dir, encara que sigui de passada, que a començaments d'aquest mandat hi va haver un canvi de subministrador informàtic i va desaparèixer tota la informació. Tot i que s'ha insistit en la necessitat de recuperar-ho, fins al dia d'avui només s'ha comunicat que s'hi estava treballant, però continua buida.  M'agradaria saber que la convocatòria d'aquestes sessions arriba arreu de la vila i que les places per poder-hi assistir s'omplen. Que ningú deixi d'anar-hi per desconeixement. Si no és així, demanaria que tant l'Ajuntament com la mateixa Biblioteca en féssim més difusió. Surt a l'agenda municipal, però potser no és el principal lloc per als candidats a aquestes formacions i caldria insistir per altres vies.	xfebrer Alfabetització digital Alfabetització digital Avui he rebut un correu electrònic de la Biblioteca Pare Fidel Fita amb la informació de les activitats del mes de novembre i m'he fixat en el programa Connecta't. Desconec l'abast del mateix i, sobretot, la resposta que té de possibles participants en les sessions.   Concretament, es tracta d'una sessió per treballar la signatura digital, i una altra que tractaran el tema de la carpeta ciutadana. Són dos aspectes del dia a dia que encara hi ha molts vilatans que no utilitzen, però que poden ser molt interessants, per no dir necessaris. La signatura digital avui dia potser no és imprescindible, però és molt recomanable disposar-ne per fer molts tràmits via telemàtica. El mateix Ajuntament ofereix la possibilitat de presentar instàncies en línia i, encara que es poden utilitzar altres eines, la signatura digital és molt pràctica. També per poder signar documents, en PDF, i evitar haver-los d'imprimir i posteriorment escanejar. Quant a la carpeta ciutadana s'ha de dir que és una bona pràctica poder tenir arxivada tota la correspondència i intercanvi de comunicats, via instàncies i expedients administratius, entre el vilatà i l'Ajuntament. S'ha de dir, encara que sigui de passada, que a començaments d'aquest mandat hi va haver un canvi de subministrador informàtic i va desaparèixer tota la informació. Tot i que s'ha insistit en la necessitat de recuperar-ho, fins al dia d'avui només s'ha comunicat que s'hi estava treballant, però continua buida.  M'agradaria saber que la convocatòria d'aquestes sessions arriba arreu de la vila i que les places per poder-hi assistir s'omplen. Que ningú deixi d'anar-hi per desconeixement. Si no és així, demanaria que tant l'Ajuntament com la mateixa Biblioteca en féssim més difusió. Surt a l'agenda municipal, però potser no és el principal lloc per als candidats a aquestes formacions i caldria insistir per altres vies.	xfebrer La nostra responsabilitat en el suïcidi La nostra responsabilitat en el suïcidi M'he aturat a llegir l'article de Laura Saula, de fa uns dies, al diari ARA, per intentar entendre una mica més què està passant darrerament, amb un increment important del nombre de suïcidis, sobretot entre persones joves. És ben cert que alguna cosa no estem fent bé a la nostra societat i potser fora bo parar-nos a pensar-hi i corregir allò que sigui necessari.   De la lectura es desprenen idees interessants a tenir en compte, algunes d'elles que no seria tan difícil de practicar. L'articulista parla d'un treballador social, Agustín Bonifacio Guillén, expert en el tema i que ha tret recentment un llibre. Segons l'autor hauríem de parlar més de desesperança vital, que no pas de suïcidi, i diu que la societat cada vegada és més individualista, amb molta precarietat i incertesa, i unes xarxes socials que no ajuden.  Referint-se als joves, parla també d'una manca de referents emocionals estables. D'absència de persones adultes que els escoltin, sense jutjar-los. El sentiment de soledat i la baixa autoestima també són dos elements que comenta. Crec interessant que us llegiu l'article que pot ajudar a entendre per què hi ha tants adolescents i joves que se suïciden. Nosaltres, que vivim arran de la costa amb una línia de tren molt accessible, estem farts de conèixer casos d'aquests, que ens entristeixen enormement. Segur que podem fer-hi alguna cosa. Escoltar, intentar entendre i no jutjar a la lleugera. Reduir el consum de les xarxes socials seria una altra cosa a combatre. Hem de fer entendre als nostres joves, i a nosaltres mateixos, que les xarxes socials poden fer molt mal. Totes les coses són bones si se'n fa un bon ús, però poden arribar a fer molt mal, si es descontrolen. Escoltar l'altre, no és només una acció a fer amb els joves. També amb la gent gran i la gent més desvalguda. Hem de deixar de ser tan individualistes i entendre que vivim en societat i que tots ens necessitem.	xfebrer El Castaween El Castaween Ara en diuen Castaween i ho trobem tan normal. Fa uns anys que la nostra tradicional castanyada va començar a rebre la pressió forana del Halloween. Cada vegada hi havia menys castanyeres i més carbasses amb espelmes. Era la moda importada que resultava més atractiva als més joves, aquells que no portaven a sobre la motxilla de la tradició. La televisió i les pel·lícules en tenien bona part de la culpa.   Sempre hi ha hagut, però, persones que s'han manifestat en contra d'aquesta invasió i reivindicat la nostra festa, amb un poder de convicció, potser sí, més aviat escàs. La força del Halloween era poderosa. Amb els anys sembla que algú ha trobat la manera de compartir la nostra tradició amb la festa americana i s'ha inventat aquest mix entre castanyada i Halloween, la Castaween. Personalment, em decanto per la castanyada nostrada, perquè a part d'agradar-me les castanyes, els moniatos i els panellets, el món del Halloween se'm fa estrany, encara que ho respecti. Tothom té dret de gaudir de la festa que més li plagui, sempre que respecti els altres. I aquí potser podríem aturar-nos i puntualitzar que la primera cosa que hem de tenir en compte és el comportament respectuós i cívic dels participants en la festa. Acostuma a passar que moguts per l'empenta i la disbauxa ens passem de la ratlla i no sabem comprendre que no tothom s'hi sent a gust. Aquestes festes que incorporen bromes cauen en el perill de sobrepassar els límits i provoquen conflictes on no n'hi hauria d'haver. I els comerços s'hi han apuntat. Totalment lícit, encara que en algun cas es caigui en el ridícul. Les festes han de servir per unir-nos i no pas per enfrontar-nos. La convivència entre diferents maneres de pensar i d'actuar no ha de ser un inconvenient. Hem de créixer en la diversitat i recordar que contra gustos no hi ha res escrit.	xfebrer On es prenen les decisions? On es prenen les decisions? La pregunta té una resposta fàcil. Les decisions es prenen des del despatx de la direcció de l'empresa o la institució pública. Una altra cosa seria demanar què es té en compte a l'hora de prendre una decisió. Això ja és més complex. Hi ha moltes variables a tenir en compte, des de l'econòmica fins a l'opinió de qui treballa a l'empresa i pot afectar més directament la decisió presa.   Acostuma a passar que aquest darrer detall no es té prou en compte i llavors és quan peta tot. A vegades, des del despatx es veuen les coses de manera diferent. No es tenen en compte fets o circumstàncies que modifiquen la situació inicial o la idea que es té del seu funcionament. Avui he llegit que infermers i infermeres s'han convocat davant dels centres d'assistència primària per protestar contra la improvisació a l'hora de programar la vacunació contra la grip. Segons hem pogut llegir i ens han comunicat des de CatSalut, pots sol·licitar hora per a la vacunació, o presentar-t'hi sense dir res a ningú i fer cua. Això últim provoca enrenou i aglomeracions i, conseqüentment, desorganització dels centres. No es pot fer cas de tothom perquè no sempre es pensa de la mateixa manera, però prendre decisions sense tenir en compte l'opinió de qui haurà de fer la gestió és un error. I això passa al sector públic, però també al privat, sobretot en empreses de certa envergadura on la direcció està força allunyada dels llocs de treball. Escoltar seria el verb adequat en moltes situacions. Conèixer a fons què i com es cuinen les coses, i després d'analitzar-ho prendre les decisions. No és tan difícil, i menys si tenim en compte que, en el cas de les vacunacions, és un fet que es produeix cada any i, per tant, podem recollir l'experiència i millorar-ho, però no al revés. Entenc la possibilitat de vacunar-te acudint al centre sense cita prèvia. Jo he estat molt crític amb l'obligatorietat de sol·licitar cita prèviament, i sempre m'he decantat per deixar-ho al gust de la ciutadania, però això no impedeix que s'hagi de regular bé per no causar estrès al personal sanitari.
xfebrer Massa lentitud Massa lentitud Entenc que les coses s'han de fer bé, no es pot improvisar i això vol dir temps per analitzar a fons totes les circumstàncies, que algunes seran agreujants i d'altres atenuants. S'ha d'estudiar bé la responsabilitat de tots els participants, o d'aquells que hi havien de ser i no s'hi varen presentar. Dit això, però, cal insistir que no ens podem adormir, sobretot si al darrere hi ha més de dues-centes morts.   Aquesta setmana farà un any de la catàstrofe ocorreguda al País Valencià i encara no s'ha depurat responsabilitats. Podem trigar anys a conèixer la veritat, perquè els culpables, no de la pluja, sinó de no haver actuat a temps, amagaran tot el que puguin, i la Justícia és massa lenta. Els valencians afectats, familiars i amics dels desapareguts i morts en la DANA, es manifesten persistentment als carrers de pobles i ciutats. Bàsicament, demanen responsabilitats i la dimissió del president de la Generalitat valenciana, màxima autoritat del país.  Si Mazón tingués un mínim de vergonya, ja faria temps que hauria dimitit. No es tracta de no lluitar per a la seva defensa. Si té arguments per justificar el que no va fer, ni va saber el seu govern, que ho exposi, sense contradiccions i canvis de versió, però fer-ho apartat del capdavant del país hauria estat una mostra de sinceritat i ganes d'aclarir els fets com varen succeir. La pressió popular és molt forta, però el suport que rep el president valencià sembla ser-ho encara més. Si la memòria no fos efímera, el resultat de les pròximes eleccions explicaria la situació. Però els humans no tenim ni memòria ni a vegades vergonya. Exigim fets puntuals, però som incapaços de mantenir la força més enllà de la moguda inicial. I els responsables d'administrar la justícia tenen una part de culpa. Cal ser més expeditius i àgils en totes les tramitacions. Dic totes, perquè quan ha convingut bé que han actuat precipitadament. I això fa que cada vegada siguem més les persones que desconfiem dels jutges, institucions judicials i, en definitiva, de la Justícia que s'aplica al nostre país.	xfebrer Va de llibres Va de llibres Ahir a la tarda vaig assistir a la presentació del llibre "Querido Maestro" de la musicòloga Anna Dalmau i l'Anna Mora, amb la participació de la mateixa Anna Dalmau, l'exconsellera de la Generalitat, Àngels Ponsa, i el violoncel·lista Joan Palet. L'acte el va presentar el vocal de cultura de l'Ateneu Arenyenc, en Francesc Carceller.   Es tracta d'un recull de 401 cartes del període que va des de l'any 1893 al 1973, i que es varen intercanviar Pau Casals i diferents persones del món de la música, la poesia i la política del segle XX, contextualitzades per les autores del llibre. L'acte va resultar molt interessant, no només per la figura del gran mestre Pau Casals, amb tot el que representa per a la història del nostre país, sinó també per les explicacions de l'Anna Dalmau, responent les preguntes d'Àngels Ponsa, que va conduir la sessió, i la interpretació musical de Joan Palet, que va cloure l'acte amb el cant dels ocells. Cal felicitar a l'Ateneu l'encert per l'organització d'actes com el d'ahir divendres que no va tenir l'assistència que es mereixia, potser per la proliferació d'actes, que coincideixen en el temps.  Arenys de Mar ha tingut la sort que, en dos dies seguits, es presentessin dos llibres a càrrec dels autors. El dijous, al Teatre Principal, va tenir lloc la sessió del Club del Llibre, del Maresme, amb l'assistència de lectors de tots els municipis de la comarca. Un acte que va conduir l'editora Marta Rubirola, entrevistant a l'autor del llibre "Cavall, atleta, ocell", en Manuel Baixauli.  Aquesta setmana, doncs, hem sigut testimonis que la lectura es manté viva i això és bo, sobretot tenint en compte el que ens cau a sobre, la mediocritat imperant arreu, però que no aconsegueix eliminar l'afició a la lectura, d'on en podem aprendre molt, al mateix temps que conreem la sensibilitat. També, doncs, el meu agraïment a la Biblioteca Municipal d'Arenys de Mar, per la tasca divulgadora de la literatura.	xfebrer Coincidències de la vida Coincidències de la vida Aquesta setmana han mort dues persones que varen ser protagonistes durant l'intent de cop d'estat del 23-F. Em refereixo a l'extinent coronel Antonio Tejero, que va entrar al Congrés de Diputats armat i disparant trets a l'aire, fent estirar a terra els seus diputats, i a la llavors diputada Anna Balletbò que va poder sortir de l'hemicicle per la seva situació d'embarassada. Sens dubte que no els podem posar de costat quant a mèrits, però la casualitat ha fet que morissin amb poques hores de diferència.    Arran de la mort del colpista s'han sentit declaracions que no ens hauríem imaginat que en ple segle XXI es produïssin. Ens adonem que estem fent passes enrere en el camí de la defensa dels drets humans, amb l'auge de l'extrema dreta, nostàlgica del franquisme i de la repressió.  Ahir parlava de la necessitat de ser contundents contra les manifestacions d'odi. Avui afegiria que caldria fer molta pedagogia als joves, que no han viscut la dictadura, però es deixen entabanar pel populisme de l'extrema dreta, fins al punt de creure que l'autoritarisme és la millor solució per organitzar una societat. Fa uns anys que observàvem manifestacions feixistes en diades assenyalades, com pot ser el dotze d'octubre, però avui és molt més freqüent veure concentracions a diferents llocs del país, amb qualsevol excusa. Tenim l'extrema dreta dins de les institucions, creixent i dominant el discurs fàcil i enganyós, i no estem tranquils pensant en el futur. La defensa de la llibertat d'expressió serveix moltes vegades per permetre discursos de persones que estan en contra d'aquest dret. És una mica una contradicció. No els podem negar les seves paraules, però hem de combatre-les amb arguments per deixar-los en evidència i evitar que continuïn enganyant a més gent. Avui podem estar descontents amb els governs que tenim, però hem de ser molt conscients que, si no canvien les coses, l'alternativa és un perill per a la democràcia i la defensa dels drets fonamentals.	xfebrer Contundents contra l'odi Contundents contra l'odi Arran dels fets provocats per Vox al Parlament de Catalunya, penjant cartells amb la imatge de l'expresident Lluís Companys titllant-lo d'assassí, la resta de grups parlamentaris s'han unit per recriminar l'acció i exigir mesures en contra d'aquest fet, però també de la proliferació de declaracions feixistes i xenòfobes, no només dels diputats de Vox, sinó també d'Aliança Catalana.   És clar que, veient com està evolucionant el món occidental, amb l'auge de l'extrema dreta a les institucions, cal omplir de contingut els reglaments que les regulen, per condemnar i rebutjar segons quines afirmacions que són ofensives i irrespectuoses amb els drets humans de tota la població, sigui quina sigui la seva condició i procedència. Aquests reglaments han de preveure que no es poden fer manifestacions d'odi en sessió plenària i autoritzar el seu president o presidenta a expulsar de la sala qui no s'atengui a les normes de comportament i expressió. Avui és una necessitat, veient com les formacions ultradretanes acostumen a utilitzar expressions d'odi, disposar d'aquests articles per no haver de suportar l'ofensa de sentir segons quines declaracions. La diversitat d'opinió sempre serà rica i beneficiosa si es respecta l'altre i no es fa un judici ideològic interessat, insultant per raó de religió, raça, sexe o procedència. Els parlaments o consistoris municipals han de servir per expressar les idees, defensar els programes i propostes, però mai s'han de convertir en una claveguera on s'escoltin discursos carregats d'odi, que no se sustenten en res més que la ràbia interna per no acceptar la diversitat. No acceptar l'altre com a persona amb tots els seus drets democràtics. No es pot insultar l'adversari o el diferent, ni tampoc embrutar la imatge dels que no hi són, amb calúmnies sense cap més raó que la voluntat d'ofendre els que pensen diferent. Des d'aquí tot el meu suport a les forces democràtiques per combatre aquesta xacra que cada vegada es fa més gran.	xfebrer El poder de la mediació El poder de la mediació Al nostre país hi ha molt bons professionals de la mediació i és per això que és de gran risc posar-me a parlar-ne. En tot cas és un tema que m'agrada, valoro i considero que hauria d'interessar a més gent, i els responsables de les institucions públiques haurien d'assumir-ho com una tasca a organitzar i oferir a la població.   Quan em varen comentar que Arenys de Mar disposaria d'un nou servei de mediació, on hi hauria una professional al capdavant, em va semblar tot un encert. Desitjo que aquest servei, que ja està en funcionament, tingui durada en el temps i no sigui cosa d'un impuls efímer com ha passat altres vegades. La mediació és important, però té com a condició primera, sempre segons al meu entendre, la necessitat de creure-hi. La mediació només es pot practicar entre persones que estiguin disposades a participar-hi i seguir les regles necessàries que puguin permetre arribar a un acord. Aconseguir que un cas, per problemàtic que sigui, no acabi als jutjats, amb tot el que això representa, sinó que es pugui dilucidar a través d'un procés de mediació, és fantàstic. Caldria informar bé a la gent què es pot aconseguir amb la mediació, quins beneficis en traiem i què ens estalviem. Durant la meva carrera professional he viscut de prop l'organització d'oficines de mediació i només en puc dir paraules positives. A Mataró, el servei de mediació municipal era un exemple a seguir que recollien molts altres municipis. Dic que era perquè des de fa uns anys n'estic totalment desconnectat. El món actual, molt polaritzat, va contracorrent del model de mediació. Probablement és el desconeixement que fa que un no se li acudeixi acudir a la mediació. Potser només tenim a la ment, quan parlem de mediació, els grans conflictes internacionals, però hem de saber que en el dia a dia hi ha situacions, entre veïns o familiars, que requereixen la mediació i eviten haver d'entrar els jutjats, un lloc que saps quan hi entres, però no quan en surts. Proposo que, aprofitant que la nostra vila disposa d'aquest servei, es doni a conèixer perquè les persones que en tinguin necessitat, sàpiguen on i quan hi poden acudir, i els beneficis que en trauran.	xfebrer Una bona notícia per sortir de la foscor Una bona notícia per sortir de la foscor Avui m'he aturat a llegir una notícia d'aquelles que probablement només et fixes si t'afecta directament o indirecta, perquè ho pateixes o ho vius personalment, o familiars i amics, i, en canvi, són importants de llegir i conèixer, sobretot ara que estem voltats de tantes notícies negatives i decebedores. Em refereixo a les retines artificials que permeten que persones que pateixen degeneració macular associada a l'edat (DMAE) i que els provoca ceguesa, puguin aconseguir part de la visió. Es tracta d'una malaltia irreversible que afecta a més de cinc milions de persones al món, i ara se'ls obre la possibilitat de recuperar, en part, la visió.   L'implant de la retina artificial, segons diu la notícia, no cura la degeneració macular, però sí que representa una millora. Fins ara només hi havia el recurs d'ajornar la ceguesa total injectant uns fàrmacs a l'ull, periòdicament. El pare, que ens va deixar aviat farà deu anys, va haver de recórrer a aquest procés d'injecció del fàrmac, en un ull, perquè l'altre ja l'havia perdut del tot. Tot i que els investigadors reconeixen que és un primer pas i que encara hi ha efectes secundaris a resoldre, recalquen la importància al fet que un procés que semblava totalment irreversible, pugui arribar a canviar i permetre la visió. Només qui té dificultats per veure-hi entén perfectament què significa gaudir d'aquest sentit, i aquí ve la reflexió que ens hem de fer: som conscients de tot allò que tenim, de la nostra salut, i n'estem agraïts? Sovint és manca de sensibilitat, pur egoisme, pensar que allò que és bo per nosaltres és bo per a tothom, i no és així. Quan convius en societat has de ser conscient que no tothom té les mateixes oportunitats, i per això, per exemple, és tan important combatre les barreres arquitectòniques que per alguns pot ser un simple detall, però per altres persones els pot representar un obstacle infranquejable.
xfebrer Tornarem a canviar l'horari Tornarem a canviar l'horari S'acosta el canvi d'horari i ja es torna a parlar de si es deixa de fer o no. Com en moltes altres coses Europa es mostra dubtosa i això, al meu entendre, és una demostració de la seva feblesa. Si en temes que algú podrà considerar menors no s'arriba a cap acord, què es pot esperar de decisions més transcendents? No dic que no sigui una decisió que mereixi reflexió i anàlisi profunda, però quants anys portem amb la mateixa cançó? Espanya, per començar, ja no figura al fus horari que li correspondria. Tenim el mateix horari que alguns països europeus molt més a l'est. Després hi ha el tema dels canvis a la primavera i la tardor, que segons diuen persones expertes, no ens van gens bé.   Al marge d'estar a favor o no del canvi, hi ha la discussió sobre què ens interessa més, si ens quedem en l'horari d'estiu o el de l'hivern. Sembla que no ens hem de fixar en el possible estalvi energètic, perquè se'ns diu que no és real, per tant, es tracta de veure què ens agrada més, que a l'hivern es faci fosc molt aviat, o que s'allarguin les tardes d'estiu. Si diuen que la naturalesa és sàvia, potser la solució més lògica és anar d'acord amb el fus horari que ens correspon, i adaptar-nos a la llum del dia per fer la nostra activitat diària. Que aquesta és una altra. Tots, quan hem viatjat per Europa, ens hem adonat que aquí anem tard. Acabem la jornada molt més tard que els altres i tampoc no la comencem gaire més tard que ells. El que ens diferencia sobretot és la pausa del migdia, i la raó que es dona és la temperatura de l'estiu que dificulta el ritme normal del treball. No és senzill, però crec que hauríem d'anar més a la idea i decidir què volem realment i no anar donant voltes i voltes sense prendre cap decisió. Sempre he pensat que la gent més vàlida és la que té una capacitat de reacció i de prendre decisions més ràpides. Adormir-s'hi no és bo i paralitza el ritme de la nostra vida provocant situacions absurdes. Veurem què hi haurà de tot plegat.	xfebrer Compromís Compromís Fa uns dies vaig llegir la notícia que l'Associació de Famílies dels Alumnes (AFA) de l'Escola Sinera d'Arenys de Mar necessitava rellevar els seus membres. Els seus fills acabaven el cicle escolar i calia trobar nous pares i mares que volguessin rellevar-los. La bona notícia ha estat que amb pocs dies han aparegut una sèrie de pares i mares disposades a agafar el testimoni.   És important que a la vida assumim compromisos desinteressats en bé de la societat on vivim. Poden ser compromisos polítics, culturals, educatius, esportius o socials. Les coses no es fan soles sinó que sempre hi ha d'haver algú al davant per dur-les a terme. Segurament que si ens animéssim més en participar de les entitats, tindríem menys temps per a nosaltres, però ben segur que ens enriquiríem. És en l'associacionisme que, a més de ser participatius, aprenem a conviure i a treballar plegats per uns objectius positius per a tots. Ara que és tan corrent llegir, a les xarxes socials, crítiques sense donar la cara i amb pocs arguments, penso que si tots plegats ens arremanguéssim i ens comprometéssim amb els altres, potser no tindríem tant temps per criticar, i valoraríem millor la feina que es pot fer en equip. Arenys compta amb un nombre important d'entitats i associacions de tota mena, i això vol dir que a la vila hi ha moltes persones que volen dedicar una part del seu temps lliure per ajudar els altres o per motivar-los en qualsevol disciplina. No entendria la meva vida sense aquest compromís, amb el perill d'equivocar-me i no fer-ho prou bé, però sempre honestament i amb esperit de servei.	xfebrer Concentrats contra el terrorisme i el genocidi Concentrats contra el terrorisme i el genocidi Avui he participat en una concentració davant de l'Ajuntament a favor de la pau i en contra del genocidi perpetrat a Gaza durant els dos darrers anys. Hi he anat sense saber qui la convocava, però en tot cas convençut que no podem deixar de denunciar el genocidi contra els palestins i exigir judici contra Netanyahu i qui li hagi fet costat.   L'acte ha estat diferent d'altres que s'han convocat abans, amb la interpretació de cançons i recital de poemes, en defensa de la pau. Segons ens han informat, a la mateixa hora a moltes altres ciutats i pobles de l'estat espanyol se celebraven concentracions idèntiques. Una de les poques coses que podem fer per denunciar tot el que ha estat passant, i que els nostres governs no han sabut o volgut liderar. Tothom és lliure d'assistir als actes que es convoquen segons la seva consciència i disponibilitat, però hi he trobat a faltar representants polítics del nostre consistori, encara que només fos per donar testimoni del rebuig als fets de Gaza. Quan s'ostenten càrrecs polítics un ha de saber que les actuacions no s'analitzen a títol personal, sinó que hi ha el component de la representativitat que pesa. Algú tindrà els motius per no haver-hi assistit, però convindria fer-s'ho mirar. Que hi haguessin partits polítics sense cap representació no té massa explicacions. Vull destacar que a la pancarta on s'anunciava la concentració es deixava molt clar que no s'acceptava ni el terrorisme ni el genocidi. Ho dic perquè no serveixi d'excusa que només es combat un bàndol, per no assistir a l'acte.	xfebrer Per triar i remenar Per triar i remenar Arriba un nou cap de setmana i, com és habitual, es troba farcit d'actes culturals de tota mena, que et permet escollir sabent que no ho podràs abastar tot. Si ets programador et costa prou saber quan és el millor moment per fixar la teva proposta perquè no s'entrebanqui amb una altra. Al final arribes a la conclusió que, si és interessant, sempre tindràs algú o altre que triarà venir.   Darrerament, he observat que ja no només es programen les activitats el cap de setmana, sinó que ja pots veure actes altres dies de la setmana. L'Ateneu, per exemple, que té una agenda prou completa, s'està eixamplant pels dijous. Ahir vàrem poder assistir a la projecció d'una pel·lícula de cinema, de la mà de la coordinadora de la tertúlia literària d'enguany, la Roser Díaz, que ha escollit la novel·la negra com a guió del curs. Trenta anys de la mort de l'escriptor Lluís Ferran de Pol, o cinquanta anys de la Penya del Barça, són dos dels actes que aplegarà gent diversa. Però, a més, Arenys serà protagonista de la primera trobada comarcal de la gent gran, amb dues-centes cinquanta persones inscrites a l'àpat del dissabte. Tota aquesta vida social i cultural de la vila ens enriqueix, perquè no només hem de pensar en la feina, sinó que necessitem gaudir del lleure i fer-ho d'una manera col·lectiva, sumant esforços perquè com més gent hi participi més bona harmonia aconseguirem. Un cap de setmana en què tindrà lloc també la darrera trobada informativa per a la implantació del sistema de porta a porta, de la recollida selectiva de la brossa a tot el municipi. Unes sessions que han intentat explicar la importància del bon ús del sistema per a reduir costos i protegir el medi ambient, prou malmès. Hi ha molta feina encara per fer, i si ens hem d'alegrar del bon ambient del cap de setmana tan actiu, hauríem de procurar engrescar tothom a esforçar-nos perquè tot allò que enviem a la brossa, ho fem de la millor manera possible. Tots hi sortirem guanyant.	xfebrer La manca d'habitatges assequibles La manca d'habitatges assequibles He llegit al web de Ràdio Arenys que els pisos de lloguer assequible que s'estan construint a la vila tenen unes seixanta sol·licituds que complirien els requisits per poder-hi optar. És bo tenint en compte que la informació que ens havia arribat fins ara era que hi havia molt poques sol·licituds, la qual cosa no era lògic tenint en compte la necessitat actual de trobar lloguers a l'abast de la majoria de les butxaques, sigui per a joves, gent gran o famílies estàndard.   El problema de l'habitatge no és específic de la nostra vila. Només cal llegir les notícies per veure que arreu hi ha necessitat de disposar de pisos de lloguer assequible, siguin públics o privats, i els motius en són molts, però no podem ignorar que l'administració pública, sigui l'Estat, la Generalitat o els municipis, s'han oblidat de promocionar-ne la construcció i ara tots són presses. A la nostra vila fa massa anys que parlem de la construcció d'habitatges, i al capdavall només hem aconseguit la iniciativa de la construcció de cinquanta pisos, en un indret que té problemes de comunicació i mobilitat, amb un rial pendent de canalitzar des de fa dècades.  Entenc que en aquests moments el nostre ajuntament s'ha de concentrar en enllestir aquesta promoció, però no es pot adormir hi ha de començar a pensar què més pensa fer perquè amb aquests cinquanta pisos no satisfem tota la demanda de lloguers actual. Ens hem posat a la boca la creació d'una empresa pública d'habitatge, però tot queda en paper mullat. S'han presentat mocions al Ple, que han estat aprovades, però després dormen en un calaix abandonat. S'ha arribat a crear una plaça d'arquitecte municipal per dedicar-se a cercar nous habitatges, siguin de nova construcció o rehabilitant-ne de buits i abandonats, però tampoc ha servit de gairebé res. Des d'aquí, doncs, la petició que no s'escatimin esforços per equilibrar la demanda i l'oferta d'habitatges de lloguer assequible, però també pisos socials, per aquelles persones que no poden permetre's llogar un pis als preus que la promoció actual d'habitatge assequible han fixat per als candidats.	xfebrer Objectiu: educar Objectiu: educar Quan reclamem més presència policial al carrer, passejant a peu i no en moto o cotxe, no demanem sancionar les infraccions, sinó col·laborar en l'educació del vilatà que, per desinterès o desconeixement, incompleix les normes de conducte que ens marquem per conviure dignament i amb tranquil·litat.  Podríem estar parlant dels agents cívics, una altra figura que potser faria falta als nostres carrers i places. Hi ha comportaments que no són apropiats, simplement perquè causen molèsties als nostres conciutadans. I quan es volen posar en marxa projectes nous, que obliguen a canviar els hàbits dels vilatans, és el millor moment per posar en pràctica la pedagogia i l'educació.   Ara tenim molt present el canvi en la recollida de la brossa a una bona part de la vila, on fins ara han utilitzat els contenidors i que a partir del mes de novembre, sembla ser, hauran de fer servir el sistema del porta a porta. És un bon moment perquè, a més de les sessions informatives que s'estan realitzant, es posi en marxa un sistema d'acompanyament als vilatans, sense pensar només en les sancions per a qui no segueix les directrius, i entenent que els canvis no són fàcils d'assimilar. La sanció té el seu espai i moment, i també els destinataris. Passejar els gossos recollint els excrements i no permetent que pixin a les façanes i mobiliari urbà, també és una necessitat a vetllar per l'alt incompliment que s'observa a Arenys de Mar. També la circulació amb patinets elèctrics, sense respectar les normes de trànsit, amb més d'una persona a dalt del vehicle i sense casc. Uns fets que contradiuen l'ordenança vigent i que no som els vilatans qui els hem de cridar l'atenció, sinó la policia de barri, la que es passejava per Arenys, o la figura de l'agent cívic. Ens queixem de l'incivisme i aquest no sorgeix per generació espontània. La deixadesa en el seguiment del comportament vilatà, per part del govern de torn, facilita que les persones s'emmandreixin i busquin la solució fàcil, sense tenir en compte si amb la seva manera de comportar-se molesten al veí o no. Cal, doncs, vetllar perquè les ordenances i normes que escrivim es compleixin, informant i corregint els errors, i educant a la gent és la millor manera, deixant la sanció com a darrera solució.
xfebrer Un nou espai cultural Un nou espai cultural Aquests dies hem tingut notícia de l'obertura d'un nou espai cultural a la nostra vila, promogut per l'entitat La Intercultural, un projecte de l'Associació Intercultural Llatins per Catalunya, arrelada a altres poblacions del nostre país i que ara ha obert l'espai al carrer Bonaire d'Arenys de Mar, amb un seguit de propostes culturals que animen a participar-hi i associar-t'hi. Xerrades, conferències i tallers són les primeres activitats que han col·locat a la seva agenda.   La vida cultural del nostre municipi no defalleix malgrat que estiguem passant uns moments en què tot sembla convidar a anar a la baixa. Històricament, Arenys ha destacat per la quantitat d'entitats i propostes culturals i tot fa pensar que no vivim només dels records del passat, sinó que aquesta empenta cultural continua donant els seus fruits. Voldria destacar d'aquesta entitat, fins ara desconeguda per a mi, el fet que es tracta d'una iniciativa a càrrec de persones que han vingut de fora, no només de la vila, sinó també del país, i que no s'estableixen per alimentar culturalment una part de la població, sinó que s'integren i desitgen captivar l'interès i participació de l'autòcton, aquell que té una llarga tradició cultural del país, però que no es vol tancar a altres cultures i coneixements. Aquest fet garanteix que no es tracti d'una entitat arribada per competir amb ningú, sinó per engrandir el món cultural de la nostra vila, obrint nous mons i enriquint-nos culturalment gràcies al treball i propostes que ben segur ens brindaran a partir d'ara. Des d'aquí vull desitjar-los èxit i llarga vida, perquè això tindrà repercussió en la vida cultural de la nostra vila. La Cultura, en majúscula, és la saba que ens manté vius en un món cada vegada més castigat i ple de dubtes.	xfebrer Veïnatge i humanitat Veïnatge i humanitat La notícia del descobriment del cadàver d'un home que hauria mort feia quinze anys, sense que ningú l'hagués trobat a faltar, m'ha fet pensar sobre el tema de la soledat i el paper que juga la societat. Com pot ser que una persona que viu al costat de casa teva i que té família, encara que estigui enemistat, desaparegui de la nit al dia i ningú no se n'adoni durant quinze anys?   Aquests dies el diari ARA ha tret un article entrevistant persones que se senten soles, vivint voltades de gent. Recordo que algú m'havia dit que era més fàcil sentir-se sol vivint en una gran ciutat, voltat de gent, que no pas en un poble d'alta muntanya. Com a membres d'aquesta societat que té tanta activitat, ens hauria de fer reflexionar sobre què estem fent malament que persones veïnes nostres se sentin soles. Hi ha hagut diferents iniciatives ciutadanes, promogudes pels ajuntaments, per detectar persones que viuen soles, per evitar precisament que pateixin qualsevol incident i que puguin necessitar la nostra ajuda. Penso en el programa Radars, però n'hi ha d'altres. La majoria dels casos han estat programes que han fet fallida, i també caldria estudiar-ne els motius. No crec que siguem poc solidaris. Probablement estan mal orientats i dirigits. Sense caure en la xafarderia, seria bo que tinguéssim un coneixement actualitzat de què fan els nostres veïns, sobretot si es tracta de persones grans o que viuen soles. Algú pensarà que no n'hem de fer res, però com en totes les coses, es pot actuar per una bona causa o simplement ficar el nas on no et demanen. Si som conscients que vivim en societat i que ens necessitem els uns als altres, hauríem d'entendre que totes les persones són importants, encara que no destaquin especialment en res, o siguin prou modestes i silencioses que gairebé no notis la seva presència. Ens ha d'importar saber que al nostre voltant tothom tira endavant, amb les dificultats que puguem tenir, i la confiança de saber que si necessitem ajuda tenim els nostres veïns que ens vindran a socórrer. És empatia, humanitat i estimació a les persones. No és demanar tant!	xfebrer Res a celebrar Res a celebrar Amb aquesta frase molts anys hem volgut expressar el nostre rebuig a la celebració del dotze d'octubre. Una data que hem incorporat com a festiva, simplement perquè no era un dia laboral i no pas per la significació que des de l'estat espanyol se li dona.    Que el dia dotze caigui en diumenge és la millor manera de passar desapercebut un record que hauria de ser amarg pel que coneixem de la història que ens han explicat, sempre d'acord amb l'interès del narrador de torn. Sens dubte que no tots hem rebut la mateixa versió. Ignorar la data és la millor manera, al meu entendre, de treure-li significat. Molt més que no pas sortir a manifestar-t'hi en contra. Això més aviat envalenteix qui creu que l'efemèride és important de recordar i que hi veu elements positius als fets històrics que alguns trobem menyspreables. És per tot això que, com que no he encès la televisió, gairebé no he estat conscient del dia que érem, però acabo de veure, repassant els diaris digitals, que hi ha hagut enfrontaments entre falangistes i antifeixistes al País Basc. És precisament això el que cal evitar, i si el nostre president vol anar a Madrid a veure desfilar la cabra, que hi vagi. Ja sé que és el nostre representant polític, però llevem-li importància i no ens sabrà tan greu.  La història narra uns fets que cal contextualitzar. Ho dic perquè tan absurd és vanagloriar-se d'uns fets que avui són recriminables, dins del nostre context, com criminalitzar els fets sense posar-los en context. Podem condemnar segons què, però sabem que amb els anys tot ha canviat i no podem fer judicis simplistes ignorant les creences i pràctiques socials d'aquell temps històric. És precisament per això que davant de festivitats com la d'avui, la ignoro i no la celebro, però tampoc surto al carrer a denunciar res.	xfebrer Tallers a la biblioteca Tallers a la biblioteca Avui he participat en la primera sessió d'una nova tanda de tallers d'escriptura creativa, a càrrec de la Gemma Tomàs, a la Biblioteca d'Arenys de Mar. Aprofito l'avinentesa per comentar que la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona té una agenda d'activitats que no te l'acabes, i en concret a Arenys hi ha una gran varietat d'actes, cursos i tallers que abasten totes les edats i preferències. Ho dic perquè encara hi ha qui creu que només serveixen per prestar llibres, que és prou important.   Ja porto una bona colla de tallers d'escriptura, perquè m'agradaria millorar els meus escrits. És cert que fa vint anys que escric diàriament, però no es pot considerar escriptura creativa, sinó simplement un recull d'opinions sobre què passa al món, començant per la meva vila d'adopció i arribant a l'altra punta del món. Soc, doncs, un repetidor dels tallers, i tinc la confiança que alguna cosa hauré après, tot i que no sé fins a quin punt ho aprofito per incorporar en els meus escrits. Avui parlàvem dels detalls, que poden ser rellevants per copsar la idea d'un relat. Aquí, en el meu blog, pocs detalls hi incorporo que puguin destacar. Intentaré, però, tenir-ho en compte. Ja que parlo de la biblioteca no puc oblidar la meva por sobre l'acabament de les obres de la nova, amb temps per no perdre la subvenció europea. Aprofito per dir que als arenyencs ens costarà uns quants calerons i que probablement s'hauria pogut gestionar millor i aconseguir que els diners, si no tots, arribessin d'institucions supramunicipals. Altres municipis ho han aconseguit i en tinc informació. Però estem on som i hem de mirar endavant. Perquè hem de pensar que ampliar l'espai i serveis de la nostra biblioteca és bo per a la vila i cal donar-hi el suport que calgui perquè sigui una realitat a començaments del nou estiu. Però fixeu-vos que parlo d'ampliar els serveis, no només l'espai. I això és important perquè, tot i que he comentat que es fan moltes activitats, la biblioteca d'Arenys ha de créixer. La nostra vila és una vila amb tradició cultural i no podem viure del record i la nostàlgia, sinó que hem d'avançar en aquest camí.  Caldrà que s'ampliïn els horaris d'obertura de la biblioteca i els accessos directes per a totes aquelles activitats paral·leles que es puguin anar organitzant. El nostre suport sí, però també la nostra reivindicació.	xfebrer Perquè Trump no s'enfadi gaire Perquè Trump no s'enfadi gaire Avui s'ha donat a conèixer el nom de la persona guanyadora del Premi Nobel de la Pau d'enguany. Es tracta de l'opositora veneçolana María Corina Machado. Els més contents al nostre país han estat els militants de Vox. Per què?    Trump s'havia preparat per rebre el premi i molts temíem que se li acabés concedint. Ho temíem perquè hem viscut casos prou significatius i sorprenents, fins al punt de deixar de creure en aquest premi. Al darrere hi ha intencionalitat política i, tal com està el món en aquests moments, no és bona la seva trajectòria. Sense tenir prou coneixement de la realitat de Veneçuela, penso que no ha estat una bona idea concedir-li el premi. És cert que l'actual president no és aigua clara i no sabem què va passar a les darreres eleccions. Tampoc crec que una activista política com la senyora Machado sigui la persona adequada per concedir-li el premi. En el món hi ha multitud de persones, que no fan soroll, que són mereixedores d'aquest guardó. No s'interpreti que estigui en contra de la senyora Machado o a favor de Nicolás Maduro, simplement crec que a l'hora de concedir el Premi Noble de la Pau, caldria ser molt curós i valorar totes les posicions enfrontades. Es pot concedir a una persona que defensi els drets de tothom, sense estar compromesa en una ideologia política concreta. Segur que tots tenim a la ment més d'una persona que hi encaixaria. També em ve al cap que, concedint aquest guardó a una persona ideològicament propera a Trump, pot suavitzar la ira que li suposa no haver estat el guanyador. Alguns, fent broma, deien que si no rebia el premi seria capaç d'augmentar els aranzels dels intercanvis comercials noruecs. De Trump es pot esperar qualsevol cosa. Una vegada més, la concessió del Premi Nobel de la Pau esdevé polèmic i la causa, al meu entendre, és concedir-lo a una persona que es troba en mig d'un conflicte polític que no està del tot clar. Els concessionaris han pres partit i això comporta la crítica de qui defensa criteris diferents dels de la guardonada.	xfebrer Ens ho podem creure? Ens ho podem creure? Diuen que s'ha arribat a un acord per a l'alto el foc a Gaza. Ens ho podem creure? Serà veritat? Ens hem d'oblidar dels problemes entre palestins i l'estat d'Israel?   Fa quatre dies que el primer ministre israelià afirmava que els palestins no tenien dret a constituir-se com a estat. En què ha canviat tot plegat? És gràcies al president dels EUA, Donald Trump? Li hauran de donar el Premi Nobel de la Pau?  Ja em perdonareu, però com a gat escaldat no em fio de ningú, i menys de personatges com Trump o Netanyahu. Se'ls veu el llautó. Probablement hauríem de ser optimistes i pensar que, per una vegada i que no ens hi acostumem, han fet les paus de veritat. La història ens ha donat massa exemples de fracassos i enganys i ara, cada vegada amb més presència de l'extrema dreta, tot és més sospitós. Reconec que no he seguit de prop tot el que s'ha cuit, i potser m'he perdut alguna cosa que fa que no em refiï de les notícies que arriben des d'aquella contrada. Haurem d'estar alerta i de moment no abaixar la guàrdia, no sigui cas que tot quedi en no res i els pobres palestins continuïn patint el genocidi israelià.
xfebrer Taxi a demanda, ni carn ni peix Taxi a demanda, ni carn ni peix Aquest dilluns s'ha posat en marxa a la nostra vila el servei de taxi a demanda que està destinat a substituir un possible bus urbà per desplaçar-nos per diferents indrets de la població. Des de fa molt temps s'ha anat reclamant un transport urbà i, de moment, s'havia resolt en part per algunes de les destinacions, utilitzant el trajecte que fa el bus interurbà que circula per Arenys.   La insistència de vilatans en la millora d'aquest transport públic interurbà ha fet que el govern municipal, després de valorar que no podia assumir la despesa d'un bus interurbà, organitzés aquest servei de taxi a demanda que caldrà analitzar durant aquest període de prova que s'han fixat. Tot just fa tres dies que funciona i són molts els comentaris i opinions que pots recollir a les xarxes socials o per les botigues i carrers. Probablement no s'ha explicat prou bé, ni s'ha acabat de decidir el model que en un primer moment s'havia comentat.  El model de taxi a demanda que ens ofereix el govern municipal no és ni el model d'un autobús, que té fixades unes parades on els seus usuaris han d'acudir per desplaçar-se per Arenys, ni és el model d'un taxi que et recull on tu vols i et porta a la destinació que li demanes. És un sistema entremig, amb els problemes que això pot comportar. Qui cregui que disposarà d'un taxi com ha existit sempre, però a un preu reduït, no ho té ben entès. El taxi et vindrà a buscar a casa, però no et portarà allà on vols anar, sinó a una de les deu parades que s'han establert. De tornada, hauràs d'anar a alguna d'aquestes parades perquè el taxi et porti fins a casa teva. Com s'organitza? L'has de contractar amb unes hores d'antelació. És a dir, has de programar amb temps el teu desplaçament. I la tornada? Sabràs a quina hora t'han de venir a recollir al lloc i hora pactada? No queda clar.  Qui tingui dificultats de mobilitat, tampoc li resoldrà el problema, com no ho faria un autobús urbà. El recurs del taxi tradicional no el podrà deixar d'utilitzar.  Tenim un temps per valorar l'èxit del servei i, sobretot, a quanta gent li resol els problemes que ara té per moure's per Arenys.	xfebrer Qui controla els jutges? Qui controla els jutges? És una pregunta que ens fem sovint quan llegeixes decisions incomprensibles, sobretot si després ha passat quelcom greu. No és només el problema de la reincidència que considero que no està ben resolt, sinó sentències o decisions de primera instància que deixen lliure una persona que ha obrat malament sense tenir la certesa que no hi tornarà, o més aviat malfiant que serà així.   Avui llegia que han detingut per segona vegada, al cap de vint-i-quatre hores, un pare que violava la seva filla de vint anys. La mesura que va considerar correcte el jutge va ser deixar-lo en llibertat, tot i l'evidència, amb la prohibició d'acostar-se a la víctima. L'endemà es presentava a casa de la seva filla. Si no vaig errat, els àrbitres de futbol que hagin pogut prendre una decisió injusta, massa evident, tenen un càstig. Els deixen uns dies sense poder arbitrar cap partit. Els jutges, que jo sàpiga, l'haurien de fer molt grossa perquè alguna autoritat els penalitzés, llevat que l'acció comporti judici i sentència.  En aquests moments que la justícia està tan polititzada i que la majoria dels jutges no amaguen la seva ideologia i la preferència de partit polític, potser seria bo que algú controlés les seves decisions i en cas de resolucions increïbles o totalment interessades, se'ls apartés, si més no momentàniament, de la seva poltrona. És evident que això ho podem aplicar a molts més llocs. Els polítics, que reben més bastonades, tampoc tenen tot el control que voldríem. Sí que és cert que des de fa un temps, els jutges, majoritàriament d'ideologia d'extrema dreta, s'encarreguen de posar totes les traves del món a les decisions de l'altre bàndol, però tampoc és això el que jo demano. Podria estar-ho comparant amb el codi deontològic dels periodistes, però arribaríem a la conclusió que avui dia tampoc es té en compte i, per tant, al final de tot t'adones que tot està prou prostituït i cadascú va a la seva, buscant-se la vida i fent la guitza als altres sempre que es pot. No anem bé!	xfebrer Cal mirar el retrovisor Cal mirar el retrovisor Quan analitzes la situació del món actual i mires enrere et venen ganes de fer comparacions, però en defuges ràpidament com si et cremessis els dits. Tens por. L'article de Joaquim Coello, avui a l'ARA, resulta interessant, però també et fa certa angúnia, i et preguntes: què estem fent? Fa molt temps que diem que no anem bé. Que no s'estan fent les coses com caldria, i que l'auge de l'extrema dreta arreu és un perill per al futur del planeta. I ens adonem que no fa tant, un segle enrere, passaven coses semblants, i recordem què va succeir. Ens espanta!   Els humans no tenim remei i repetim els mateixos errors. No escarmentem ni aprenem dels sofriments viscuts pels nostres avantpassats. Tenim prou coneixement de la història. No podem dir que ningú no ens ho hagi explicat. Els personatges sinistres reapareixen amb noms nous, i les masses responen de la mateixa manera. El sistema democràtic que semblava l'única solució possible per regir-nos políticament, està fent aigües i permetent que els seus detractors se n'aprofitin per arribar al poder i capgirar-ho tot. Està passant ara, però també va passar fa cent anys.  I com insinua l'articulista i també ho he dit en aquest blog, la resposta d'Europa és deplorable. Ens trobem tota una colla d'estats agrupats sense tenir clar què volem en un futur. Incapaços d'avançar plegats i cada vegada amb més candidats a bloquejar el projecte. Preferim la singularitat al treball conjunt, convertint-nos en més febles i insignificants. És per això que tinc la impressió que amaguem el cap sota l'ala, davant la nostra impotència i inseguretat. No volem afrontar la realitat ni els grans reptes que tenim si volem liderar un projecte fort i democràticament saludable. Anys grisos a l'espera de veure la llum al final del túnel.	xfebrer Comportament cívic Comportament cívic Si no som conscients que no vivim sols i que ens hem de comprometre davant dels altres, es fa molt difícil la convivència. Dirigir, o millor dit, servir a una vila sense la col·laboració dels vilatans és complicat i els objectius s’alenteixen quan no s’estronquen. Sense la participació i la bona voluntat de la gent tot es fa més difícil, amb el perjudici per a tothom.   Aquestes setmanes el govern municipal està duent a terme unes sessions informatives per explicar la recollida selectiva de la brossa amb el sistema porta a porta, que es vol aplicar a tota la vila i no només a una part, com s’ha anat fent des de fa força anys. Per a algunes persones serà una novetat i per a unes altres es tractarà d’uns petits canvis a com s’ha fet darrerament. El desconeixement és el principal culpable que les coses no funcionin, però la inseguretat o els dubtes i inconcrecions a l’hora d’explicar-ho, tampoc no ajuden a convèncer de les millores que es poden obtenir canviant el sistema. També l’incivisme o la negativa a voler fer bé les coses augmenta les dificultats d'organitzar el funcionament d'una vila. Tots hi hem de posar de la nostra part. Si no reciclem bé incrementen els costos i fem un mal servei al medi ambient. Això ho hem de tenir clar. No es tracta de complicar l'existència, sinó d'adonar-nos que cal millorar el reciclatge per no degradar més el planeta, i de passada estalviar-nos uns calerons.  Cal que tots tinguem present que una cosa és el sistema de recollida i l'altre l'ús que se'n fa. Si tothom hi posa de la seva part, tots els sistemes poden funcionar i llavors només cal trobar aquell que és més productiu o beneficiós. No podem barrejar les coses.  Quan critiquem decisions com pot ser el sistema de recollida de la brossa hem d'utilitzar arguments sòlids que defensin el nostre posicionament. Si s'ha constatat que el porta a porta és la millor manera d'incrementar el percentatge de reciclatge, no ens perdem en discussions de si ens agrada més o menys, o si la gent ho respectarà o no. Hem de suposar que tothom voldrà fer-ho bé en benefici de tots. Perquè tots ens comportem cívicament. És així, oi?	xfebrer La inversió a Rodalies La inversió a Rodalies Han passat cinquanta anys i la línia de tren que passa per Vic continua amb una sola via, amb tot el que això representa. Cinquanta d'anys des que jo n'era usuari per anar a estudiar a la Universitat. Més de cinquanta anys! Un desplaçament gairebé impossible de fer diàriament, per la quantitat d'hores que necessitaves. La solució, doncs, implicava llogar un pis compartit amb altres estudiants, a la capital. Des de llavors poca cosa s'hi ha fet. El menysteniment de l'estat espanyol és greu i els nostres governs autonòmics no han fet prou per aconseguir un mínim de dignitat. Ens hem queixat molt, però ningú no ha fet res per resoldre una situació de tercer món que no ens mereixem.   Aquests dies llegeixo que un tram de la línia estarà tallat durant setze mesos. Tots pendents perquè la doble via sigui una realitat. Però no ens confonguem! Estem parlant d'un tram de 17 quilòmetres. Perquè la doble via arribi a Vic hem de parlar del 2030, si totes les previsions es compleixen. L'experiència ens diu que això sempre s'allarga uns quants anys més. I per als nostres amics de Puigcerdà ja no en parlem! Aquesta és una demostració del tracte que hem rebut dels diferents governs espanyols, fossin de dretes o d'esquerres. Tots s'han comportat de la mateixa manera i cap d'ells té una excusa decent per justificar-ho. Parlem de transport públic deficitari en un país que es vanagloria de tenir la segona xarxa més extensa de tren d'alta velocitat. Això sí, arribant a poblacions que pràcticament no l'agafa ningú. Rodalies té sentit perquè és el mitjà de transport dels estudiants i els treballadors, que l'han d'utilitzar cada dia. No és per anar de vacances o de caps de setmana. I això agreuja el maltractament rebut. Sí, també de governs progressistes que s'omplen la boca en defensa del treballador i les famílies més vulnerables. Tot fals! Seguirem les obres desitjant que els terminis es compleixin. Planyem els usaries d'aquesta línia de tren per les dificultats que es trobaran durant aquest any i mig d'obres, sabent que no s'haurà acabat gairebé res. Quedarà molta feina per fer i molts entrebancs i dificultats per anar aguantant.	xfebrer Els petits negocis Els petits negocis Als petits comerços els resulta cada vegada més difícil competir amb els grans supermercats. Abans potser només pensàvem en les facilitats d'aparcament i de trobar-ho tot en un mateix lloc. Ara, però, cal sumar-hi la facilitat per comprar assegut des de casa davant l'ordinador. La pantalla et presenta tots els productes, amb tota mena de detalls i t'ho posa fàcil per comprar-ho i que t'ho portin a casa.    Aquestes facilitats van en contra del petit botiguer que abans d'aixecar la persiana ha d'haver previst tot l'estoc necessari per cobrir les mínimes necessitats. Disposar de l'espai necessari, el personal suficient i preparat per atendre els clients que potser en una primera visita només aniran a tafanejar. Sempre s'ha dit que la diferència es trobava en el tracte, l'amabilitat i la preparació del personal que atén les botigues. La confiança que generen als seus clients, i la responsabilitat que assumeixen si el resultat de la compra no és el que s'esperava. Si tot això falla resulta molt complicat superar la competència. Partint d'aquesta base els propietaris dels petits establiments ja saben què és el que més han de cuidar i mantenir si no volen que els clients es decantin pel camí més fàcil. No coneixeran l'interlocutor, ni el veuran mai, però li han programat molt bé tots els passos. També la manera de retornar el producte si aquest no és satisfactori. Tractar els clients no és fàcil. N'hi ha de complicats que s'han d'atendre amablement, amb molta paciència, però això ha de formar part de la preparació i formació dels comercials. Oblidar-se d'això pot comportar la disminució de les vendes.  No és el mateix servir en un bar o cafeteria que vendre electrodomèstics. A tot arreu cal professionalitat i saber fer, però hi ha negocis que els clients no són tan exigents, encara que si els hi preguntessin també es queixarien. A vegades trobo a faltar aquesta professionalitat i bon tracte i et preguntes, si això passa a l'hora de comprar què et pots esperar de la postvenda? Si no s'ofereix un bon tracte no pots criticar que la gent passi de llarg. No els ho posen fàcil, però cal la seva part.
xfebrer Cal ser honestos Cal ser honestos Aquests dies als mitjans de comunicació i a les xarxes socials hi ha molts comentaris relacionats amb el genocidi de Gaza, sobretot arran de la posada en marxa de l'anomenada flotilla que ahir va ser assaltada per militars israelians. Hi ha diferents posicionaments, i amb això no hi ha res a dir, però sí que s'ha de criticar la manca d'honestedat.   No es pot aprofitar una desgràcia per interessos personals o polítics. Per altra banda, és fastigós sentir els comentaris de la presidenta de la Comunitat de Madrid. A vegades penses que no està bé del cap. Tothom pot dir el que li sembli, però hi ha uns límits que crec que ella ha traspassat i que no s'hauria de permetre. Pensar, però, amb qui ho pot aturar ja és tota una altra història. El cas de l'assalt a la flotilla és greu, encara que tothom sabia que passaria. Un govern com l'israelià que mata indiscriminadament a tants palestins indefensos, què no farà amb quatre voluntaris que pretenen deixar-los en evidència. Dit això, no podem deixar de denunciar aquesta actitud. Israel ha actuat en aigües internacionals, i a més no té autoritat sobre les aigües de Gaza. Israel fa el que vol i les grans potències mundials, amb els EUA al capdavant, els ho permeten. I dic que s'ha de ser honest, perquè tinc alguns dubtes sobre alguna de les actuacions que hem pogut veure aquests dies. No soc ningú per jutjar els altres, ni les seves actuacions ni paraules, però en tot cas hi ha posicionaments que no acabo de veure clars i m'agradaria que fossin coherents amb la persona, davant de qualsevol situació, i no es jugués amb la injustícia que pateixen els palestins des de sempre. La flotilla ha deixat en evidència una realitat que els estats occidentals miren d'amagar o dissimular. Ara caldria veure quin és el següent pas. Pot ser que no passi res i que tot continuï igual, però la consciència de molts dirigents hauria de trontollar i fer prendre decisions valentes davant de tanta barbàrie.	xfebrer Ni amb aigua calenta! Ni amb aigua calenta! Oriol Junqueras ha declarat que es pensa presentar per a presidir la Generalitat. És curiós l'emblema que fa servir per justificar la seva decisió: Una nova ambició nacional. M'imagino que es tracta d'una ambició personal. Un ego que no se l'acaba!   Hi ha gent que no té vergonya. Es pot ser tan cec? Ahir, en el meu post, em preguntava si tot depenia d'un sol home. Em referia a Putin, Netanyahu i Trump, tres líders que fan anar el seu país i el món en general, segons més els convé. Junqueras no pot pretendre arribar tan enllà, però sí que es creu com l'única persona que ens pot salvar. I després de tants fracassos, no se n'ha adonat?  Hi ha persones que provoquen vergonya, i Junqueras n'és un bon exemple. Desitjo sincerament que la Justícia d'aquest estat espanyol tan maldestre acabi aprovant i aplicant l'amnistia i que Junqueras en surti beneficiat. No es mereix, al meu entendre, trobar-se en la situació que està. Una altra cosa és que me'l trobi de candidat a la presidència de la Generalitat. Hi ha persones que amb més o menys encert han protagonitzat la vida d'un país, però ja està! No cal continuar. Els ho agraïm. Els perdonem els errors que hagin pogut cometre. Els reconeixem la dedicació i esforços per fer avançar el nostre país, però no cal que continuïn. Poden fer costat als nous líders. Que aquests aprofitin la seva experiència i coneixements, però no cal que siguin protagonistes més temps. Ningú s'ha de quedar a casa i no implicar-se en la ciutat, el país, l'estat. Això no treu, però, que el lideratge és bo que l'assumeixi gent amb noves idees i menys orgull i ànsia de poder. Tots som servidors dels altres i ho fem de la millor manera, però hem de ser humils i no creure'ns que només nosaltres tenim la veritat. Que només nosaltres ho farem bé. Junqueras va fracassar. No cal furgar més ni exigir gaires més responsabilitats. De fet, ja ho ha pagat amb els anys de presó. Però ja en tenim prou.  No és fàcil trobar bons líders. Els partits polítics tenen dificultats per aconseguir-los. ERC tampoc ho té fàcil i Junqueras s'hi brinda fervorosament. Els seus militants i votants tindran la darrera paraula. Espero que tinguin seny i sàpiguen el que fan.

September 2025

xfebrer És cosa d'un home? És cosa d'un home? Quan veiem i analitzem tot el que està passant a Ucraïna o Gaza et preguntes si canviaria amb la desaparició de Putin o Netanyahu. Si aquests dos dirigents no hi fossin, es fonguessin, què passaria amb la guerra entre Rússia i Ucraïna, o amb el genocidi que practica Israel a Gaza? Pot ser que tot depengui d'un sol home? Que la xarxa que els envolta i els protegeix, amb la seva desaparició fes aigües? Si realment tot depèn del poder que exerceix un sol home, potser entens les ganes de molts que la seva vida tingui els dies comptats. Dubtes si tot l'engranatge que els sustenta seria capaç de trobar un nou líder, un successor que seguís els mateixos passos. El dubte persisteix i només es pot esbrinar amb fets, que ara no és el cas.   Podríem posar altres exemples. El president Trump fa i desfà sense que ningú li pari els peus. Es va presentar a les eleccions amb el partit republicà, però els seus militants no hi pinten res. Sense Trump, què farien els republicans, encara que controlessin la Cambra de Representants i el Senat? Si sense els personatges de torn tot canviés, com entendríem la democràcia parlamentària? No es tracta d'un sistema autoritari en mans d'una persona que acumula tot el poder? I quina és la responsabilitat dels votants? Amb el seu vot han permès que els líders esmentats ostentin el poder dels seus estats. No hi ha un component de responsabilitat que els hi podríem tirar en cara? La famosa frase que cada país té els mandataris que es mereix potser no és ben correcta, però sí que és cert que tenim els dirigents que hem escollit, directament o de manera indirecta. Ara no ens equivoquem i li donem la culpa a la política de pactes. Després d'unes eleccions governa qui ha obtingut més confiança dels electors, o qui ha estat capaç de sumar més suports entre els elegits.  És una llàstima que visquem un temps en què uns personatges execrables fan anar el món per allà on volen, amb persones innocents que hi deixen la vida, mentre ells s'ho miren des del despatx, molt tranquils. No és just, i tenim l'obligació de denunciar-ho.	xfebrer Tenim dret a queixar-nos? Tenim dret a queixar-nos? Em pregunto si els espectadors o radiooients tenim dret a queixar-nos de les anomalies dels serveis públics de televisió o ràdio. Si estem parlant d'emissores públiques vol dir que el cost de funcionament i les inversions que s'hi destinen les paguem tots. Potser, doncs, que hi diguem alguna cosa. Aquests dies la televisió catalana ha canviat d'imatge i continguts. No en puc parlar gaire, ja que fa temps que gairebé no la miro. Sí que he pogut llegir algunes crítiques on es diu que el resultat no és prou satisfactori. També és cert que el més important és el contingut i aquí caldria veure si ha millorat o s'ha quedat amb les ganes.   Acostumo a escoltar l'emissora de música clàssica de la mateixa corporació i en aquest cas sí que he patit, si ho puc dir d'aquesta manera, canvis en un dels programes que segueixo habitualment. Em refereixo a Tots els matins del món, que fins al curs passat conduïen en Joan Vives i l'Esther Pinart. Ara en Joan ha deixat el programa, si més no la seva conducció, i han canviat força el seu contingut. Contra gustos no hi ha res escrit, però haig de dir que el nou format no m'agrada. Puc presentar una queixa o simplement haig de sintonitzar una altra emissora? Aquesta qüestió no és menor, ja que els costos de la seva realització també els pago amb els meus impostos, encara que apagui l'aparell de ràdio. La pregunta que em faig és si els canvis, en el disseny i format de la televisió catalana, o d'aquest programa de ràdio, es pensen prou, o bé s'improvisen? Haig de suposar que al darrere hi ha un conjunt de professionals que ho han estudiat a fons. Sobretot pel que fa a la televisió. Quant al programa de ràdio esmentat, m'imagino que també s'ha treballat el canvi, potser amb no tant deteniment i, estic segur, sense consultar els radiooients. Esclar que, potser només soc jo que no m'agraden els canvis, però en tot cas sí que deixo la pregunta a l'aire: En què s'ha millorat quant a propostes musicals? No hi ha un excés de xerrameca de temes poc relacionats amb una emissora de música clàssica?  Tant de bo que ho vagin polint, a mesura que s'adonin de la reacció de la gent. En tot cas, considero que els contribuents hi tenim alguna cosa a dir.	xfebrer Rebem molta porqueria Rebem molta porqueria Cada dia et fas un tip de llençar a la paperera correus electrònics i missatges no volguts. La facilitat amb què t'arriben és desesperant, i no et queda altre remei que perdre temps a enviar-ho a la brossa. Encara que ho defineixis com a brossa i correu no volgut, el mateix sistema crea noves adreces que fa impossible bloquejar-les.   Per altra banda, haig de reconèixer que, darrerament, hem vist reduït el nombre de trucades no desitjades. Aquelles trucades que et volien vendre alguna cosa o enganyar-te per buidar-te el compte corrent. Probablement, el govern ha aconseguit controlar-ho i esperem que duri en el temps. En la mateixa línia, potser seria interessant que s'actués de la mateixa manera amb tot el correu brossa que ve a través d'internet. Desconec si és fàcil d'aconseguir-ho, però seria d'agrair perquè acabes el dia cansat de rebutjar missatges. Sempre s'ha dit que no podem catalogar de bones o dolentes les coses, sinó, en tot cas, l'ús que se'n fa. Avui qui critiqués l'Internet rebria moltes crítiques, i amb raó. Sí que cal denunciar el mal ús que algunes persones o empreses en fan i, per això, la meva petició que alguna autoritat hi faci alguna cosa per aturar-ho. I en aquesta línia, encara que amb unes diferències evidents, tenim l'incompliment de l'ordenança de la publicitat a les bústies, que és vigent a la nostra vila, però que ningú no en fa cas i, el que és pitjor, el govern de torn no exigeix el seu compliment. Amb això tornaria a parlar de la necessitat de tenir presents les ordenances vigents, per fer-les complir o, si no hi ha capacitat, estripar-les. No hi ha res pitjor que reglamentar i no saber o poder-ho regular.	xfebrer La dansa d'Arenys a la capital La dansa d'Arenys a la capital Dins dels actes de la Mare de Déu de la Mercè, la festa major de Barcelona, avui ha tingut lloc la ballada de la dansa d'Arenys. El matí davant de la catedral i a la tarda a la plaça de Sant Jaume, dos punts emblemàtics de la capital i que dona més relleu a l'efemèride.    No cal dir que els arenyencs, que ens estimem la vila, les seves tradicions i la cultura en general, ens sentim molt orgullosos, perquè no deixa de ser un reconeixement explícit de tot el que representa per a nosaltres aquesta dansa. I per als dansaires, un premi al seu treball i constància per donar a conèixer un tret cultural de la vila d'Arenys. No hi hem assistit, però hem tingut informació puntual i exhaustiva de com s'han anat desenvolupant els dos actes, les dues ballades, amb imatges que deixen constància d'un fet que no és habitual. Hem d'agrair als responsables de cultura de la ciutat de Barcelona haver tingut la pensada, i a totes les persones que ho han fet possible. Segur que aquesta data quedarà a la memòria de molts arenyencs, i sobretot de tots els dansaires que hi han participat.	xfebrer Em preocupa Em preocupa Em preocupa el caire que està agafant la gestió municipal a la nostra vila. Cada vegada tinc més la impressió que davant de les dificultats s'opta pel camí fàcil, encara que aquest sigui en detriment dels vilatans. No pot ser que no s'encarin els problemes i es busquin solucions que no vagin en contra de la ciutadania. Que es renunciï a competències municipals amb l'excusa de la poca preparació dels nostres treballadors o pocs efectius.    Darrerament, hem observat uns detalls que m'han cridat l'atenció perquè no estan en la línia d'oferir un bon servei, sinó més aviat de desviar la feina, posar-s'hi d'esquena i que ho resolgui una altra administració, o una empresa privada. Una altra cosa és mancomunar serveis, treballar conjuntament amb els pobles veïns, ajuntar esforços, però treballar i no treure-s'ho de sobre. En el Ple d'ahir, per posar un parell d'exemples, es va fer palesa aquesta tendència que comento. El primer cas, i que considero greu, va ser l'aprovació, gràcies a la majoria absoluta de l'equip de govern, que els ajuts a les famílies dels alumnes de l'escola de música no es rebessin en el moment de formalitzar la matrícula, sinó posteriorment, obligant-los a fer la despesa sense tenir en consideració les dificultats que puguin tenir per realitzar-la. El motiu sembla que és alleugerir la feina dels treballadors municipals. Una raó que no pot ser més desafortunada ni més perjudicial per a les famílies afectades. El segon exemple és el comentari que es va fer del rebuig, per part de la Generalitat, d'assumir les competències en el control de les llicències, la inspecció i les sancions als establiments d'oci de la vila. La idea era que fos la Generalitat qui ho seguís perquè ho faria més bé, m'imagino. No som capaços de fer-ho? Puc entendre que els municipis estan mal finançats. Que hi ha problemes a resoldre com per exemple que s'hagi de finançar l'acadèmia dels futurs policies, i que després puguin marxar cap a un altre municipi més gran que els pagui millor. Hi ha feina a fer per no deixar a l'estacada els governs municipals, però aquests hi han de posar de la seva part i formar correctament els seus treballadors perquè donin el millor servei als vilatans i no s'excusin en la seva incapacitat o comoditat, per no atendre com ens mereixem.	xfebrer Un mòbil al faristol Un mòbil al faristol Com cada any vàrem anar davant del Xifré per poder seguir la dansa d'Arenys. És una bonica tradició que forma part dels actes de Sant Roc, la segona festa de la vila d'Arenys. Una festa molt participada i que cada vegada va agafant més empenta, consolidant-se tots els actes que l'han anat configurant. Probablement, els macips i la dansa d'Arenys són els més destacats, o si més no els més antics. Ens vàrem col·locar darrere la cobla que interpretava, en directe, la dansa. L'indret estava molt concorregut, despertant la lògica expectació. Cada any s'hi incorporen nous dansaires i se'n jubilen d'altres. És bo que la tradició no es perdi i que les noves generacions també participin i gaudeixin de les tradicions populars i culturals. No podem oblidar que la cultura és la llavor que permet que la societat superi tots els maldecaps i ens alegri la vida, que ben prou ho necessitem.   El músic del davant tenia el contrabaix ben afinat i al seu davant la partitura de la dansa. La curiositat era que al faristol, davant de la partitura, hi havia un mòbil en posició horitzontal. Em preguntava què carai hi feia. Després ho vaig entendre tot. Estava a punt de començar un partit de futbol on el protagonista era el Barça. No em feu dir amb qui s'enfrontava. Va sintonitzar amb la retransmissió del partit i l'anava seguint mentre tocava l'instrument. Qui ho diu que els homes no podem fer dues coses a l'hora? Segurament que el director de la cobla no se'n va assabentar i ho devia fer prou bé per no cridar l'atenció, però la veritat és que la imatge que donava, si més no a les persones que ho podíem veure, no era gaire elegant. No és la primera vegada que això passa. M'han comentat de persones que assisteixen a la representació de teatre amb els auriculars seguint retransmissions de futbol. També músics, mentre interpreten el seu concert. Però això ja passa de taca d'oli.  La passió pel futbol, i en aquest cas pel Barça, sembla no tenir límits. També passar durant els plens municipals, que si cauen en dijous poden coincidir amb els partits internacionals. Hi ha qui no pot desconnectar, ni en els moments més transcendents del seu ofici.
xfebrer S'acumula la feina S'acumula la feina Hi ha setmanes que sembla que s’hagi d’acabar el món. Suposo que també us ha passat. I dies que tot et surt al revés. Com si haguessis trepitjat merda, que es diu vulgarment. M'imagino que també us hi heu trobat. Doncs avui és un d'aquests dies, en una setmana que no hi podia encabir res més. Tant allò que havia planificat com la suma dels imprevistos. Diuen que ens ho hem de saber agafar bé, però és cert que passes una estona malament. No saps ben bé per què has concentrat totes les coses en uns mateixos dies, sabent que, per la llei de Murphy el pastís et caurà a terra pel costat de la nata.   Dies així penses en les persones que tot això no els passa només en uns dies o setmanes concretes, sinó que bona part de la seva vida està farcida de problemes i situacions injustes. No cal pensar en casos extrems, com els palestins de Gaza, sinó que en podem trobar de més propers. Famílies que no han tingut la mateixa sort que nosaltres. En part no s'ho hauran muntat bé, però segur que arrosseguen quelcom que no han pogut escollir. I és en aquests moments que penses que els governs estatals es preocupen poc dels més vulnerables, encara que siguin governs progressistes. La vista se'ns en va cap a les coses amables i agraïdes, esquivant tot allò que no funciona. Les persones que tenen problemes per trobar un habitatge, una feina, un grup d'amics per viure plenament i dignament. Continuen arribant persones immigrants, sigui per la guerra o la fam, i nosaltres encara no hem resolt com encaixar-los a la nostra societat. Volem que s'integrin, però els hi posem totes les traves del món per aconseguir el permís de residència, el permís de treball. Què esperem que els hi passi? Si els nostres tenen problemes per trobar un lloc on viure, què no hauran de patir aquelles persones que no poden demostrar uns ingressos fixos, i a més tenen la cara més fosca que la nostra?  No ho estem fent bé, i pensant en tot això arribes a la conclusió que el cúmul de problemes que has patit no té gens d'importància al costat del que pateixen ells. No ens podem queixar!	xfebrer Pendents de l'estrena Pendents de l'estrena Tot i que és un tema que em preocupa ben poc, sí que ho vaig seguint perquè els mitjans de comunicació en parlen prou. Em refereixo a la pugna entre l'Ajuntament de Barcelona i el Barça per poder obrir el nou camp reformat. El club té molt interès a poder-lo estrenar, encara que només sigui una part, i l'ajuntament vol estar segur que les obres realitzades garanteixen seguretat als espectadors.   No hi ha dubte que l'obra del camp de futbol és important i no ha d'haver estat fàcil el seu disseny ni la seva execució, però la impressió que tens és que no ha acabat de funcionar, sigui per l'empresa encarregada o pels seus treballadors, però han sorgit una sèrie de dubtes que ho posen en qüestió.  Avui llegia que l'ajuntament ha tornat a denegar el permís d'obertura al públic per deficiències observades, algunes de prou importants per a la seguretat dels seus usuaris. I la pregunta que em faig és de qui és la culpa? Potser perquè tenim l'experiència de la construcció de la nova biblioteca a la nostra vila, que està resultant força caòtica, i encara no sabem ben bé de qui és la culpa. Se la passen els uns als altres, i la casa sense escombrar, amb el perill de perdre les subvencions atorgades si no s'acaba l'obra abans del mes de juliol de l'any vinent. Sense la voluntat de posicionar-me a cap dels llocs, entenc que l'Ajuntament de Barcelona vetlli perquè l'ús de les instal·lacions es faci amb total seguretat. Això és el primer a tenir en compte si no volem haver de lamentar víctimes o afectats. El club hauria d'entendre la qüestió i si amb algú s'hi ha d'encarar ha de ser amb l'empresa constructora si no fan prou bé les coses. Una empresa, per cert, que té allotjats els seus treballadors en un hotel del Maresme on són freqüents els aldarulls i destrosses, amb la passivitat dels seus propietaris i la por dels veïns.  I d'aquesta manera, el seguiment de les obres de l'estadi de futbol es concentra en la disputa sobre terminis. Esperem que no passi com en la reforma de l'estadi de Montjuïc que a la primera gotellada es varen haver d'aixoplugar com varen poder, per les goteres inesperades.	xfebrer Qüestió de lideratges? Qüestió de lideratges? Avui, fent una llegida a la premsa, m'he aturat a pensar sobre els líders dels partits polítics i el paper que juguen, o millor dit, la importància que representen per al conjunt del seu partit polític. Repassant els diferents partits polítics catalans m'he anat fixant en els seus líders i el grau de coneixença, i he intentat lligar-ho amb els resultats electorals.   Encara que puguis defensar la importància del treball d'equip i el concurs del més gran nombre de persones possible, t'adones que la significació del màxim dirigent condiciona molt el seguiment i, per què no, el nombre de vots que pot arribar a recollir un partit polític.  Probablement no és la situació i desgast del president Puigdemont el que provoqui que Junts es trobi en moments complicats i amb una tendència a la baixa de seguidors i votants, però en tot cas es troba a faltar una direcció potent per recompondre el partit després del fracàs del Procés.  ERC va córrer a salvar els mobles amb la recuperació de Junqueras, per manca d'una alternativa forta que evités més desastres al partit. Junqueras també està desgastat i qüestionat, però qui el pot substituir amb cara i ulls? El PSC també necessitava un canvi de lideratge, amb uns personatges força caducats. El president Illa, tot i el seu caràcter avorrit, sembla que ha aconseguit aglutinar un partit que havia tingut temps gloriosos, però que havia quedat superat durant l'auge de Ciutadans.  La CUP i els Comuns resisteixen com poden, possiblement mancats d'un lideratge que els permeti viure amb l'esperança de continuar vius a la política. Pot ser que sigui volgut, pel seu caràcter assembleari, però jugant al costat dels altres, que treballen i poleixen el líder ideal, ho tenen magre. He arribat a la conclusió que les grans masses veneren els líders i que els partits polítics, per aconseguir governar, s'esforcen a trobar aquests personatges que els han de catapultar a la victòria.	xfebrer Esperant el xàfec Esperant el xàfec Després de la DANA del mes d'octubre de l'any passat a València crec que s'ha intensificat l'estat d'alerta davant de possibles temporals descontrolats. El que va passar a València és molt greu i gros, i encara que mai es farà prou per evitar desgràcies humanes, tots els indicis fan pensar que aquella vegada varen fallar massa coses. Encara s'estan investigant responsabilitats, però la confiança en què els responsables de la catàstrofe siguin jutjats cada vegada és més escassa.   Deia que darrerament l'estat d'alerta davant de possibles aiguats és més freqüent. Cada vegada que anuncien pluges comencen a sortir totes les alarmes. A la nostra vila, per exemple, els avisos de retirar els cotxes dels rials són constants. Normalment, no passa res, però en tot cas es curen en salut i que ningú els pugui buscar les pessigolles. Esclar que el perill és que no passi com en la història d'en Pere i el llop: en veure el resultat, que la gent deixi de fer-ne cas. Els negacionistes del canvi climàtic, que n'hi ha, m'imagino que s'ho deuen mirar d'esquitllada, convençuts que el món està malalt i que tot plegat és una mania d'uns quants, encara que aquests siguin especialistes en temes climàtics. Sigui com sigui, la veritat és que cada vegada estem més pendents del temps. Les previsions continuen fallant com abans, però ara es miren més amb lupa. Vivim una mica tensats, i la situació del món no ens hi ajuda. Siguin les declaracions de Trump, el cinisme de Putin, o la impotència dels estats europeus davant d'una realitat que no saben com agafar-la, avui viure distret no és fàcil i això ens pot portar més problemes del compte. El remei pot passar per posar-hi distància, sense aclucar els dos ulls, no sigui que quan ens despertem sigui massa tard.	xfebrer Política i gestió al municipi Política i gestió al municipi Avui m'ha vingut al cap fer la comparació entre micro i macroeconomia aplicada a la política, és a dir, parlar de micropolítica i macropolítica, i intentar comprendre les diferències. De fet, la idea m'ha sorgit arran de la notícia que sortia a l'ARA sobre un possible malestar dels alcaldes de Junts en relació amb els seus dirigents.   Els conceptes me'ls he inventat jo, i es refereixen a la política que es fa des d'un ajuntament, sobretot un ajuntament petit o mitjà, i la política que es fa des de la seu central del partit. Jo que no he militat mai a cap partit polític, el que he vist no m'ha agradat. Puc entendre que des de la direcció es vulgui controlar qui fa ús de les sigles, però sovint es passen de frenada i, el que és més greu, no acaben d'entendre la realitat dels municipis. He dit moltes vegades que si una persona vol viure tranquil de la política que no es fiqui en un ajuntament. Si pot, que opti a entrar al Parlament. Allà viurà sense tants maldecaps. Més allunyat de la ciutadania. Els regidors i alcaldes de les nostres poblacions són carn de canó de totes les crítiques. Unes crítiques que no només es troben a les xarxes socials, sinó a la cantonada del carrer de casa. En alguna ocasió m'han criticat que doni tanta importància, en la governança d'un municipi, a la gestió i menys a la política. Puc entendre que des d'un ajuntament també es fa política, sobretot si tens la possibilitat de prioritzar les tasques a fer, que no sempre passa. El dia a dia se't menja i moltes de les coses que t'agradaria fer, perquè hi creus, es queden en un calaix tot esperant l'ocasió. Sí. Es pot fer política des d'un ajuntament i se n'ha de fer, sobretot pensant en les famílies més vulnerables, que la dinàmica els va decantant i cal posar-hi intenció i fermesa per evitar que quedin al marge. Però a l'hora de fer política des del municipi, no es pot oblidar la gestió. I aquesta gestió s'ha de fer ben feta, perquè si no pots ocasionar molts problemes als teus conciutadans. És aquesta micro, que és molt important i que pot anar lligada amb la macro que t'arriba des de la centralitat, però t'has de fer valer i fer-los entendre que al municipi hi ha unes prioritats que ningú se'n pot oblidar.	xfebrer I el temps va passant... I el temps va passant... Avui llegia al web de Ràdio Arenys la notícia del nou projecte de l'estació de bombeig que ha d'evitar que les aigües residuals d'Arenys de Munt es passegin per la nostra vila amb tots els problemes que patim de vessaments. Una obra que porta anys de retard i que, com moltes, ens fa caure la cara de vergonya. Què passa amb l'administració pública d'aquest país?   L'ACA a Arenys de Mar ens té força escarmentats. Governi qui governi a Catalunya, l'entitat pública no ens ha tractat mai bé. Sempre hem tingut discussions amb el final de la Riera, els rials i també el clavegueram. No cal recordar el tema del rial del Bareu, que arrosseguem des de fa dècades i encara no tenim una solució que permeti viure i circular per aquell entorn amb la deguda seguretat i comoditat. En el cas de l'estació de bombeig l'ACA ja va fer un projecte que l'ajuntament veí no va acceptar perquè no encaixava en l'entorn on s'ha de situar. Han passat els mesos i des del Consell Comarcal del Maresme s'ha gestionat de molt mala manera. El Consell també necessita millorar, governi qui governi. Aquí podríem parlar del funcionament de la majoria de consells comarcals del país i plantejar-nos la seva utilitat. Segur que quedarien mal parats. El problema de l'estació de bombeig i el retard en la seva construcció rau en la importància de l'obra per les nefastes conseqüències que té per a la nostra vila. Si un tema tan important es retarda sine die, què passarà amb les coses menys transcendents? Fa quatre dies que parlàvem de l'encreuament de carreteres a la sortida de la C-32 en el límit dels dos Arenys. Una altra obra que anem reclamant de fa temps i que la nostra Generalitat té aparcada en un calaix. Ens queixem que des de Madrid ens fan la guitza, però estem comprovant que el govern propi tampoc ens posa les coses fàcils. Està vist i comprovat que només des del govern municipal es podrien solucionar la majoria de problemes. El cas és, però, que les competències i recursos són escassos. I ara que ens sobren diners, ens diuen que no ens els podem gastar. L'administració pública no rutlla i d'això en treu rèdit l'extrema dreta. País!
xfebrer Telefonar a l'hospital de Mataró Telefonar a l'hospital de Mataró Aconseguir parlar per telèfon amb l'hospital de Mataró és gairebé una proesa. Un objectiu que et proposes de bon matí, havent fet els exercicis corresponents d'acumulació de paciència i et llences a l'aventura. Per què costa tant que t'atenguin per telèfon? Quin és el problema? Massa usuaris per les dimensions de l'hospital? Una oficina d'atenció esquifida i per sota de les necessitats de l'empresa?   No sé si heu tingut la necessitat de trucar per telèfon a l'hospital de Mataró i com us ha anat. Potser només em passa a mi, però temo que no sigui això, sinó que el menyspreu cap als pacients és exagerat. No pot ser que necessitis tot un matí per poder-hi parlar i que al migdia claudiquis, perquè no ho has aconseguit.  Probablement hi ha alguna manera que se m'escapa i he intentat esbrinar-ho per Internet sense èxit. El contestador automàtic et respon de seguida i et diu que si saps l'extensió telefònica que l'escriguis. No sempre la coneixes i quan és així, no hi ha manera de trobar-la. Semblaria que anant al web de l'hospital hi hauria d'haver una secció on constessin les extensions. Doncs, no hi és. O si hi és deu seu complicat de trobar-la. Jo no l'he trobat. Amb una mica de sort aconsegueixes que un veu automàtica et digui que estàs a la cua, i de mica en mica et vas situant més al primer lloc. T'il·lusiones perquè entens que amb paciència arribaràs a ser el primer de la cua i t'acabaran atenent. No!, quan gairebé et toca, et diuen que els seus agents no et poden atendre. Que si vols et trucaran ells quan puguin. I et deixen amb la paraula a la boca. L'esperança és la darrera cosa que es perd, i així acabes de passar el matí pendent del telèfon. Sobretot que ningú no et truqui i perdis la trucada. L'estrès també entra en joc i així em trobo, esperant que algú es digni a trucar-me. L'alternativa és tornar-ho a intentar, però necessito un tram d'hores disponibles per iniciar la nova aventura. Realment, el servei d'atenció de l'hospital de Mataró necessita millorar!	xfebrer Participem Participem Aquest dimarts es varen presentar les propostes escollides per ser votades en el procés de pressupostos participatius de la nostra vila. Devíem ser una vintena de persones, comptant els membres de la comissió de seguiment. Una xifra escassa si volem entendre el procés com una mostra de la participació dels vilatans en la gestió d'una part del pressupost municipal, però que tampoc ens va sorprendre, coneixent quina és la realitat any rere any, i també  a diferents poblacions.   Com ja he comentat més d'una vegada, a la ciutadania li fa mandra participar. És més fàcil criticar les coses que no pas participar-hi. I això sembla que cada vegada és més accentuat. Segur que es podia haver fet més publicitat, o bé escollir un millor dia o horari per programar la trobada, però no crec que el nombre d'assistents hagués variat excessivament. Tot això ens ha de fer pensar i valorar l'interès i fins i tot la conveniència d'endegar aquests processos. Segurament la manca d'assistència no pot eliminar les possibilitats de participar de la cosa pública, però sí que ens ha de fer estudiar com podem fer més atractiva aquesta participació. A partir del dilluns 6 d'octubre els vilatans més grans de setze anys podran votar les tres propostes que considerin més interessants, sempre que la suma no superi els 300.000 euros de topall de la convocatòria. Hi ha diversitat en les propostes i segur que alguna o altra interessen al conjunt. Si no n'hi ha més és perquè en la primera fase, en el moment de presentar propostes, no s'ha estat prou actius. Tot i que hi ha coses a millorar i a tenir en compte de cara a properes convocatòries, caldrà esperar quina és la resposta de la gent i valorar, al final del procés, tot el seu funcionament. De moment n'hem pres nota i hem donat un vot de confiança als responsables del departament municipal encarregat del procés. Probablement, les presses i la improvisació hauran estat les debilitats del procés, però confiem que les propostes guanyadores s'acabin realitzant, i no passi com en convocatòries anteriors que han quedat en un calaix.	xfebrer Un servei necessari a la nostra vila Un servei necessari a la nostra vila Arran de la notícia que apareix avui al web de Ràdio Arenys m'ha semblat interessat comentar la importància de disposar, a la nostra vila, dels serveis del centre de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP). Acostumem a ser molt crítics i reivindicatius, demanant més serveis pròxims, però, en canvi, no apreciem bé allò que tenim, i és bo aturar-nos-hi i parlar-ne.   Les famílies que tenen necessitat d'aquest servei tenen la sort de no haver de desplaçar-se fora de la vila per dur-hi els seus fills. Si ja és un esforç tenir cura d'un fill amb aquestes necessitats, i a més li afegeixes la necessitat de sortir a fora, la cosa es complica. És per això que, en primer lloc, s'ha d'agrair que a casa nostra tinguem la sort de gaudir d'aquesta atenció. Per altra banda, i per les referències que en tinc, no només hem de parlar de disposar d'aquest servei a prop nostre, sinó que l'atenció que reben els nostres infants és excel·lent. Les professionals que en tenen cura són expertes i molt empàtiques, tant amb les criatures com amb els seus familiars. Encara que a la notícia de Ràdio Arenys no s'esmenta, des de fa un temps els responsables del servei demanen millores en l'equipament cedit per l'Ajuntament. Tenen la promesa d'una nova ubicació, ja que sabem que aquestes instal·lacions han d'anar a fora, i entretant els han resolt alguns temes que eren urgents. En un principi la nova ubicació estava pensada al Casal Sant Vicenç, que l'Ajuntament tenia previst adquirir. De moment tot s'ha encallat, i la situació en què ens trobem del pla econòmic financer, fa pensar que pot anar per llarg si, finalment, es manté la voluntat d'adquirir aquesta instal·lació. Com en moltes altres coses, la manca de planificació del govern municipal ens deixa sempre en el dubte. Tot depèn de les circumstàncies que es van presentant, vivint de la sorpresa constant.  Desitgem que aquest impàs en el possible trasllat del servei no sigui en detriment de la seva continuïtat a la nostra vila, i esperem poder-ne gaudir molts anys.	xfebrer Deixar de fer el ridícul Deixar de fer el ridícul Si es confirma la retirada de RTVE d'Eurovisió potser serà la manera de deixar de fer el ridícul any rere any. Haig de confessar que no segueixo el festival des de fa molts i molts anys, i simplement llegeixo la notícia que apareix l'endemà, amb la posició final del representant espanyol, o la representant. Si no tinc mala memòria, en dues ocasions Espanya es va endur el primer premi, i varen ser dos anys seguits a la dècada dels seixanta del segle passat. Fa més de cinquanta anys!   He llegit la notícia que el president de la televisió espanyola planteja la retirada si no s'exclou Israel. Una mesura de força contra la presència d'un país on el seu exèrcit està cometent un genocidi que podem veure en directe per televisió. És curiós que els moviments contraris a Israel es manifestin en espais i activitats esportives i culturals i no hi hagi una pressió més enèrgica en l'àmbit econòmic i polític. És cert que el president espanyol s'ha manifestat en contra de l'acció israeliana, però no acabo de veure en què es tradueix. Potser és que la cosa va lenta i s'anirà concretant amb el temps. I és molt trist que sigui el genocidi a Gaza un altre element de discòrdia entre els dos grans partits polítics espanyols, amb l'intent del PP de desgastar el govern i aconseguir la convocatòria d'eleccions, amb l'esperança que tot canviï i puguin accedir a la Moncloa. Amb Vox o sense? Aquest cap de setmana Vox ha celebrat un acte que els ha d'afavorir l'augment de simpatitzants i futurs votants, en detriment del PP, però també de la majoria d'espanyols. Com ja està passant a molts països europeus, l'extrema dreta està guanyant terreny a la dreta moderada, encara que a Espanya de moderada no en té res. Per tot plegat, ens toca viure els darrers temps d'una esquerra poruga que encara governa, però que té els dies comptats si la cosa no fa un gir de cent vuitanta graus, que no sembla que hagi de passar. A veure, de moment, què decideix el consell d'administració de la televisió pública espanyola, i si això pot ajudar que des d'altres àmbits s'ampliï la pressió a l'estat d'Israel.	xfebrer Les coses mal fetes Les coses mal fetes Arran de les notícies dels accidents ocorreguts a la sortida de l'autovia del Maresme, al límit del terme municipal de la nostra vila, he intentat sense èxit trobar els escrits que vàrem presentar al síndic de greuges per sol·licitar que intervingués en insistir a la Generalitat que havien de millorar el nus de l'encreuament de carreteres en aquesta sortida de l'autovia, pensant sobretot en les persones que es mouen entre les dues poblacions veïnes. Fa molts anys, i el problema continua.   Les coses, quan es fan malament, costa molt que s'arreglin. Des del despatx no s'aprecien els problemes reals i això és un problema. Caldria que els encarregats de dissenyar els projectes analitzessin totes les casuístiques i es presentessin als llocs per evitar decisions que perjudiquen els usuaris. Aquests dies ens comenten que hi ha hagut més d'un accident de cotxes i estic segur que la culpa és dels conductors que no han respectat els senyals de trànsit. Tot i això, si l'encreuament estigués ben fet, s'evitarien molts dels accidents. Sabem que el projecte de millora està en algun despatx de la Generalitat. El que no sabem és la prioritat ni la previsió dels terminis per executar-la. Temo que la cosa vagi per llarg i, per tant, continuarà havent-hi més accidents i els vianants hauran de fer la gran volta si volen arribar al municipi veí.  Aquesta és una prova més de la lentitud amb què actua l'administració pública i fa entenedor el rebuig d'una part important de la població que acaba caient sota el paraigua del populisme que practica l'extrema dreta, i així ens va. La mobilitat al Maresme està en estudi, però s'avança a pas de tortuga. Els responsables de tirar endavant els projectes no ho pateixen personalment i això fa que s'eternitzi. Vivim, doncs, de projectes i promeses que no arribem a veure, i és per això que perdem la il·lusió i la confiança amb els nostres polítics. No s'estranyin, doncs, que la deriva populista vagi agafant més embranzida. No anem bé!	xfebrer Tapar forats Tapar forats Estic preocupat perquè al llarg dels anys a la meva vila el govern de torn es dedica únicament a tapar forats i quan surt un projecte estrella, que ens costa una picossada, s'encalla i eternitza fins al punt que quan s'aconsegueix ja hem perdut la il·lusió.    Avui llegia la notícia al diari ARA sobre els projectes que la Diputació ha subvencionat a diferents polígons industrials de la província. No m'ha vingut de nou que Arenys de Mar no hi figurés, perquè està en la línia del que ens acostuma a passar, i això que hi ha prou coses a resoldre i millorar als nostres polígons industrials. Parlo amb plural, però potser no ho hauria de fer. Recordo que fa molts i molts anys un regidor, que malauradament ens va deixar, tenia la dèria de revolucionar el nostre polígon industrial per fer-lo atractiu i que les empreses vinguessin a construir-hi la seva nau, donant feina als vilatans i millorant l'economia vilatana que ja anava de baixa. Res ha canviat i les empreses no han picat.  El Consistori va modificar el reglament d'ús del polígon industrial per fer-lo més atractiu, i han passat uns quants mesos i no s'ha mogut ni una fulla. Les condicions del polígon no han canviat. Els accessos a la via més important de trànsit són limitats, i la manca d'iniciatives es manté, i així ens va. Em preocupa aquesta desmotivació política, i per això s'entén que el govern municipal actual rebutgés la idea d'elaborar un Pla d'Actuació Municipal (PAM), considerant-lo innecessari. I així ens va. Si no hi ha idees el resultat final és el que comentava al començament: només es tapen forats i resolen els problemes que apareixen, sense visió de futur, amb molts temes a resoldre que arrosseguem de fa molts anys, com són el clavegueram, la canalització del Rial del Bareu o la mobilitat per la Riera i l'alternativa necessària per descongestionar-la. Tant de bo arribi el dia que algú clavi un cop de puny a la taula i decideixi canviar aquesta dinàmica paralitzadora. Si no és així anirem vivint dels records, molt alegrament, però sense avançar en res.
xfebrer Vota per molestar Vota per molestar Tenim la sensació que els partits polítics de l'oposició voten en contra les propostes del govern de torn simplement per molestar i posar pals a la roda. Això és la impressió que es té des de la posició del govern o quan ho mires des de fora sense entrar en detall. Seria bo, però que a l'hora de jutjar els vots contraris examinéssim bé si les propostes presentades estan ben pensades, a qui beneficien i, sobretot, si el resultat de la seva aplicació té un abast majoritari i satisfactori per a la societat.   Ho dic perquè en els darrers temps hem presenciat situacions esperpèntiques, algunes d'elles motivades per la mala redacció de noves lleis o modificacions de les existents. Sembla com si hi hagués un nivell baix dels legisladors a l'hora de redactar les lleis i es deixessin detalls importants que després s'ha de córrer a modificar. Aquests dies és notícia la proposta de reducció de la jornada laboral a trenta-set hores i mitja a la setmana, i que ha caigut per manca de suport parlamentari. Sabem que el govern socialista necessita el suport d'un conjunt de partits polítics, per compensar el vot contrari sistemàtic de Vox i PP, però té a Junts com el cigró a la sabata que li fa mal a l'ull de poll. Junts ha votat en contra, argumentant que la mesura no beneficia les petites i mitjanes empreses, que a Catalunya conformen la base econòmica. És cert que cal treballar perquè els treballadors tinguin més temps lliure, però tampoc es pot oblidar què representa la reducció d'aquesta mitja hora diària de treball a les petites empreses. S'ha d'analitzar bé i trobar la manera que tothom en surti beneficiat.  Trobo a faltar, en defensa dels treballadors, temes tan importants o més com són l'increment salarial i les condicions dels llocs de treball. Entenc que són temes més complexos que no pas retallar hores de treball, a l'hora de plantejar-ho, però ben segur que els treballadors agrairien que els sous augmentessin, i no hi hagués una pèrdua continuada del poder adquisitiu, i que els llocs de treball tinguessin unes condicions mínimes per exercir la seva feina. També que es tingués en compte la necessitat de la formació permanent i les possibilitats de millora i ascens dins de les empreses. Em fa l'efecte que sindicats i govern estan més de cara a la galeria que no pas de resoldre els veritables problemes del món laboral.	xfebrer La unanimitat ho bloqueja tot La unanimitat ho bloqueja tot Soc molt pessimista sobre el futur de la Unió Europea. He dit moltes vegades que l'entrada a Europa era per a molts de nosaltres un somni que es va fer realitat quan vàrem poder-nos treure de sobre la dictadura franquista. D'alguna manera ens va semblar que entràvem a la glòria i que es resoldrien tots els nostres mals, fruit de la repressió viscuda.    Han passat els anys i cada vegada estem més desanimats amb el funcionament del nostre entorn europeu. Es va avançar en molts aspectes, però des de fa un temps ens trobem encallats i més aviat anem enrere. Tenim la sensació que som més febles i irrellevants. Hem viscut sota l'empara dels EUA i ens hem adormit. Ara que Trump ens gira l'esquena, ens ha enganxat amb els pixats al ventre. Més d'una vegada he parlat de la unanimitat imposada a la Unió Europea per decidir com avançar en tots els temes que es debaten, i he deixat clar que ho considerava un destorb a l'hora d'aprovar resolucions que ens permetin sortir de l'atzucac. La unanimitat ho bloqueja tot. Amb l'ampliació dels estats membres ens hem trobat amb diferents sensibilitats i això fa impossible que tothom estigui d'acord amb tot. Ens queixem de les majories absolutes i no parlem gaire de la unanimitat. Si les primeres posen traves al diàleg i l'enriquiment que suposa rebre inputs de diferents opinions, la unanimitat tampoc ajuda a l'hora de prendre decisions. Hi ha molt debat, això sí, però situat en un bucle infinit. La solució exigeix eliminar la clàusula de la unanimitat i buscar la majoria, amb totes les reserves i proporcions que es considerin adients. Mentre tot s'hagi d'acordar unànimement no avançarem i més enviat anirem fent passes enrere. Totes les altres potències mundials ens passaran la mà per la cara. Ens creiem molt demòcrates, però no aconseguim resoldre res.  El debat sobre la cessió de poder dels estats a la Unió és molt interessant i necessari, però mentre no ens deslliurem d'aquesta condició no ens en sortirem. És per això que deia al començament que els meus sentiments són poc optimistes i em preocupa quin serà el nostre futur.	xfebrer Ah, però encara es fa? Ah, però encara es fa? Alguns ens preguntem si encara se celebra la manifestació de l'Onze de setembre. Tal com han anat les coses el més normal seria que ens quedéssim a casa i viure dels records, de quan, il·lusionats, sortíem a fer cadenes demanant el dret a l'autodeterminació o directament la independència. Ha plogut molt i la deriva independentista ha degenerat estrepitosament. No cal buscar culpables, perquè d'alguna manera tots en som responsables. Les mateixes entitats que lideraven les manifestacions de la Diada, també estan en hores baixes. L'ANC és una olla de grills, amb uns dirigents que estan tancant les portes als crítics per salvar-se i tirar endavant no sé quin projecte.  Entenc que demà hi haurà una manifestació perquè toca, no pas perquè hi hagi gaires ganes de fer-la ni d'assistir-hi. Els actes institucionals ens recordaran que Catalunya i Espanya tenen un repte pendent i que encara no ha arribat l'hora de resoldre l'encaix del nostre país al conjunt de l'Estat. A qui no interessa? Tot fa pensar, doncs, que caldran noves generacions per tornar a insistir en les reclamacions de sempre, que han esdevingut permanents, encara que variades i amb diferents respostes i acceptació. La nostra generació s'ha cremat i els nostres líders polítics han fet aigües. No ho varen calcular bé? Es varen acollonir? Tenien la majoria del poble engrescada, però no ho varen saber conduir. No era fàcil. Potser precipitat. Només fa tres-cents anys que hi rumiem.  Un nou Onze de setembre reivindicatiu, però amb els papers mullats. Ja no sabem on som. Quins pactes hi ha pendents?, quines transferències estan a caure?, on són els nostres drets?, què passa amb la nostra llengua als jutjats, però també al carrer? Demà serà un dia festiu a Catalunya, però no sabem ben bé què podrem celebrar. Potser simplement que no haurem d'anar a treballar, i tal dia farà un any. Bona Diada!	xfebrer Armes blanques i sensació d'inseguretat Armes blanques i sensació d'inseguretat Massa sovint llegim sobre apunyalaments a la via pública. Al nostre país, sortosament hi ha pocs trets en comparació amb altres, però l'arma blanca és molt present, i això vol dir que hi ha persones que es passegen pel carrer amb ganivets a la butxaca. Algunes vegades entenem que es tracta de baralles entre bandes antagòniques, però en altres ocasions són fruit de l'espontaneïtat. No sé què és pitjor. El pitjor de tot plegat és la sensació d'inseguretat que es respira, que exagera la realitat, però que és comprensible. No saps mai què et pot passar, sobretot si et mous amb transport públic o freqüentes espais de lleure molt massificats, amb excés de begudes i substàncies diverses.   I això ho veiem a ciutats grans, però també ens hi trobem a casa, a poblacions relativament petites on semblaria que no hi ha de passar mai res.  Davant dels fets hi ha qui demana més càmeres a la via pública o més policies passejant. Sabem que ambdues coses no resolen el problema de les agressions, però sí que ajuden a millorar la sensació de seguretat que no hauríem d'haver perdut mai. La nostra vila té un problema, que s'arrossega des de fa molts anys, de relació entre la policia local i els vilatans. S'ha reclamat moltes vegades poder veure els nostres policies passejar pels carrers i places. Ser propers a la ciutadania, vetllant per la seva seguretat, però també interessant-se per tot allò que els pugui passar. També als establiments, on caldria fer una ullada i parlar amb els seus propietaris i dependents. L'excusa sempre és la manca de personal, però al meu entendre hi ha una raó més important i és que no s'està per la feina. No es veu bé la policia de barri, la policia de proximitat, i només ens trobem els policies quan ens han de sancionar, o ni tan sols en aquests casos. Demanaria al govern municipal un canvi en la manera de gestionar la seguretat viària. Fer sortir la policia al carrer per estar al costat de la gent i fer-nos entendre que podem comptar amb ells a tota hora. De moment estem molt lluny d'aquest objectiu.	xfebrer La manipulació de la premsa La manipulació de la premsa Ens queixem de les xarxes socials perquè estan plenes de falsedats i es manipula la gent. Es menteix i s'actua sota l'anonimat, provocant opinió enganyosa. És cert que s'ha d'estar molt alerta per no empassar-te tot allò que veus i llegeixes, i és lògic que més d'un s'ho cregui. Contrastar les informacions no és fàcil i molta gent ni s'ho planteja.   Però més greu és la manipulació de la premsa formada per professionals de la informació i la notícia. Potser abans hi havia el perill de la intencionalitat o les dificultats d'accedir al fons de tot allò que passa més enllà. Avui, però podem titllar de manipuladors, mentiders i corruptes moltes de les persones que escriuen als diaris. Uns diaris que només tenen raó de ser per desacreditar els que no agraden i amagar les vergonyes dels que aporten diners i prebendes. Es fa difícil catalogar les diferents empreses periodístiques. No sempre la manera d'obrar és del tot descarada. N'hi ha que no se n'amaguen i els podem titllar de falsos i manipuladors sense por d'equivocar-nos. D'altres ho dissimulen millor i ens poden arribar a enganyar sense que en siguem conscients. Davant d'aquesta situació no és estrany que l'opinió pública sigui cada vegada més dirigida per unes forces que no tenen necessitat de presentar-se a les eleccions fent promeses i engrescant a la gent. Ells són sempre al darrere i tenen prou força i mitjans per fer arribar el missatge que els interessa, fent-lo passar per verídic quan és una mentida flagrant. I el problema concloent és que no passa res. Havíem sentit a parlar del codi deontològic, però això ara és aigua passada. Ningú el té en compte i el fet de saltar-s'ho no comporta ni penes ni escarment. És per això que hem hagut a aprendre a desconfiar de tothom. Escoltar, reflexionar i actuar segons el nostre sentit comú.  No és estrany, doncs, que a Espanya arribi la informació totalment desvirtuada i interessada i que l'opinió que es crea sigui totalment errònia. Ho tenim magra si volem que la gent tingui a mà tota la informació neta i lliure d'enganys. Sempre havia dit que els periodistes no tenien l'obligació de ser objectius, però sí de ser honestos, i això cada vegada ho hem de posar més en dubte.	xfebrer Hem fet el cim! Hem fet el cim! Com cada any, i ja en fa 18, hem pujat al cim del Montalt per renovar l’estelada a les vigílies de l’Onze de setembre. Bé, dic renovar l’estelada, però de fet cada any la pugem i la tornem a baixar. Hi ha persones que no veuen bé això de la bandera independentista i se n’encarreguen de fer-la desaparèixer. És allò dels símbols que en parlava ahir.   Fet i fet han estat unes sis hores entre caminar i les pauses oportunes per recuperar forces, una d’elles per esmorzar gràcies als nostres amics d’Arenys de Munt. Segur que no entrarem al rècord Guinness, ja que el trajecte es pot fer molt més de pressa, però la qüestió és pujar-hi, al ritme dels més lents, fent-la petar ja sigui de fets que ens envolten, també d'alguna xafarderia, i planificant el futur ara que comença el nou curs i tot està per fer. Tot i que aquest estiu hem fet algunes caminades la veritat és que, a casa, la pujada al Montalt ens ha deixat una mica esgotats. Haurem de planificar uns entrenaments setmanals per no emmandrir-nos i poder tenir les cames a punt sempre que convingui. La matinal ha estat plaent, amb bona companyia i coneixent persones que potser ens trobem al carrer, però ni tan sols ens coneixem ni sabem res els uns dels altres. L'excusa de pujar-hi l'estelada també serveix per això i cal aprofitar-ho. Si practiquéssim més la conversa amb persones diferents de les que coincidim diàriament, segurament que aprendríem moltes coses i entre tots aconseguiríem una societat més oberta i sincera. Em direu que el fet de plantar-hi l'estelada condiciona la participació de molta gent, o el simple fet que al darrere hi hagi un partit polític, encara més. En tot cas no he vist que ens demanessin cap carnet ni vetessin la participació de ningú. Estic convençut que no tots els que hi hem pujat pensem de la mateixa manera, encara que segur que ens uneix l'estimació a la muntanya i l'excursionisme. Aquesta pot ser l'única trava per aquells que no estimen la terra o prefereixen trepitjar l'asfalt.
xfebrer Jugar amb els símbols Jugar amb els símbols La importància dels símbols ningú no ho pot discutir. Estem plens de símbols que venerem i respectem i no deixen de ser simplement això, símbols. N'hi ha de molt evidents i generalitzats, com pot ser la bandera que en alguns països mereix el respecte suprem i atacar-la et pot comportar anys de presó. Demaneu-li a Trump. En el món de la política n'hi ha un munt. Als EUA els dos grans partits polítics tenen l'elefant i l'egua que els representen. A Espanya el jou i les fletxes ens recorda una època poc oblidada, o el comunisme tenen el martell i la falç. A part dels objectes hi ha actituds que són més simbòliques que cap altra cosa. Portar a terme segons quines accions ens serveixen més per manifestar allò que voldríem o atacar allò que no ens agrada, sense esperar-ne resultats efectius. La mobilització, a vegades aconsegueix els objectius, però normalment ens quedem en el tram de la sensibilització, que no és poc. Aquesta setmana va sortir de Barcelona l'anomenada flotilla, per dirigir-se a Gaza, moguts per la indignació pel genocidi practicat per Israel. Els seus integrants i tots nosaltres sabem que no podem esperar-ne bons resultats i en tot cas estem a l'expectativa de la reacció del govern israelià. Podem afirmar que aquest moviment és una manera simbòlica de manifestar el rebuig a tot el que es fa contra els palestins, i hem de creure que les persones que s'hi han embarcat tenen molt clar el que això representa. Hem vist imatges del trajecte que ens creen dubtes veritables de si hi ha prou consciència del que s'està fent. Si hi ha una voluntat real i única de manifestar aquesta indignació o si al darrere hi ha interessos personals obscurs. Algú apunta que hi pot haver propaganda subliminar de cara a les pròximes eleccions. Em refereixo a la participació i les declaracions de l'exalcaldessa Ada Colau.  No seré jo qui l'acusi de jugar brut. En tot cas sí que recomanaria que ningú no jugués amb les desgràcies dels palestins per obtenir-ne un rèdit personal o de grup. És massa dolorós i cruel tot el que passa a Gaza per a fer-ne escarni. Siguem seriosos i honestos!	xfebrer Tram final de l'OPA al Sabadell Tram final de l'OPA al Sabadell La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) autoritza l'Opa del BBVA al Banc de Sabadell. Ara seran els seus accionistes els que hauran de decidir si l'accepten o bé s'hi resisteixen. És una empresa privada i són ells que tenen la darrera paraula. Els accionistes han de valorar si passar a mans del BBVA els beneficia o perjudica, tota la resta és parlar per parlar. I no dic que no es pugui parlar i especular sobre decisions importants com aquesta compra forçada. És important perquè malgrat estar parlant d'una empresa privada ningú no em negarà que les funcions d'un banc van més enllà d'un simple negoci. Com podem viure sense estar lligats d'una manera o altra amb una entitat bancària?  I ens hi trobem en moltes altres situacions. No escollim lliurement quina empresa elèctrica volem que ens subministri l'electricitat. Com a molt ens deixen escollir l'empresa comercialitzadora. O bé, què ens passa amb el gas o l'aigua? De fet, en el cas de l'aigua hi tindríem molt a dir, i a Arenys, que la concessió de la seva gestió s'acaba aviat, podríem canviar-ho totalment. Què decidiran els accionistes del Banc de Sabadell ho sabrem aviat i sigui quina sigui la seva decisió, poca cosa podrem dir. En tot cas, si no veiem bé la concentració bancària, hauríem d'haver-nos queixat fa molt temps, quan ens varen fer desaparèixer totes les caixes d'estalvi.  El component nacional s'ha utilitzat d'una manera maldestra. Pensar que la pèrdua del Banc de Sabadell és en detriment del nostre país és molt agosarat. Fins fa quatre dies la seva central era fora del país. Va marxar simplement per assegurar el negoci. Poc compromís patriòtic varen demostrar. No ens confonguem!  El procés que s'ha seguit des del moment que el BBVA va decidir absorbir el Banc de Sabadell no ha estat prou clar ni honest. Tothom ha actuat per interessos, i ha jugat amb el sentiment de moltes persones. Als catalans ens toquen fàcilment la fibra i així ens va!	xfebrer Clama al cel! Clama al cel! El terratrèmol a l'Afganistan ens ha recordat la vida impossible de les dones d'aquell país per culpa dels fanàtics talibans que hi governen. Ens ha fet veure, una vegada més, que el fet que no siguin notícia als diaris i televisions d'Occident, no vol dir que no hi estigui passant res de greu. Ara només parlem d'Ucraïna i Gaza, però hi ha molts racons del món on la injustícia regna de manera escandalosa i només hi pensem quan succeeix algun desastre com el terratrèmol d'aquests dies. Arran de la notícia hem recuperat les veus de les dones que viuen un infern, tractades pitjor que les bèsties, tancades a casa sense dret a l'educació ni llibertat de moviments. Un esclavatge estúpid i indignant, que han d'empassar-se sense cap possibilitat de sortir-ne airoses. Els talibans demanen ajuda internacional per recuperar la seva normalitat després de la catàstrofe, i se'ns presenta el gran dubte: Cal ajudar un govern salvatge que té esclavitzades les dones? Un dubte que aquests dies ha sortit a la llum i que és bo comentar-lo perquè demostra que la vida no és blanc o negre, ni les decisions són evidents i perfectes.  Negar l'ajuda a l'Afganistan és empitjorar la situació dels seus habitants, també les dones. Ajudar-los no comporta acceptar el tracte a la dona i la manera de governar el país. Podem entendre els dubtes d'Occident, però no podem quedar callats davant la barbàrie.  Els problemes del món no els podem resoldre des de casa, ni tenim capacitat per incidir directament en la seva solució, però això no impedeix que puguem denunciar tot el que s'està fent i, sobretot, el que es deixa de fer des dels estats democràtics d'Occident. La situació de les dones a l'Afganistan, o dels palestins de Gaza, o dels ucraïnesos bombardejats per l'exèrcit rus ens concerneixen. No podem fer veure que no és cosa nostra i que ho han de resoldre ells sols. Tenim l'obligació moral d'exigir als nostres governants que es manifestin en contra de la injustícia i que prenguin mesures per forçar els criminals de torn a rectificar i comportar-se com persones civilitzades. No podem callar.	xfebrer Racisme Racisme He llegit a la premsa que l'aficionat de l'Espanyol que va insultar al jugador de l'Athlètic de Bilbao, Iñaki Williams, l'any 2020, ha acceptat la condemna d'un any de presó, que entenc que no haurà de complir, més enllà que no hi reincidís. Em sembla molt bé que els insults racistes que pateixen els jugadors de futbol per raó del color de la pell, siguin penalitzats. Només d'aquesta manera algunes persones entenen que no es pot anar pel món insultant. Em preocupa, però, que no sempre acaba de la mateixa manera i encara menys en persones que tenen una responsabilitat més gran davant la societat. Els nostres polítics, per exemple, pel fet de ser on són tenen més responsabilitat a l'hora d'actuar i parlar que qualsevol altre de nosaltres que passem més desapercebuts. El delicte és el mateix, però la repercussió és totalment diferent. Hi ha persones, que pel lloc que ocupen, són un mirall per a moltes altres i això s'ha de tenir en compte a l'hora de jutjar els seus actes. En discursos al Parlament o el Congrés de Diputats, o en rodes de premsa escoltes afirmacions que són greus i totalment racistes i no passa res. Ens hi hem acostumat i és com si sentíssim ploure. I això és el que no es pot acceptar. Qui ostenta un càrrec representatiu ha de ser molt curós en les seves manifestacions i la Justícia ha d'actuar d'ofici, sense necessitat que les persones injuriades hagin de fer cap denúncia.  Vivim un temps que es permeten massa coses. Sembla que si no hi ha un desastre no cal dir res i d'aquesta manera ens anem habituant a sentir frases injurioses. Cada vegada hi ha més xenòfobs a casa nostra i això caldria solucionar-ho de soca arrel. El problema és que el món de la Justícia està prou embolicat, amb uns jutges que estan més per fer política i interpretar subjectivament les lleis que no pas en fer-les complir, agradin o no. És bo que als camps de futbol els aficionats es comportin i estiguin més pendents del seu propi equip, perquè millori, que no pas en molestar l'adversari. Cal, però que el bon comportament i l'educació i el respecte imperi a tot arreu, i encara més a les institucions que ens hem creat per governar-nos.	xfebrer La gent gran té pressa La gent gran té pressa A l'Administració pública tot va massa lent. Avui, per exemple, llegia la notícia de l'ARA on s'informa que la conselleria de Drets Socials donarà un any més de pròrroga perquè les residències de gent gran s'adaptin a la normativa que data del 2015. Estem parlant d'ara fa deu anys i tens la sensació que amb bona voluntat hi ha hagut prou temps per adaptar-s'hi. Aquesta lentitud desanima els administrats, i sobretot les persones més vulnerables, que ja tenen una edat i que els dies compten.  Fa uns dies parlava de les residències i de la necessitat de fer-ne un seguiment i control del seu funcionament. Avui es fa palès que l'administració és massa flexible en detriment del benestar dels usuaris de les residències, persones dependents que no poden ser ateses pels seus familiars, a casa, i són allotjats en unes condicions, no sempre òptimes, com es pot desprendre de la informació. Voldria pensar que la decisió del govern català és prou meditada i no es tracta simplement d'anar donant llargues en detriment de les persones, beneficiant només els interessos de les empreses concessionàries, que potser han vetllat més pel rendiment del negoci que no pas pel benestar dels seus usuaris. Llegia, fa pocs dies, que des del govern municipal s'ha fet la petició a la Generalitat per poder disposar de places sociosanitàries a la nostra vila. Una petició que vaig suggerir fa temps i que va semblar que demanava peres a l'om. Arenys compta amb un nombre important de places de residència geriàtrica, però qui necessita un tractament sociosanitari s'ha de desplaçar a fora, amb l'agreujant que la residència de referència ha tingut més d'una denúncia per les condicions i tracte rebuts pels seus usuaris. És per això la mateixa insistència a fer un seguiment acurat del funcionament de les residències, amb usuaris que sovint són incapaços de valorar el tracte rebut, per les seves limitacions de salut i coneixement. La nostra societat ha de vetllar pel tracte a les persones grans i hem de fer els possibles perquè l'administració sigui responsable de tot el que passa portes endins. I tot això no pot eternitzar-se. Les persones grans no els queda molt temps i les solucions han d'arribar de pressa per no fer tard.	xfebrer Encara, els peatges Encara, els peatges L'article d'Andrei Boar, al diari ARA, sobre qui paga les carreteres, em dona peu a tornar a parlar en el meu blog dels peatges a les autopistes del nostre país. D'entrada cal tenir clar que el manteniment de les carreteres té un cost important que assumeix l'Estat o la Generalitat, i que ens repercuteix d'alguna manera. Si no hi ha peatges, no hi ha ingressos i, per tant, tota la despesa va a càrrec dels contribuents, que som tots, tant si circulem amb el nostre vehicle com no.  Soc conscient que hi ha molts serveis públics que són gratuïts i que el seu finançament també el paguem tots. Això és important tenir-ho present perquè és un argument que posen els defensors de la gratuïtat de les autopistes. Hi ha, però un element a tenir en compte i crec que és prou entenedor. Per les autopistes hi circulen contribuents espanyols o catalans, però també d'altres països europeus i d'arreu. Aquests últims no contribueixen de cap manera en el manteniment de les autopistes, però se'n beneficien. Sempre he defensat que les autopistes, que s'han de mantenir i s'ha de fer molt ben fet per evitar accidents, les han de sufragar, si no totalment sí en part, les persones que les utilitzen. Segurament els peatges, tal com funcionaven quan estaven en mans de les empreses privades concessionàries, no és la millor solució en aquests moments, però tenim exemples a Europa que podríem agafar com a exemple i aplicar-los.  La tarifa plana és al meu entendre la millor solució, ja que es tracta d'un cost baix, assumible per tothom que té un vehicle per desplaçar-se, i l'Estat o la Generalitat rep una quantitat a compte, per part de persones d'altres països que es desplacen al nostre país o simplement hi són de passada. Van passant els anys i ningú vol prendre la solució definitiva. Entretant les autopistes es van deteriorant i s'han d'anar mantenint. Aquests dubtes són sinònim d'incapacitat per governar un país. Prendre decisions provoquen enemistats, però l'alternativa és quedar-se a casa i no pretendre governar un país. Hi ha coses molt complicades per resoldre, però aquesta no la veig gens difícil. Es tracta només de decidir-se d'una vegada i deixar de fer el préssec.

August 2025

xfebrer A vegades, calen condemnes severes A vegades, calen condemnes severes Conduir ebri amb un cotxe sense assegurança i no havent passat la revisió de la ITV des de fa tres anys no és fet puntual, sinó que forma part de la manera de ser i obrar d'una persona i, per tant, davant del risc d'haver pogut provocar una desgràcia, la condemna ha de ser severa, si no volem que ara tothom faci el que li roti posant en perill la vida dels altres. Desconec els càrrecs que se l'imputaran a aquest jove de vint-i-dos anys, que conduïa pels voltants d'Alcarràs, però m'agradaria pensar que la pena serà prou severa per fer-lo reflexionar. Estic convençut que no és la primera vegada que actua d'una manera incorrecta. Potser de no tanta evidència com ara, en conduir contra direcció i alarmant els cotxes que ho feien correctament. Considero que hem perdut l'autoritat i tothom es veu en cor de prendre'ns el pèl. Una cosa és actuar al teu aire incomplint les normes que ens hem fixat per a una bona convivència, però l'altra és posar en risc els altres. Esdevenir un perill per a la salut i la vida de tots els altres. Si això no és motiu per una condemna exemplar, ja em direu què cal fer perquè tot el pes de la justícia caigui sobre un incívic i delinqüent? Deu ser la meva manera de pensar i estar educat que quan llegeixo notícies com aquesta em desespero. No puc entendre que hi hagi persones tan salvatges, si em permeteu l'expressió. Un mal dia el pot tenir tothom, i sempre hem d'acceptar la nostra responsabilitat i acatar-ne les conseqüències, però com deia al començament, aquest jove no estava fent un acte aïllat. No disposar d'assegurança o no haver fet la revisió del vehicle més de tres anys enrere, no són actes d'un dia, sinó que s'allarguen en el temps. En algun moment tenen la ment clara i són conscients que no es comporten com caldria. És per això que la pena ha de ser més severa. I amb vint-i-dos anys no estem parlant d'un adolescent. Ja ha tingut prou temps per adonar-se de què és la vida i de quines són les seves obligacions com a ciutadà. Si no ho ha après, caldrà fer-li aprendre d'alguna manera, encara que sigui a la força. Hi ha perdó possible, però després del penediment i la reparació dels mals. Estem massa acostumats a la reparació dels danys i poc a preveure'ls.	xfebrer Què més hem de fer? Què més hem de fer? Cada dia llegeixes comentaris i notícies d'actes en contra del genocidi d'Israel a Gaza. Ho llegeixes emprenyat perquè saps que no hi ha manera d'aturar-ho. Ho hem dit molt clar i arreu, però l'exèrcit israelià continua matant víctimes civils amb total impunitat. Què més hem de fer? Demà sortirà de Barcelona l'anomenada "flotilla" per dirigir-se a Gaza. Sabem d'entrada que no servirà de res. Com tampoc serveixen tots els bastons a les rodes que es col·loquen a Trump, però que no aconsegueixen aturar la repressió que s'ha proposat tirar endavant des del primer dia. Aquest sentiment d'impotència, encara que no vulguis, va minant la teva consciència fins al punt que et sents trist i no saps per què. Personalment, no tens res per queixar-te, però la situació del món, en aquests moments Gaza i Ucraïna en són els protagonistes, encara que no siguin els únics llocs on la injustícia és present, fa que el teu estat d'ànim sigui negatiu. Llegia un article que ens parlava de la sensació de final de legislatura a Espanya, després d'un estiu farcit de polèmiques, no només pels incendis. I pot ser sí que s'acabaran convocant eleccions anticipades, però aquesta no és la qüestió que més ens preocupa, tot i que les conseqüències d'una victòria del PP i Vox al país poden ser claus per al nostre futur i els nostres drets. El problema principal en aquests moments és la malaltia que pateix el sistema democràtic a Occident, i les poques perspectives de sortir-ne airosos a mitjà termini. Caldria reflexionar molt bé què podem fer per salvar el món, i això ho podem aconseguir començant per casa nostra. Si som capaços de transmetre la necessitat de recuperar els valors que com a societat hem anat perdent. Les petites coses que fan un tot i que ara ens han deixat a l'estacada. La feina de cada dia al nostre entorn té la seva importància. Ens ho hem de proposar, malgrat que sigui clar que els aires que ens arriben no són els més propicis per iniciar cap aventura. Ens hi hem de fer i ho superarem!	xfebrer Un recital plaent Un recital plaent El varen batejar com a recital íntim, i en la intimitat vaig poder gaudir d'uns moments plens de bellesa. La Lucía ens va deixar bocabadats amb la seva tècnica, el seu art, la seva il·lusió, l'energia desbordant per interpretar un seguit de peces musicals de diferents autors, al piano. La seva joventut, només catorze anys, era insultant davant d'aquella interpretació tan pulcra, sense partitures. Contemplava les seves mans, el millor que pots fer quan assisteixes a un concert de piano, i em meravellava la rapidesa amb què es movien els dits, cercant la nota justa en cada moment. La seva concentració ens deixava perplexos.  Contemplava de reüll l'exterior de la sala, on ens havíem reunit una dotzena de persones. I a través de la finestra podia observar el xàfec que regava les teulades després de moltes hores esperant la pluja. I em venia a la memòria aquells recitals familiars que esdevenen un parèntesi al tragí diari que sembla que ens hem imposat. Gaudia de la música, però la meva ment no s'aturava. Quin goig poder tenir l'oportunitat de viure aquests bells moments. Com si tot es paralitzés. Totes les disbauxes que es viuen no gaire lluny de casa nostra havien desaparegut per donar pas a un recital de petit format, però farcit d'elements que no sempre tenim en compte.  Només el treball constant, de tres o quatre hores diàries d'assaig. D'aprenentatge, pràctica i concentració, compartint-ho amb la família, els amics, els estudis, el lleure. Hi ha temps per a tot allò que volem i desitgem. I els resultats són evidents.  Gràcies, Lucía per aquella bella estona que vàrem compartir en una sala d'una casa de la vila d'Arenys, amb els teus pares, amics i professora, que estava exultant en veure de què era capaç aquesta jove pianista arenyenca.	xfebrer Atenció amb les ordenances Atenció amb les ordenances El desconeixement d'una ordenança no ens eximeix de respectar-la i ens exposem a ser sancionats. No valdrà dir que no ho sabíem. D'aquí la importància de conèixer com es regula la convivència al nostre lloc de residència per evitar malentesos. I també és bo que les ordenances que s'aproven tinguin sentit, siguin lògiques i no estranyin a ningú. Si ens basem en el sentit comú potser no es caldrà conèixer la lletra petita de les ordenances, perquè les seguirem fil per randa. Quan s'aprova una ordenança no només hi ha l'obligació de respectar-la, sinó que també cal fer-la respectar. Sovint ens adonem que una vegada aprovada l'ordenança el govern de torn no en fa el seguiment i esdevé paper mullat. Sempre he dit que si no som capaços de fer-la complir és millor no aprovar-la. Avui llegia que durant aquest hivern el nostre govern municipal redactarà una ordenança on es prohibeixi fumar a les platges. Com a no fumador i que em molesta trobar-me en un lloc on es fumi, ho trobo bé, però també m'imagino el cas que se'n farà si no es decideix fer un control exhaustiu i sancionar qui ho incompleixi. Tenim exemples recents de noves ordenances o modificacions d'aquestes que se'm fa difícil creure que s'hi estigui a sobre. L'ús dels patinets elèctrics va experimentar un augment d'usuaris prou important per a posar-hi ordre. La majoria dels municipis ho han incorporat a les seves ordenances, però la feina posterior és controlar que es compleixi el que està escrit. No es pot circular per les voreres, ni anar contra direcció, ni pujar més d'una persona en un mateix patinet, o no portar casc. Aquestes són algunes de les obligacions que s'han de complir i que comporten sanció si no es respecten. Doneu una ullada als nostres carrers i digueu-me què en penseu. Tinc molt clar que el civisme és la clau de l'èxit d'una societat. Si tothom pensa en els altres per evitar molestar-los, i procura seguir les normes per estalviar-se maldecaps, la cosa rutlla. Però no acostuma a passar. Hi ha massa gent que si no perilla la sanció econòmica, fa cas omís de les ordenances. Si no es controla el seguiment correcte d'aquestes, el més fàcil és que tothom les menystingui. O ens posem seriosos, o deixem que sigui xauxa i no ens imposem més obligacions.	xfebrer Darrera setmana d'agost Darrera setmana d'agost A les acaballes del mes d'agost es comencen a veure els preparatius per a l'inici del nou curs. És cert que no tothom s'ho planteja de la mateixa manera. Els escolars són els que amb més raó tenen el mes de setembre com a referent de l'inici d'una situació nova. Tot, o pràcticament tot, és nou i des del primer dia es va teixint el que culminarà a finals de juny. La majoria d'empreses també comencen el mes de setembre després del parèntesi de les vacances estiuenques. Algunes han tancat, d'altres han tingut l'alternança de treballadors gaudint del repòs de l'estiu i el ritme no ha estat el mateix. La interrelació entre les empreses és un reflex clar que els mesos de juliol i agost l'activitat no segueix el mateix ritme. Hi ha negocis propis de l'estiu que, en canvi, veuen el final de mes com la cloenda de la seva activitat. La seva activitat principal o fins i tot la seva única activitat temporal. Tanquen la paradeta fins a la temporada vinent.  Hi ha, però, excepcions. Cada vegada s'allarga l'esperança de vida i hi ha més persones jubilades amb mobilitat i ganes de continuar la gresca. Per aquestes persones el canvi no és tan sobtat, o si més no ens el mirem més d'esquitllada. És cert que no és el mateix estar envoltat d'estiuejants i gent de vacances, però el calendari no és el principal desencadenant de l'activitat. Això no impedeix que si vius una mica al ritme de la societat que t'envolta, et sentis condicionat i, d'alguna manera, també experimentis un canvi en el teu comportament. Les picabaralles polítiques al nostre país no han descansat aquest estiu i han mantingut una activitat frenètica, sobretot al voltant dels maleïts incendis. La pressió del PP per aconseguir que el president del govern espanyol tiri la tovallola s'ha mantingut i cal preveure que anirà en augment a l'inici del nou curs. Quant a casa nostra, tot fa pensar que estem igual que abans de l'estiu. Les promeses de millor finançament, el reconeixement del català a les institucions europees o el traspàs de Rodalies estan allà on eren i no hi ha previsió que s'acceleri més del compte. Una vegada més els partits independentistes s'han deixat prendre el pèl. Cosa que era de suposar.	xfebrer Innocent! Innocent! Aquesta tarda he mirat una pel·lícula després de molt de temps. No és el meu costum i d'alguna manera se'm fa estrany. "Execució imminent". L'he seguit en anglès, amb subtítols també en anglès, per allò de practicar l'idioma que tinc tan rovellat. I m'ha passat allò que em passava quan alguna vegada havia entrat en un cinema en horari de tarda, que en sortir de clar tenia la sensació d'haver perdut el dia, com si les pel·lícules s'haguessin de mirar de nit. Per qui no l'hagi vist, es tracta dels prolegòmens de l'execució d'una persona innocent. Un fet que ha succeït més d'una vegada i realment és esgarrifós. I això fa pensar. Donar per fet una cosa sense tenir suficients proves és molt perillós. Ens passa sovint, sense arribar a l'extrem de jugar-s'hi la vida.  Estem tips de veure casos de gent acusada de delictes que no ha comès. Quan es resol favorablement, la premsa, que prèviament ha omplert pàgines senceres amb la informació, no en diu gairebé res. Per sempre, en la memòria col·lectiva, aquella persona ha estat culpable. La calúmnia o acusació no s'esborra, i ara, per Internet, la veuràs sempre més. I et fa pensar que a l'hora d'acusar a algú cal ser molt curós. Millor dit! No hem de fer acusacions si no estem segurs d'allò que diem i no ens deixem portar per les aparences. No faré espòiler de la pel·lícula, sinó simplement dir que al transcurs de la mateixa vas veient el sofriment de les persones implicades. Ha de ser molt dur! Avui, que ho tenim tan fàcil d'escriure a Internet i que tot allò que diem s'escampi més enllà d'on ens podem imaginar, cal ser molt prudents. Hem d'opinar i no sentenciar, i esperar que algú ho corrobori o ens faci veure el nostre error. Res és blanc o negre i els matisos sempre són importants, però a l'hora de condemnar una persona o una família cal tenir molt presents les conseqüències dels nostres actes. Una bona manera és intentar ser positius i si no és possible, potser a vegades és millor callar i no dir res.
xfebrer Per què es roben cotxes vells? Per què es roben cotxes vells? A vegades hi ha notícies que et sorprenen pel fet que et responen preguntes que probablement no t'hauràs fet mai. Per exemple, la notícia que he llegit avui sobre els cotxes més robats a l'estat espanyol, on Barcelona se n'emporta la palma, t'explica els motius. Es veu que les empreses automobilístiques no estan obligades a tenir en estoc recanvis d'aquells vehicles que faci més de deu anys que s'hagin deixat de fabricar. Què passa amb els vehicles que continuen circulant? Tenen problemes per obtenir recanvis. La resposta a un dels motius perquè es robin models de cotxe antics és que els lladres busquen peces de recanvi. Els cotxes desapareixen no pas perquè els utilitzin per desplaçar-se o disposar d'un vehicle sense gastar-se ni cinc, sinó que els roben per desballestar-los i obtenir aquells recanvis que el fabricant ja no els fabrica i ha exhaurit les existències. Què vol dir, doncs? Que els lladres del teu vehicle són propietaris d'un de semblant i que necessiten una peça de recanvi? Doncs ja tenim una pista per buscar qui t'ha robat el cotxe. O, potser, no els tenen en propietat, però es dediquen a acaparar recanvis per després vendre'ls a qui els fa falta, o a mecànics poc escrupolosos? També podem trobar una pista per investigar qui ens l'ha robat. Al final arribes a la conclusió que el pobre és l'ase dels cops. Si no tens diners per renovar el teu vehicle vell, vas tirant com pots, t'exposes a què te'l robin. I la solució és que no el deixis aparcat gaires dies al carrer, per tant, procura tenir un garatge. O bé que l'aparquis on hi hagi càmeres de seguretat. Sigui com sigui, no estiguis tranquil pensant que el teu cotxe no és un llamí, ja que el món és al revés del que a vegades et penses.

July 2025

xfebrer Les terrasses brutegen terrasses.jpeg	xfebrer Les presses mai no són bones participa.jpeg	xfebrer Comentaris a les xarxes socials Terra.jpeg	xfebrer Alto el foc! síria.jpeg	xfebrer Necessita millorar! Educació.jpeg	xfebrer I tu més! montoro.jpeg
xfebrer Males sensacions lladres.jpeg	xfebrer El principi d'ordinalitat, ni se l'espera! Ordinalitat.jpeg	xfebrer Quina mandra! dansa.png	xfebrer Jordània, un país segur 2025-07-11 10.43.21.jpg	xfebrer Prou retallar! alumnat.jpeg	xfebrer La decisió del bisbe de Vic bisbe.jpeg
xfebrer L'administració directa i indirecta administració.jpeg	xfebrer El totalitarisme Arendt.jpeg	xfebrer Compartim aniversari gegants.jpeg

June 2025

xfebrer Ens falla la memòria felipe.jpeg	xfebrer Tanca el menjador social dels caputxins d'Arenys de Mar caputxins.jpeg	xfebrer Buscar d'allà on es pugui! nous líders.jpeg	xfebrer Europa s'ensorra? CE.jpeg	xfebrer Són intel·ligents els jutges? jutges.jpeg	xfebrer Memoritzadors, Empollons i Intel·ligents intel·ligència.jpeg
xfebrer Deixem-ho estar i tornem a començar! taula rasa.jpeg	xfebrer No m'agraden els petards! petards.jpeg	xfebrer Un bocamoll perillós atac.jpeg	xfebrer Què ens hem de creure? fake news.jpeg	xfebrer Una bassa d'oli! PLE.jpeg	xfebrer L'empadronament és un dret i una obligació empadronament.jpeg
xfebrer La corrupció enganxa i s'escampa acciona.jpeg	xfebrer Un CAP sense aparcament cap.jpeg	xfebrer Pluvials i aigües fecals per la mateixa canonada rial.jpeg	xfebrer Passar desapercebut rosella.jpeg	xfebrer Una escapada a la vida tranquil·la 2025-06-14 12.09.34.jpg	xfebrer Què ens passa? manifestació.jpeg
xfebrer No hi ha un pam de net! net.jpeg	xfebrer Quina responsabilitat hi tenim? gaza.jpeg	xfebrer Ara el Hard Rock hard rock.jpeg	xfebrer Conversar sense obsessionar-nos conversa.jpeg	xfebrer Ni m'interessa ni m'aporta res manifestació.jpeg	xfebrer Recuperar la gent sàvia marina.jpeg
xfebrer Famílies descontentes maragall.jpeg	xfebrer En què quedem? Volem escriure bé o no cal? ortografia.jpeg	xfebrer Només existeix allò que veiem orbital.jpeg	xfebrer Romanent per a què? romanent.jpeg	xfebrer Exercir de català no és fàcil! còpia).jpg	xfebrer Qui ens defensa davant l'administració local defnsora.jpg

May 2025

xfebrer Miserables pp.jpeg	xfebrer Dolor, ràbia i impotència! gaza.jpg	xfebrer Ens fan triar, i és una llàstima! arenys.jpeg	xfebrer Què passa amb la licitació de contractes públics? trenet.jpeg	xfebrer Es fan estimar! PP.jpeg	xfebrer S'ha tornat completament boig! boig.jpeg
xfebrer Màrqueting telefònic no desitjat màrqueting.jpeg	xfebrer De qui és la culpa? fum.jpeg	xfebrer Una oposició constructiva oposició.jpeg	xfebrer El costum de mentir mentir.jpeg	xfebrer Prou genocidi! genocidi.jpeg	xfebrer Evitar l'exclusió social exclusió social.jpeg
xfebrer Pausa democràtica romania.jpeg	xfebrer Un festival obsolet eurovisió.jpeg	xfebrer Morir de fam fam.jpeg	xfebrer Quan no hi ha voluntat de dialogar... Prepotència.png	xfebrer El poder de la crítica tamerlan.jpeg	xfebrer No era un criminal perillós? trobada.jpeg
xfebrer Arenys de flors flors.jpeg	xfebrer Feina pendent bareu.jpeg	xfebrer Avui podrem dormir clàssic.jpeg	xfebrer Ignorar l'adversari no és la millor opció cordó sanitari.jpeg	xfebrer Tanca la darrera peixateria peix.jpeg	xfebrer Tenir paraula! paraula.jpeg
xfebrer S'inicia el conclave conclave.jpeg	xfebrer Friedrich Merz, nou canceller alemany merz.jpeg	xfebrer Els crítics fan nosa! Crítics.jpeg	xfebrer OPA hostil opa.jpeg	xfebrer Desconnectar! desconnectar.jpeg	xfebrer Alerta! tsunami.jpeg
xfebrer 1 de maig, festa del treball maig.jpeg

April 2025

xfebrer Qui tenim de veí? Veïns.jpeg	xfebrer Encara Rodalies sants.jpeg	xfebrer A les fosques! espelma.jpeg	xfebrer Hi ha actituds que són totalment reprovables rudiger.jpeg	xfebrer Casal d'estiu per a tothom casal d'estiu.jpeg	xfebrer El porta a porta generalitzat porta a porta.jpeg
xfebrer Fer fàcil la vida tràmits.jpeg	xfebrer Les bales de la discòrdia crisi.jpeg	xfebrer No és qüestió de justícia, sinó de jutges! jutges.jpeg	xfebrer La successió del papa Francesc papa.jpeg	xfebrer El 600! IMG_0987.jpeg	xfebrer Un núvol que fa por! IMG_0986.jpeg
xfebrer El Divendres Sant, avui IMG_0985.jpeg	xfebrer Aldarulls al barri de Cerdanyola IMG_0984.jpeg	xfebrer I mira que ho deia ben clar! IMG_0276.jpeg	xfebrer Comportament incívic IMG_0983.jpeg	xfebrer La gavina tafanera IMG_0128.jpeg	xfebrer Per què el corc? IMG_0981.jpeg
xfebrer La natura diligent corc.jpeg	xfebrer Avui fa 32 anys agulló.jpeg	xfebrer El Senat Municipal senat.jpeg	xfebrer Grollers grollers.jpeg	xfebrer Veïns veïns.jpeg	xfebrer Els recordatoris de les xarxes socials 434055422_10232965189294391_1944167442754900608_n.jpg
xfebrer Dibuixants urbans per la vila dibuixants.jpeg	xfebrer Dimitir, per respecte a les víctimes mazón.jpeg	xfebrer El campanar de Sau sau.jpeg	xfebrer Rebombori als jutjats de pau jutjat de pau.jpeg	xfebrer Turisme de qualitat i turismofòbia turisme.jpeg	xfebrer Mals aires mals aires.jpeg

March 2025

xfebrer Reivindicar el teu barri Lamine.jpeg	xfebrer La confiança és bàsica Confiança.jpeg	xfebrer Què més cal demostrar? tsjc.jpeg	xfebrer El mal negoci dels nostres dirigents r3.jpeg	xfebrer Ens oblidem de la sequera? casserres.jpeg	xfebrer Erradicar l'amiant del nostre entorn 2025-03-25 14.34.02-1.jpg
xfebrer I encara Rodalies rodalies.jpeg	xfebrer Sentir-te controlat Control.jpeg	xfebrer Creure en la participació participar.jpeg	xfebrer Què voldries que recordessin de tu? camí enamorats.jpeg	xfebrer Por a una guerra? crisi.jpeg	xfebrer Més sobre la reincidència furts.jpeg
xfebrer Conversa de sords congrés.jpeg	xfebrer L'estètica també és important cablejat.jpeg	xfebrer L'Agència Tributària ens investiga at.png	xfebrer Ser puntuals, ser respectuosos! puntualitat.jpeg	xfebrer De què parlem a Europa? europa.jpeg	xfebrer Cara de dolent dolent.jpeg
xfebrer Continuem parlant de finançament finançament.jpeg	xfebrer Acceptar l'alto el foc? soldat rus.jpeg	xfebrer Les barquetes de Sant Pere barquetes.jpeg	xfebrer Seguiment i control de l'obra pública pavelló.jpeg	xfebrer Ens han ben regat! salt.jpeg	xfebrer Encara ens podem emocionar mirades.jpeg
xfebrer Si ho volem, podem! tesla.jpeg	xfebrer Periodistes en qui confies ferri.jpeg	xfebrer Buscant la inspiració? inspiració.jpeg	xfebrer Inconsciència, fatalitat, irresponsabilitat... accident.jpeg	xfebrer Especulació urbanística Tespeculació.jpeg	xfebrer Planificar la Nacional II Tnacional ii.jpeg
xfebrer Criminalitzar el turisme Turisme.jpeg

February 2025

xfebrer Un progressisme que no es veu per enlloc PN.jpeg	xfebrer Al darrere hi ha més de 220 víctimes mortals dana.jpeg	xfebrer Millorar el transport públic bus.jpeg	xfebrer Investigant qui filtra informació mar.jpeg	xfebrer La salut del papa Francesc papa.jpeg	xfebrer Aldarulls al mig de la vila, qui hi posarà remei? goldenpark.jpeg
xfebrer Remunicipalitzar la gestió de l'aigua aigua.jpeg	xfebrer Pendents d’Alemanya alemanya.jpeg	xfebrer Vicky Molins, un exemple de vida vicky.jpeg	xfebrer Posar ordre tràmits.jpeg	xfebrer Sisplau, negocieu bé! rodalies.jpeg	xfebrer Separar els pobres dels rics reserva social.jpeg
xfebrer La línia entre professionalitat i amiguisme ambaixador.jpeg	xfebrer La línia entre professionalitat i amiguisme	xfebrer La línia entre professionalitat i amiguisme ambaixador.jpeg	xfebrer La feblesa d'Europa múnic.jpeg	xfebrer El peix del Mediterrani Ateneu.jpg	xfebrer Prou trucades! trucades.jpeg
xfebrer Encara hi ha qui se sorprèn? trump.jpeg	xfebrer Salari mínim i IRPF irpf.jpeg	xfebrer La responsabilitat d'un jutge jutge.jpeg	xfebrer Competències o coneixement? competències.jpeg	xfebrer Caiguda del castell de cartes cartes.jpeg	xfebrer Parlen en català, amb tota naturalitat llengua.png
xfebrer M'he hagut de mossegar la llengua llengua.jpeg	xfebrer L'alternativa a l'extrema dreta extrema.jpeg	xfebrer La importància d'endreçar l'entorn barris.jpeg	xfebrer Reglamentar i fer complir prohibir.jpeg	xfebrer Dialogar amb l'extrema dreta diàleg.jpeg	xfebrer Reglaments i ordenances municipals que ignorem ordenances.jpeg

January 2025

xfebrer L’obra pública a Arenys, s’encalla clarisses.jpeg	xfebrer Els mou els beneficis econòmics bancs.jpeg	xfebrer Quina lectura en fem? ecoplanta.jpeg	xfebrer Mentides, grans mentides i estadístiques mentides.jpeg	xfebrer Qui controla les baixes laborals? baixes.jpeg	xfebrer L'Ateneu arenyenc celebra la seva assemblea Ateneu.jpg
xfebrer Redistribuir la riquesa riquesa.jpeg	xfebrer No prendràs el nom de Déu en va bisbe.jpeg	xfebrer Tots a l'una, sense trampes congrés.jpeg	xfebrer L'anonimat a les xarxes socials anònim.jpeg	xfebrer Sense pressupost pressupost.jpeg	xfebrer Algú m'ho pot explicar? eua.jpeg
xfebrer Fer-se gran gran.jpeg	xfebrer L'encert de tancar la televisió tv.jpeg	xfebrer El dret a fer-se ric rics.jpeg	xfebrer Ser curosos amb la despesa recursos.jpeg	xfebrer Donants d'òrgans vitals ronyó.jpeg	xfebrer Formació permanent infermeres.jpeg
xfebrer Trobar el moment i la manera idònia triangles.jpeg	xfebrer Orgullosos dels èxits de la Marta marta.jpeg	xfebrer Millorar el transport públic mercaderies.jpeg	xfebrer PIB, atur i habitatge pib.png	xfebrer A en Joan, en el seu comiat maduixes.jpg	xfebrer Any nou, vida nova? amèrica.png
xfebrer Música desafinada al Liceu liceu.jpeg	xfebrer Nit de bretolades napsicols.jpeg	xfebrer Ja arriben els Reis! reis mags.jpeg	xfebrer Celebrar els cinquanta anys de què? 50 anys.jpeg	xfebrer Trepitjant l'Alt Empordà Benjamin.jpg	xfebrer Mesures econòmiques de primers d'any preus.jpeg
xfebrer Mesures econòmiques de primers d'any preus.jpeg	xfebrer Fer fàcil la vida al veí 2025.jpeg

December 2024

xfebrer Al centre de la polèmica borràs.jpeg	xfebrer És el jutge l'autor dels missatges? jutge.jpeg	xfebrer Més sobre la productivitat al nostre país turisme.jpeg	xfebrer El paper del PP a Catalunya pp.jpeg	xfebrer Una relliscada desafortunada 324.jpeg	xfebrer Gaudint del cant i els records magnificat.jpeg
xfebrer Serenitat rei.jpeg	xfebrer Postals de Nadal Pessebre.jpeg	xfebrer Proscrit per haver-se presentat a les eleccions temps.jpeg	xfebrer El dia de la loteria loteria.jpeg	xfebrer Qui hi ha darrere l'atropellament de Magdeburg? mercat nadal.jpeg	xfebrer Preparant el terreny de Nigel Farage farage.jpeg
xfebrer BBVA i Banc de Sabadell en litigi opa.jpeg	xfebrer Què passa al Departament d'Ensenyament? ensenyament.jpeg	xfebrer La reincidència Reincidència.jpeg	xfebrer Mals moments per a Europa ue.jpeg	xfebrer Junqueras recupera la presidència junqueras.jpeg	xfebrer Nadal en veu alta i Via morta nadal.jpeg
xfebrer Avui fa cent sis anys santa clara.jpeg	xfebrer Una segona oportunitat indult.jpeg	xfebrer Cal tocar de peus a terra congrés.jpeg	xfebrer Els tirans i els seus amics tirà.jpeg	xfebrer En defensa dels nostres pescadors pesca.jpeg	xfebrer I ara què? damasc.jpeg
xfebrer Intocable Constitució.jpeg	xfebrer Ara es fan els forts erc.jpeg	xfebrer Descontrol descontrol.jpeg	xfebrer Impresentables al món de la política partits polítics.jpeg	xfebrer Com recuperar la confiança? confiança.jpeg	xfebrer El PP no vol un finançament singular singular.jpeg
xfebrer Què entenem per oposició? oposició.jpeg

November 2024

xfebrer Pendents de les xifres ipc.jpeg	xfebrer Divendres negre! black.jpeg	xfebrer Viure malfiant de tot malfiar.jpeg	xfebrer Decebut decebut.jpeg	xfebrer Els equilibris de Salvador Illa illa.jpeg	xfebrer Votem els jutges? emèrit.jpeg
xfebrer Foc d'encenalls partits polítics.png	xfebrer Si no fas, no et queixis! financer.jpeg	xfebrer Cuidem i respectem la gent gran residència.jpeg	xfebrer Ridícul o delicte? ridícul.jpeg	xfebrer La burocràcia que ens ofega burocràcia.jpeg	xfebrer Seran capaços? atac.jpeg
xfebrer Periodisme i xarxes socials xarxes.jpeg	xfebrer Fent pedagogia per la península illa.jpeg	xfebrer Una escapada al Baix Empordà 2024-11-15 21.40.24 (còpia).jpg	xfebrer El repte d'Europa UE.jpeg	xfebrer El pecat de les xarxes socials espiga.jpeg	xfebrer Polítics que no ens mereixem dolors m.jpeg
xfebrer Algú pensa fer alguna cosa amb el clavegueram? clavegueram.jpeg	xfebrer Estiguem alerta! alerta.jpeg	xfebrer Per què dimitir? mazón.jpeg	xfebrer Què ha canviat? 9N.png	xfebrer Amagar el cap sota les ales estruç.jpeg	xfebrer Aprendre dels errors Cadastre.jpeg
xfebrer L'ús eficient dels recursos públics clavegueram.jpeg	xfebrer Esperant els resultats dels EUA eua.jpeg	xfebrer La culpa és negra i ningú la vol inundable.jpeg	xfebrer Posar-nos a la pell de l'altre escridassada.jpeg	xfebrer Planificar i saber reaccionar a temps reaccionar.jpeg	xfebrer Així no! feijóo.jpeg

October 2024

xfebrer Arenys de Mar inundable inundable.jpeg	xfebrer València està de dol inundacions.jpeg	xfebrer Jugar net és important pilota d'or.jpeg	xfebrer Les competències supramunicipals que ens ofeguen camí.jpg	xfebrer Les entitats d'Arenys es donen a conèixer mostra.jpeg	xfebrer La manera de fer de Junts! junts.jpeg
xfebrer L'opacitat del govern local és preocupant! plens.jpeg	xfebrer Posar ordre ordre.jpeg	xfebrer L'últim, que tanqui la porta! immigració.jpeg	xfebrer Els Comuns, la crossa del PSC comuns.jpeg	xfebrer Com mesurar l'eficiència? eficiència.jpeg	xfebrer Fer fàcils els tràmits administratius burocràcia.jpeg
xfebrer Ordenances fiscals i Pressupost i Audiència Pública ordenances.jpeg	xfebrer De sorolls, molèsties i respecte als altres sorolls.jpeg	xfebrer No n'aprenem! som 1.jpeg	xfebrer Girem full? fiscal general.jpeg	xfebrer Un bon currículum! zaplana.jpeg	xfebrer Vaig haver de tancar la tele! catsalut.png
xfebrer Diu el PP que és un escàndol sense precedents! corrupció.jpeg	xfebrer La inconsciència que et destrossa la vida accident.jpeg	xfebrer El dret a un habitatge digne habitatge.jpeg	xfebrer Tenim tardor! tardor.jpeg	xfebrer Nyap o delicte? salut arenys.jpeg	xfebrer El nyap del Servei Català de la Salut salut.png
xfebrer Eliminar la cita prèvia obligatòria cita prèvia.jpeg	xfebrer El PSC hi hauria de dir alguna cosa page.jpeg	xfebrer Les energies renovables que cal implantar plaques.jpeg	xfebrer Què passa amb el CAP d'Arenys de Mar? plaça.jpeg	xfebrer Qui hi posa ordre? ajuntament.jpeg	xfebrer Iran intervé en el conflicte atac.jpeg
xfebrer La UDC al servei del PSC udc.jpeg

September 2024

xfebrer Le Pen, un bon exemple judici.jpeg	xfebrer El pas al costat del president Puigdemont puigdemont.jpeg	xfebrer Vivint dels records aniversaris.jpeg	xfebrer Professionals de les tertúlies tertulians.jpeg	xfebrer ERC i Junts continuen barallant-se rufian.jpeg	xfebrer El perill d'esdevenir insensibles al dolor dels altres conflictes.jpeg
xfebrer La por de deixar de viure de renda! ceoeo.jpeg	xfebrer Salvar els mobles! erc.jpeg	xfebrer Som d'allà on ens sentim comarques.jpeg	xfebrer Mala gestió pública port.jpeg	xfebrer Espai públic lliure d'armes blanques arma blanca.jpeg	xfebrer Prescindir del Legislatiu poders.jpeg
xfebrer Si us plau, legislem bé! lloguers.jpeg	xfebrer No sé veure-hi el progressisme per enlloc! progressisme.jpeg	xfebrer Si no et toquen la butxaca, tira milles! burilles.jpeg	xfebrer Què hi ha de cert en el cas Veneçuela? veneçuela.jpeg	xfebrer Atenció amb el foc! incendi.jpeg	xfebrer Què ha de fer l'OTAN? míssils.jpeg
xfebrer Sí, la culpa és dels altres! onze.jpeg	xfebrer La premsa es decanta per Harris? eua.jpeg	xfebrer Quin Onze de setembre celebrem? onze.jpeg	xfebrer Els draps bruts d'ERC rovira.jpeg	xfebrer Asil polític per a l'opositor veneçolà opositor.jpeg	xfebrer La culpa és dels altres robatoris.jpeg
xfebrer Arriba la jubilació set-ciències.jpeg	xfebrer Comencem de veritat? Any judicial.jpeg	xfebrer Un trist favor a l'Església catòlica bisbe.jpeg	xfebrer Ja tenim presidenta! cgpj.jpeg	xfebrer Arribem cansats! inici.jpeg	xfebrer Una vegada més... atropellament.jpeg

August 2024

xfebrer Hipotecats alleujats! Euríbor.jpeg	xfebrer L'OPA al Banc de Sabadell Sabadell.jpeg	xfebrer Què entenem per diplomàcia? diplomàcia.jpeg	xfebrer Intoxicant amb la immigració immigració.jpeg	xfebrer Escalada de nomenaments educació.jpeg	xfebrer Quants dies a la setmana? setmana.jpeg
xfebrer Avançant per la dreta circular.jpeg	xfebrer El cinisme del ministre puente.jpeg	xfebrer Relleu de protagonistes protagonisme.jpeg	xfebrer Relleu de protagonistes protagonisme.jpeg	xfebrer Com quedem? Què varen pactar? pacte.jpeg	xfebrer Drets i deures a les xarxes socials? anonimat.jpeg
xfebrer Escollir els millors! paneque.jpeg	xfebrer Encara som a l'agost vacances.jpeg	xfebrer Ball de ganivets ganivetada.jpeg	xfebrer Recuperar la llei de barris sant elm.jpeg	xfebrer Talls en el subministrament elèctric llum.jpeg	xfebrer Que la bona pluja no ho aturi! macips.jpeg
xfebrer Lliçó apresa negociar.jpeg	xfebrer Un parèntesi que podem aprofitar empirisme.jpeg	xfebrer Els partits independentistes a capítol indepes.jpeg	xfebrer La fidelitat té un preu fidelitat.jpeg	xfebrer Un altre que no ha estat a l'altura sallent.jpeg	xfebrer Arran de les paneroles que ens acompanyen paneroles.jpeg
xfebrer Tinc la casa potes enlaire, però no l'he trobat! puigdemont.jpeg	xfebrer Avui s'ho emporten tot! brossa.jpeg	xfebrer El caos de Renfe, la cançó de l'enfadós renfe.jpeg	xfebrer És el que hi ha! guanyador.jpeg	xfebrer Desconnectat, però no tant! eua.jpeg	xfebrer La pedregada maleïda pedregada.jpeg
xfebrer Una mirada de reüll als Jocs Olímpics jocs.jpeg	xfebrer Tenim el país esvalotat! psoe.jpeg

July 2024

xfebrer El mateix entusiasme de sempre pacte.jpeg	xfebrer Contextualitzar els fets pizarro.jpeg	xfebrer Veneçuela, què ha passat ben bé? maduro.jpeg	xfebrer Illa a canvi de què? marta rovira.jpeg	xfebrer Reconeixement a Xavier Trias trias.jpeg	xfebrer Me'l vaig perdre! 2024-07-25 21.51.16.jpg
xfebrer Els ocellaires que venen souvenirs rambla.jpeg	xfebrer L'ètica als partits polítics partits.jpeg	xfebrer Un candidat que no satisfà illa.jpeg	xfebrer La regulació de l'estrangeria estrangeria.jpeg	xfebrer Biden es retira biden.jpeg	xfebrer ERC ens avergonyeix erc.jpeg
xfebrer Fama, educació i intel·ligència images.jpeg	xfebrer Fi de trajecte 18- Final de trajecte.jpeg	xfebrer El comerç 17- Comerç.jpeg	xfebrer La moda 16- Moda.jpeg	xfebrer De vacances! 15- Vacances.jpeg	xfebrer La finestreta única 14- Finestreta única.jpeg
xfebrer Les xarxes socials 13- Xarxes socials.jpeg	xfebrer L’abús de les cites prèvies IMG_0980.png	xfebrer Què entenem per participació? 11- Participació.jpeg	xfebrer La muntanya IMG_0979.jpeg	xfebrer Festa Major 9- Festa Major.jpeg	xfebrer Salut 10- Salut.jpeg
xfebrer Individualisme 7- Individualisme.jpeg	xfebrer Compromís 6- Compromís.png	xfebrer Civisme 5- Civisme.jpeg	xfebrer Paisatge urbà 4- Paisatge urbà.jpeg	xfebrer Natura 3- Natura.jpeg	xfebrer Cultures 2- Cultures.jpeg
xfebrer Impunitat dels jutges 1- Aniversari.png

June 2024

xfebrer Deixem que es vengin! venjança.jpeg	xfebrer El duet Laporta-Oliver torna a ser notícia duet.jpeg	xfebrer Què hi ha de l'empadronament a casa nostra? Padró.jpeg	xfebrer Qualsevol excusa és bona per insultar-nos sistema financer.png	xfebrer A propòsit de la separació de poders poders.jpeg	xfebrer L'amnistia arriba a l'Oleks oleks.jpeg
xfebrer Excés de violència violència.jpeg	xfebrer Bona revetlla! foradada.jpeg	xfebrer Després de desconnectar desconnectar.jpeg	xfebrer Expresidents tòxics expresidents.jpeg	xfebrer Il·legalitzar la Fundació Francisco Franco ministre.jpeg	xfebrer Final de curs epictect.png
xfebrer Com són les coses! vox.jpeg	xfebrer Ni amb aigua calenta! junqueras.jpeg	xfebrer Les coses que importen salut.jpeg	xfebrer Front popular contra l'extrema dreta front popular.jpeg	xfebrer En plenes facultats, físiques i mentals g7.jpeg	xfebrer Temporal polític després de les pluges democràcia.jpeg
xfebrer Adeu, Ciudadanos Cs.jpeg	xfebrer Ha sortit la llei, ja? boe.jpeg	xfebrer Ha sortit la llei, ja? boe.jpeg	xfebrer Ja tenim president! president.jpeg	xfebrer Per què tanta abstenció? pe.jpeg	xfebrer Cal fer-ho d'entrada extrema dreta.jpeg
xfebrer Els tribunals de justícia ataquen per totes bandes rosari.jpeg	xfebrer Un record a l'esperança normandia.jpeg	xfebrer Cosa de partits polítics mesa.jpeg	xfebrer Buscant relleu a Feijóo? feijóo.jpeg	xfebrer No utilitzeu l'esquerra en va! esquerra.jpeg	xfebrer Els nostres plàtans plàtans.jpeg
xfebrer Indignació, ràbia, impotència, resignació...? bareu.jpeg

May 2024

xfebrer Desconfiança total en la Justícia jutges.jpeg	xfebrer Ens falta sensibilitat martorell.jpeg	xfebrer L'ANC en hores baixes ANC.jpeg	xfebrer El futur de la Unió Europea, més que dubtós ue.jpeg	xfebrer Sortir escollit per aconseguir la immunitat influencer.jpeg	xfebrer Els centres sociosanitaris depriments sociosanitaris.jpeg
xfebrer L'avorriment de les falses promeses campanya.jpeg	xfebrer Que pleguin, però que pleguin tots! educació.jpeg	xfebrer Què fem amb la reincidència delictiva? reincidència.jpeg	xfebrer Per què ho fem tan malament? temporers.jpeg	xfebrer El tremolor de cames del PP milei.jpeg	xfebrer Tot passejant pel Cavaió cavaió.jpeg
xfebrer Bellesa a mig camí 2024-05-19 10.47.28 còpia.jpg	xfebrer Una llei electoral del segle XXI vot estranger.jpeg	xfebrer La terra saonada, però el risc continua saó.jpeg	xfebrer L'habitatge a mercè d'aprenents de polític es lloga.jpeg	xfebrer La falca dels Comuns jessica.jpeg	xfebrer Aprendre de l'experiència i les garrotades ponsatí.jpeg
xfebrer Ja hem votat, i ara què? resultats.png	xfebrer Rodalies, excusa electoral? rodalies.jpeg	xfebrer El paperot de Sallent sallent.jpeg	xfebrer A les urnes sense entusiasme eleccions.jpeg	xfebrer El Duo Dinámico i el canvi climàtic duo.jpeg	xfebrer Padró i drets humans padró.jpeg
xfebrer Recordant Joan Rigol rigol.jpeg	xfebrer Ideologia i gestió gestió.jpeg	xfebrer Avui en sabem més del nostre planeta 2024-05-05 10.45.40 còpia.jpg	xfebrer Hi ha coses que continuen existint! shaw.jpeg	xfebrer Grollers fent de polítics groller.jpeg	xfebrer Al costat de Catalunya, però on? espigó.jpeg
xfebrer Molt soroll per a no res marlaska.jpeg

April 2024

xfebrer Maltractats per l'Administració orgt.jpeg	xfebrer Avui plou, i això és important! pluja.jpeg	xfebrer Deixeu-me dir-hi la meva congreso.jpeg	xfebrer Recordeu que el dia 12 hi ha eleccions! 2024-04-27 09.17.50 còpia.jpg	xfebrer Després del Ple municipal 2024-4-26_1714134218_sRcH..jpg	xfebrer Pendents de la decisió del president president.jpeg
xfebrer El Hard Rock continua viu hard rock.jpeg	xfebrer Recordant a Maria Àngels Anglada sarajevo.jpeg	xfebrer Lectura dels resultats resultats.jpeg	xfebrer Les teranyines que els tàvecs nocius trenquen rabelais.jpeg	xfebrer Les teranyines que els tàvecs nocius trenquen rabelais.jpeg	xfebrer Culpables català.jpeg
xfebrer És prou garantia la democràcia? democràcia.jpeg	xfebrer Exili i llibertat d'expressió exili.jpeg	xfebrer Transparència i participació transparència.jpeg	xfebrer Comprensió lectora i expressió escrita competències.jpeg	xfebrer El Quartet Gerhard al Principal 431564831_946149170848460_7794123619169828460_n.jpeg	xfebrer Pendents de l'Orient mitjà iran.jpeg
xfebrer Un nou fracàs en la redacció dels plecs platges.jpeg	xfebrer Contra el feixisme i la intolerància 2024-04-11 19.09.55 (1).jpg	xfebrer Corruptes sense conseqüències rato.jpeg	xfebrer Qui mana aquí? aca.jpeg	xfebrer Tràmits impossibles amb l'Administració tràmits.jpeg	xfebrer El voluntariat surt a la tertúlia palau.jpeg
xfebrer La plantilla del país athletic.jpeg	xfebrer Una escapada a l'Empordà 2024-04-06 15.50.56 còpia.jpg	xfebrer Engrescar a participar ateneu.jpeg	xfebrer L'exemple a no seguir memòria.jpeg	xfebrer Els efectes del temporal 2024-04-01 17.20.23 còpia.jpg	xfebrer Es fa llarg eleccions.png
xfebrer Ens movem per les novetats gaza.jpeg

March 2024

xfebrer Per una gestió eficient del nostre municipi casal.jpeg	xfebrer De tornada 2024-03-23 10.47.34.jpg	xfebrer Patriotes IMG_0977.jpeg	xfebrer Què podem esperar d’Europa? IMG_0976.jpeg	xfebrer 80 anys del desembarcament de Normandia IMG_0975.jpeg	xfebrer Patrimoni IMG_0974.jpeg
xfebrer Passejar per la ciutat IMG_0969.jpeg	xfebrer Què n’opines? IMG_0968.jpeg	xfebrer Criticar o insultar IMG_0966.jpeg	xfebrer Ser respectuosos IMG_0967.jpeg	xfebrer La nostra botiga de capçalera explotació.jpeg	xfebrer Incapacitat per legislar habitatges.jpeg
xfebrer Un nivell cultural alt pedralbes.jpeg	xfebrer Pinten bastos! guerra.jpeg	xfebrer On és el relleu? relleu.jpeg	xfebrer Titulars de campanya illa.jpeg	xfebrer Conèixer la veritat engany.jpeg	xfebrer Dispersió del vot vot.jpeg
xfebrer Tot l'esforç per millorar la convivència civisme.jpeg	xfebrer Què ens està passant? baralles.jpeg	xfebrer Vint anys després no reconeixen l'engany engany.jpeg	xfebrer Viatjar o quedar-se a casa? jardí.jpeg	xfebrer Una burocràcia asfixiant burocràcia.jpeg	xfebrer Plourà, però no suficientment plujós.jpeg
xfebrer Mala praxi dels partits polítics ursula.jpeg	xfebrer L'excel·lència excel·lència.jpeg	xfebrer Els bons llibres llibres.jpeg	xfebrer Un nou concurs declarat desert a Arenys de Mar licitacions.jpeg	xfebrer Les pretensions de Milei Milei.jpeg	xfebrer Incentivar la deshabituació gaza.jpeg
xfebrer Por a sortir al carrer por.jpeg

February 2024

xfebrer Els catalans no estem sols bretó.jpeg	xfebrer El servei públic d’aquest país… maletes.jpeg	xfebrer Els Comuns n'aprenen de Junts hard rock.jpeg	xfebrer Responsabilitat política responsabilitat.jpeg	xfebrer No tenen a ningú més? eua.jpeg	xfebrer Com detectar els paràsits? corrupció.jpeg
xfebrer Dol a València incendi.jpeg	xfebrer Cada dia més casos de corrupció corrupció.jpeg	xfebrer Millorant l'espai públic Xifré.jpg	xfebrer Incompliment de les ordenances, per ignorància o desídia patinet.jpeg	xfebrer Qui dia passa, any empeny pp.jpeg	xfebrer Mancomunar serveis aigua.jpeg
xfebrer Confiança en els electors gallecs eleccions.jpg	xfebrer Mala llet acumulada mala llet.jpeg	xfebrer Conèixer el nostre patrimoni rial.jpg	xfebrer Les portes giratòries giratòries.jpeg	xfebrer En pro del benestar animal halal.jpeg	xfebrer Sensació d'inseguretat agressió.jpeg
xfebrer Ara veurien bé l’indult? galícia.jpeg	xfebrer El principi d'autoritat per terra aules.jpeg	xfebrer La segregació residencial i els habitatges protegits habitatges.jpeg	xfebrer La pagesia i la banca, el gran contrast pagesia.jpeg	xfebrer Què passa amb els partits polítics? Partits.png	xfebrer Trobava a faltar els nostres pagesos pagesia.jpeg
xfebrer Una mala utilització de la llengua català.jpeg	xfebrer Les carències de la Salut Pública Salut pública.png	xfebrer A bona hora! zapatero.jpeg	xfebrer Ara, amb la sequera, tot són presses! sequera.jpeg	xfebrer El nostre compromís amb els altres compromís.jpeg

January 2024

xfebrer Saber escoltar escoltar.jpeg	xfebrer La manipulació de la premsa a Espanya premsa.jpeg	xfebrer Efectes de la sequera sau.jpeg	xfebrer Reconeixement a la tasca de les entitats Ateneu.jpg	xfebrer El comerç de moda manicura.jpeg	xfebrer Carregar les culpes al més dèbil Immigració.jpeg
xfebrer Jugar amb les baixes laborals baixes laborals.jpeg	xfebrer Matar el missatger var.jpeg	xfebrer La llei d'amnistia ens ensenya les vergonyes de la dreta amnistia.jpeg	xfebrer El perillós Trump trump.jpeg	xfebrer Passejada pel Montseny 2024-01-21 13.24.50.jpg	xfebrer L'ANC i la llista cívica anc.jpeg
xfebrer Terroristes a l'aeroport tsunami.jpeg	xfebrer El menyspreu de les empreses subministradores cablejat.jpeg	xfebrer Maquillant els problemes macron.jpeg	xfebrer Guatemala fa fora l'autoritarisme tikal.jpeg	xfebrer Un govern espanyol corrupte, però no passa res! corruptes.jpeg	xfebrer Ens saludem? manlleu.jpeg
xfebrer El fred de peus d'ERC consellera.jpeg	xfebrer La fidelitat poc valorada fidelitat.png	xfebrer La moralitat de la immunitat immunitat.jpeg	xfebrer Els pisos de l’Agència Catalana de l’Habitatge pisos socials.jpeg	xfebrer El Teatre Principal, un espai cultural ben viu principal.jpeg	xfebrer Sant tornem-hi! arremangar-se.jpeg
xfebrer El Montseny, a banda i banda 2024-01-07 17.21.49.jpg	xfebrer La tradició no és excusa ni justificació rei mag.jpeg	xfebrer Per respecte a la llibertat d'expressió linxament.jpeg	xfebrer Esperant allò que cau del cel pluja.jpeg	xfebrer Il·legal aquell que pensi diferent esmena.jpeg	xfebrer Cal ser agraïts hospital.jpeg
xfebrer Una televisió de baix nivell cc354472-895f-419e-af91-13610b90e9e9_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg

December 2023

xfebrer Tanquem pàgina cap d'any.jpeg	xfebrer Breu repàs del 2023 guerres.jpeg	xfebrer L'ús interessat del terrorisme i l'independentisme pamplona.jpeg	xfebrer Som tot ulls amb els preus! euríbor.jpeg	xfebrer S'han canviat els papers? iva llum.jpeg	xfebrer On són els habitatges protegits? protegit.png
xfebrer En defensa del francès francès.jpeg	xfebrer Felicitar per Nadal pessebre.jpeg	xfebrer Polítics que no saben comportar-se comportament.jpeg	xfebrer No ho mireu a l'ARA!!! sorteig.jpeg	xfebrer Llenguatge inclusiu i no sexista llenguatge.jpeg	xfebrer La UE no espera les eleccions del juny UE.jpeg
xfebrer Moguda per l'odi dolors.jpeg	xfebrer Som menys solidaris? marató.jpeg	xfebrer Cal legislar bé reincidència.jpeg	xfebrer Observem i reflexionem mercat.jpeg	xfebrer La importància de planificar Planificar.jpeg	xfebrer El meu alcalde hi era! Junts.jpeg
xfebrer Coneixeu d'algú que arregli...? reparació.jpeg	xfebrer Què ha de ser la UE, de gran? ue.png	xfebrer No s’hi val tirar pilotes fora consellera.jpeg	xfebrer Drets humans, setanta-cinc anys! drets_humans.jpeg	xfebrer Unes morts que no impedeixen la presidència morts.jpeg	xfebrer De preguntes freqüents i xatbots xatbot.png
xfebrer Els eurodiputats s'avorreixen mitja.jpeg	xfebrer Som a la cua pisa.jpeg	xfebrer Podemos abandona el vaixell podemos.jpeg	xfebrer Cinc anys caducat cgpj.jpeg	xfebrer Un verificador salvadoreny? verificador.jpeg	xfebrer La televisió arraconada carta de ajuste 1956.jpeg
xfebrer El jutge Manuel García-Castellón jutge.jpeg

November 2023

xfebrer Qui es carrega la divisió de poders? jutges.jpeg	xfebrer L'enciclopèdia enciclopèdia.jpeg	xfebrer Catorze anys de la ILP cpc.jpeg	xfebrer Perdent bous i esquelles granados.jpeg	xfebrer Un dia dedicat a la Cultura maragall.jpeg	xfebrer Copèrnic, 550 anys del seu naixement copèrnic.jpeg
xfebrer Els deures pendents del nostre Ajuntament IMG_2332.jpg	xfebrer L'extrema dreta avança europa.jpeg	xfebrer La nostra aigua de cada dia aigua.jpeg	xfebrer La vicepresidenta que no estima els catalans villarruel.jpeg	xfebrer Hereu, premi de consolació hereu.jpeg	xfebrer Manifestacions sense resposta? inflables.jpeg
xfebrer La petjada de Cèsar Martinell IMG_3878.jpeg	xfebrer Tot depèn de qui ho diu militars.jpeg	xfebrer Un discurs crític i valent rufián.jpeg	xfebrer Extravagants pul·lulant pels carrers extravagants.jpeg	xfebrer Els sindicats també? sindicats.jpeg	xfebrer Unes masses manipulades per l'extrema dreta feixistes.jpeg
xfebrer Mostra d'entitats i debat de participació 2023-11-12 12.44.31.jpg	xfebrer La mala consciència no em deixaria dormir Ple.jpeg	xfebrer Més braços enlaire que mai! ultres.jpeg	xfebrer Les entitats surten al carrer mostra.jpeg	xfebrer Pudor de socarrim per tot arreu manifestacions.jpeg	xfebrer El pacte ERC-PSOE és fum! pacte.jpeg
xfebrer No n'hi ha prou amb bona voluntat ARENYS.jpeg	xfebrer Maó vist 2023-11-04 12.10.28.jpg	xfebrer Matinal Domènech i Montaner Domènech còpia.jpg	xfebrer Com tenim el pacte? pacte.jpeg	xfebrer Només li queda mobilitzar l'exèrcit exèrcit.jpeg	xfebrer Les nostres tradicions castanyera.jpeg

October 2023

xfebrer Increment d'impostos i taxes, però millorem l'eficiència econòmica eficiència.jpeg	xfebrer El paper de les biblioteques biblioteca.jpeg	xfebrer Vox i PP, qui és més espanyol? voxpp.png	xfebrer El canvi d'hora horari.jpeg	xfebrer Qui confia en les promeses del govern? promeses.jpeg	xfebrer De Vallgorguina al Corredor 2023-10-26 09.44.56.jpg
xfebrer El dret a defensar-nos gaza.jpeg	xfebrer Facilitar els tràmits xatbot.jpeg	xfebrer Algú confia encara en l'ONU? onu.png	xfebrer L'extrema dreta treu el nas a l'Argentina milei.jpeg	xfebrer La hipocresia dels nostres polítics correbous.jpeg	xfebrer Que ningú sàpiga la veritat! aljazeera.jpeg
xfebrer Pur cinisme putin.jpeg	xfebrer Jutge i part Justícia.jpeg	xfebrer Donar veu a la ignorància ídols.jpeg	xfebrer Ho podem fer junts Palestina.jpeg	xfebrer No ens oblidem dels immigrants! immigrants.jpeg	xfebrer Contrastem i no ho difonguem alegrament falsedats.jpeg
xfebrer Passejadors incívics de gossos pixades.jpeg	xfebrer Que Internet no ens torni insensibles gaza.jpeg	xfebrer Cansat d'haver de parlar de Rodalies rodalies.jpeg	xfebrer L'esperit de servei dels bancs banc.jpeg	xfebrer Només existeix allò que veiem? rohingyes.jpeg	xfebrer Plou sobre mullat sismes.jpeg
xfebrer Matar, no es justifica de cap manera hamàs.jpeg	xfebrer De què li servirà el Premi Nobel de la pau? nobel.jpeg	xfebrer Especulant sobre la investidura investidura.jpeg	xfebrer La credibilitat de Villarejo villarejo.jpeg	xfebrer Confiança sota mínims en la Unió Europea ue.jpeg	xfebrer Saltant-se la normativa incendi.jpeg
xfebrer A punt de començar el curs llibreta.jpeg

September 2023

xfebrer Els problemes d'habitatge, el pa nostre de cada dia picòrdia.jpeg	xfebrer Després del Ple Ple d'arenys.jpeg	xfebrer Escoltant el Ple ple.jpeg	xfebrer Som terroristes? europol.jpeg	xfebrer Hi haurà transfuguisme? tamayazo.jpeg	xfebrer Incivisme o delinqüència baralles.jpeg
xfebrer Sense aigua bona part del dia rebentada.jpeg	xfebrer Najat El Hachmi, contundent najat.jpeg	xfebrer Una fixació malaltissa contra el català balears.jpeg	xfebrer Defensem arreu la nostra llengua! català.png	xfebrer Policia amiga policia.jpeg	xfebrer El dèficit fiscal i la cançó de l'enfadós dèficit fiscal.jpeg
xfebrer La ideoneïtat de l'impost de successions successions.jpeg	xfebrer Alejandro Fernández tensa la corda alejandro.jpeg	xfebrer Trist accident mortal a Calella nivell.jpeg	xfebrer Feijóo, fidel a Aznar fatxes.jpeg	xfebrer Grans acords entre Estat i Generalitat reunió.jpeg	xfebrer Setmana tràgica al nord d'Àfrica Líbia.jpeg
xfebrer Un altre Onze de Setembre diada.jpeg	xfebrer Són quatre tarats silenci.jpeg	xfebrer Terratrèmol al Marroc terratrèmol.jpeg	xfebrer Seguint el fil del cas Rubiales soteras.jpeg	xfebrer Hem pujat al Montalt 2023-09-03 10.43.57.jpg	xfebrer Els vells socialistes estan que trinen barons.jpeg
xfebrer Què hi dirà el síndic de Barcelona? tel-aviv.jpeg

August 2023

xfebrer Avui ha estat el torn d'Iñigo Urkullu urkullu.jpeg	xfebrer L'error de la dreta espanyola dreta.jpeg	xfebrer La por de Putin putin.jpeg	xfebrer PP i Vox, els defensors del valencià avl.jpeg	xfebrer Què passarà amb els mercenaris de Wagner? mercenaris.jpeg	xfebrer L'espontaneïtat que ens traeix rfef.jpeg
xfebrer Escapada a la vall de Núria IMG_3277.jpeg	xfebrer Abandonar tot un poble festival.jpeg	xfebrer La ciència i el dia a dia allunatge.jpeg	xfebrer Vergonya aliena per un poca-solta poca-solta.jpeg	xfebrer Titulars que enganxen estranger.jpeg	xfebrer Les paneroles envaeixen la ciutat panerola.jpeg
xfebrer Junts torna a enredar la troca junts.jpeg	xfebrer Sant Roc, una festa viscuda plenament 2023-08-14 23.43.28.jpg	xfebrer El català, llengua oficial a Europa 2023-08-06 11.18.53.jpg	xfebrer L'hora de la veritat per a qui? Congrés.jpeg	xfebrer La nostra cara bruta cablejat.jpeg	xfebrer L'extrema dreta continua bevent del descontentament argentina.jpeg
xfebrer Posar-me al dia 2023-07-29 07.44.11.jpg	xfebrer Articulistes poc honrats IMG_3119.png	xfebrer Hem idolatrat els jugadors de futbol IMG_3074.png	xfebrer La guerra de Ucraïna continua IMG_3034.jpeg	xfebrer La Biblioteca, un servei cultural IMG_2647.jpeg

July 2023

xfebrer Filosofia a l’Ateneu arenyenc IMG_2592.jpeg	xfebrer La Cultura ens farà lliures IMG_2580.jpeg	xfebrer Qui ens defensarà a Madrid? 962CD90E-96B1-4976-B22F-727B16218722.jpeg	xfebrer Microrelats 5BF2AE7B-752E-4B22-8E59-53DEF74B1DA9.jpeg	xfebrer A vegades, les xifres ens perden atur.jpeg	xfebrer Acord per facilitar l'accés al port accés port.jpeg
xfebrer Empreses de serveis que no pots defugir oac.jpeg	xfebrer Parlem de resultats electorals resultats.png	xfebrer Tot esperant resultats participació.jpeg	xfebrer Demà, actueu en consciència! reflexió.png	xfebrer Una opció entre dotze! cup.png	xfebrer Remar contra corrent cuparenys.jpg
xfebrer T'esperem a l'acte de la CUP! 2023-07-18 13.25.51.jpg	xfebrer Vox no és l'única preocupació valors.png	xfebrer El PSC no hi pinta res! illa.jpg	xfebrer El poder de convicció de Pedro Sánchez sanchez.jpeg	xfebrer Els socialistes no són els bons de la pel·lícula batet.jpeg	xfebrer Que no tot acabi només amb més policies al carrer policies.jpeg
xfebrer Preparant la derrota? feijóo.jpeg	xfebrer Desencís per l'evolució dels partits polítics candidats.jpeg	xfebrer Plantar cara cup.jpeg	xfebrer Descartem Sumar sumar.jpeg	xfebrer La nostra paraula confiança.jpeg	xfebrer Problemes per relacionar-te amb les empreses reclamacions.jpeg
xfebrer La censura feixista censura.jpeg	xfebrer Treballem les ordenances municipals mobilitat.jpg	xfebrer Perdut en qüestions judicials Òrcades còpia.jpg	xfebrer Societat civil desorganitzada anc.jpeg	xfebrer Podem parlar clarament de feixisme feixisme.jpeg	xfebrer La CUP d'Arenys a les llistes del Congrés cucurull_i_sillah.jpeg
xfebrer Una assemblea oberta per escoltar i reflexionar cup.png

June 2023

xfebrer Que ve el llop (?) llop.jpeg	xfebrer A qui interessen els debats polítics? candidats.jpeg	xfebrer Últims tràmits per a una nova ordenança de mobilitat patinets.jpeg	xfebrer Què passa amb la ràdio i la televisió? ccma.png	xfebrer Qui ensenya els pits i qui celebra 70 anys d'escoltisme cau.jpeg	xfebrer Des de la CUP continuem treballant assemblea.jpeg
xfebrer Rebel·lió armada a Rússia? rebel·lió.jpeg	xfebrer Menjar la coca dins del cotxe coca.jpeg	xfebrer A la vigília de la revetlla canigó.jpeg	xfebrer Comença l'estiu, però... crit.jpeg	xfebrer A Arenys de Mar, temes importants que pengen d'un fil bressol.jpeg	xfebrer Els càrrecs de confiança pendents dels pactes vila.jpeg
xfebrer Les vergonyes de Collboni i Colau pacte.jpeg	xfebrer L'Arnau s'estrena com a regidor 2023-06-17 12.11.55.jpg	xfebrer La guerra dels pactes post-electorals pacte.jpeg	xfebrer Per què sorgeix l'extrema dreta? cultura.jpeg	xfebrer Els nostres diaris D298B6D4-05E9-4D6F-80DE-B9437CC31447.jpeg	xfebrer La utilitat del cordó sanitari C8044B0B-EC65-4ED7-8845-3B75A41DA62C.jpeg
xfebrer Notícies del dia CCE3BD6B-AE8F-4AE0-96AE-D3F2AA697D9B.jpeg	xfebrer Transició democràtica 227A51D8-6EA4-4283-999C-0B912255EB4D.jpeg	xfebrer Una passejada pel patrimoni artístic de la nostra vila guaita.jpeg	xfebrer El teixit social de la vila cau.jpeg	xfebrer Una jornada completa agrari.jpeg	xfebrer Tot allò que ha quedat aturat educació.jpeg
xfebrer L'alternança política a Espanya conseller.jpeg	xfebrer Primeres informacions de la nova organització municipal arenys.jpeg	xfebrer Combatre l'extrema dreta amb arguments vox.jpeg	xfebrer La gestió municipal, un repte que ens compromet ajuntament.jpeg	xfebrer La vida continua flors.jpeg	xfebrer Els resultats que no deixen dubtes adeu.jpeg

May 2023

xfebrer Cansats de polítics inútils polítics.jpeg	xfebrer Resultats electorals i reaccions resultats.jpeg	xfebrer Els vilatans han parlat. Ara és l'hora d'actuar de veritat! resultats.png	xfebrer Hem votat votar.jpeg	xfebrer Jornada de reflexió reflexió.jpeg	xfebrer Avui us demanarem el vot a la CUP pel canvi que Arenys necessita 2023-05-23 16.36.59.jpg
xfebrer Un problema de competències administratives administracions.jpeg	xfebrer Parlant amb els vilatans inici.jpeg	xfebrer El vot a la CUP, el vot al canvi! cup foto.png	xfebrer La CUP, també amb la gent gran 2023-05-23 22.32.56.jpg	xfebrer Parlem de la residència municipal residència.jpeg	xfebrer Intervenció a l'acte central de la CUP 2023-05-20 16.44.21.jpg
xfebrer Un gran equip per a un gran canvi al nostre Ajuntament 2023-05-16 18.24.04.jpg	xfebrer Què s’ha fet per l’habitatge social? habitatge.jpeg	xfebrer Un equip per al canvi 2023-05-16 07.43.26.jpg	xfebrer Parlem de lavabos públics també lavabos.jpeg	xfebrer Pensant en la gent gran i persones amb diversitat funcional 2023-03-19 10.25.25.jpg	xfebrer Sensibilitat a les inquietuds dels vilatans bancs.jpeg
xfebrer La CUP vol entrar amb força a l'Ajuntament 2023-03-22 13.34.56.jpg	xfebrer Veniu a la festa d'inici de campanya de la CUP! Festa de la Unitat Popular.jpg	xfebrer Tret de sortida a la campanya electoral cup foto.jpeg	xfebrer Generar confiança confiança.jpeg	xfebrer Quedar bé en campanya electoral eleccions.jpeg	xfebrer La utilitat de les enquestes electorals enquesta.jpeg
xfebrer El trist paper del nostre president aragonès.jpeg	xfebrer Cosa de segons i tercers radioarenys.jpeg	xfebrer En plena precampanya electoral 2023-05-05 22.45.01.jpg	xfebrer Parlem de la bretxa digital cup logo.png	xfebrer Parlant de Seguretat 2023-05-02 18.21.50.jpg	xfebrer Catalunya fa coïssor bruce.jpeg
xfebrer El Tercer Sector Social ens reclama tercer sector.jpeg

April 2023

xfebrer Trobada de puntaires al bell mig de la Riera 2023-04-30 10.51.58.jpg	xfebrer Greixem la maquinària municipal beques.jpeg	xfebrer I si no embrutéssim tant? puntaires.jpeg	xfebrer Pensar en la gent gran gent gran.jpeg	xfebrer Partits polítics, persones i promeses llistes.jpeg	xfebrer Aprendre a estalviar l'aigua sequera.jpeg
xfebrer Primo de Rivera ja no hi és culegamuros.jpeg	xfebrer La diada de Sant Jordi 2023-04-23 11.01.39 còpia 2.jpg	xfebrer Posicionament absurd del govern espanyol kosovo.png	xfebrer I per això vaig decidir presentar-me Candidat.jpeg	xfebrer Un conseller provocador cambray.jpeg	xfebrer La política d'habitatge, una assignatura pendent sareb.jpg
xfebrer Les escoles bressol d'Arenys de Mar bressol.jpeg	xfebrer Aquest rentar la cara abans de les eleccions pisos.jpeg	xfebrer Que no ens enredin amb falses promeses! IMAGE 2023-02-12 12:49:25.jpg	xfebrer Amb l'Ateneu al poble gris rusiñol.jpeg	xfebrer El naixement d'Arenys de Mar història.jpeg	xfebrer La importància del canvi en la manera de governar el municipi IMG_9981.jpg
xfebrer La polèmica de l'humor i la sàtira està passant.jpeg	xfebrer El batec immortal de milers de guillems 2023-04-11 23.07.25.jpg	xfebrer Després de Pasqua, Sant Jordi CEA8F355-432C-447A-868F-B16A69AC5089.jpeg	xfebrer El dolor a l’Afganistan A0A7E482-E0D1-47AD-A236-801BECF76D70.jpeg	xfebrer Continuant amb la desconnexió F9AB741A-9E73-403D-AAC8-E83B87B32460.jpeg	xfebrer Gaudint de la natura F101BC35-7593-419D-81A7-E5185AAE217B.jpeg
xfebrer Mor l’exministre Josep Piqué FA24365C-7021-4432-8073-4E050A3EF58A.jpeg	xfebrer Amb les renovables no val a badar 912484C8-F254-4D8C-AA53-D8B0B7A373F0.jpeg	xfebrer La Justícia i el senyor Trump 6419DEDE-0980-463F-9A98-A81AB31FC37E.jpeg	xfebrer Hem d'apostar fort i decididament per les energies renovables plaques.jpeg	xfebrer La CUP és l'opció del canvi eficient 2023-04-01 15.19.28.jpg	xfebrer El perill de l'abstenció abstenció.jpeg

March 2023

xfebrer Un Ple municipal tens habitatge social.jpeg	xfebrer Vic homenatja Jacint Codina jacint codina.jpeg	xfebrer Unes hores per Barcelona ponsatí.jpeg	xfebrer Es presenta el nou projecte del Bareu bareu.jpeg	xfebrer Amb la CUP no vindrà ningú a fer falses promeses IMAGE 2023-02-12 12:49:25.jpg	xfebrer Donar la veu a la gent durant tot el mandat municipal veïns.jpeg
xfebrer S'acaba el temps de les inauguracions inauguració.jpeg	xfebrer Veus que ens transporten al passat, a les arrels 2023-03-24 17.36.36.jpg	xfebrer L'Ajuntament punxa el corrent elèctric al Xifré xifré.jpeg	xfebrer El repte dels petits ajuntaments ajuntaments.jpeg	xfebrer Una Constitució inamovible, i encara sort! constitució.jpeg	xfebrer Molt a millorar, encara Infoparticipa.jpeg
xfebrer Els vilatans volen resultats, també en les petites coses de cada dia cup.png	xfebrer El fracàs socialista mordassa.jpeg	xfebrer Aquest 19 de març t'esperem a l'assemblea oberta de la CUP Assemblea.png	xfebrer Compromís amb Arenys compromís.jpeg	xfebrer La transparència exigeix la informació al dia transparència.jpeg	xfebrer En defensa del territori arenyenc Taula rodona.jpg
xfebrer La veritat per davant renda bàsica.jpeg	xfebrer L'insult covard de l'anonimat insult.jpeg	xfebrer La 12a calçotada de la CUP d'Arenys de Mar calçotada.jpeg	xfebrer Reconeixement merescut als Esquirols esquirols.jpeg	xfebrer Circular pel mig circular.jpeg	xfebrer Reivindicant els drets de la dona dones.jpeg
xfebrer La importància de les entitats per a la cohesió social penya.jpeg	xfebrer La transparència i la xafarderia transparència.jpeg	xfebrer Martí Boada al Calisay boada.jpeg	xfebrer Vic, any 1180 2023-03-04 11.50.14.jpg	xfebrer L'agenda de l'alcaldessa agenda.png	xfebrer Defensant el català tota la vida català.jpeg
xfebrer La sequera que tenim a sobre sequera.jpeg

February 2023

xfebrer La llengua d'ús al Ple municipal d'Arenys de Mar ple.jpeg	xfebrer Encara més sobre el judici a Laura Borràs borràs.jpeg	xfebrer Més raons per al canvi a l'Ajuntament de la vila ple municipal.jpeg	xfebrer Patrimoni urbà d'Arenys de Mar sert.jpeg	xfebrer El govern d'ERC de la nostra vila no es creu la participació ciutadana govern.jpeg	xfebrer Compliments de darrera hora mobilitat.jpeg
xfebrer La solidaritat a les xarxes socials xarxes socials.jpeg	xfebrer L'amenaça d'un atac nuclear putin.jpeg	xfebrer Polítics que van fent amics vilalta.jpeg	xfebrer Com ha canviat el PSC! illa.jpeg	xfebrer Visita a la casa Pratdesaba 2023-02-18 12.13.40 còpia.jpg	xfebrer El suport d'ERC per a què? ERC.jpeg
xfebrer L'ANC en hores baixes anc.jpeg	xfebrer Corrupció i connivència política a la mala praxis mesa.jpeg	xfebrer No li diguis sedició, rebel·lió o malversació, digues venjança marchena.jpeg	xfebrer Per un seguiment del PAM més transparent PAM.jpeg	xfebrer Treballant pel canvi canvi.jpeg	xfebrer Una transparència poc realista Transparència.jpeg
xfebrer Ens presentem per governar 2023-01-20 16.18.06.png	xfebrer Treure profit de la jubilació jubilats.jpeg	xfebrer L'evolució ideològica de Ramon Tamames tamames.jpeg	xfebrer Dolor i tristesa per la feina pendent terratrèmol.jpeg	xfebrer Treballar en equip en equip.jpeg	xfebrer Els moviments d'última hora són poc creïbles brigada.jpeg
xfebrer Els grans beneficis de la banca banca.jpeg	xfebrer Falta sensibilitat als nostres polítics bareu.jpeg	xfebrer L'exemple del Brexit brexit.png	xfebrer Ara toca ser GOI goi.jpeg

January 2023

xfebrer Escoltada la sentència, qui té raó? sentència.jpeg	xfebrer Més efectes del fracàs del Procés ANC.jpeg	xfebrer Assemblea a l'Ateneu ateneu.jpeg	xfebrer Cal defensar el patrimoni natural d'Arenys de Mar patrimoni natural.jpeg	xfebrer ERC claudica b´40.jpeg	xfebrer Mataró augmenta les xifres d'ús del transport públic bus.jpeg
xfebrer Collboni abandona el vaixell per tornar-hi amb més llibertat collboni.jpeg	xfebrer Anar al jutjat o a la mediació? mediació.jpeg	xfebrer Correm-hi tots que arriben les eleccions! brigada.jpeg	xfebrer Xavi Hernández s'equivoca de nou xavi.jpeg	xfebrer Preconstitucionalistes a Madrid defensant la Constitució? manifestació.jpeg	xfebrer Quina força tenen els nostres polítics? poder fàctics.jpeg
xfebrer La distribució competencial de l’administració pública llevantada.jpeg	xfebrer Cal un canvi Ajuntament.jpeg	xfebrer La incendiària Ayuso ayuso.jpeg	xfebrer Avui la relació intergeneracional és més important que mai trias.jpeg	xfebrer A les envistes del Matagalls 2023-01-15 11.47.08.jpg	xfebrer Pensar en la gent digital.jpeg
xfebrer Un dia trist per als subscriptors de l'ARA ara.jpeg	xfebrer La reforma del Codi Penal entra en vigor Llarena.jpeg	xfebrer Contents de la nova majoria al Tribunal Constitucional? conde.jpeg	xfebrer Hard Rock, projecte estratègic? hard rock.jpeg	xfebrer Assalt a la democràcia al Brasil assalt.jpeg	xfebrer Matinal a la muntanya 2023-01-08 09.09.07.jpg
xfebrer Felicitació als organitzadors de la cavalcada reis.jpeg	xfebrer Aquest any el rei blanc! 2023-01-06 13.58.21.jpg	xfebrer Nit de reis, nit de naps i cols naps.jpeg	xfebrer Nicolás Redondo, un vell sindicalista redondo.jpeg	xfebrer Continuar treballant en defensa del català català.png	xfebrer Lula recupera la presidència lula.jpeg
xfebrer Hem notat la reducció de preus per la rebaixa de l'IVA? pa.jpeg

December 2022

xfebrer Adéu 2022, en el proper ho farem millor cap d'any.jpeg	xfebrer Una tarda a la capital santa maria.jpeg	xfebrer Unes subvencions mal orientades iva.jpeg	xfebrer Participar en l'elaboració del pressupost municipal Audiència Pública.jpeg	xfebrer No gestionem bé els recursos públics subvenció.jpeg	xfebrer En el comiat de la M. Àngels Tàpias L'Aixa.jpeg
xfebrer Un rei que no em representa ni em respecta rei.jpeg	xfebrer Bon Nadal pessebre.jpeg	xfebrer Una altra manera de gestionar el nostre Ajuntament ajuntament.jpeg	xfebrer I encara el clavegueram clavegueram.jpeg	xfebrer Escoltar i servir a la gent participació.jpeg	xfebrer Espanya tuf a podrit tc.jpeg
xfebrer El drama de la immigració que ens interpel·la morts.jpeg	xfebrer Concert i Poema de Nadal a Arenys de Mar 2022-12-18 12.12.07.jpg	xfebrer Gràcies Ramon ramon.jpeg	xfebrer Cop d'estat dels magistrats ferreres còpia.jpg	xfebrer Reconeixement a l'esforç de cada dia nit de l'esport.jpeg	xfebrer Una Constitució que no respecten ni els seus defensors Constitució.jpeg
xfebrer L'odi i el menyspreu haurien de ser vetats en la política diputat.jpeg	xfebrer L'exemple dels polítics sous.jpeg	xfebrer L'accés a l'energia, un dret energia.jpeg	xfebrer Racisme i xenofòbia després del partit xenofòbia.jpeg	xfebrer Perseguir l'enriquiment il·legal dels càrrecs públics enriquiment.jpeg	xfebrer Malversació i corrupció, dos conceptes diferents malversació.jpeg
xfebrer Preparant un cop d'estat a prop de casa cop d'estat.jpeg	xfebrer Un matalàs a la Riera matalàs.jpeg	xfebrer Òmnium Cultural i l'ANC per camins diferents Òmnium.jpeg	xfebrer La revolta iraniana i la llei de desordres públics agreujats policia moral.jpeg	xfebrer Darrers escarafalls d'Arrimadas arrimadas.jpeg	xfebrer Què esperem del nostre Ajuntament? ajuntaments.jpeg
xfebrer Campanya seriosa o bretolada? explosiu.jpg

November 2022

xfebrer Política menyspreable congrés.jpeg	xfebrer Els polítics al servei del país i no l'inrevés junqueras.jpeg	xfebrer En record de l'Antoni Badosa Badosa.jpeg	xfebrer Mocions que s'aproven i queden en un calaix Codi Ètic.png	xfebrer La inconsciència o mala fe d'ERC manifestacions.jpeg	xfebrer Mai plou a gust de tothom recapte.jpeg
xfebrer L'eficàcia de l'administració pública gestió.jpeg	xfebrer Què passa amb els patinets? patinet.jpeg	xfebrer Per què els actes incívics es repeteixen tan sovint? destrosses.jpeg	xfebrer Lluitar per una societat més justa injusta.jpeg	xfebrer Qatar i la nostra llei d'estrangeria immigrants.jpeg	xfebrer La nova societat dels metalls metalls.png
xfebrer Malversació de diner públic o corrupció? corrupció.jpeg	xfebrer Ajudar en els tràmits digitals tràmits.jpeg	xfebrer No agrada Qatar, però... jugarem el Mundial qatar.jpeg	xfebrer Reinventar TV3 tv3.jpeg	xfebrer El conflicte sanitari de Madrid conflicte.jpeg	xfebrer Pixar on no toca! pixar.jpeg
xfebrer L'estiuet de Sant Martí estiuet.jpeg	xfebrer Què són els desordres públics agreujats? desordres.jpeg	xfebrer Com reciclar millor? brossa.jpeg	xfebrer Junts per Catalunya amb l'aigua al coll parlament.jpeg	xfebrer Salvar els mobles a l'emèrit corina.jpeg	xfebrer I l'exministre... tan panxo! barrionuevo.jpeg
xfebrer Resseguint la línia de la costa passejada.jpeg	xfebrer El "cas Dalmases" dalmases.jpeg	xfebrer Arran de les paraules del major Trapero Trapero.jpeg	xfebrer Es proposa congelar els impostos i taxes municipals ordenances.jpeg	xfebrer Treballar en la seguretat ciutadana policia.jpeg	xfebrer Els candidats de Mario Vargas Llosa Llosa.jpeg

October 2022

xfebrer Podem respirar tranquils? Brasil.jpeg	xfebrer Contra les desigualtats extraescolars.jpeg	xfebrer El canvi horari i el fus fus.jpeg	xfebrer 40 anys després de la victòria felipe.jpeg	xfebrer Cal estalviar energia no només pel preu escalfament.jpeg	xfebrer Una reflexió sobre ètica i moral sócrates.jpeg
xfebrer Meloni diu que no és feixista meloni.jpeg	xfebrer L’informe que no agrada a Laura Borràs oranich.jpeg	xfebrer Capacitat de reacció dels nostres governants lideratge.jpeg	xfebrer Amb purga o sense Xi Jinping es reforça purga.jpeg	xfebrer Què passa amb Consum estratègic? consum.jpeg	xfebrer Quaranta-quatre dies després... truss.jpeg
xfebrer Autoritat i autoritarisme autoritarisme.png	xfebrer Accident mortal a la Capadòcia capadòcia.jpeg	xfebrer Hem de ser més exigents amb la nostra llengua sitges.jpeg	xfebrer Qui ens governa? vilagrà.jpeg	xfebrer Redescobrint Rusiñol cau ferrat.jpeg	xfebrer No és a primera plana, però la guerra continua ucraïna.jpeg
xfebrer La traïció de Pedro Sánchez no ha servit per a res perejil.jpeg	xfebrer Una vegada més, la reincidència catalitzador.jpeg	xfebrer La rehabilitació de les antigues adoberies de Vic 2022-10-11 10.18.30.jpg	xfebrer Ho ha dit Andreu Mas-Colell mas-colell.jpeg	xfebrer Molt més que una biblioteca 2022-10-08 17.26.56.jpg	xfebrer Borràs se n'ha sortit amb la seva! borràs.jpeg
xfebrer Com fomentem el civisme? civisme.jpeg	xfebrer L'arrogància del poder arrogància.jpeg	xfebrer Surten o es queden al govern? consulta.jpeg	xfebrer Incertesa al Brasil brasil.jpeg	xfebrer Més sobre cultura teatre.jpeg	xfebrer Tarda de concert nexus.jpeg
xfebrer No em tremolarà el pols... aragonès.jpeg

September 2022

xfebrer Com acostar l'ajuntament als vilatans? ajuntament.jpeg	xfebrer Què més ha de passar al nostre govern? confiança.jpeg	xfebrer Doña Elena, ¿vale? infanta.jpeg	xfebrer Manca de transparència i comunicació transparència.jpeg	xfebrer Els sabotejadors del Congrés Premsa.jpeg	xfebrer Toni Soler, supervivent ara.jpeg
xfebrer Indecisos i abstenció, en els primers llocs itàlia.jpeg	xfebrer Prou! Prou.png	xfebrer Denunciar les ocupacions conflictives conflicte.jpeg	xfebrer Envaïts per les rates rates.jpeg	xfebrer De moment regalem l'energia que generem energia.jpeg	xfebrer El rei emèrit molesta junts.jpeg
xfebrer Exigir un millor finançament local ajuntament.jpeg	xfebrer El català a Madrid quan? parlament.jpeg	xfebrer La competència de TV3 8tv.jpeg	xfebrer Una xarxa radial que buida el territori xarxa.jpeg	xfebrer El rei, la figura i la persona rei.jpeg	xfebrer L'equip de la Síndica de Greuges visita Arenys Síndica.jpeg
xfebrer Xiulades que no agraden vilalta.jpeg	xfebrer Monarquia o República? monarquia.jpeg	xfebrer La vigília de la Diada onze.jpeg	xfebrer Afectats per Rodalies avaria.jpeg	xfebrer Posar-nos a la pell de l'altre invident.jpeg	xfebrer A reveure Gavarra! 2022-09-07 12.42.36.jpg
xfebrer La importància del present 48EB8814-11FC-4FC1-AD3F-929F8A168B96.jpeg	xfebrer Pau i natura 6046B403-FDDF-4667-8AF0-C4663FCBA28C.jpeg	xfebrer Voluntat de servei versus victimisme borràs.jpeg	xfebrer Un mal servei de Rodalies rodalies.jpeg	xfebrer Del passat al futur, visquem el present futur.png	xfebrer Fracàs anunciat de l'onze de setembre onze.jpeg

August 2022

xfebrer A la mort de Mikhaïl Gorbatxov gorbatxov.jpeg	xfebrer Autocaravanes a Arenys de Mar peatge.jpeg	xfebrer Nexus Piano Duo al taller del lutier cadirat.jpeg	xfebrer Polítics mediocres llistes.jpeg	xfebrer Turisme de baix nivell econòmic Lloret.jpeg	xfebrer L'extrema dreta no espanta prou meloni.jpeg
xfebrer El dret a empadronar-se Padró.jpeg	xfebrer L'incivisme, un tema recurrent incivisme.jpeg	xfebrer La justícia penal d’aquest país penal.jpeg	xfebrer L’obligació moral de socórrer els accidentats ciclistes.jpeg	xfebrer Quan els polítics estan de festa ministra.jpeg	xfebrer A la mort d'un referent del nostre país espar.jpeg
xfebrer Cansats dels nostres representants polítics! borràs.jpeg	xfebrer Avergonyit de segons quins comportaments respecte.jpeg	xfebrer Han passat cinc anys atemptat.jpeg	xfebrer Mala peça al teler! baralla.jpeg	xfebrer El record fotogràfic de les nostres vacances 2022-08-15 18.16.30-3.jpg	xfebrer Amb la por al cos Rushdie.jpeg
xfebrer Begur és notícia begur.jpeg	xfebrer La calor extrema del canvi climàtic riera.jpeg	xfebrer Bufetada d'Arenys en Comú a l'alcaldessa En Comú .jpg	xfebrer La formació permanent de la policia Policia.jpeg	xfebrer La CUP d'Arenys de Mar reacciona cup.jpeg	xfebrer L'alcaldessa assumeix serveis municipals i medi ambient curto.jpeg
xfebrer El contrapès de les comunitats autònomes ccaa.jpeg	xfebrer Els maldecaps de Joe Biden biden.jpeg	xfebrer L'aigua és vida nasser.jpeg	xfebrer Les xarxes socials bullen llach.jpeg	xfebrer L'alliberament dels presos polítics a canvi de què? presos.jpeg	xfebrer El sorprenent exèrcit espanyol combat.jpeg
xfebrer La bona relació entre governants i vilatans és imprescindible escolta.jpeg

July 2022

xfebrer Final de trajecte aeroport.jpeg	xfebrer Moltes gràcies Adel per fer-nos estimar el teu país F458A011-F7A8-42D9-88EB-F0C23B19E186.jpeg	xfebrer La presidenta perd la batalla 1BF5CB3E-CC33-4893-B3A9-DEF260A7E97F.jpeg	xfebrer Al marge de la disbauxa 02A4CE35-4D8F-4EA1-9517-F28DB0407449.jpeg	xfebrer L’incivisme que no podem permetre 2687A291-7964-4051-AC66-14F26583F97E.jpeg	xfebrer Un vol sobre les civilitzacions 13DE8927-18D5-4BA2-ACBF-6DF54EA8A1DC.jpeg
xfebrer Desconnectar del món per uns dies 296F10C4-DDD6-46D8-B2EA-3D944B9809B8.jpeg	xfebrer El maltracte als animals com a diversió 1552878F-C991-4154-9044-E2A29C97739F.jpeg	xfebrer A la mort de la Núria Feliu 6B072FEA-7F09-4564-B2D0-9C2D0CB5C8CA.jpeg	xfebrer Amb tot el temps del món 93F2BBC8-B5A0-4CA0-8ED3-0E7B8B8F363C.jpeg	xfebrer Dret a l'habitatge i a la propietat privada judici.jpeg	xfebrer Inconsciència i poc control patinets.jpeg
xfebrer Mediocritat, prepotència, corrupció... Unknown.jpeg	xfebrer Com fer front a l'incivisme? incivisme.jpeg	xfebrer El Pont de Vilomara vilomara.jpeg	xfebrer Un congrés de circumstàncies congrés.jpeg	xfebrer La calor i els refugis climàtics calor.jpeg	xfebrer Les mentides fan perdre la confiança mentides.jpeg
xfebrer Neteja i Seguretat seguretat.jpeg	xfebrer Sentir-se foraster a casa 3840EBDD-5695-4B0F-8953-24562481F8DE.jpeg	xfebrer Fàcilment tractem tothom de corrupte corrupció.jpeg	xfebrer L'excés de soroll i la convivència soroll.jpeg	xfebrer Vox, un partit polític feixista? feixisme.jpeg	xfebrer Felicitacions a la Marta Mitjans FXEyILZXkAANbsp.jpeg
xfebrer Dolor i ràbia pel tràgic accident d'aquest matí accident.jpeg	xfebrer La pressió dels expresidents expresidents.jpeg	xfebrer El descrèdit dels partits polítics rosell.jpeg	xfebrer Com canalitzar les nostres queixes? síndics.png	xfebrer Arenys de Mar i la inseguretat ciutadana estació.jpeg	xfebrer Tots els matins del món tots els matins.jpeg
xfebrer Presentació de la memòria 2021 al Ple municipal IMG_9369.jpg

June 2022

xfebrer Els dies comptats de Laura Borràs Borràs.jpeg	xfebrer Pedro Sánchez ho va dir sense haver-ho vist pedro.jpeg	xfebrer Nova condemna del Tribunal Europeu dels Drets Humans tedh.png	xfebrer Quatre mesos de víctimes innocents krementxuk.jpeg	xfebrer Pedro Sánchez, un immoral melilla.jpeg	xfebrer Anul·lat el dret a l'avortament als EUA suprem.jpeg
xfebrer Opinió diversa i plural vargas.jpeg	xfebrer Què li passa a Lambán? lambán.jpeg	xfebrer Més fàstic jorge.jpeg	xfebrer Cs, l'endemà de les eleccions arrimades.jpeg	xfebrer El PP es queda el pastís andalús andalusia.jpeg	xfebrer La lliçó dels resultats electorals andalusos eleccions a.jpeg
xfebrer Fàstic camacho.jpeg	xfebrer Pere Aragonès s'escapa a Suïssa erc.jpeg	xfebrer Els primers incendis de l'estiu han arribat abans d'hora artesa.jpeg	xfebrer Tracte de favor als funcionaris del Parlament català mesa.jpeg	xfebrer Un nou fracàs del govern jocs.jpeg	xfebrer La ineficiència de la Generalitat renovables.jpeg
xfebrer Aprofitant Algèria per a la campanya andalusa andalusia.jpeg	xfebrer Paralitzades les curses a La Mexico mexico.jpeg	xfebrer Acte d'agraïment al treball realitzat mataró.jpeg	xfebrer Els taps de les autopistes autopista.jpeg	xfebrer Rufián és un maleducat rufián.jpeg	xfebrer Per inversemblant que sembli resulta creïble feijóo.jpeg
xfebrer Manuel Valls no supera la primera volta valls.jpeg	xfebrer La imbecil·litat al poder rajoy.jpeg	xfebrer Desmentir allò que s'ha afirmat sense proves tamara.jpeg	xfebrer Corrupció i exercici públic ilc.jpeg	xfebrer Rendir comptes PAM.jpeg	xfebrer El retorn de l'extrema dreta benedicció.jpeg

May 2022

xfebrer Ni aturen les sentències ni aconsegueixen inversió govern.jpeg	xfebrer Una solució a la línia R1 de Rodalies R1.jpeg	xfebrer L'estat de dret en perill de mort TS.jpeg	xfebrer La resposta dels restauradors xifré.jpeg	xfebrer Adéu Papageno 2020-06-26 11.42.25.jpg	xfebrer Quilòmetres de carril-bici a la capital bici.jpeg
xfebrer Què està passant? assassinades.jpeg	xfebrer La Generalitat i els jocs d'hivern jocs.jpeg	xfebrer Per un passeig Xifré ordenat passeig.jpeg	xfebrer Més pedagogia dels nostres representants polítics riera.jpeg	xfebrer Aniversari per oblidar aniversari.jpeg	xfebrer Les dificultats de Podemos podemos.jpeg
xfebrer Què vol aconseguir Turquia? erdogan.jpeg	xfebrer Incivisme latent grafitis.jpeg	xfebrer Ànims Valtònyc! valtònyc.jpeg	xfebrer L'emèrit torna l'emèrit.jpeg	xfebrer La dreta ho fa molt millor oposicions.jpeg	xfebrer Obrir en diumenge comerç.jpeg
xfebrer Un nou episodi de la variant de Valldegata variant.jpeg	xfebrer Pujada al castell de Burriac 2022-05-12 09.19.01.jpg	xfebrer El periodisme arreu del món periodista.jpeg	xfebrer En defensa del català, cada dia i en tot moment! en català.jpeg	xfebrer Arriba l'ultimàtum de la sentència contra el català català.jpeg	xfebrer Avui llegim el futur amb pessimisme rovira.jpeg
xfebrer Let's clean up Europe! clean up.jpeg	xfebrer Junts per Catalunya busca alcaldable a la capital artadi.jpeg	xfebrer La campanya de les municipals en marxa 2022-05-05 14.31.06.jpg	xfebrer No vull pagar campanya.jpeg	xfebrer L'espionatge per etapes espies.jpeg	xfebrer Tot sigui per aconseguir una vila més neta camió brossa.jpeg
xfebrer Augmenten les morts a la carretera accident.jpeg

April 2022

xfebrer Votar en contra per a què? bildu.jpeg	xfebrer Cessats els directors de TV3 i Catalunya Ràdio cessats.jpeg	xfebrer Més sobre qualitat democràtica democràcia.jpeg	xfebrer Sortir del foc per caure a les brases brases.jpeg	xfebrer Gonzàlez-Cambray no acaba de trobar la manera ub.jpeg	xfebrer Una democràcia plena democràcia.jpeg
xfebrer Macron o l'extrema dreta eleccions.jpeg	xfebrer El Catalangate i el secret d'estat catalangate.jpeg	xfebrer Estanis Fors, novament alcaldable d'Arenys de Mar alcaldable.jpeg	xfebrer Un nou entrebanc en el transport públic del Maresme r1.jpeg	xfebrer La democràcia i els partits polítics ramoneda.jpeg	xfebrer Més sobre espies espies.jpeg
xfebrer Espiats de dia i nit pegasus.jpeg	xfebrer Qui pot decidir sobre els jocs d'hivern? jocs.jpeg	xfebrer Una salutació a l'aire biden.jpeg	xfebrer Vivim dels records República.jpeg	xfebrer L'entrada a l'OTAN, una provocació o un dret? frontera.jpeg	xfebrer Com recuperar el prestigi perdut? prestigi.jpeg
xfebrer Putin ha perdut la guerra? guerra.jpeg	xfebrer Uns resultats electorals preocupants eleccions.jpeg	xfebrer La dependència en temps de guerra gas.jpeg	xfebrer El turisme es recupera després de dos anys de pandèmia turisme.jpeg	xfebrer Colau carregava contra la Generalitat túnel.jpeg	xfebrer Les dificultats de no veure-hi visió.jpeg
xfebrer Com dissimular la pujada de preus compres.jpeg	xfebrer Jordi Sánchez no només marxa jordi s.jpeg	xfebrer El nou accés a la ciutat de Barcelona tunel.jpeg	xfebrer La mort als carrers de Kíiv mort.jpeg	xfebrer Jordi Sánchez, una passa al costat sánchez.jpeg	xfebrer Les xarxes socials i ERC erc.jpeg

March 2022

xfebrer L'engany de Putin Putin.jpeg	xfebrer Una complexitat que requereix els millors govern.jpeg	xfebrer La qualitat democràtica del nostre país emèrit.jpeg	xfebrer Els nacionalistes espanyols no s'aturaran C's.jpeg	xfebrer El mar es menja la línia del tren tren.jpeg	xfebrer Amb el lliri a la mà o ens prenen per idiotes? castellà.jpeg
xfebrer JxCat ja no sap què dir ni què fer acord.jpeg	xfebrer Un nou pas enrere en la defensa del català català.jpeg	xfebrer El Poder Judicial es menja la resta zbe.jpeg	xfebrer Laura Borràs defuig Lídia Heredia borràs.jpeg	xfebrer La impotència de Comuns i ERC mena.jpeg	xfebrer Gestió en l'evolució urbanística a Arenys de Mar fané.jpeg
xfebrer Espanya abandona els sahrauís sàhara.jpeg	xfebrer Escapada a Begur begur.jpeg	xfebrer Les poques habilitats del conseller cambray.jpeg	xfebrer La renúncia a l'OTAN otan.png	xfebrer L'autoestima d'ERC rufian.jpeg	xfebrer Arran del judici a la consellera Garriga judici.jpeg
xfebrer Aragonès, el paper de la trista figura la palma.jpeg	xfebrer Avui la pluja compensa el desengany polític erc.jpeg	xfebrer Gran acollida als ucraïnesos desplaçats per la guerra acollida.jpeg	xfebrer Vox i PP pacten a Castella i Lleó pacte.jpeg	xfebrer La maldat de Putin maternitat.jpeg	xfebrer Viure a Abu Dhabi a costa nostra abu dhabi.jpeg
xfebrer En el fons del cor de les persones ajuda.jpeg	xfebrer Què pot aturar Putin? putin.jpeg	xfebrer Arenys de Mar compta amb un Comitè d'Ètica que no s'ha reunit mai codi ètic.jpeg	xfebrer La immoralitat d'una corrupció que ha prescrit emèrit.jpeg	xfebrer Demanen contenidors per evitar la visita del senglar brossa.jpeg	xfebrer Feijóo es decideix feijóo.jpeg
xfebrer La sequera i l'alça de preus, dues preocupacions més sequera.jpeg

February 2022

xfebrer Incivisme o delicte? incendi.jpeg	xfebrer Els hem deixat sols? invasió.jpeg	xfebrer Què en pensa el poble rus? putin.jpeg	xfebrer Encara que tard, ho acaben pagant casado.jpeg	xfebrer Esclata la guerra a Ucraïna guerra.jpeg	xfebrer Preocupats per Europa ucraïna.jpeg
xfebrer Cau el secretari general del PP egea.jpeg	xfebrer Sobremedicats medicaments.png	xfebrer Manifestants en suport d'Ayuso ayuso.jpeg	xfebrer La corrupció, un mal endèmic espanyol corrupció.jpeg	xfebrer Els sindicats dels mestres anuncien una vaga el mes de març vaga.jpeg	xfebrer Decidint el futur del PP PP.jpeg
xfebrer Una escapada a Tavertet 2022-02-16 13.03.00.jpg	xfebrer No podem abaixar tant el llistó ortografia.jpeg	xfebrer L'extrema dreta continua avançant vox.jpeg	xfebrer Disciplina o llibertat de vot? vot.jpeg	xfebrer Demà eleccions a Castella i Lleó castella i lleó.jpeg	xfebrer Possible retorn a la política de Santi Vila vila.jpeg
xfebrer La reincidència dels delinqüents mundó.jpeg	xfebrer Rivera, despatxat rivera.jpeg	xfebrer A qui l'interessa la guerra? putin.jpeg	xfebrer La qualitat dels nostres polítics parlament.jpeg	xfebrer Una premsa que fa fàstic premsa.jpeg	xfebrer La importància de les activitats extraescolars fathia.jpeg
xfebrer No saben ni emetre el seu vot casero.jpeg	xfebrer La Reforma Laboral al Congrés de Diputats díaz.jpeg	xfebrer La sobirania del Parlament qüestionada Parlament.jpeg	xfebrer Un dèficit en infraestructures que s'acumula any rere any infraestructures.jpeg

January 2022

xfebrer Catalunya desestabilitza Espanya belloch.jpeg	xfebrer De tornada a casa cotxes.jpeg	xfebrer Mattarella continuarà a la presidència italiana mattarella.jpeg	xfebrer Cop d'efecte de Rodolfo Martín Villa rodolfo.jpeg	xfebrer El caos de la pandèmia a les escoles i instituts escoles.jpeg	xfebrer Pendents de Rússia Ucraïna.jpeg
xfebrer El feixisme continua ben viu a casa nostra nazi.jpeg	xfebrer Més morts a la carretera accident.jpeg	xfebrer La nova delegada del govern i l'aposta per al diàleg gay.jpeg	xfebrer Els diputats no prediquen amb l'exemple Parlament.jpeg	xfebrer El fracàs de la immersió lingüística immersió.png	xfebrer L'odi de Ciutadans els destrueix les entranyes ciutadans.jpeg
xfebrer Les nostres instàncies no tenen resposta orgt.jpeg	xfebrer El Departament d'Interior intenta vetar una periodista llambrich.jpeg	xfebrer El poder adquisitiu dels treballadors llibre.jpeg	xfebrer Jordi Sánchez no farà el pas jordi.jpeg	xfebrer Viure per sobre del bé i del mal boris.jpeg	xfebrer Tres baixes a l'actualitat catalana cuixart.jpeg
xfebrer Un nou partit polític a la vista lópez.jpeg	xfebrer Continuen morint persones per la Covid hospital.jpeg	xfebrer Les declaracions de l'excomissari Villarejo villarejo.jpeg	xfebrer Atrapa'm si pots atrapa'm.jpeg	xfebrer La democràcia en perill demo.jpeg	xfebrer Més sobre el diari ARA ara.png
xfebrer Disparar a matar! kazakhstan.jpeg	xfebrer Què ha passat amb en Xavier Roig i el diari ARA? ara.jpeg	xfebrer Nit de naps i cols naps.jpeg	xfebrer Polònia i Romania de la mà d'Espanya tjue.jpeg	xfebrer Accés europeu mortal immigrants.jpeg	xfebrer Cap d'any amb molts interrogants macron.jpeg
xfebrer Any nou, preus nous ipc.jpeg

December 2021

xfebrer Una llei electoral catalana que no arriba ilp.jpeg	xfebrer Pressupost inicial i liquidat pressupost.jpeg	xfebrer La taula de diàleg en standby pedro.jpeg	xfebrer Un nou revés a la justícia espanyola valtònyc.jpeg	xfebrer Els partits polítics espanyols aplaudeixen el rei rei.jpeg	xfebrer A la mort de l'arquebisbe Desmond Tutu Desmond.jpeg
xfebrer La justícia argentina no jutjarà Martín Villa Villa.jpeg	xfebrer El jovent, els més perjudicats Còpia de 2016-12-18_04.JPG	xfebrer Fer complir les mesures que s'han pres és una responsabilitat queda.jpeg	xfebrer Denúncia inútil davant del Tribunal Suprem tribunal.jpeg	xfebrer Noves mesures anti Covid covid.jpeg	xfebrer El major Trapero, destituït trapero.jpeg
xfebrer La fira de Nadal d'Arenys de Mar 2021-12-19 11.04.56.jpg	xfebrer Més bajanades de l'insensat Casado Casado.jpeg	xfebrer Relleu en el ministeri d'universitats subirats.jpeg	xfebrer Al PSC, qui l'ha vist i qui el veu! illa.jpeg	xfebrer El servei de pediatria en perill CAP.jpeg	xfebrer M. Rajoy al Congrés de Diputats rajoy.jpeg
xfebrer L'evidència del canvi climàtic tornado.jpeg	xfebrer Les polítiques fiscals de les comunitats autònomes irpf.jpeg	xfebrer Ayuso-Abascal, un bon tàndem ayuso.jpeg	xfebrer La llengua no es toca! català.jpeg	xfebrer També el dret dels vacunats green pass.jpeg	xfebrer Barcelona té el seu propi estel estel.jpeg
xfebrer Recusacions que no porten a enlloc DF768AC6-0854-4B58-AEC0-EFB9718D25A7.jpeg	xfebrer Els molins de vent que ens molesten 84897D5E-629C-48CF-9168-8177F0027790.jpeg	xfebrer Qui celebra la festa de la Constitució? DEF34942-AA23-47F6-A950-4BE6125DBAD2.jpeg	xfebrer Acord per a un iva més reduït 8D408EB5-458B-477D-8BF9-63FEC4E43A29.jpeg	xfebrer L'escriptora Almudena Grandes Almudena.jpeg	xfebrer El nivell dels diputats vox.jpeg
xfebrer Polònia, el mirall d'Espanya Polònia.jpeg

November 2021

xfebrer Quatre persones mortes en un local de Barcelona ocupat incendi.jpeg	xfebrer Manifestació de policies al carrer policies.jpeg	xfebrer Més sobre el català català.jpeg	xfebrer Una nova variant del Coronavirus variant.jpeg	xfebrer El portal lamevasalut col·lapsat salut.png	xfebrer En defensa del català català.jpeg
xfebrer Policia de dretes Policia.jpeg	xfebrer La coalició de govern espanyol s'assegura els pressupostos pressupost.jpeg	xfebrer El mercadeig en política ernest.jpeg	xfebrer Com evitar el malbaratament alimentari aliments.jpeg	xfebrer Els comuns són l'alternativa per als pressupostos comuns.jpeg	xfebrer Les dificultats de comunicació amb empreses de serveis consumidor.png
xfebrer La censura de Movistar+ a petició de Vox censura.jpeg	xfebrer Falta sentit del ridícul cis.jpeg	xfebrer Cues de gent gran als bancs cues.jpeg	xfebrer Un gest que pot salvar una víctima de violència masclista gest.jpeg	xfebrer Ona Curto, presidenta de l'Assemblea de representants curto.png	xfebrer Ens despertem tard ex.jpeg
xfebrer Caos circulatori caos.jpeg	xfebrer El concert econòmic i la llengua pujol.jpeg	xfebrer El corredor del mediterrani una quimera? corredor.jpeg	xfebrer L'increment de preus preus.jpeg	xfebrer Moció de censura a l'alcalde albiol.jpeg	xfebrer Circular pel carril del mig autopista.jpeg
xfebrer Les dificultats per dialogar congres.jpeg	xfebrer El món de la pagesia vaques.jpeg	xfebrer L'autocensura és viva carles.jpeg	xfebrer Confiar en la policia mossos.jpeg	xfebrer La cimera de Glasgow cimera.jpeg	xfebrer Les negociacions dels pressupostos jordi.jpeg

October 2021

xfebrer L'entorn natural i les renovables natura.jpeg	xfebrer La castanyada i el Halloween castanyera.jpeg	xfebrer Dolços i begudes ensucrades begudes.jpeg	xfebrer La cara dels dolents de la pel·lícula Llinars.jpeg	xfebrer L'impost de les plusvàlues, inconstitucional plusvàlues.jpeg	xfebrer Un partit polític de centre i sobiranista chacon.jpeg
xfebrer Taula, sí o no? taula.jpeg	xfebrer El govern i les elèctriques elèctriques.jpeg	xfebrer Repartiment de jutges candidats.jpeg	xfebrer El millor del món croissant.jpeg	xfebrer Impotència davant del volcà volcà.jpeg	xfebrer Felipe González al pas del temps felipe.jpeg
xfebrer Agressions després d'un partit de futbol baralla.png	xfebrer La corrupció que ens emmetzina corrupció.jpeg	xfebrer L'eficiència en l'administració pública badalona.jpeg	xfebrer Trobada d'entitats a la vila mostra.jpeg	xfebrer Assassinat un diputat britànic amess.jpeg	xfebrer El Tribunal de Comptes no accepta els avals tc.jpeg
xfebrer Montserrat Torrent, premiada torrent.jpeg	xfebrer El risc de la muntanya montseny.jpeg	xfebrer Europa, garantia democràtica ue.jpeg	xfebrer Trobar-se malament malestar.jpeg	xfebrer El discurs racista de Cantó cantó.jpeg	xfebrer Polònia es rebel·la polònia.jpeg
xfebrer La llengua i la independència català.jpeg	xfebrer El nivell d'anglès dels universitaris universitat.jpeg	xfebrer Comportament dins del Parlament vox.jpeg	xfebrer Puigdemont continua en llibertat puigdemont.jpeg	xfebrer Passejant pel litoral musclera.jpeg	xfebrer S'han complert els serveis mínims? rodalies.jpeg
xfebrer Quart aniversari octubre.jpeg

September 2021

xfebrer Només una oferta per al porta a porta d'Arenys porta.jpeg	xfebrer El rei es trasllada a Catalunya rei.jpeg	xfebrer Què hi passa al Parlament? debat.jpeg	xfebrer Més que vandalisme botellón.jpeg	xfebrer Adéu a Angela Merkel merkel.jpeg	xfebrer La N-II per Arenys de Mar riera.png
xfebrer A la mort del senyor Cassà cassà.jpeg	xfebrer La ignorància i atreviment d'alguns polítics camacho.jpeg	xfebrer El foc que crema La Palma palma.jpeg	xfebrer Iceta, l’estaquirot iceta.jpg	xfebrer Tornant a la normalitat de la setmana cabines.jpg	xfebrer La creu de Canet IMG_8346.jpg
xfebrer El castell de Burriac 2021-09-18 16.02.33.jpg	xfebrer Els partits polítics i el territori preservem el maresme.jpg	xfebrer Rebuig als preus desorbitats de la llum apagada.jpg	xfebrer El desvergonyiment de JxCat jxcat.jpg	xfebrer Falla el diàleg per constituir la taula taula.jpg	xfebrer El trampolí a Madrid eva.jpg
xfebrer Xiulada a polítics catalans xiulada.jpg	xfebrer Vint anys després atac.jpg	xfebrer Una vigília sense motivació fotografia.jpg	xfebrer 1.700 milions que s'estalvien aeroport.jpg	xfebrer De moment el desmantellament de les cabines dels peatges cabines.jpg	xfebrer De moment el desmantellament de les cabines dels peatges cabines.jpg
xfebrer Més del mateix en el món judicial lesmes.jpg	xfebrer Michel Corboz, quaranta-vuit anys després corboz.jpg	xfebrer Cop d'estat a Guinea Conakry guinea.jpg	xfebrer Llei electoral catalana alsina.jpg	xfebrer El projecte verd d'ampliació de l'aeroport ricarda.jpg	xfebrer Desincentivar el vehicle privat autopista.jpg
xfebrer Ha mort mossèn Pepe Pepe.jpg

August 2021

xfebrer Un esperpèntic Salvador Illa illa.jpg	xfebrer Afganistan i els peatges, són notícia aquests dies valldegata.jpg	xfebrer Tornada a casa avió.jpg	xfebrer Com aturar l'abandonament de l'Afganistan bbc.jpg	xfebrer Els agents de tardor agents tardor.jpg	xfebrer Un final d'estiu tranquil i sense canvis estiu.jpg
xfebrer La mort de vint-i-cinc galàpets galàpets.jpg	xfebrer Expedient a hidroelèctriques espanyoles expedient.jpg	xfebrer Els jutges en saben més que els nostres polítics? toc de queda.jpg	xfebrer Què hi ha de la visita a Madrid del major Trapero? trapero.jpg	xfebrer Quatre anys de l'atemptat de les Rambles atemptat.jpg	xfebrer Què passa amb Marlaska? marlaska.jpg
xfebrer A l'espera de l'assalt final Kabul.jpg	xfebrer Onada de calor platja.jpg	xfebrer Dolor a l'Afganistan Afganistan.jpg	xfebrer S'acosta el final de molts peatges peatge.jpg	xfebrer Converses entre partits de centre-dreta pascal.jpg	xfebrer Alt risc d'incendis foc.jpg
xfebrer Un dia a la Costa Brava 2021-08-09 16.16.49.jpg	xfebrer Què passaria si demà no encenguéssim cap llum? llum.jpg	xfebrer Poca simpatia de la resta d’Espanya indult.jpg	xfebrer Potser ara, sense Messi, es farà un equip messi.jpg	xfebrer La qualitat de la televisió en perill tv3.jpg	xfebrer Trump, un perill real trump.jpg
xfebrer Allau de crítiques a l'ampliació de l'aeroport aeroport.jpg	xfebrer La Comissió Bilateral bilateral.jpg	xfebrer Tertúlia improvisada tertúlia.jpg

July 2021

xfebrer Esperant la pluja gruta.jpg	xfebrer La regidora tampoc dimitirà... molt probablement punt negre.jpg	xfebrer Si et queixes ets un provocador de conflictes pàgina.jpg	xfebrer És important donar exemple foto.jpg	xfebrer Què passa a Tunísia? Tunísia.jpg	xfebrer Deixar Vox en evidència vox.jpg
xfebrer Els nostres bombers no defalleixen incendi.jpg	xfebrer És bo escoltar el magistrat Xiol xiol.jpg	xfebrer Aprovat el nou sistema de recollida selectiva ple.jpg	xfebrer Desè aniversari dels fets d'Utoya utoya.jpg	xfebrer Nou rècord històric del preu de la llum electricitat.jpg	xfebrer Divisió de criteris al Tribunal Constitucional memòria.jpg
xfebrer Les continuades amenaces de la dreta dreta.jpg	xfebrer Més accidents de trànsit accident1.jpg	xfebrer Un cap de setmana negre canet rock.jpg	xfebrer Els incendis i el Tribunal Constitucional incendi.jpg	xfebrer Jocs olímpics d'hivern jocs.jpg	xfebrer La Festa de Sant Roc sant roc.jpg
xfebrer Negacionistes negacionistes.jpg	xfebrer L'evolució de la pandèmia no és positiva clarisses.jpg	xfebrer Un niu de tortuga a la Picòrdia ous.jpg	xfebrer Canvi de ministres alcaldessa.jpg	xfebrer L’assassinat d’en Samuel samuel.jpg	xfebrer Involució democràtica democràcia.jpg
xfebrer Recordant la tirolina tirolina.jpg	xfebrer El fons per avalar els alts càrrecs denunciats consell.jpg	xfebrer C's, buscant un lloc on agafar-s'hi scc.jpg	xfebrer Trobada de Junqueras i Puigdemont trobada.jpg	xfebrer L'epidèmia continua joves.jpg	xfebrer Primeres tasques de la nova etapa jubilació.jpg
xfebrer Què passa amb la recollida selectiva? brossa.jpg

June 2021

xfebrer Dinar de comiat port.jpg	xfebrer Trobada dels presidents per Sant Pere pere.jpg	xfebrer L'extrema dreta és frenada a França frança.jpg	xfebrer L'odi que encega aznar.jpg	xfebrer Independentisme d'esquerres illa.jpg	xfebrer L'homofòbia d'Orbán orbán.jpg
xfebrer Frenar la pujada del preu de l'electricitat llum.jpg	xfebrer Els presos polítics han abandonat la presó presos.jpg	xfebrer El camí a la llibertat serà llarg manifestació.jpg	xfebrer Més pressió per a Espanya consell.jpg	xfebrer Míting de Pedro Sánchez al Liceu Liceu.jpg	xfebrer Bisbes i empresaris donen l'esquena al PP casado.jpg
xfebrer Els jutges espanyols tenen por d'Europa jutges.jpg	xfebrer L'empresariat català mou fitxa cercle.jpg	xfebrer A mig mandat passem comptes mandat.jpg	xfebrer La meitat no supera el nivell per a ser mestre lectura.jpg	xfebrer Una encaixada de mans i a passeig! mans.jpg	xfebrer La manipulació del poble colon.jpg
xfebrer Els unionistes fracassen a Barcelona indults.jpg	xfebrer Víctimes d'una crueltat majúscula olívia.jpg	xfebrer Canvi d'estratègia a ERC? junqueras.jpg	xfebrer Anem a Europa a la recerca de la Justícia tedh.jpg	xfebrer Rebent trompades de totes bandes pau.jpg	xfebrer Cedir sense que sigui vist aragonès.jpg
xfebrer La caiguda de Caixa Catalunya cc.jpg	xfebrer Trucada entre els dos presidents trucada.jpg	xfebrer Instal·lació de plaques fotovoltaiques 2021-06-03 10.59.59.jpg	xfebrer Més víctimes de violència masclista porqueres.jpg	xfebrer La gestió de l'aigua defensa_aigua.jpg	xfebrer A quina hora farem bugada? comptador.jpg

May 2021

xfebrer La taula del diàleg abans o després de l'estiu taula.jpg	xfebrer L'ANC i el govern català anc.jpg	xfebrer El PSOE planta la triple dreta contra l'independentisme triple dreta.jpg	xfebrer AstraZeneca o Pfizer? astrazeneca-pfizer-kQaE-U140407534936F4E-624x385@RC.jpg	xfebrer Els partits de l'oposició pressionen el govern socialista presos.jpg	xfebrer El Tribunal Suprem rebutja l'indult TS.jpg
xfebrer Cares noves al Govern de la Generalitat nou govern.jpg	xfebrer C's no es presentarà a la presa de possessió del nou president carrizosa.jpg	xfebrer Manuel Valls se'n va valls.jpg	xfebrer Aniran sortint noms de possibles consellers giró.jpg	xfebrer Un dia mol positiu vic.jpg	xfebrer Empentes per arribar a dalt artadi.jpg
xfebrer Quina vacuna per a la segona dosi? dosi.jpg	xfebrer La jugada del Marroc ceuta.jpg	xfebrer Principi d'acord per formar govern acord.jpg	xfebrer Previsió de resultats a una possible convocatòria d'eleccions enquesta.png	xfebrer Deu anys del 15-M 15-M.jpg	xfebrer Al voltant del conflicte israelià i palestí conflicte.jpg
xfebrer Un any més sense bandera blava bandera.jpg	xfebrer La ciutadania amenaça amb l'abstenció abstenció.jpg	xfebrer Vila 30 30.jpg	xfebrer Vergonya de polítics! artadi.jpg	xfebrer Fa fred a l'exili? waterloo.jpg	xfebrer JxCat donaria suport a un govern d'esquerres comuns.jpg
xfebrer Qui ha de pagar el cost de les autopistes? peatges.jpg	xfebrer Carrers plens de bosses brossa.jpg	xfebrer Ayuso triomfa a Madrid ayuso.jpg	xfebrer L'Observatori Ciutadà Municipal llança la tovallola ocm.png	xfebrer Madrid vota demà cibeles.jpg	xfebrer Poca confiança en el futur govern pacte.jpg
xfebrer El dret a la salut o a la llibertat de moviments buit.jpg

April 2021

xfebrer Vuit dies per sortir a sopar a fora restaurant.jpg	xfebrer El govern municipal vol cedir la Raureta a la Generalitat raureta.jpg	xfebrer Pluja d'amenaces de mort amenaces.jpg	xfebrer Més que mai cal defensar la democràcia vox.jpg	xfebrer Via oberta al Tribunal Europeu de Drets Humans tedh.jpg	xfebrer Biden sorprèn als mateixos demòcrates biden.jpg
xfebrer Un agraïment als nostres llibreters llibreria.jpg	xfebrer Via ampla a la ultradreta amenaça.jpg	xfebrer Sabrem anar sense mascareta? mascareta.jpg	xfebrer Detectat un descens en l'esperança de vida covid.jpg	xfebrer Un Estat sense previsió peatge.jpg	xfebrer La pràctica del racisme estrangeria.jpg
xfebrer Davant la possibilitat de JxCat a l'oposició oposició.jpg	xfebrer Hem de poder moure'ns amb més facilitats teatre.jpg	xfebrer La Justícia no és igual per a tothom jec.jpg	xfebrer Una sentència favorable síndics.jpg	xfebrer Estat d'alarma o decideixen els jutges? drets.jpg	xfebrer Quines són les regles del Twitter? colau.jpg
xfebrer La importància del servei d'atenció primària cap.jpg	xfebrer Quantes vegades cal reincidir per anar a presó? jutge.jpg	xfebrer La Gran Bretanya està de dol felip.jpg	xfebrer Nous plecs i més civisme brossa.jpg	xfebrer El territori català tampoc no és igual estany.jpg	xfebrer Nou confinament comarcal comarques.jpg
xfebrer Negociant el trencament? alonso.jpg	xfebrer Barcelona deserta tavertet.jpg	xfebrer JxCat a l'oposició artadi.jpg	xfebrer Jugant amb la inhabilitació cuevillas.jpg	xfebrer Més vacunes tot i l'èxode de la ciutat sortida.jpg	xfebrer Espanya perd la partida kosovo.jpg

March 2021

xfebrer L'Audiència Nacional és qui mana cobos.jpg	xfebrer Catalunya no es mereix aquests polítics sánchez.jpg	xfebrer Una sortida intel·ligent a l'impàs actual bel.jpg	xfebrer La primera dosi astrazeneca.jpg	xfebrer Escapada a l'Empordà ullastret.jpg	xfebrer Un debat avorrit amb espòiler investidura.jpg
xfebrer Polítics que no ens representen cantó.jpg	xfebrer El poder de les institucions democràtiques palau.jpg	xfebrer Tanda de converses de la presidenta del Parlament carrizosa.jpg	xfebrer S'enlaira l'Enxaneta enxaneta.jpg	xfebrer Un ritme massa lent en la vacunació krugman.jpg	xfebrer Farts dels nostres polítics! polítics.jpg
xfebrer Josep Bou a l'Ajuntament de Barcelona bou.jpg	xfebrer És la CUP i no el PDeCAT chacón.jpg	xfebrer Ens fan falta bons polítics politics.jpg	xfebrer Què passa amb la vacuna AstraZeneca? astrazeneca.jpg	xfebrer Pablo Iglesias surt del govern iglesias.jpg	xfebrer Les meves darreres lectures Tèndem.jpg
xfebrer És això el final de C's? trànsfugues.jpg	xfebrer Ja tenim presidenta del Parlament borràs.jpg	xfebrer Meritxell Serret ha tornat serret.jpg	xfebrer C's més a prop del PSOE madrid.jpg	xfebrer Amenaça o entreteniment? rufián.jpg	xfebrer L'Eurocambra es pronuncia immunitat.jpg
xfebrer Manifestació, no, però disbauxa, sí manifestació.jpg	xfebrer Preocupació pels atacs violents atacs.jpg	xfebrer La presidència del Parlament en disputa parlament.jpg	xfebrer No només són efectes econòmics salut.jpg	xfebrer Conseqüències de la derrota electoral bou.jpg	xfebrer Una recollida de signatures inútil i conflictiva brossa.jpg
xfebrer La Fiscalia contra la sobirania del Parlament Fiscalia.jpg

February 2021

xfebrer Res no justifica la violència violència.jpg	xfebrer No és incivisme, sinó frau pedro.jpg	xfebrer Més irregularitats del rei emèrit emèrit.jpg	xfebrer Treballant la substitució de Torrent a la presidència del Parlament granados.jpg	xfebrer Els comuns surant sense avançar comuns.jpg	xfebrer La CUP incrementa el percentatge del pastís sabater.jpg
xfebrer L'auge de Vox és culpa de tots vox.jpg	xfebrer Catalunya no tindrà presidenta a la Generalitat borràs.jpg	xfebrer El fracàs del PDeCAT chacón.jpg	xfebrer ERC aconsegueix els seus objectius aragonès.jpg	xfebrer Una democràcia gens consolidada calvo.jpg	xfebrer Poc respecte als populars catalans pp.jpg
xfebrer Rèquiem per a un partit polític sense projecte c's.jpg	xfebrer Passar pàgina, però com? illa.jpg	xfebrer La incidència de la gran abstenció abstenció.png	xfebrer Jornada de reflexió Reflexió.jpg	xfebrer No et quedis a casa, vota votar.jpg	xfebrer Pablo Iglesias provoca al socialisme ranci Iglesias.jpg
xfebrer Després del debat de TV3 debat.jpg	xfebrer L'atac d'ira de Borrell borrell.jpg	xfebrer Encara no veiem el final del túnel AstraZeneca.jpg	xfebrer Ataquem els feixistes tot ignorant-los vic.jpg	xfebrer Canvi de cues cua.jpg	xfebrer Discursos populistes i falses promeses míting.jpg
xfebrer I el CIS insisteix cis.jpg	xfebrer Ja he votat! vot.jpg	xfebrer Targeta censal, pista falsa! locals electorals.jpg	xfebrer Democràcia adulterada debat.jpg

January 2021

xfebrer Ratllant la ridiculesa pdecat.jpg	xfebrer Polítics mediocres c's.jpg	xfebrer Campanya electoral amb els presos polítics presos.jpg	xfebrer Repressió política a Espanya hasél.jpg	xfebrer Miquel Iceta ja és ministre! iceta.jpg	xfebrer El desprestigi de la política Parlament.jpg
xfebrer Promeses sense cap base borràs.jpg	xfebrer Incertesa electoral campanya.jpg	xfebrer La renovació del Mercat municipal mercat.jpg	xfebrer Bernat Solé, culpable solé.jpg	xfebrer Relleu a la Casa Blanca biden.jpg	xfebrer Decret 0 - Recurs 1 Recurs.jpg
xfebrer A veure qui presenta més recursos! recurs.jpg	xfebrer Policia agredida per joves de festa Pallejà.jpg	xfebrer La mort de dos esportistes mingote.jpg	xfebrer Catalunya en standby eleccions.jpg	xfebrer Polítics que et provoquen vergonya aliena espadaler.jpg	xfebrer Arran del confinament municipal Gisclareny.jpg
xfebrer Aquesta setmana es decideix què passa amb les eleccions eleccions.jpg	xfebrer Mil dies a l'exili carrasco.jpg	xfebrer Trump, quatre anys de provocacions pence.jpg	xfebrer La dependència del preu de l'electricitat electricitat.jpg	xfebrer Trump deixa els seus fans a l'estacada boys.jpg	xfebrer Dia trist per a la democràcia als EUA capitoli.jpg
xfebrer Senat republicà o demòcrata? kamala.jpg	xfebrer Nit de naps, confinats naps.jpg	xfebrer Els darrers espeternecs de Trump Trump.jpg	xfebrer La vacunació evidencia la ineptitud política vergés.jpg	xfebrer Pendents dels mossos d'esquadra rave.jpg	xfebrer Pocs canvis polítics a la vista 14 f.jpg

December 2020

xfebrer Un 2021 esperançador cap d'any.jpg	xfebrer Canvi de cromos al PSC cromos.jpg	xfebrer Recosint les engrunes de la desfeta junts.jpg	xfebrer Les vacunes arribaran en comptagotes vacunes.jpg	xfebrer Marta Pascal no desisteix pascal.jpg	xfebrer Hongria no s'ha pogut esperar budapest.jpg
xfebrer Les patates farcides d'Olot patates.jpg	xfebrer Un discurs que no em desperta cap interès rei.jpg	xfebrer Cal preveure totes les casuístiques ripollès.jpg	xfebrer Rebutgem l'odi i la xenofòbia vox.jpg	xfebrer El rei viatja d'amagat a Catalunya margarit.jpg	xfebrer Concepció patrimonial de l'Estat celáa.jpg
xfebrer Quaranta-quatre anys després antequera.jpg	xfebrer Com afecta a la salut el coronavirus coronavirus.jpg	xfebrer La llei de l’eutanàsia eutanàsia.jpg	xfebrer Un cas més de corrupció a la política romero.jpg	xfebrer Si ho diu Putin, sí biden.jpg	xfebrer Unanimitat al Suprem contra Otegi otegi.jpg
xfebrer Les residències de la gent gran i el coronavirus residència.jpg	xfebrer Mesures més laxes per als propers dies liceu.jpg	xfebrer Sobre l'incendi de Badalona incendi.jpg	xfebrer Vidres trencats a la via pública cotxes.jpg	xfebrer Arriba la vacuna a Europa vacuna.jpg	xfebrer La vampira de Barcelona a Arenys de Mar vampira.jpg
xfebrer Brillant interpretació de Nexus Piano Duo duo.jpg	xfebrer Una Constitució obsoleta que ens ve imposada Constitució.jpg	xfebrer Tornant al cinema vampira.jpg	xfebrer La venjança del Tribunal Suprem AI.png	xfebrer Hi ha remor de sabres? sabres.jpg	xfebrer Per si de cas... anem al teatre! teatre.jpg
xfebrer Malberatant els diners dels altres ayuso.jpg

November 2020

xfebrer Laura Borràs satisfà els militants de JxCat borràs.jpg	xfebrer La situació del Sàhara no canvia sahara.jpg	xfebrer La relliscada d'Arrimadas arrimadas.jpg	xfebrer BBVA i Sabadell parteixen peres sabadell.jpg	xfebrer Aquesta nova normalitat normalitat.jpg	xfebrer Un 25 de novembre 25n.jpg
xfebrer Joaquim Cassà, cent anys de vida Cassà.jpg	xfebrer En defensa del català català.jpg	xfebrer Nusos de fils a les façanes fils.jpg	xfebrer Especulant sobre les eleccions al Parlament Parlament.jpg	xfebrer Quaranta-cinc anys després franco.jpg	xfebrer Una nova llei d'Educació educació.jpg
xfebrer I aquests volen que els tornem a votar... crisi.jpg	xfebrer Ha durat vuit minuts vega.jpg	xfebrer Un govern que fa aigües per totes bandes govern.jpg	xfebrer C's i com fer-se estimar arrimadas.jpg	xfebrer Sobreviure al mar migrants.jpg	xfebrer Ser crític sense arribar a la mala educació rufián.jpg
xfebrer Torna Trapero Trapero.jpg	xfebrer Només ens faltava que es barallessin descaradament baralles.jpg	xfebrer Un govern farcit d'ineptes conseller.jpg	xfebrer Un bri d'esperança pfizer.jpg	xfebrer La meitat dels nord-americans celebren la victòria de Biden biden.jpg	xfebrer La beatificació de Joan Roig al punt de mira roig.jpg
xfebrer Les televisions diuen prou! nbc.jpg	xfebrer Sota sumari només allò que interessa rahola.jpg	xfebrer Trump s'autoproclama guanyador abans d'hora Trump.jpg	xfebrer Trump no acceptarà la derrota eua.jpg	xfebrer Cent anys del naixement del meu pare pare.jpg	xfebrer Els bocamolls del Procés Santi-Vidal-Victor-Terradellas-fatxenderia_2555154693_75334955_651x366.jpg

October 2020

xfebrer El PSC busca aliats al centre-dreta units.jpg	xfebrer Confinats a Arenys de Mar trànsit.jpg	xfebrer Atac terrorista a França niça.jpg	xfebrer Els nostres amics russos russos.jpg	xfebrer S’ha de predicar amb l’exemple español.jpg	xfebrer Més enllà del COVID covid.jpg
xfebrer Toc de queda a partir de les 22 hores queda.jpg	xfebrer És la política qui ha de resoldre el nostre futur Mossos.jpg	xfebrer Evitar la reprogramació d’intervencions quirúrgiques intervenció.jpg	xfebrer Toc de queda, sí o no? toc de queda.jpg	xfebrer El major Trapero absolt absolució.jpg	xfebrer La Fiscalia no s'atura Tamara.jpg
xfebrer Segueixen les condemnes derivades del Procés hotel.jpg	xfebrer L'experiència de la Queralt Queralt.jpg	xfebrer Més sobre la generació tap tap.jpg	xfebrer Oriol Mitjà, desconcertant mitjà.jpg	xfebrer Vuitanta anys de l'assassinat del president companys.jpg	xfebrer Bars i restaurants tancats el tabalot.jpg
xfebrer Segona onada del coronavirus coronavirus.jpg	xfebrer Visca el rei! per amagar què està passant bandera.jpg	xfebrer Necessitem esbargir-nos vehicles.jpg	xfebrer Els habitants d'Stepanakert volen la pau Stepanakert.jpg	xfebrer Nou plec de clàusules de la recollida selectiva brossa.jpg	xfebrer Els joves també se separen sergi.jpg
xfebrer Pablo Iglesias acorralat iglesias.jpg	xfebrer Tamara absolta Tamara.jpg	xfebrer Torna el rei rei.jpg	xfebrer L'autonomia un fre a la independència? autonomia.jpg	xfebrer Recordant les paraules del rei espanyol rei.jpg	xfebrer Tot ho portem per la via judicial ayuso.jpg
xfebrer Projecte Radars radars.jpg

September 2020

xfebrer Comiat del director de Ràdio Arenys bayo.jpg	xfebrer Comentaris sense pensar, o massa premeditats aznar.jpg	xfebrer Torra, inhabilitat pancarta.jpg	xfebrer Avui he tornat a Mozart mozart.jpg	xfebrer Què entenem per jutge? justícia.jpg	xfebrer Passejant per Vic vic.jpg
xfebrer Com hem d’evitar viure cohibits? epidèmia.jpg	xfebrer Nova promoció de jutges sense rei jutges.jpg	xfebrer La injusta situació dels immigrants a Europa mòria.jpg	xfebrer Els fiscals contaminats navajas.jpg	xfebrer Governança i independència mas.jpg	xfebrer La pandèmia i els líders autoritaris autoritaris.jpg
xfebrer Habitatge social a la vila OCM.png	xfebrer Quim Torra, un irresponsable? torra.jpg	xfebrer La Fiscalia i els pisos ocupats pisos ocupats.jpg	xfebrer El govern espanyol rectifica biblioteca.jpg	xfebrer Ensenyament no ha fet la feina escoles.jpg	xfebrer El Govern desconnectat de la realitat empresarial bankia.jpg
xfebrer Tots contra Puigdemont puigdemont.jpg	xfebrer On és el PSC d'Arenys? diada.jpg	xfebrer La vila dels Teletubbies 2020-09-10 18.28.48.png	xfebrer Les proves de la vacuna d'Oxford aturades laboratori.jpg	xfebrer Tanta corrupció ens fa perdre el fil àngel.jpg	xfebrer Les amenaces de la UE kolesnikova.jpg
xfebrer Diada sí o no diada.jpg	xfebrer Crisi política crisi política.jpg	xfebrer Teresa Verdura, nova defensora de la ciutadania Teresa.jpg	xfebrer Crisi de govern crisi.jpg	xfebrer La família Franco, uns okupes meirás.jpg	xfebrer Escòcia ho torna a provar Escòcia.jpg

August 2020

xfebrer Insistint demanant eleccions govern.jpg	xfebrer Desgavell entre PDECat i JxCat desgavell.jpg	xfebrer Alliberant tortugues de les nostres platges babaua.jpg	xfebrer El cas que en fan de la militància cs.jpg	xfebrer A les acaballes de les vacances vacances.jpg	xfebrer El Barça roba espai al coronavirus messi.jpg
xfebrer Trump prepara l'estratègia per a no perdre republicans.jpg	xfebrer Necessitem les eleccions al Parlament català torra.jpg	xfebrer Intolerància vers la diferència drag.jpg	xfebrer Incivisme també a la natura incivisme.jpg	xfebrer Preparant el començament del curs escolar coronavirus.jpg	xfebrer La responsabilitat del Secretari General del Parlament muro.jpg
xfebrer Cayetana Álvarez de Toledo cessada cayetana.jpg	xfebrer Tres anys dels atemptats de Barcelona i Cambrils atemptat.jpg	xfebrer El poder de les xarxes socials Grossa.jpg	xfebrer Les gracietes de Trump trump.jpg	xfebrer Com encarar les dificultats del coronavirus coronavirus.jpg	xfebrer Les imatges que ens arriben de Bielorússia Bielorússia.jpg
xfebrer La revolta dels ajuntaments hisenda.jpg	xfebrer El poble és sobirà magistrat.jpg	xfebrer La hipocresia dels polítics delgado.jpg	xfebrer Més sobre Pere Casaldàliga pere casaldàliga.jpg	xfebrer Ha mort Pere Casaldàliga casaldàliga.jpg	xfebrer Bèlgica denega l'extradició de Lluís Puig puig.jpg
xfebrer Monarquia o República república.jpg	xfebrer El coronavirus continua marcant el nostre ritme dansa.jpg	xfebrer Qui mantindrà el rei emèrit? zarzuela.jpg	xfebrer L'emèrit fuig d'Espanya emèrit.jpg	xfebrer La gestió dels diners europeus aragonès.jpg	xfebrer En democràcia no tot s'hi val trump.jpg

July 2020

xfebrer Pedro Sánchez es queda els fons europeus urkullu.jpg	xfebrer Torra no anirà a La Rioja rioja.jpg	xfebrer La fiscalia contundent amb els presos polítics tercer grau.jpg	xfebrer Una col·lecta per a Juan Carlos I emèrit.jpg	xfebrer Els problemes amb la recollida de la brossa continuen brossa.jpg	xfebrer Quarantena a la tornada d'Espanya quarantena.jpg
xfebrer Quarantena a la tornada d'Espanya quarantena.jpg	xfebrer La joquina del president joguina.jpg	xfebrer França recomana no visitar Catalunya Castex.jpg	xfebrer La delinqüència que creix delinqüència.jpg	xfebrer Torra parla de convocar un altre referèndum referèndum.jpg	xfebrer La incògnita de la convocatòria d'eleccions Torra.jpg
xfebrer El rei és rebutjat per centenars de manifestants poblet.jpg	xfebrer Més sobre la corrupció del rei emèrit emèrit.jpg	xfebrer Ada Colau, la família de cap de setmana colau.jpg	xfebrer Fracassa la transparència del govern municipal d'Arenys Arenys.jpg	xfebrer El major Trapero espera sentència Trapero.jpg	xfebrer El govern balear i el turisme desenfrenat balears.jpg
xfebrer El president del Parlament, espiat torrent.jpg	xfebrer D'un arbre caigut tothom en fa llenya torra.jpg	xfebrer Lleida es confina als domicilis Lleida.jpg	xfebrer Preparant la visita del rei rei.jpg	xfebrer El dret a vot, en perill eleccions.jpg	xfebrer Confinar o no confinar, aquesta és la qüestió rebrot.jpg
xfebrer Tret de sortida a una Festa Major diferent vila.jpg	xfebrer Una institució que per a molts fa nosa reis.jpg	xfebrer La fixació d'Elisenda Paluzie paluzie.jpg	xfebrer Puigdemont i Comín hi tornen comín.jpg	xfebrer El Segrià confinat Segrià.jpg	xfebrer França canvia el primer ministre macron.jpg
xfebrer Puigdemont crea un nou partit polític nou partit.jpg	xfebrer El desviament del clavegueram torna a ser notícia clavegueram.jpg

June 2020

xfebrer L'auditoria més gran de la història buch.jpg	xfebrer L'extrema dreta a l'alcaldia de Perpinyà perpinyà.jpg	xfebrer Deu anys de la sentència de l'Estatut Estatut.jpg	xfebrer Marta Pascal, secretària general del PNC Pascal.jpg	xfebrer El coronavirus, a Barcelona un any abans investigadors.jpg	xfebrer Fèlix Millet ingressa a Brians-2 millet.jpg
xfebrer Racisme o por? Llançà.jpg	xfebrer El Congrés de Diputats protegeix Felipe González mesa.jpg	xfebrer Els petards no es deixen sentir petards.jpg	xfebrer Fracàs al míting del president dels EUA fracàs.jpg	xfebrer Detingut el cap de l'oposició de Bielorússia bielorússia.jpg	xfebrer Un taxista exmilitar executa la sentència sentència.jpg
xfebrer L'actitud de Podemos fa vergonya podemos.jpg	xfebrer En tràmit una nova llei d'educació educació.jpg	xfebrer Trapero, desobedient audiència.jpg	xfebrer Obliguen la Generalitat valenciana a comunicar-se en castellà suprem.jpg	xfebrer Tres mesos d'estat d'alarma alarma.jpg	xfebrer La platja saturada platja.jpg
xfebrer Canvi d'estratègia de C's pacte.jpg	xfebrer Pendents de la convocatòria electoral torra.jpg	xfebrer Massa prejudicis sobre els altres raça.jpg	xfebrer Jordi Arasa condemnat pel cas 15-M arasa.jpg	xfebrer Jutjaran el rei? emèrit.jpg	xfebrer Les residències una sortida a la dependència asil.jpg
xfebrer Obrint la porta als turistes turistes.jpg	xfebrer Un racisme que ataca les bases de la nostra societat floyd.jpg	xfebrer Adéu Cristina sinera.jpg	xfebrer Montilla entra a Enagàs montilla.jpg	xfebrer Els pactes d'ERC i el PSOE pacte.jpg	xfebrer Aznar s'alinea amb Vox aznar.jpg

May 2020

xfebrer Desconfiança a les escoles sinera.jpg	xfebrer Missatges incendiaris d'un president trump.jpg	xfebrer Aprovat l'ingrés mínim vital ministres.jpg	xfebrer Hem sentit a parlar de cop d’estat marquesa.jpg	xfebrer Els falsos informes del Procés pocés.jpg	xfebrer Un any de les darreres eleccions municipals ajuntament.jpg
xfebrer Cessat el coordinador policial de l’1-O cobos.jpg	xfebrer El juliol obrirà les portes al turisme balears.jpg	xfebrer La ultradreta pren els carrers de la capital espanyola vox.jpg	xfebrer El PSOE falta a la paraula donada sánchez.jpg	xfebrer El teatre versus l’avió avió.jpg	xfebrer Amb la col·laboració especial de... Víctor Camón camón.jpg
xfebrer Aprofitem l'estiu que després torna restaurant.jpg	xfebrer La inoperància interadministrativa ajuntaments.jpg	xfebrer Partit Nacionalista de Catalunya pascal.jpg	xfebrer Bufetada al turisme turisme.jpg	xfebrer Terrasses buides terrasses.jpg	xfebrer Abans un televisor que una nevera electrodomèstics.jpg
xfebrer Sense tren de la bruixa bruixa.jpg	xfebrer Algunes incongruències en la protecció del coronavirus música viva.jpg	xfebrer Organitzant les colònies d’estiu colònies.jpg	xfebrer Que la crisi econòmica no es converteixi en crisi social crisi.jpg	xfebrer El senyor Vidal-Quadras alliçona els nacionalistes catalans alejo.jpg	xfebrer Un estiu anormal per al turisme turisme.jpg
xfebrer Amb la mort de “Billy el Niño” billy.jpg	xfebrer A la recerca de la vacuna al coronavirus vacuna.jpg	xfebrer 75 anys de l'alliberament de Mauthausen mauthausen.jpg	xfebrer Sense estat d'alarma això serà un caos alarma.jpg	xfebrer Arrimadas diu que C's és de centre arrimadas.jpg	xfebrer Colau cancel·la el concert als terrats terrats.jpg
xfebrer Tornen les caminades al costat de la platja cavaió.jpg

April 2020

xfebrer El govern espanyol rectifica novament illa.jpg	xfebrer Un mercat municipal amb moltes mancances mercat.jpg	xfebrer Desconfinament per províncies províncies.png	xfebrer A Arenys, la Festa Major perilla! festa.jpg	xfebrer Encara estem confinats? aglomeració.jpg	xfebrer Lleixiu indigest lleixiu.jpg
xfebrer Per què volem ministres catalans? illa.jpg	xfebrer El poder acostuma a corrompre alcalde.jpg	xfebrer L'aigua que ens ha netejat la vila plija.jpg	xfebrer Comitè de seguiment del coronavirus comitè.jpg	xfebrer Farmàcies col·lapsades farmàcies.jpg	xfebrer Abraçades a tot ca i quitxo abraçades.jpg
xfebrer La revolució del teletreball teletreball.jpg	xfebrer Eficiència absent en la gestió del coronavirus multa.jpg	xfebrer Ball de xifres coronavirus.jpg	xfebrer M Rajoy demostrant quin personatge és rajoy.jpg	xfebrer Què esperem d'una residència de la gent gran? titus.jpg	xfebrer Reduir víctimes, l'única xifra important evolució.jpg
xfebrer Els fets obliguen a la solidaritat alemany.jpg	xfebrer Diu el PSC que el govern espanyol és clar i precís granados.jpg	xfebrer El govern espanyol no escolta el consell de científics ministres.jpg	xfebrer La intolerància de Trump trump.jpg	xfebrer Disposats a ajudar on faci falta voluntaris.jpg	xfebrer Oriol Mitjà elaborarà l’estratègia del desconfinament mitjà.jpg
xfebrer Obren hospitals de campanya en detriment dels CAP CAP.jpg	xfebrer Les directrius no són prou clares pedro.jpg	xfebrer La por és una protagonista temible pesta.jpg	xfebrer El coronavirus dona descans a uns quants polítics confinats.jpg	xfebrer Feia dies que no li llegia cap acudit zaragoza.jpg	xfebrer Les amenaces del Tribunal Suprem als funcionaris de presons suprem.jpg

March 2020

xfebrer La descoberta del teletreball en temps de crisi teletreball.jpg	xfebrer Tots pendents de la corba corba.jpg	xfebrer Demà confinament total a Espanya confinament.jpg	xfebrer Compte enrere al canvi d'horari horari.jpg	xfebrer Cal estar més preparat per ocupar un càrrec illa.jpg	xfebrer La mirada entre Espanya i Catalunya és en clau política confinament.jpg
xfebrer El coronavirus ens presenta el nostre veí balcons.jpg	xfebrer Una situació sense normalitzar coronavirus.jpg	xfebrer Aprofitar i gaudir del confinament lectura.jpg	xfebrer Les declaracions impròpies d'un president trump.jpg	xfebrer Reaccionar ràpid i correctament al coronavirus mitjà.jpg	xfebrer Prohibida la segona residència platja.jpg
xfebrer Vivint confinats a casa confinats.png	xfebrer Cassolada al Borbó felip.jpg	xfebrer Participació i Reacció voluntariat.jpg	xfebrer L'herència reial esquitxada reis.jpg	xfebrer La recentralització de Pedro Sánchez coronavirus.jpg	xfebrer De rebel·lió a desobediència trapero.jpg
xfebrer Què entenem per confinament? confinar.jpg	xfebrer Amb l’excusa del coronavirus... foment.jpg	xfebrer El coronavirus i la sanitat pública eua.jpg	xfebrer Més mesures per contenir el coronavirus buit.jpg	xfebrer La dimissió arriba tard bosch.jpg	xfebrer Dia de la dona dona.jpg
xfebrer Tants caps i tants barrets poblet.jpg	xfebrer Un poble traït	xfebrer El judici al major Trapero continua trapero.jpg	xfebrer Què entén ERC per avançar nacionalment? capella.jpg	xfebrer Rufián no ha paït bé l'èxit de Perpinyà rufián.jpg	xfebrer Ernesto Cardenal, un revolucionari convençut cardenal.jpg
xfebrer On són els envalentits patriotes defensors de Plácido Domingo? plácido.jpg

February 2020

xfebrer Un acte de país o un acte de partit perpinyà.jpg	xfebrer Els independentistes esquiadors scc.jpg	xfebrer Els efectes de les enquestes cis.jpg	xfebrer El mal ús de la comunicació de les televisions privades privades.jpg	xfebrer El Rial del Bareu queda al marge bareu.jpg	xfebrer El coronavirus a les portes de casa coronavirus.jpg
xfebrer Trenta-nou anys del cop d'estat fallit cop d'estat.jpg	xfebrer Exercir el poder sense oblidar-se del carrer podemos.jpg	xfebrer El PP basc desautoritzat alonso.jpg	xfebrer La biblioteca, un instrument bàsic de la cultura a la nostra vila biblioteca.jpg	xfebrer Prohibir no és la millor solució als problemes prohibir.jpg	xfebrer Reforma penal perquè toca o per necessitat? reforma penal.jpg
xfebrer L'enriquiment de la corona rei.jpg	xfebrer L'informe del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura Brians.jpg	xfebrer El PP i C's catalans volen treure pit pit.jpg	xfebrer L'embarbussament de l'alcaldessa de Vic erra.jpg	xfebrer Els efectes de la cancel·lació del Mobile World Congress mobile.jpg	xfebrer La fiança del conseller de Cultura vila.jpg
xfebrer Compra de plaques solars al Maresme plaques.jpg	xfebrer Pendents d'una nova concessió de recollida de la brossa brossa.jpg	xfebrer Els efectes del coronavirus coronavirus.jpg	xfebrer La radicalitat de la dreta extrema trifachito.jpg	xfebrer La lacra de la dreta espanyola turíngia.jpg	xfebrer El desvergonyiment de la política trump.jpg
xfebrer Billy el Niño i Podemos pablo.jpg	xfebrer El judici a Trapero trapero.jpg	xfebrer Pablo Iglesias aplaudeix el rei aplaudir.jpg	xfebrer Com a darrera opció arrimadas.jpg	xfebrer Clara Ponsatí nova eurodiputada ponsatí.jpg

January 2020

xfebrer Hi ha vida més enllà de la Unió Europea brexit.jpg	xfebrer Tenim o no tenim taula de diàleg? diàleg.jpg	xfebrer Eleccions a cinc mesos vista torra.jpg	xfebrer Els presoners polítics assisteixen al Parlament comissió.jpg	xfebrer El sainet esperpèntic del Parlament parlament.jpg	xfebrer El record d'Auschwitz no evita caure en els mateixos errors auschwitz.jpg
xfebrer Perpetuar-se en el càrrec no és bo ribó.jpg	xfebrer Som més a prop d'unes noves eleccions eleccions.jpg	xfebrer El president Torra a la corda fluixa president.jpg	xfebrer Un litoral destrossat temporal.jpg	xfebrer Es jutja la cúpula dels Mossos d'Esquadra Trapero.jpg	xfebrer En alerta per la Glòria (el temporal) palmera.jpg
xfebrer Esperant la neu en plena ventada nevada.jpg	xfebrer Múrcia i el pin parental vox.jpg	xfebrer El PP cada vegada més a l'extrem pp.jpg	xfebrer La politització de la Justícia fiscal.jpg	xfebrer A favor del transport públic transport.jpg	xfebrer Primera trobada del primer govern de coalició coalició.jpg
xfebrer Per què cal municipalitzar el servei de recollida de la brossa? brossa.jpg	xfebrer La proliferació de grups feixistes al carrer feixistes.jpg	xfebrer Lliçons jurídiques torrent.jpg	xfebrer Governar davant les dificultats torra.jpg	xfebrer El Tribunal Suprem ja ha decidit junqueras.jpg	xfebrer Tots pendents de Trump trump.jpg
xfebrer La crispació de la dreta dreta.jpg	xfebrer És qüestió de civisme i convivència pixades.jpg	xfebrer Un ple del Congrés de pur tràmit rufian.jpg	xfebrer El valor afegit de la CUP a l'Ajuntament d'Arenys de Mar cup.jpg	xfebrer Diàleg amb diferents llenguatges acord.jpg	xfebrer C's i la creuada amb els barons socialistes arrimadas.jpg
xfebrer El manteniment públic de les autopistes peatge.jpg

December 2019

xfebrer Això s'acaba, però continuarà adéu.jpg	xfebrer Sí, però tanquem-lo de seguida! advocacia.jpg	xfebrer Tres dies per acabar l'any desembre.png	xfebrer Una innocentada continuada llufa.jpg	xfebrer Escapada a Tavertet tavertet.jpg	xfebrer Dos de set encara a la presó cdr.jpg
xfebrer Amb Beethoven desitjant l'entrada d'un millor any beethoven.jpg	xfebrer El mal fer de la representant espanyola iratxe.jpg	xfebrer Qui juga brut en el judici del Procés? fiscal.jpg	xfebrer El dia de la Rifa rifa.jpg	xfebrer Pausa en les negociacions ERC-PSOE erc.jpg	xfebrer Per què l'ANC no pot promoure unes empreses determinades? anc.jpg
xfebrer Luxemburg diu que Espanya no ho va fer bé tribunal.jpg	xfebrer El clàssic menys clàssic tsunami clàssic.jpg	xfebrer Per què la unanimitat és sospitosa? tc.jpg	xfebrer Problemes amb la recollida de la brossa brossa.jpg	xfebrer La Marató de TV3 Unknown.jpg	xfebrer Cops de colze per fer-se un lloc pdecat.jpg
xfebrer Cent un anys enrere vic.jpg	xfebrer Boris Johnson, opció guanyadora al Regne Unit? Regne Unit.jpg	xfebrer Finalment hi ha un problema polític polític.jpg	xfebrer San Suu Kyi defensant lo indefensable San Suu Kyi.jpg	xfebrer Les comoditats de la dreta a Espanya pp.jpg	xfebrer El model federal, una utopia? federal.jpg
xfebrer Tots pendents d’ERC i les negociacions amb el PSOE pacte.jpg	xfebrer Per què no a la Constitució? constitució.jpg	xfebrer La immersió lingüística drets.jpg	xfebrer Quin model de recollida de la brossa volem? porta.jpg	xfebrer L'envelliment dels edificis és un problema perill.jpg	xfebrer Paralitzats amb l’enfrontament entre ERC i JxCat baralles.jpg
xfebrer La decisió estava presa rajoy.jpg

November 2019

xfebrer La hipocresia política ce.jpg	xfebrer Un pacte que no acontentarà ningú pacte.jpg	xfebrer Pendents de les decisions judicials suprem.jpg	xfebrer Encara que no ho sembli, ens governa el PSOE mordassa.jpg	xfebrer No fem prou per al futur del nostre món canvi.jpg	xfebrer Vox, la xacra de la nostra societat malalta prou.jpg
xfebrer Negociant els pressupostos negociar.jpg	xfebrer Com llegim les estadístiques? ceo.png	xfebrer Es trenquen els comuns? comuns.jpg	xfebrer Notícies que tapen notícies griñán.jpg	xfebrer I si l'inhabiliten què? torra.jpg	xfebrer Mirant Europa ai.png
xfebrer Els avaladors de Vox al Congrés de Diputats vox.jpg	xfebrer Incompetència judicial judicial.jpg	xfebrer Un país de sediciosos i terroristes talls.jpg	xfebrer Què demana ERC a canvi de l'abstenció? erc.jpg	xfebrer Per què ha fracassat C's? rivera.jpg	xfebrer Per què són importants aquestes eleccions? eleccions.png
xfebrer L'impresentable de Borrell borrell.jpg	xfebrer A l'hora de votar, qui és el menys dolent? votar.jpg	xfebrer Pedro Sánchez s'ha aixecat amb mal peu ponsatí.jpg	xfebrer De campanya pel Bareu bareu.jpg	xfebrer Madrid té por justícia.jpg	xfebrer Felip VI entra en campanya a Barcelona rei.jpg
xfebrer Tenir en compte la CUP cup.jpg

October 2019

xfebrer L'independentisme posa en perill la democràcia a Espanya república.jpg	xfebrer Trist paper del PSC iceta.jpg	xfebrer Qui assessora el president? president.jpg	xfebrer Cap de setmana de manifestacions mani.jpg	xfebrer Llibertat llibertat.jpg	xfebrer Més autogovern a canvi de respectar la Llei pp.jpg
xfebrer El franquisme continua viu franco.jpg	xfebrer L'endemà de la tempesta rial.jpg	xfebrer Els partits independentistes es posen d'acord en reviure la marmota mesa.jpg	xfebrer Pedro Sánchez visita els policies ferits sanchez.jpg	xfebrer Catalunya necessita el relleu dels nostres polítics govern.jpg	xfebrer Què està fent el nostre govern? iceta.jpg
xfebrer Trobada als jardinets de Gràcia marxa.jpg	xfebrer President Torra, dimitiu torra.jpg	xfebrer No caiguem en la provocació flames.jpg	xfebrer Una sentència que crea jurisprudència vergonya.jpg	xfebrer Indignat per la venjança de l'Estat espanyol pedro.jpg	xfebrer Per què votar Errejón a Catalunya? errejón.jpg
xfebrer La cúpula dels Mossos es blinda mossos.jpg	xfebrer Coneixem la sentència 72 hores abans suprem.jpg	xfebrer Ens forcen a callar mentre ells ens difamen civils.jpg	xfebrer Pendents del Pla de Mobilitat rial.jpg	xfebrer Es vol allargar la presó preventiva dels presos polítics jordis.jpg	xfebrer El discurs de l'odi de C's censura.jpg
xfebrer Èxit de l'Escola de Som Energia a Mataró somenergia.jpg	xfebrer L'Escola de Som Energia som.jpg	xfebrer A la busca i captura del vot psoe.jpg	xfebrer Neguen l’ús del català entre els països catalans valencià.jpg	xfebrer El mal obrat a la Justícia justícia.jpg	xfebrer Dos anys del referèndum referèndum.jpg

September 2019

xfebrer Homenatge al tiet Francisco Tiet Francisco.jpg	xfebrer Què estaven fent els set CDR detinguts? cdr.jpg	xfebrer La CUP a les eleccions espanyoles cup.jpg	xfebrer Llibertat d'expressió i d'opinió llibertat.jpg	xfebrer 700 usuaris de Càritas Arenys de Mar Càritas.jpg	xfebrer L'oposició critica la gestió del nou govern municipal consistori.jpg
xfebrer CDR enviats a l'Audiència Nacional cdr.jpg	xfebrer Els gossos i els llops, d'Irène Némirovsky irène.jpg	xfebrer Clams contra l'escalfament del planeta escalfament.jpg	xfebrer Què esperem per consensuar la resposta a la sentència? cuixart.jpg	xfebrer Guanyar-se el sou en política diputats.jpg	xfebrer Qui tot ho vol tot ho perd sánchez.jpg
xfebrer Un mal endèmic del nostre Ajuntament canalies.jpg	xfebrer La Justícia barroera de l'Estat espanyol valtònyc.jpg	xfebrer Mercè, sé que no t'oblidaràs de nosaltres Mercè.jpg	xfebrer Deu anys del primer sí a la República Catalana munt.jpg	xfebrer Érem sis-cents mil diada.jpg	xfebrer L'enteresa i coherència de Jordi Cuixart cuixart.jpg
xfebrer Ferides d'arma blanca a l'espai públic violència.jpg	xfebrer El govern no es posa d'acord en unes noves eleccions govern.jpg	xfebrer Aprendre a estimar arenys.jpg	xfebrer Hem perdut la vergonya! vergonya.jpg	xfebrer Vuitanta anys de la segona guerra mundial i l'extrema dreta puja vergonya.jpg

August 2019

xfebrer Ignorància, mandra o incivisme brossa.jpg	xfebrer Treure profit de les platges de la vila platja.jpg	xfebrer ERC qüestionada a les xarxes socials erc.jpg	xfebrer Vot de vila a Sant Roc macips.jpg	xfebrer L'Open Arms incomoda el govern open arms.jpg	xfebrer La Traviata de Peralada Webp.net-resizeimage.jpg
xfebrer En defensa del porta a porta en la recollida de la brossa brossa.jpg	xfebrer El rus del iot ancorat prop de la costa rus.jpg	xfebrer No estem bé metro.jpg	xfebrer Onze de setembre antipartits anc.jpg

July 2019

xfebrer Una tarda amb els "mena" pícnic.jpg	xfebrer ERC i JxCat pacten al Consell Comarcal del Maresme maresme.jpg	xfebrer Terrorisme d'Estat? atemptat.jpg	xfebrer No és no, ara i sempre! manada.jpg	xfebrer Els partits polítics tiren cap a casa seva cap a casa.jpg	xfebrer Glòria a Sant Zenon!!! zenon.jpg
xfebrer Tenim l'ultra més a prop del que ens pensem xenofòbia.png	xfebrer No podem condemnar un col·lectiu pels actes d'uns pocs mena's.jpg

June 2019

xfebrer Aquest govern solucionarà els problemes del Mercat municipal? mercat.jpg	xfebrer Laia Martín vol impulsar la participació dels vilatans laia.jpg	xfebrer Signatures contra la recollida selectiva brossa.jpg	xfebrer L'alcaldessa delega l'Organització municipal a la CUP delgació de funcions.jpg	xfebrer AeC i CUP, valor afegit al govern pacte.jpg	xfebrer Llibertat: l’autodeterminació és un dret autodeterminació.jpg
xfebrer El pacte al sac i ben lligat pacte al sac.jpg	xfebrer Que no sigui un pacte de circumstàncies 916.jpg	xfebrer El pacte postelectoral per assolir l’alcaldia pacte.jpg	xfebrer L'Espanya que ens avergonyeix putin.jpg	xfebrer El fracàs de Primàries, també a Arenys Primàries.jpg	xfebrer Què podem fer perquè convoqui les eleccions? torra.jpg
xfebrer Per a un pacte d'esquerres a la vila pacte cup-erc.jpg	xfebrer L'alternativa de govern era la CUP cuparenys.jpg

May 2019

xfebrer Estanis Fors llança la tovallola pacte.jpg	xfebrer No m'agraden les flors de fusta i cartró flors.jpg	xfebrer A Arenys de Mar ERC té per triar erc.png	xfebrer Les dificultats del guanyador per formar govern fors.jpg	xfebrer CUP, PSC i Arenys en comú, prescindibles, però necessaris resultats.jpg	xfebrer A l'espera dels resultats municipals de la nostra vila municipals.png
xfebrer Jornada de reflexió a la nostra vila reflexió.jpg	xfebrer Un equip il·lusionat per avançar final campanya.jpg	xfebrer Les declaracions de l'alcaldessa a Ràdio Arenys alcaldessa.jpg	xfebrer La CUP aposta per la participació de veritat Ona.jpg	xfebrer El debat electoral de Ràdio Arenys debat.jpg	xfebrer El meu 5.000 en plena campanya municipal!!! 5000.jpg
xfebrer Ens hi atrevim? atrevits.jpg	xfebrer L'Ajuntament d'Arenys de Mar necessita una bona gerència arenys.jpg	xfebrer Un bon candidat a l'alcaldia d'Arenys de Mar López.jpg	xfebrer Qui assessora els candidats? revilla.jpg	xfebrer L'expedient de recepció de Vilaplana vilaplana.jpg	xfebrer Caldria fer balanç de sintonia entre govern i vilatans govern.jpg
xfebrer Un nou govern per a una recollida selectiva efectiva i ecològica bosses.jpg	xfebrer La raó de ser del vot útil municipals.jpg	xfebrer És la CUP el revulsiu que necessita Arenys de Mar? cup.jpg	xfebrer Ona Curto i Josep Anton López, dues alternatives a l'alcaldia d'Arenys (2) curto.jpg	xfebrer Ona Curto i Josep Anton López, dues alternatives a l'alcaldia d'Arenys icv.jpg	xfebrer Joaquim Puig Pidemunt, present a la vila d'Arenys Pidemunt_opt.jpg
xfebrer ERC vol realment la independència de Catalunya? comadira.jpg	xfebrer Manar o dirigir el govern municipal manar.jpg

April 2019

xfebrer Les conseqüències municipals de les eleccions generals renfe.jpg	xfebrer L'arbitrarietat de la Justícia espanyola Europeu.jpg	xfebrer En el Ple Municipal d'Arenys de Mar d'aquest dijous Ple d'Arenys.jpg	xfebrer Som Energia i Som Mobilitat al Calisay variant.jpg	xfebrer Avui roses i llibres, i senyeres paradetes.jpg	xfebrer Els dos Arenys, també en les llistes electorals dos arenys.jpg
xfebrer C's un intrús a casa nostra c's.jpg	xfebrer Patrimoni de la humanitat i víctimes humanes incendi.jpg	xfebrer La Constitució, un perill per a la democràcia constitució.jpg	xfebrer A Arenys de Mar és cosa de dos? arenys.jpg	xfebrer Els pares dels nostres presos polítics pares.jpg	xfebrer Una pèrdua de confiança no només des del Parlament govern atura.jpg
xfebrer Més humilitat i eficència arbres.jpg

March 2019

xfebrer Avís a la dreta unionista catalana victòria.jpg	xfebrer Lluitar per no repetir la història autoritària abascal.jpg	xfebrer Continua el ball de querelles al nostre Ajuntament jutjats.jpg	xfebrer Reflexions al voltant de Torra i Arrimadas arrimadas-torra.jpg	xfebrer Per què Primàries i no Demòcrates? primàries.png	xfebrer Es trenca la CUP? poble lliure.png
xfebrer És legítim investigar la monarquia? monarquia.jpg	xfebrer El vot útil del PSC batet.jpg	xfebrer Uns polítics irresponsables i covards zoido.jpg	xfebrer Hipocresia política salman.jpg

February 2019

xfebrer Hem de fer dels nostres carrers i places uns llocs segurs violència.jpg	xfebrer Amenaça de querella contra l'alcaldessa per difamació estanis.jpg	xfebrer Avui en política es paga més l'odi que l'empatia empatia.jpg	xfebrer La ultradreta més enllà de VOX ultres.jpg	xfebrer La natura diligent ens procura una bèstia per a cada molèstia processionària.jpg	xfebrer Poca confiança en les municipals del mes de maig xifré.jpg
xfebrer Aspirar a governar un municipi al costat dels seus vilatans pla de l'os.jpg	xfebrer Pendents del judici judici.jpg	xfebrer L'Athletic, més que un club Athletic de Bilbao 1970 11 15.jpg	xfebrer Arenys de Mar no s'ho mereix cotxes.jpg	xfebrer La falsa il·lusió d'un judici just presoso.jpg

January 2019

xfebrer Manuel Marchena, amor de pare! marchena.jpg	xfebrer Encara més sobre les llistes unitàries eleccions.png	xfebrer Estirades de bossa al mig del carrer estrebada.jpg	xfebrer Carta oberta a l'alcaldessa Annabel Moreno annabel_moreno.jpg.350x224.jpg	xfebrer Una gestió miserable del nostre equip de govern govern.jpg	xfebrer I tornem-hi amb la llista unitària! unitària.jpg
xfebrer Tres anys que ens va deixar el pare vic1_opt-2.jpg

December 2018

xfebrer El cinisme de l'alcaldessa Rial en obres.jpg

xfebrer Nadal en família, però no tots PESSEBRE.jpg

xfebrer L'alcaldessa protegeix els arbres i menysté els veïns image-2018-12-23-2.jpg

xfebrer Exposició sobre l'Abat Oliba al Museu Episcopal de Vic 2018-12-22 13_opt.jpg

xfebrer On és l’Església catalana avui? església.jpg

xfebrer Als nostres polítics els manca empatia empatia.jpg

November 2018

xfebrer Per a l'alcaldessa, abans els arbres que les persones rsz_1rial_sa_clavella.jpg	xfebrer L'alcaldessa d'Arenys de Mar continua mentint rial.jpg	xfebrer Arenys de Mar no es mereix una alcaldessa com l'actual rial.jpg	xfebrer Indignació dels veïns amb l'actitud de l'alcaldessa annabel.jpg	xfebrer Lliçó d'història del president del PP català alejandro.jpg	xfebrer En condicions de modificar Constitució i Estatut? estatut.jpg
xfebrer La CUP a Europa cup.jpg	xfebrer La democràcia és el sistema polític menys dolent trump.jpg	xfebrer Què volem dir quan parlem de participació ciutadana? participatius.jpg	xfebrer Compartint habitació amb en Jose raguer.jpg	xfebrer Hospital farcit de plàstic IMG_1541.JPG	xfebrer Hospital farcit de plàstic IMG_1541_0.JPG
xfebrer Arenys continua sent objectiu dels intolerants IMG_1539.JPG

October 2018

xfebrer Commemorem l'aniversari de, no sabem ben bé què república.jpg	xfebrer Fracassa el viver d'empreses d'Arenys de Mar viver.jpg	xfebrer I quina mania amb la llista única! única.jpg	xfebrer Absolt del delicte de desobediència a l'Estat fors.jpg	xfebrer Sortir al carrer per a no-res, no val la pena! cup.jpg	xfebrer El Tribunal Suprem en la dinàmica de la disbauxa suprem.jpg
xfebrer Uns gestors ineptes que no ens mereixem transport.jpg	xfebrer Per què una llista unitària a Arenys de Mar? arenys.jpg	xfebrer VOX posa la por al cos a moltes persones vox.jpg	xfebrer Ara és l'hora dels polítics 1O.jpg

September 2018

xfebrer Ni oblit ni perdó policies.jpg	xfebrer Open Arms a Arenys de Mar open arms.png	xfebrer El projecte Radars, una bona notícia per a Arenys Radars.png	xfebrer Les eleccions municipals retraten els partits bcn.jpg	xfebrer I si votem tots les CUP? cup.jpg	xfebrer En clau local brossa.jpg
xfebrer Competència ferroviària Arenys-Barcelona tren.jpg	xfebrer Arenys obre el retaule als visitants barroc.jpg	xfebrer A Catalunya no hi ha un problema de convivència 2018-09-11 15.26.01.jpg	xfebrer Primàries per la República Primàries.jpg	xfebrer Sobre el canvi d'horari i fus fus.jpg

August 2018

xfebrer Arenys de Mar viu la festa gegants.jpg

xfebrer Envoltats de tortugues tortuguetes.jpg

July 2018

xfebrer Charrada occitana a Arenys de Mar occitània.jpg

xfebrer Aquest país és dels barruts petards.jpg

xfebrer Ona Curto, futura alcaldessa d'Arenys de Mar? ona.jpg

June 2018

xfebrer Sense cobertura telefònica a una part de la vila canalies.jpg

May 2018

xfebrer Millo no ha entès res, el groc és llibertat i drets trepitjats millo.jpg

xfebrer No és anècdota, sinó un fet massa habitual porqueria.jpg

xfebrer Tertúlia sobre Arenys amb el regust de la indecent política espanyola arenys.jpg

xfebrer Arròs i puntes en remull puntes.jpg

April 2018

xfebrer La llista dels més venuts i el groc reivindicatiu llistat.jpg

xfebrer Estanis Fors s'exposa a ser inhabilitat per a càrrec públic fors.jpg

xfebrer Comencen a arrancar motors per a les eleccions d'aquí a 13 mesos campanya.jpg

xfebrer L'alcaldessa acceptaria un canvi de cromos entre PSC i la CUP pacte.jpg

March 2018

xfebrer El meu petit homenatge al defensor del ciutadà d'Arenys de Mar defensor.jpg	xfebrer Contràriament al que diu el PAM, el ROM no es modificarà pam.jpg	xfebrer Una biblioteca tranquil·la o al rovell de l'ou? biblioteca.png	xfebrer Multar els passejadors d'animals incívics gossos.jpg	xfebrer L'acord turístic amb Berga passa a Canet berga.jpg	xfebrer L'enderroc de l'espigó del portinyol i la garbinada 2018-03-03 13.49.13 còpia.jpg
xfebrer Campanya política per la Biblioteca d'Arenys biblioteca.jpg

February 2018

xfebrer No és qüestió d'independència o no, sinó de civisme o incivisme civisme.jpg	xfebrer Aquest rei no és el meu rei.jpg	xfebrer Quina biblioteca volem per a Arenys de Mar? biblioteca.jpg	xfebrer Feixuc aguantar l'actualitat de país i de la vila martes.jpg	xfebrer Tret de sortida al Consell d'Infants d'Arenys de Mar consell d'infants.jpg	xfebrer Tret de sortida al Consell d'Infants d'Arenys de Mar consell d'infants.jpg
xfebrer L'alcaldessa torna amb la variant sota el braç valldegata.jpg	xfebrer Pere Casaldàliga, una persona santa que complirà 90 anys casaldàliga.jpg	xfebrer La participació ciutadana entre espasa i paret clarisses.jpg	xfebrer Arenys de Mar no es mereix un govern municipal com aquest ple.jpg

January 2018

xfebrer Un procés impecable per ubicar la biblioteca d'Arenys biblioteca.jpg	xfebrer Anem a teatre, però no al TC l'avar.jpg	xfebrer L'obra pública, un tema pendent de solució sant elm.jpg	xfebrer Per què no cobra a temps el concessionari del Principal? Teatre.jpg	xfebrer Naps i cols i poca poesia a la biblioteca d'Arenys de Mar naps.jpg	xfebrer L'excés de feina no permet millorar el finançament municipal Rials.jpg
xfebrer D'acord amb Belén Quintero clarisses.jpg	xfebrer I si repassem el PAM 2016-19? arenys.jpg

December 2017

xfebrer Per què el PSC no va renéixer? espadaler.jpg	xfebrer La innocentada de Ciudadanos llengües.jpg	xfebrer Per què no vàrem votar Catalunya en Comú Podem? comuns.jpg	xfebrer Per què no he votat la CUP? cup.jpg	xfebrer El grup parlamentari del PP desapareix del Parlament resultats.jpg	xfebrer Fastigosos en campanya llibertat.jpg
xfebrer Fot fàstic fàstic.jpg	xfebrer Menys de 4 euros per aparcar a la Riera xifré.jpg	xfebrer L'Estat no és de fiar recompte.jpg	xfebrer Un vot massiu a l'independentisme per evitar uns resultats potinejats independentistes.jpg	xfebrer Una aproximació a Josep Pla Llafranc.jpg	xfebrer Demanem consens polític per al futur de la nostra vila arenys.jpg
xfebrer Campanya electoral en clau local clau local.jpg	xfebrer Es prohibeix el groc i es castiga la llibertat d’expressió l901OPYS.jpeg	xfebrer El ressorgir del feixisme a Espanya és de qui l'alimenta feixistes.jpg	xfebrer Què entén Rajoy per normalitat? normalitat.jpg

November 2017

xfebrer Qui controla l'obra pública a la nostra vila? rial.jpg	xfebrer Sense legitimitat per multar els vilatans Brossa municipal.jpg	xfebrer Estem perdent el respecte a la diversitat diversitat.jpg	xfebrer El procés de la inconsciència o alta sensibilitat per alliberar-nos de l'opressió procés.jpg	xfebrer Una tarda al carrer de la Marina, reclamant justícia! llum.jpg	xfebrer Llista única o cadascú pel seu compte? trio.jpg
xfebrer Dos-cents alcaldes catalans a Brussel·les brussel·les.jpg	xfebrer L'Estat i el Poder Judicial actua per venjança lamela.jpg	xfebrer S'ha de mantenir el pacte de govern a Arenys de Mar? pacte.jpg	xfebrer El govern legítim de Catalunya a presó presó.jpg	xfebrer On és el president? president.jpg

October 2017

xfebrer Fins on estic disposat a defensar la República catalana? parlament.jpg	xfebrer Encara República Catalana república.jpg	xfebrer Incertesa pels efectes de la declaració d'independència república.jpg	xfebrer Davant del cop d'estat defensem la diversitat d'opinió llibertat.png	xfebrer Un govern corrupte manarà a Catalunya. Gràcies PSC! rajoy.jpg	xfebrer Encara espanyols malgrat el cor ens situï molt lluny 155.jpg
xfebrer Atents a no errar el camí per aconseguir el nostre objectiu Logo Debats.jpg	xfebrer Felip VI amaga les reivindicacions catalanes sota l'estora rei.jpg

September 2017

xfebrer Un cap de setmana diferent votarem.jpg	xfebrer Suport de Fors a l'alcaldessa Moreno fors.jpg	xfebrer De quaranta en quaranta anys no sabem si ens toca quaranta.png	xfebrer La moguda universitària viscuda quaranta anys enrere grisos.jpg	xfebrer No estic d'acord amb l'enganxada massiva de cartells empaperem.jpg	xfebrer Tot el meu suport a la meva alcaldessa alcaldessa.jpg
xfebrer La por a sentir-te sol sol.jpg	xfebrer Inapropiada actitud del portaveu de Junts per Arenys 2017-09-11 11.23.10 còpia.jpg	xfebrer Els socialistes són a l'altre bàndol concentració.jpg	xfebrer Els partits polítics han ensenyat les cartes alcaldessa.jpg	xfebrer Les plantes guanyen a les persones agenda.png

August 2017

xfebrer Què hi diu el grup municipal socialista? brossa.jpg

xfebrer Recital a Sa Voga sa voga.jpg

xfebrer Ensurt al Rial de Sa Clavella Rial.jpg

July 2017

xfebrer Referèndum per la Biblioteca l'1O? clarisses.jpg	xfebrer Rates a la Torre d'Arenys torre rates.jpg	xfebrer La tarifació social a l'escola bressol qüestionada bressol.jpg	xfebrer Molts diners per continuar bruta pixant-se a la figura.jpg	xfebrer El desviament del clavegueram d'Arenys de Munt pot ser una realitat clavegueram.jpg	xfebrer Europa Cantat Júnior 2017 Captura de pantalla 2017-07-18 a les 22.49.55.png
xfebrer Arenys de Mar, un urinari públic! correbars.jpg

June 2017

xfebrer La intocabilitat dels arbres idealitzada per l'alcaldessa arbre.jpg

xfebrer Ni transparència, ni gestió, ni resultats esperança.jpg

xfebrer El govern municipal omet l'oposició alcaldessa.jpg

xfebrer Em reservo la data de l'1 d'octubre 1octubre.jpg

xfebrer El cas que en fem del defensor del ciutadà defensor.jpg

May 2017

xfebrer Els barruts viuen a costa dels altres riera 4.jpg

xfebrer Cap de setmana amb Camus i la creu de Canet el malentès.jpg

xfebrer El govern municipal arenyenc i la participació ciutadana ple.jpg

xfebrer Uns polítics sense criteri ni inciatives i moooolt participatius! arenys.jpg

xfebrer Un Govern Municipal aturat en el passat Ajuntament.jpg

xfebrer Un 17,8% de participació al Multireferèndum d'Arenys de Munt multireferèndum.png

April 2017

xfebrer Un nou reglament de tinença d'animals a Arenys pujada.jpg

xfebrer Cal que el govern municipal es posi les piles! pam 2017.jpg

xfebrer Una bona diada de Sant Jordi a Arenys! jordi.jpg

xfebrer Continuen les picabaralles entre govern i oposició Fors.jpg

March 2017

xfebrer L’estètica que ens obliga Ports de la Generalitat 2017-03-26 14.25.16 còpia.jpg

xfebrer Un any després el govern justifica la moció de censura moció.jpg

xfebrer El govern municipal incomplirà una promesa consulta.jpg

xfebrer El govern confia en la sort les festes de carrer carrer.jpg

xfebrer Marxa enrere a l'hotel de la plaça Lloveras Lloveras.jpg

xfebrer La CUP està en contra de l'adquisició de les Clarisses clarisses.jpg

February 2017

xfebrer Reorganitzar la Riera és una necessitat riera.jpg

xfebrer Gairebé un any després i el govern municipal no arrenca govern.jpg

January 2017

xfebrer Comiat a l'Andreu Majó Andreu.jpg

xfebrer Actituds de vilatans que ens avergonyeixen mesquita.jpg

xfebrer Obres il·legals en zones no urbanitzables rial.jpg

xfebrer Consells municipals de participació a Arenys govern obert.jpg

December 2016

xfebrer Quin futur ens espera a Arenys de Mar? xifré.jpg

xfebrer Quin gust tan diferent al meu!!! nadal.jpg

November 2016

xfebrer El Gran Recapte remou consciències recapte.jpg

xfebrer Els meus amics del PSC d'Arenys què en pensen? ros.jpg

xfebrer Junts pel Sí i poca cosa més canet.jpg

xfebrer L'equip de govern no convoca els consells participació.jpg

October 2016

xfebrer De què serveixen els consells comarcals? ccm.jpg

xfebrer Ha mort un patriota bibolas.jpg

xfebrer L'alternança política descobreix la mala praxis l'agenda.png

September 2016

xfebrer Fotografies de denúncia que molesten a qui? als incívics no! brossa.jpg

xfebrer Improvisada sortida a Granollers granollers.jpg

xfebrer M'agradaria un PAM dinàmic PAM.jpg

xfebrer L'ajuntament d'Arenys no està per l'excel·lència feder.jpg

xfebrer L'ajuntament s'ha de fer càrrec del cost de treure els pneumàtics pneumàtics.jpg

August 2016

xfebrer Per què les altres ciutats són netes i endreçades? image.png	xfebrer Els joves d'Arenys fan més viva la festa de Sant Roc sant roc.jpg	xfebrer Nosaltres contribuïm a la netedat de la vila brossa.jpg	xfebrer La Mercè Cussó es jubila mercè.jpg	xfebrer L'exalcalde d'Arenys defensa la bona situació financera de l'ajuntament image1.JPG	xfebrer La normalitat d'una tarda poc habitual del mes d'agost CAP.jpg
xfebrer Se'ns demana un acte de fe en un PAM ambiciós PAM.JPG	xfebrer Demà PAM, i després què? PAM.jpg

July 2016

xfebrer Ja fa dies que no parlem de la variant de Valldegata Valldegata.png

xfebrer Crispació i disbauxa a la Sala de Plens roda.jpg

xfebrer Els arenyencs no només tenim drets brossa.jpg

xfebrer Per què es treballa tan malament? Turó.jpg

xfebrer Carta a l'alcaldessa d'Arenys de Mar alcaldessa.jpg

xfebrer Amb permís del nostre sant patró zenon.jpg

June 2016

xfebrer Tota la culpa la té el referèndum!!! referèndum.png	xfebrer A Arenys de Mar el PP supera el PSC resultats.png	xfebrer Hi ha vida més enllà de la Unió Europea brexit.jpg	xfebrer La Defensora del Pueblo porta Estanis Fors als Jutjats Estanis.jpg	xfebrer Les preguntes dels plens es responen amb bones intencions pixats.jpg	xfebrer Rajoy pretén defensar-nos dels dolents rajoy.jpg
xfebrer Canvi de mentalitat en el mercat municipal mercat.jpg	xfebrer Un pacte de perdedors, victimisme polític moció.jpg	xfebrer Sense pressupost d'inversions per una gestió municipal nefasta fors.jpg

May 2016

xfebrer L'ajuntament d'Arenys ens demana l'opinió riera.jpg	xfebrer Carta oberta al regidor d'Hisenda d'Arenys de Mar regidor.jpg	xfebrer No m'agrada com està anant el govern del meu poble obert.png	xfebrer Notícies per destacar i presumir Llotja.jpg	xfebrer La CUP, un posicionament aparentment còmode cup.jpg	xfebrer Cal exigir responsabilitats als gestors municipals conveni.jpg
xfebrer Els vilatans ens mereixem més seriositat i rigor clarisses.jpg

April 2016

xfebrer La regidora Soraya Real per a un bon control al govern soraya.jpg	xfebrer Les notícies sobre l'Ajuntament fan pena Copcisa.jpg	xfebrer A la regidora de Medi Ambient Laia Martín Laia.jpg	xfebrer El cap de gabinet no és prioritari a Arenys de Mar gats.jpg	xfebrer Canvi de cromos a l'alcaldia d'Arenys de Mar substitució.jpg	xfebrer Una oposició dura i responsable oposició.jpg
xfebrer Magnífic homenatge a Enric Granados Granados.jpg	xfebrer Celebrant Granados a Arenys de Mar nexus.jpg

March 2016

xfebrer El nou govern municipal promet transparència i participació acord.jpg	xfebrer Unes lleis injustes per a una convivència en perill mossos.jpg	xfebrer I les CUP que carai faran? cup.png	xfebrer La passió d'Estanis Fors estanis.jpg	xfebrer Una crisi desagradable a l'ajuntament d'Arenys de Mar censura.jpg	xfebrer Moció de censura al govern municipal d'Arenys de Mar moció.jpg
xfebrer Hi confies fins que et sents enganyat rial.jpg	xfebrer L'oposició no es fia de l'alcalde estanis.jpg	xfebrer Els consells municipals de participació a Arenys de Mar consensus.png	xfebrer Més que una moció, calen idees de futur arenys.jpg	xfebrer Un govern municipal sense idees ni rigor govern.jpg	xfebrer Arenys de Mar, vila firal dolça.jpg

February 2016

xfebrer Pla estratègic per Arenys de Mar estratègic.jpg	xfebrer Pressupost aprovat, nyap reconegut nayp.jpg	xfebrer Els recels d'un pressupost en brut Pressupost.jpg	xfebrer El sou de l'alcalde alcalde.jpg	xfebrer Els arenyencs ens mereixem una explicació masgrau.jpg	xfebrer Belen Quintero deixa el govern municipal Quintero.jpg
xfebrer La plaça Lloveras no va en el lot participatiu Lloveras.jpg	xfebrer La participació com a excusa per les diferències polítiques icv.jpg	xfebrer Un barret de palla d'Itàlia Labiche.jpg	xfebrer Recursos humans a canvi del Pressupost rrhh.jpg	xfebrer Tenen llicència d'activitats les sales i teatres de la vila? Ateneu.jpg

January 2016

xfebrer Seguir el debat del ple municipal deprimeix Ple municipal.jpg	xfebrer La participació a debat amb Daniel Innerarity Innerarity.jpg	xfebrer Qui pot opinar sobre el rial del Bareu? bareu.jpg	xfebrer Salvem la tradició! naps i cols.jpg	xfebrer L'Ajuntament d'Arenys de Mar a la Fiscalia per la bandera defensora.jpg	xfebrer Ple d'investidura i un record per a en Pepín josep martín.jpg
xfebrer El lloc ideal per a la Biblioteca d'Arenys de Mar biblioteca.jpg

December 2015

xfebrer Nadal als patis oberts del Joan Maragall maragall.jpg	xfebrer Si no ho fas tu, no ho farà ningú CAVAIO.jpg	xfebrer El govern local no té el suport suficient ple.jpg	xfebrer Joan Pera i Serra, un fill il·lustre per nomenar Joan Pera.jpg	xfebrer A Arenys, eleccions amb música Tiamat.jpg	xfebrer Qui hi fa negoci amb el robatori de les catenàries? catenària.jpg
xfebrer Hi ha algun diari que no parli de la resolució del Constitucional? Constitucional.jpg	xfebrer Audiència Pública sense Pla de Mandat? arenys.jpg

November 2015

xfebrer El diferents papers de les CUP Arenys de Munt.jpg	xfebrer Codi ètic i de bones pràctiques de l'Ajuntament d'Arenys de Mar procés constituent.jpg	xfebrer El moviment veïnal és història a Arenys de Mar veïns.jpg	xfebrer Patrimoni Festiu de Catalunya Sant Roc.jpg	xfebrer El preu de l'aigua a Arenys de Mar pot incrementar-se sorea.jpg	xfebrer Pressupost participatiu a Arenys de Mar Participa.jpg
xfebrer 25 anys del Cor l'Aixa aixa.jpg	xfebrer Les discussions del Ple de les ordenances fiscals es repeteixen com el dia de la marmota marmota.jpg

October 2015

xfebrer El govern municipal d'Arenys de Mar és acusat d'opac erc.jpg

xfebrer Quina sorpresa, Duran és ratificat!!! Duran.jpg

xfebrer El seguiment que es fa de les obres públiques sa clavella.jpg

xfebrer El Viacrucis d'UDC calopa.jpg

September 2015

xfebrer Només la victòria del Sí permetrà avançar en les relacions Catalunya-Espanya sí.jpg

xfebrer 100 dies de govern en minoria govern en minoria.jpg

xfebrer L'Especial Trànsit a la Meridiana, avui a TV3 Diada.jpg

xfebrer Avui comença la campanya electoral. Tot està a les nostres mans campanya.jpg

xfebrer Canviar la dinàmica del nostre ajuntament Clarisses.jpg

August 2015

xfebrer La bandera espanyola a l’Ajuntament d’Arenys de Mar bandera.jpg

xfebrer En record d'en Santi Herce Santi.jpg

xfebrer Ser més sensibles en la netedat de l'espai públic pixades.jpg

xfebrer Les estelades de la Riera molesten al PP i C's estelada.jpg

xfebrer Deures per al Consell Escolar Municipal Consell Escolar Municipal.jpg

xfebrer Pressupostos generals criticats per tota l'oposició montoro.jpg

July 2015

xfebrer Cada vegada em produeix més fàstic la política PP.jpg

xfebrer Ràbia i tristesa en arribar al meu país IMG_5893.JPG

xfebrer Les Clarisses, un altre equipament municipal per invertir-hi Clarisses.jpg

xfebrer L'administració pública no ha de prohibir, sinó endreçar airbnb.png

xfebrer La transparència de l'Ajuntament d'Arenys de Mar en perill govern obert.jpg

xfebrer Canvi de dècada amb agraïment 60 anys.jpg

June 2015

xfebrer JxA - PP, un pacte cantat des del primer dia Belén Quintero.jpg	xfebrer Construint el cartipàs municipal amb menys eventuals Arenys.jpg	xfebrer L'oposició municipal té molta responsabilitat en el futur d'Arenys de Mar Ple municipal.jpg	xfebrer Felicitats il·lm. Alcalde! nou consistori.jpg	xfebrer Gairebé 2.000 dels 15.000 arenyencs han donat suport a Estanis Fors noualcalde.jpg	xfebrer A 36 hores del nomenament dels nous alcaldes nous alcaldes.jpg
xfebrer La CUP a Arenys de Mar té camp per créixer des de l'oposició david.jpg	xfebrer CIU podria donar l'alcaldia d'Arenys de Mar a ERC image.jpg	xfebrer L'alcalde d'Arenys de Mar no té assegurada la continuïtat Annabel.jpg	xfebrer El Padró Municipal d'Habitants és obsolet i mal gestionat padró.jpg	xfebrer Quatre anys més per a què? La Raureta.jpg	xfebrer La CUP és la tercera força política a Arenys de Mar Cup.jpg

May 2015

xfebrer El PSC d'Arenys de Mar passarà a l'oposició Vinyes.jpg	xfebrer Per què no una alcaldessa per a Arenys de Mar? Tripartit.jpg	xfebrer ERC assoleix, a Arenys del Mar, el segon lloc tan desitjat ERC.jpg	xfebrer Estanis Fors, el gran guanyador de les eleccions a Arenys de Mar resultats.jpg	xfebrer Són les eleccions dels indecisos i la por a l'abstenció indecisos.jpg	xfebrer Ja tinc decidit quin serà el meu vot a les municipals d'Arenys de Mar candidats'15.jpg
xfebrer La participació, a Arenys de Mar, en boca de tots els candidats trasparència.jpg	xfebrer Comentaris a les 90 respostes dels i les alcaldables per Arenys de Mar mercat.jpg	xfebrer Les tres darreres preguntes als candidats a l'alcaldia d'Arenys de Mar port arenys.jpg	xfebrer Més preguntes als candidats d'Arenys de Mar candidats_03.jpg	xfebrer Més sobre les 10 respostes dels deu candidats d'Arenys de Mar candidats_02.jpg	xfebrer 10 preguntes per a 10 candidats a governar a Arenys candidats_01.jpg
xfebrer Calen quinze dies de campanya electoral? campanya.jpg	xfebrer Què esperem del nostre alcalde? Candidats.jpg	xfebrer Inici de campanya de les municipals arenys.jpg	xfebrer El Grup de Debat i Tertúlia analitzarà les respostes de les 10 candidatures DebatiTertúlia.jpg

April 2015

xfebrer És temps de discursos populistes i mentides mentides.jpg	xfebrer La imatge de l'Estanis a les paperetes de Junts x Arenys Estanis.jpg	xfebrer Quina és la situació de la gent gran d'Arenys de Mar gent gran.jpg	xfebrer C's rival i candidat natural al consens amb el PP PPCs.jpg	xfebrer Ho trobem al web de Ràdio Arenys Ràdio Arenys.jpg	xfebrer Amb Podemos, Arenys de Mar ja en té 10 Podemos.jpg
xfebrer Quatre opcions per a la primera alcaldessa d'Arenys de Mar arenys.jpg	xfebrer Les processons de Setmana Santa una mostra de fe o espectacle Divendres Sant.jpg	xfebrer La tradicional alternança de govern a Arenys és possible Alternança.jpg

March 2015

xfebrer El mal record dels orígens de C's C's.jpg	xfebrer Preguntes a l'aire en un dia de dol accident.jpg	xfebrer La prova del cotó de les primàries Solidaritat.jpg	xfebrer A Arenys de Mar hi sobren llistes i hi falten persones Calisay.jpg	xfebrer Ja tenim 9 alcaldables. Qui en dóna més? Estanis.jpg	xfebrer La meva felicitació i agraïment a Ramon Pallàs Ramon Pallàs.jpg
xfebrer A Arenys de Mar també es judicialitza la política querellats.jpg	xfebrer A Vic alcaldable de CDC, i a Arenys? Anna Erra.jpg	xfebrer Arenys de Mar ja té vuit alcaldables per escollir debat 1.jpg

February 2015

xfebrer La CUP dóna a conèixer el seu alcaldable David Caldeira.jpg	xfebrer Un govern obert per a Arenys obama.jpg	xfebrer El PP envia els seus alcaldes a escoltar els veïns pp.jpg	xfebrer L'activitat frenètica del darrer any del mandat polític Iceta.jpg	xfebrer El nostre govern municipal IMG_2146.jpg	xfebrer L'Ajuntament impulsa el govern obert participació.jpg
xfebrer A Vic i Arenys de Mar CIU es disputa l'alcaldable Sallés.jpg

January 2015

xfebrer Xavier Masgrau al capdavant de CDC Xavier Masgrau.jpg

xfebrer PP, C's, CDC, UDC, ERC, Bloc, PSC, ICV, CUP i Podemos per Arenys Arenys.jpg

xfebrer Josep Manel Nogueras candidat a l'alcaldia per UDC Nogueras.jpg

xfebrer El nostre alcalde obligat a anar a les primàries Alcalde.jpg

xfebrer Arran del tancament de Can Badosa Can Badosa.jpg

December 2014

xfebrer La CUP contraprograma l'Audiència Pública image.jpg

xfebrer Arenys necessita nous polítics i il·lusió Arenys.jpg

xfebrer La prostitució de la política santcebrià.jpg

xfebrer Rosa Zaragoza torna a la política municipal arenys_RosaZaragoza.jpg

November 2014

xfebrer El PSC, la federació catalana del PSOE? PSC NovaExecutiva02[1]_0.jpg

xfebrer Un Ple municipal sense contingut Ple.jpg

xfebrer La CUP es prepara per a un govern municipal de participació CUP_Arenys.jpg

xfebrer Qui té por de Podemos? Podemos.jpg

xfebrer El bufó que desprèn odi Llibertat_dexpressio.png

xfebrer Quins magistrats col·locarà Podemos al Tribunal Constitucional? podemos.jpg

October 2014

xfebrer Ni Rajoy ni el Tribunal Constitucional em frenaran Urna.jpg

xfebrer El Casal inicia una nova temporada de cinema Casal.jpg

September 2014

xfebrer La discussió entre Àlex Acero i Annabel Moreno no és menor Acero_Moreno.jpg

xfebrer Sorpresa davant dels canvis en l'Organigrama municipal d'Arenys ajuntament.jpg

August 2014

xfebrer A Manel Calvo, un homenatge merescut Manel Calvo.jpg

July 2014

xfebrer Duran continua volent ser el centre d'atenció image.jpg

xfebrer Comiat a en Joan Pons Joan Pons.jpg

xfebrer El BBVA d'Arenys bruteja bbva.jpg

xfebrer L'obra pública a Arenys és la cançó de l'enfadós image.jpg

xfebrer ERC ja té la número dos de la llista laia.jpg

June 2014

xfebrer El Rial del Bareu, una butxaca foradada gesy7a2a1402918055.jpeg

May 2014

xfebrer Maduresa democràtica i corrupció vota i calla.jpg

April 2014

xfebrer El govern municipal d'Arenys no és ni transparent ni participatiu e6a7e7e41395321232.jpeg

xfebrer Divendres de processons a Arenys de Mar renglereta.jpg

xfebrer El nyap del carrer de l'Església carrer de l'església.jpg

xfebrer Els mediadors no sancionen. No confonguem els conceptes! mediacio.jpg.250x242.JPG

March 2014

xfebrer El govern d'Arenys de Mar ha agafat gust als plecs El govern d'Arenys de Mar ha agafat gust als plecs Tot fa pensar que a falta de diners el govern municipal de la nostra vila es dedica a fer i refer plecs, i així passa l'estona. Sembla com si li hagués agafat gust a redactar plecs i repetir concursos de tot tipus: guinguetes de la platja, recollida selectiva de la brossa... ja he perdut el compte de quants en porten. Avui llegia que l'oposició s'afegeix als guinguetaires i reclama la redacció de nous plecs. Si és perquè no els agraden, és una cosa, però si el problema és que els plecs aprovats en sessió de Ple no coincideix amb els plecs publicats al BOPB, això ja són "palabras mayores". De fet no ho acabo d'entendre i com que només disposo de la versió de l'oposició, haig de suposar que el govern municipal ens aclarirà que això no és així. Seria inversemblant que l'Ajuntament publiqués documents diferents dels aprovats. Per què es faria? per enganyar l'oposició? Això sí que seria una clara demostració de la manca de transparència. Haig de suposar, però, que els regidors i regidores de l'oposició disposen del document de l'expedient d'aprovació al Ple i el poden contrastar amb el text del Butlletí Oficial de la Província. Tot té un perquè i uns protagonistes, i em dol pensar que els nostres dirigents han perdut els papers. Tinc la impressió que no tenen ni idea de què volen aconseguir, i que només van fent coses per acontentar-nos i aconseguir vots per perpetuar-se. Dic que em dol perquè m'agradaria pensar que els regidors i regidores del meu poble tenen molt clar què volen aconseguir per a tots nosaltres, dedicant moltes hores i esforços sense esperar res a canvi. Em dol perquè m'agradaria pensar-ho, però em costa molt. No ho veig. Recomano als grups municipals de l'oposició que llegeixin bé els documents que es porten a aprovar al Ple municipal, i ho contrastin amb els documents que es publiquen als butlletins oficials, no sigui que el govern d'Arenys de Mar els vengui gat per llebre.

February 2014

xfebrer El govern d'Arenys de Mar actua d'esquena als arenyencs ArenysParticipa_Logo.jpg

xfebrer "Tropas franquistas ocupan Vic". Un atac a la democràcia 34679.jpg

January 2014

xfebrer Què en pensen de tot plegat els regidors socialistes d'Arenys de Mar? 1-1965.jpg

December 2013

xfebrer Al nostre país els estudis musicals són un luxe images.jpeg

November 2013

xfebrer Avui he arribat al post 3.000 Avui he arribat al post 3.000 El dia 9 de gener de 2005 escrivia el meu primer post d'aquest bloc, parlant del Tractat de la Unió Europea. Hauran passat gairebé 9 anys (falta un mes i dotze dies) i estic escrivint el post número 3.000. L'any 2005 vaig escriure 149 entrades, i l'any 2006 en varen ser 326. Des de l'any 2007 he escrit un post diari, sense interrupció.  Els he escrit majoritàriament des d'Arenys, però també n'he escrit des de Vic, Cantonigròs, Fes, Londres, el País Basc... Els temes han estat diversos, però no cal dir que la política domina en claredat el rànquing. Política catalana, local i estatal, i analitzada des de diferents posicionaments polítics, ja que precisament, durant aquest temps he viscut l'etapa de regidor de govern al meu ajuntament, els anys 2007 a 2011, i per tant amb uns coneixements de la realitat de la vila, diferents entre abans, durant i després del meu pas per la casa de la vila. La política m'interessa, però no com a professional, sinó com a ciutadà compromès, i d'aquí va venir la decisió de presentar-me a les eleccions municipals de 2007, i durant quatre anys vaig estar treballant per al meu poble, amb els encerts i els errors comesos, però en cap cas amb voluntat de servir-me'n. És per això que em dol i em fa tanta ràbia quan veig polítics que utilitzen els seus càrrecs per beneficiar-se'n econòmicament, caient, a vegades, en el pou de la corrupció.  Qui dedica una part de la seva vida a la política, de manera amateur, no tan sols no en treu un benefici econòmic, sinó que li suposa una pèrdua d'ingressos, un fet que no tothom sap veure i que fa que moltes persones posin tots els polítics en el mateix sac. Us asseguro que no tothom és igual. Escriure un post diari m'ha disposat a ser crític de moltes actuacions i esdeveniments, a vegades amb una certa contundència, sens dubte gens objectiva, però sincera. Qui vagi per la vida defensant l'objectivitat quan s'opina dels més variats temes, enganya i s'enganya. El que és important és l'honestedat i saber reconèixer els errors, i jo n'he comès molts i en demano disculpes. Acabo aquest post 3.000 felicitant als demòcrates per l'expulsió de Silvio Berlusconi del Senat italià. Tant de bo hi hagués més exemples a seguir. Tant de bo els corruptes fossin expulsats de la política. Tant de bo cap país, nació, municipi no fos governat per corruptes i delinqüents fiscals. Celebrem la bona notícia que ens arriba des d'Itàlia.

September 2013

xfebrer Balears: les majories absolutes no ho justifiquen tot Balears: les majories absolutes no ho justifiquen tot Ahir, al meu blog, parlava en defensa de la democràcia, i posava com exemple d'un mal ús el xantatge de Berlusconi per salvar la seva pell. Sens dubte que trobaríem en totes les democràcies del món actituds menyspreables, però en cap cas justificarien els models autoritaris. Una mala interpretació de la democràcia representativa són les majories absolutes. Hi ha qui es creu que obtenint la majoria absoluta parlamentària tens dret a tot. El PP, sobretot a València i molt especialment a les illes Balears, es pensa que per haver obtingut la majoria absoluta pot atacar qualsevol dels drets de la ciutadania, convertint la societat en el seu feu, i exercint l'autoritarisme més cruel i desfermat. No és això. Governar és servir i si es té majoria absoluta et permet fer-ho amb més llibertat, però d'aquí a poder maltractar la ciutadania n'hi ha un bon tros. Novament hem de parlar de les diferències entre legalitat i legitimitat, entre ser just i ser ètic i moral. Si la justícia es decanta massa de l'ètica i la moral vol dir que alguna cosa està funcionant malament. A l'hora que escric aquest post, no sabem la repercussió de la gran manifestació convocada per aquesta tarda a Mallorca. Estic segur que serà important, i també pacífica, però del que encara estic més segur és del sentit comú dels organitzadors i participants i de la manca de moral i ètica del president Bauzá, els seu govern i el seu grup parlamentari. Està vist que amb el concepte de democràcia que té el PP, el nostre sistema està molt lluny d'assolir la plena democràcia que respecta els drets de la ciutadania.

July 2013

xfebrer No ens faci por definir Espanya com una autocràcia No ens faci por definir Espanya com una autocràcia Avui us recomanaria que llegíssiu l'article del periodista Thomas L. Friedmann, de The New York Times, traduït per Lídia Fernàndez al diari ARA, "La revolta surt als carrers del món". L'autor es basa en un article de Paul R. Pillar, a The National Interest, on es preguntava com era que vèiem tantes revoltes populars en països democràtics. Crec que, sense parlar en cap moment d'Espanya, és difícil que llegint l'article no fem la comparació i hi observem uns trets que l'identifiquen amb una autocràcia, que sona tan malament, però que ens hauríem de començar a acostumar de pronunciar-la amb naturalitat. Ho he dit mil vegades, i ningú se n'amaga, però al nostre país les majories absolutes no serveixen per governar amb més tranquil·litat, a l'hora de portar a terme aquells projectes i promeses electorals, sinó que es converteixen en un paisatge en què la majoria absoluta els dóna dret a tot, sense necessitat de complir les promeses, i carregant-se tot allò que els fa nosa per erigir-se com a força única, encara que sigui a costa dels drets més elementals de les persones. Qui digui que això no està passant a Espanya, estarà negant l'evidència, i tindrà un interès especial a que no es difongui. Un interès ideològic i/o econòmic. És per això que a Espanya les majories absolutes són tan perverses, siguin quins siguin els partits que les aconsegueixin, encara que la història ens ha demostrat que és la dreta qui se n'aprofita millor. Si encara no hi esteu d'acord, poseu els exemples que vulgueu de les diferents polítiques i decisions que s'estan prenent, i us adonareu que s'estan promulgant lleis restrictives, impositives que ens porten a una involució de la societat del benestar en què ens trobàvem, amb tots els seus defectes i millores a treballar. El panorama espanyol és molt negre, per la situació econòmica, fruit d'una mala praxis dels governs actual i anterior, però també per un mal ús de la majoria absoluta que el poble espanyol va obsequiar al Partit Popular, que ha convertit l'Estat en una autocràcia.

June 2013

xfebrer 150 anys de la Societat Coral l'Esperança 150 anys de la Societat Coral l'Esperança La Música pot ser en algun moment un refugi per a la nostra ànima, per al nostre estat d'ànims que avui es troba força convuls. Personalment em refugio en la música clàssica i, en funció de la situació, d'un període o altre de la història de la música. Fins i tot temes aparentment tràgics i melancoliosos poden aportar-nos el repòs i força que necessitem. Sobretot un divendres d'una setmana moguda i fatigant. Avui, per atzar he anat a parar a l'Actus Tràgicus de J.S. Bach. No sé si coneixeu la peça, però us haig de dir que és brillant, com tota l'obra del gran mestre. Una obra coral que fa molts anys vaig descobrir i me'n vaig enamorar. Encara recordo els cantants solistes. Eren joves, amb poca experiència, però amb fusta. La peça va entusiasmar. Les cantates de Bach, per als que ens agrada la música coral, són un bon referent i tot sovint hi hem d'anar a parar. Hi ha molt bons compositors de música coral, alguns molt recents en la història, però Bach és únic. El nostre país té un passat i un present coral important. Les entitats corals, els orfeons i cors de clavé han fet història i han acostat la música a molta gent. Des de les corals infantils als vells orfeons, són moltes les persones que han format part del món musical, amb tot el que això ha significat per a la nostra cultura i orgull de poble singular. Aquests dies a Arenys, la Societat Coral l'Esperança celebra els 150 anys de la seva fundació, i ho fa recordant la història i oferint diferents concerts a la vila. La coral té una riquesa musical, però també social i d'amistat. Les corals i orfeons han estat un exemple de treball en grup, on la suma de molts ofereix el resultat desitjat, on cadascú juga el seu paper en harmonia, i al final es troben en la coda.  Desitjo molta sort a la Societat Coral l'Esperança i el desig que la seva tasca musical i cultural continuï endavant, gaudint de la música i l'amistat. També un record per a la Coral Canigó, on vaig tenir la sort de cantar-hi durant més de vint anys, i que enguany celebra els 50 anys de la seva fundació. L'Enriqueta Anglada, la primera directora i ànima de la coral, que la va fer gran. A ells també molta sort i gratitud.

xfebrer 150 anys de la Societat Coral l'Esperança 150 anys de la Societat Coral l'Esperança La Música pot ser en algun moment un refugi per a la nostra ànima, per al nostre estat d'ànims que avui es troba força convuls. Personalment em refugio en la música clàssica i, en funció de la situació, d'un període o altre de la història de la música. Fins i tot temes aparentment tràgics i melancoliosos poden aportar-nos el repòs i força que necessitem. Sobretot un divendres d'una setmana moguda i fatigant. Avui, per atzar he anat a parar a l'Actus Tràgicus de J.S. Bach. No sé si coneixeu la peça, però us haig de dir que és brillant, com tota l'obra del gran mestre. Una obra coral que fa molts anys vaig descobrir i me'n vaig enamorar. Encara recordo els cantants solistes. Eren joves, amb poca experiència, però amb fusta. La peça va entusiasmar. Les cantates de Bach, per als que ens agrada la música coral, són un bon referent i tot sovint hi hem d'anar a parar. Hi ha molt bons compositors de música coral, alguns molt recents en la història, però Bach és únic. El nostre país té un passat i un present coral important. Les entitats corals, els orfeons i cors de clavé han fet història i han acostat la música a molta gent. Des de les corals infantils als vells orfeons, són moltes les persones que han format part del món musical, amb tot el que això ha significat per a la nostra cultura i orgull de poble singular. Aquests dies a Arenys, la Societat Coral l'Esperança celebra els 150 anys de la seva fundació, i ho fa recordant la història i oferint diferents concerts a la vila. La coral té una riquesa musical, però també social i d'amistat. Les corals i orfeons han estat un exemple de treball en grup, on la suma de molts ofereix el resultat desitjat, on cadascú juga el seu paper en harmonia, i al final es troben en la coda.  Desitjo molta sort a la Societat Coral l'Esperança i el desig que la seva tasca musical i cultural continuï endavant, gaudint de la música i l'amistat. També un record per a la Coral Canigó, on vaig tenir la sort de cantar-hi durant més de vint anys, i que enguany celebra els 50 anys de la seva fundació. L'Enriqueta Anglada, la primera directora i ànima de la coral, que la va fer gran. A ells també molta sort i gratitud.

March 2013

xfebrer L'ACA ha estat sempre un mur per a Arenys de Mar L'ACA ha estat sempre un mur per a Arenys de Mar Podríem dir que les baralles o discussions entre l'ajuntament d'Arenys i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) vénen de lluny, però no seria ben bé cert. Més aviat hauríem de dir que des de fa molts anys i legislatures, l'ajuntament de la vila no ha rebut cap tipus de resposta a totes les demandes presentades. Cap tipus de solució. Quan no ha estat la sorra del final de la riera ha estat un vessament d'aigües fecals, que en portem uns quants. Al nostre país les obres es fan malament i ningú es fa responsable de res, ni tampoc de reparar-les. El que està passant ara a Arenys no té nom, o en tot cas hem de parlar d'escàndol. No pot ser que cada dos per tres hi hagi vessaments que arriben a la platja, i no s'hi hagi posat remei. El problema és de manca de responsabilitat. Tenim uns càrrecs públics que no solucionen res, però tampoc els passa res. Uns càrrecs irresponsables que cobren com si fessin bé la feina. Algú em pot explicar què passa amb l'ACA? Potser es tracta d'un organisme maleït? No podem dir que sigui un problema de tal o tal altre partit, perquè hi ha passat gent de tots els colors, o potser no. Podríem estar parlant del cobriment del rial del Bareu, o de la pavimentació del carrer Andreu Guri, però no cal. Només fixem-nos en com solucionen un problema de salubritat, que se'n parla a nivell nacional i internacional. Hi ha vingut consellers, directors generals, la Guàrdia Civil... I continua baixant merda. Hauran de venir des de Brussel·les per solucionar-ho? Podem demanar la independència, però som incapaços de gestionar un clavegueram. Això és el que desanima la ciutadania. No es pot confiar en els nostres polítics perquè són incapaços de solucionar els nostres problemes. Tenim una plantada d'arbres formidable al costat de la platja, però no ens hi podrem banyar perquè s'ha convertit en una claveguera. No sé si la independència ens ho solucionarà, però en aquests moments l'administració local està enclaustrada entre Ports de la Generalitat, Costes, Renfe, l'ACA, ACESA, Carreteres... tothom mana menys l'ajuntament, però ni fan ni deixen fer. Això és la mort segura de qualsevol iniciativa ciutadana, des de dins o fora l'administració.

xfebrer Arenys de Mar reconeix la tasca de Carme Parera Arenys de Mar reconeix la tasca de Carme Parera Sense desmerèixer els altres candidats i candidates, penso que el resultat de les votacions per a l'elecció de l'Arenyenc de l'any, fa justícia a la tasca que realitza la Carme Parera des de fa tants anys. No és la primera vegada que una persona lligada amb Càritas rep aquest reconeixement, i això dóna credibilitat al premi i als seus impulsors. Estem farts de veure com es prima l'excèntric per davant de persones que fan una feina de formigueta, sense necessitat de proclamar-ho a bombo i platerets, però a Arenys tenim la sort que els votants a reconèixer el mèrit dels nostres vilatants, es fixen en aquelles persones que, de manera desinteressada, dediquen part del seu temps a treballar per als més febles, els que la societat els ha castigat d'alguna manera i estan en risc d'exclusió social. Felicito la Carme Parera pel reconeixement dels seus convilatans i, sobretot, per la seva tasca efectiva i generosa del dia a dia. Són moltes les persones que han acudit a la seva porta, sempre oberta, i que han aconseguit sortir del pou en què es trobaven, obrir portes que trobaven tancades i tenir una oportunitat per millorar les seva situació econòmica i familiar. La Carme no ha regalat res, no es dedica a fer caritat, sinó que dóna l'oportunitat a fer-se un lloc en la societat, aquelles persones que estan disposades a treballar i lluitar per canviar la seva situació personal i familiar. La Carme és, doncs, solidària i ens dóna una lliçó de convivència i generositat. Gràcies.

January 2013

xfebrer M'hauria agradat una altra posició del PSC arenyenc M'hauria agradat una altra posició del PSC arenyenc Quan m'han dit que el grup municipal del PSC d'Arenys de Mar s'havia abstingut en la votació de la moció sobiranista al Ple d'ahir dimecres, he pensat que havien estat força valents, vist el panorama actual a la casa socialista. Que potser podien haver anat una mica més enllà, si giraven la vista cap a Girona. Després, el que m'ha desil·lusionat ha estat conèixer l'explicació del vot. Segons he llegit, el PSC va abstenir-se perquè el tema no era de competència municipal. No podien haver trobat una excusa millor? Sempre que s'han presentat mocions de temes sense competències municipals, s'han abstingut? O bé... A partir d'ara només votaran en temes en què es tingui competència? Ben pensat... potser hauria preferit que haguessin votat en contra, i ho haguessin argumentat i defensat amb coherència. Valoro les persones que donen la cara, encara que això signifiqui guanyar-se enemics. Rentar-se les mans tot mentint és la pitjor manera d'afrontar els compromisos, i venint de persones que estimo, em sap greu. Probablement em posaria d'acord amb qui defensés que al Ple municipal només hi anessin temes de competència municipal, però caldria mantenir aquest principi i no deixar cap escletxa. Com que això és impensable, s'han de buscar millors arguments. Jo hauria votat favorablement, sigui o no la millor opció, però mai negaré el dret a decidir. Els meus amics, considero que es varen equivocar.

xfebrer L'oncle Vània a Arenys L'oncle Vània a Arenys Tal com us comentava en el post d'ahir, vàrem assistir a la representació de l'oncle Vània, d'Anton Txèkhov, al Teatre Principal, a càrrec de la companyia Fènix Teatre, i la direcció d'en Jordi Pons. L'acte va començar amb retard pel mal vici arenyenc dels cinc minuts de cortesia, que en realitat són de descortesia cap a les persones que hi anem a l'hora programada. La mala excusa d'ahir era que faltava arribar gent, és a dir que es tenia en consideració uns pocs que no eren puntuals en detriment de la majoria que havia arribat a temps. Des d'aquí demano als responsables que canviïn el costum i no castiguin els que ho fan bé. Us haig de dir que l'obra em va agradar. La posada en escena, molt simple, permetia el lluïment dels actors, amb un gran equilibri interpretatiu on ningú destacava per sobre dels altres. Un mèrit que cal reconèixer als actors i actrius, però especialment al director, en Jordi Pons. Sovint el públic es situa massa lluny d'on té lloc l'escena i el priva d'entrar més en l'obra, d'identificar-se amb els personatges i compartir les seves angoixes o la fatalitat del destí. La sensibilitat de l'autor ens va arribar gràcies a la qualitat interpretativa dels actors i actrius, ben dirigits per en Jordi, i ens va situar al país de Txèkhov, que no desencaixava gens del que poguéssim imaginar de moltes comarques de l'interior del nostre país. Un any més en Jordi Pons ens regala la posada en escena d'una obra que no és un simple entreteniment, sinó que aprofundeix en temes reals i actuals, encara que tingui més de cent anys d'història, obres que no et deixen indiferent.

xfebrer Arran d'una notícia al web de Ràdio Arenys Arran d'una notícia al web de Ràdio Arenys Us haig de confessar que no acostumo escoltar Ràdio Arenys, tot i que considero que és una molt bona eina per estar informat de tot el que passa a la vila. El que sí que faig és mirar la seva pàgina web i d'aquesta manera no quedo tan desconnectat. Els dilluns surt la informació del diumenge, on hi ha les declaracions dels polítics que han intervingut en el programa el Dominical. Avui he vist que es parlava, entre altres coses, del personal municipal, i hi havia una afirmació de l'alcalde Fors que és errònia, que voldria puntualitzar. L'alcalde afirma que durant el mandat anterior es varen contractar 62 treballadors nous, i no és cert. En el mandat anterior es va regularitzar la situació de molts treballadors que es trobaven en situació d'interinitat a l'espera que es convoquessin les oposicions de la seva plaça. Sóc una persona que m'agrada endreçar tot allò que està provisional, com vaig fer amb l'Arxiu Municipal, i a més sóc funcionari i sé què representa estar interir en una plaça. A part hi ha un temps legal per passar a definitiu. És per això que durant el mandat anterior vàrem convocar oposicions per a diferents places que eren ocupades interinament, i per tant aquí rau l'equívoc de l'alcalde quan parla de contractacions. El matís és prou important, i val la pena que se sàpiga. Les dades són al Servei de Recursos Humans, un servei que en una empresa amb uns dos-cents treballadors, no existia, i vàrem crear durant el mandat. També es pot comprovar, observant les relacions de la plantilla de treballadors municipals que s'aprova anualment junt amb el pressupost. Si comparéssim les noves contractacions del mandat passat amb les del mandat que el precedia, veuríem que vam contractar molts menys treballadors. No busco la polèmica, sinó l'aclariment.   xfebrer el dilluns, de gener 14, 2013

September 2012

xfebrer INDEPENDÈNCIA INDEPENDÈNCIA Aquest ha estat el crit unànime de la manifestació d'aquesta tarda a Barcelona, agradi més o menys als diferents partits polítics, des de CIU (sobretot la pota d'Unió) fins a C's. Això ho pot corroborà qui hi ha assistit i és sincer. Molts bots per no ser espanyol i fins i tot alguna asseguda a terra. Ha estat una festa reivindicativa, familiar i sincera. Pocs comentaris despectius, i una mesurada xiulada davant la caserna de la policia a Via Laietana. Ara tothom farà els seus comentaris, i des d'Espanya, i els seus amics de Catalunya, s'han afanyat a desvirtuar l'èxit de la manifestació, tant amb el nombre de participants com en el lema i crits de la manifestació. Però no us preocupeu. És la por de qui perd que li fa fer aquest paper. Nosaltres hi hem estat i en som testimonis. El que puguin dir els espanyols, no ens ha de preocupar. Em preocupa molt més saber què farà el govern de la Generalitat a partir de demà. Quina posició tindrà i com haurà viscut la manifestació d'avui. El poble s'ha manifestat (evidentment, una part dels catalans). Ara el govern ha de decidir què fa. Si ens decep haurà de convocar noves eleccions i presentar les cartes que vol jugar. També em preocupa el PSC. El partit i els seus militants i simpatitzants són molt importants per Catalunya. No es poden autoexcloure ni els que avui s'han manifestat poden ignorar-los. El país, sigui independent o federat l'hem de construir tots junts. Fins i tot hauríem d'intentar incorporar els amics del PP (no serà fàcil). La societat és diversa i tothom hi té cabuda, sempre i quan ens respectem. Atenció, però. Respectar no és sinònim d'abaixar el cap sistemàticament. Les reivindicacions poden ser totalment respectuoses. Negar-les és un atemptat a la democràcia. Seguirem amb atenció els nostres polítics i no els perdonarem que ens continuïn ignorant. Senyor Duran i Lleida, suposo que heu participat a la manifestació. No us he pogut veure. Hi havia massa gent. No em negareu, però, que el crit unànime era "Independència". No em sortiu per peteneres! Senyor Navarro, suposo que haureu vist algun reportatge de la manifestació. Si no ho heu fet, us ho recomano. Després em direu què cridava la gent. No feu el sord. Catalunya us necessita.

August 2012

xfebrer La independència de Catalunya per sobre del meu cadàver La independència de Catalunya per sobre del meu cadàver Més o menys això és el que ha manifestat un coronel de l'Exèrcit espanyol. La seva argumentació és la lectura textual de la Constitució espanyola i els juraments dels militars de l'Exèrcit espanyol. No es tracta d'una opinió d'un beneit a qui li ha tocat massa el sol, sinó que com ell, molts militars i civils pensen el mateix. No entenen Espanya sense Catalunya, encara que els fem tanta nosa. A mesura que la paraula independència es vagi generalitzant i que hi hagi més actes com la manifestació del dia onze de setembre, o proclames com la de l'alcalde de Sant Pere de Torelló, escoltarem més insults i amenaces com les del coronel en qüestió. Tots som responsables dels nostres actes i de les conseqüències que poden derivar-se. Això no vol dir que no haguem d'actuar, sinó ser molt conscients de què fem i què diem. No ens ho podem prendre com un joc, i amb això no vull dir que estiguem jugant. Es tracta que ho tinguem clar, i que no obrem inconscientment. Recordo haver comentat en aquest mateix blog que sortides de to com les que puguem haver vist en la gent de SI, provoquen sovint la reacció contrària, la radicalització de C's contra el fet català, o de grups contraris a la immersió lingüística. Ja no parlo de sentències judicials perquè em dirien que pressuposo massa. És per tot això que entenc, per exemple, que el Ple municipal d'Arenys de Mar votés en contra d'instal·lar una estelada en edificis municipals, però respecto molt els qui varen votar-hi a favor. Crec que tenim l'obligació d'avançar junts, institucions públiques i societat civil, sense aturar-nos, però tampoc fent passos en fals. És per això que sempre demano el màxim consens i no deixar despenjada gaires persones ni partits polítics perquè entre tots conformem el país i no podem prescindir de ningú a la lleugera. Entenc que el ritme ideal no és el voldria la majoria dels independentistes, però cal valorar els petits passos que es van fent, les actituds que de mica en mica van assumint més i més persones, de manera el coixí es va estovant i engrandint. És massa aviat per a un cop de puny a la taula, encara que al final l'haurem de donar, però encara ens falta molta gent per engrescar i jo confio molt en una bona part de l'electorat i militància del PSC que no podem deixar de banda si volem triomfar com a poble sobirà.

xfebrer De ben segur Sant Roc n'està agraït De ben segur Sant Roc n'està agraït Diumenge passat en el meu post, m'avançava felicitant el jovent que estava treballant bé perquè la festa de Sant Roc fos un èxit. Avui la xarxa d'arenyautes anava plena de felicitacions en aquest sentit, ja que realment la celebració de Sant Roc ha comprès un grapat d'actes festius molt ben dissenyats i festejats per tots els vilatans i vilatanes.També comentava que la festa de Sant Roc ens unia probablement més que la festa de Sant Zenon, o si més no era més participada. A la xarxa hi havia escrits en aquesta mateixa direcció, i penso que és bo que la nostra vila mantingui aquest caràcter participatiu a l'hora de celebrar les nostres festes. Potser ho podria relacionar amb el meu altre post quan parlava de la imaginació i l'enginy per suplir la manca de recursos econòmics. Algú es va queixar, per Sant Zenon, d'algun acte programat amb poca participació i en canvi un cost alt de contractació. Tot això s'haurà d'analitzar, si més no perquè l'experiència d'aquests moments de crisi serveixi d'alguna cosa i no tornem a caure en els mateixos errors. Voldria destacar els escrits d'agraïment de la xarxa arenyautes, perquè massa sovint ens dediquem a criticar, i ho escric en primera persona del plural, i oblidem felicitar aquelles persones i fets que han estat ben treballats i han representat un encert, sobretot quan es tracta de fets socials i no individuals. Tot i així, tinc un virus que de tant en tant surt i em molesta, perquè no em deixa gaudir de la lectura de la xarxa. Ja sé que és insignificant i que s'ofega ell mateix, però no deixa de ser un destorb de mal gust que m'agradaria solucionar. Ho tinc a la meva agenda per comentar-li al meu tècnic de software. Felicitats a tots i totes les que heu participat a la festa, fent possible que molts més en poguéssim gaudir un any més. Que tingueu un bon final d'estiu.

xfebrer Arriba la pesta a Arenys de Mar Arriba la pesta a Arenys de Mar Un any més arriba la pesta a la nostra població i l'hem de combatre purificant la vila. Hem de trobar els ungüents que ens curin, però sobretot, demanant l'ajuda a Sant Roc. Una pesta que envaeix carrers i places de la nostra vila, i en què es fa més necessari que mai unir-nos per combatre-la. Només la unió de tots els arenyencs farà possible, amb la intercessió del nostre sant, l'alliberar-nos d'una mort segura. Quan arriben aquestes dates, sempre he pensat que la festa de Sant Roc probablement és la que més ens uneix, fins i tot més que la de Sant Zenon, patró de la gaia vila, i Sant Joan, que és una de les grans festes a la població, però que té una connotació més de país i per tant el sentiment de vila queda en un segon terme. No cal dir que en els darrers anys, amb la recreació teatral i festiva de l'arribada de la pesta a la població, la participació dels vilatans ha pujat de grau, i fa que la festa ens la sentim més nostra. És una manera d'unir-nos en una època en què l'individualisme ha fet molt mal, perquè és un obstacle per a les nostres relacions socials i veïnatge. Segurament ens falta un pas més i és el que proposaria com a deures a tots els joves que lideren els actes festius, a qui hem d'estar molt agraïts per la tasca que realitzen, al marge de l'encert o bon gust dels cartells de cada any. Em refereixo a intentar que en aquesta festa també hi participin aquelles persones d'altres cultures i creences, que han arribat a la nostra vila buscant una feina per viure dignament, i que sovint queden al marge dels actes socials i culturals. Però també aquelles persones que tenen a Arenys la seva segona vivenda, de caps de setmana o estiu, i a les que l'han convertit amb la seva població dormitori. Hauríem de fer l'esforç que també elles participessin de les nostres festes i esdevinguessin uns més de nosaltres. Si Catalunya necessita del concurs de tots per fer valdre els nostres drets i rebutjar l'espoli fiscal que ens escanya, també la nostra vila necessita de la participació de tots per fer-la avançar, i les festes són la millor manera de posar en pràctica aquesta col·laboració ciutadana. Sant Roc, allibera'ns de la pesta!

June 2012

xfebrer Polèmica amb els coloms d'Arenys Polèmica amb els coloms d'Arenys Sempre m'havien dit que quan tens una responsabilitat, per bé que ho facis no fas content a tothom. Acostuma a passar que uns ho volen blanc i els altres negre. Què has de fer? actuar d'acord amb el que penses i amb el que creus? però si has estat escollit et deus als teus electors. A quins? els que ho volen blanc o els que defensen el negre? Què passa amb els coloms d'Arenys? doncs passa que durant tot el mandat passat i de manera reiterativa, el principal equip de l'oposició preguntava al govern per què no es feia res contra la 'plaga' de coloms de la vila. Les preguntes i precs al Ple municipal es varen formular de diferents maneres, totes en boca de qui va acabar sent el portaveu del seu grup, i que ja no forma part del Consistori. Doncs ara que CIU ha recuperat el govern municipal, encara que en minoria, i tot i no comptar entre els seus electes amb qui va estar insistint en la cacera dels coloms, s'ha posat en marxa un sistema per capturar-los. Tot feia pensar, doncs, que finalment hauria arribat la pau a la vila, i ja no hauríem de sentir a parlar mai més dels coloms. Doncs, us equivoqueu! Acaba d'aparèixer un grup de vilatans, o no? que estan recollint signatures contra la captura dels pobres coloms. Els defensors de la llibertat dels coloms a la nostra vila. Unes persones que mai varen dir res sobre les constants peticions de l'esmentat regidor perquè s'actués per eliminar aquestes "rates amb ales" que invadien la nostra vila. Ara que el govern de torn pren les mesures, surten i protesten. Què farà el govern de CIU? ¿farà cas als firmants del manifest favorable als coloms, com va fer cas als firmants per la defensa de mantenir una platja que ha perdut la bandera blava? contra la reivindicació dels firmants, només hi té la lluita d'un exregidor. O potser, els detractors dels coloms organitzaran una recollida de signatures perquè es faci fora aquests animals tan molestos? A qui haurà de creure l'alcalde Estanis? el seu company de partit, o els firmants de la defensa dels coloms? Governar és prendre decisions, i aquestes poden ser encertades o equivocades, però el que no es pot fer és no decidir. Passarà com amb la platja del Cavaió? Per cert, avui hi ha Ple municipal a Mataró, i estic pendent de veure si el Secretari prendrà la mateixa decisió que la Secretària de l'Ajuntament d'Arenys, i a les 12h de la nit farà anar a dormir els regidors i regidores mataronins. Es poden estalviar un parell o tres d'hores ben bones!

May 2012

xfebrer Els límits de la Solidaritat són l'engany Els límits de la Solidaritat són l'engany Catalunya és solidària, i jornades com la d'avui en són la prova. Estem parlant de solidaritat i no caritat. La solidaritat és molt més complicada. Solidaritzar-nos vol dir posar-nos al lloc dels que pateixen. No es tracta de donar una almoina. Si la nostra solidaritat s'acaba avui, estem parlant d'una bona obra, d'una almoina. Si la preocupació pels altres sobrepassa la jornada, probablement estem parlant de solidaritat. Els catalans tenim un component de solidaritat que ens ve per imposició. Estem obligats a ser solidaris amb la resta dels pobles espanyols. El problema és que ens prenen el pèl, ens enganyen, i per tant supera els límits de la solidaritat. Aquí rau el problema, que molts no volen entendre. No els interessa. Avui, llegir el diari ARA m'ha accelerat la meva taxa d'indignació. L'actitud del govern espanyol pel que fa a l'aeroport del Prat provoca un sentiment de colonitzat per una metròpoli que prefereix enfonsar-se amb tots que no pas posar en perill la primacia de la seva capital. Amb Espanya estem condemnats a estar per sota, i és per això que ens frenaran qualsevol iniciativa que pugui desmarcar-nos. Amb tot aquest panorama no és estrany que sorgeixin crits independentistes. El cas és que encara no estem prou malament. Encara podem caure més avall del pou, i per tant no tenim prou quòrum per revoltar-nos. Avui hem organitzat una jornada solidària per afrontar els problemes més immediats, ocasionats per les males arts d'uns quants. Ens enganyen i això és el pitjor que poden fer. No hi ha diners! exclamen. El problema és el mal ús que se'n fa. Oi que han trobat 23.000 milions d'euros per a Bankia? Doncs per què ens retallen salut i educació? Si el PP que governa a Madrid ha malgastat els diners de Bankia, per què ho hem de patir tots? Que cadascú pagui per la seva culpa, i que no siguin sempre els mateixos. Avui és un dia solidari, perquè al nostre país no hi ha Justícia. Catalunya continuarà essent solidària, i a nivell d'Espanya, per força, però hauríem de poder fiscalitzar l'ús que es fa dels nostres diners, i recuperar aquells que es malgasten. Els límits de la solidaritat són l'engany. Com ha fet Espanya amb els diners que venien de la Unió Europea.

xfebrer El somni de Mn. Pepe El somni de Mn. Pepe Avui us volia parlar de l'Aina Clotet i molt concretament de la sèrie de TV3, "Gran Nord". De fet em podria parlar poc perquè amb el primer dia en vaig tenir prou. Vaig passar vergonya, en primer lloc perquè era una sèrie de la 'meva', de TV3, i en segon lloc perquè hi actua l'Aina Clotet, a qui admiro com a actriu. Llàstima! Però, ha estat durant la celebració de la missa en record de Mn. Martí Amagat, avui que fa un any que ens va deixar, que Mn. Pepe, el celebrant, m'ha brindat el tema del dia: "El somni de Mn. Pepe". Si ahir a la tarda el Teatre Principal estava ple fins a la bandera, amb les entrades exhaurides des de força dies abans, avui l'església parroquial tenia mitja entrada. Hi assistien feligresos que durant molts anys varen compartir l'eucaristia amb en Martí, i voluntaris de la comissió que es va crear per preparar els actes del seu homenatge. En Pepe ens ha explicat el somni d'aquesta nit, en què se li ha aparegut en Martí i li ha demanat que ens agraís el record, però recalcant-nos que, per sobre de tot, havia estat rector. En Pepe ha estat durant més de trenta anys el germà gran d'en Martí, el company en temps difícils, treballant a contracorrent, l'amic... En Pepe va sentir més que ningú la decisió del bisbe sobre el futur d'en Martí, i encara més la seva mort sobtada, avui fa un any. En Pepe no tenia previst celebrar la missa d'aquest vespre, sobretot perquè no trobava les paraules amables que els assistents esperaven sentir. En Pepe s'ha mostrat dolgut per considerar que la faceta religiosa d'en Martí ha passat desapercebuda, perquè havia de ser l'acte d'avui, la celebració eucarística, el punt de partida de l'homenatge, perquè en Martí havia estat més que res, rector de la vila. Les paraules d'en Pepe han estat dures, algú dirà que ha tingut la sensació que li llançaven un gerro d'aigua freda. Els que coneixen en Pepe, els que l'han escoltat en els sermons o han compartit estones i treball amb ell, saben que parla sense embuts, ensenyant les cartes, dient el que pensa, sense importar-li si al davant hi té l'alcalde, el president del Consell Parroquial, o l'amic de tota la vida. En Pepe és un treballador incansable, que no té un no per a ningú. En Pepe va ser un puntal ferm d'en Martí, en tota la tasca sacerdotal, fent-li la vida més fàcil. En Pepe no ha volgut lluir mai, sinó que el seu objectiu ha estat procurar que tot funcionés en el moment oportú, que no fallés res, que tot quadrés. En Pepe sap, per experiència, la dificultat que representa portar endavant una parròquia com la nostra, sobretot per ser coherents amb el seu esperit crític, la seva actitud enfrontada amb l'església encarcarada, amb la jerarquia. Per tot això, en Pepe ha considerat que la tasca de trenta-dos anys de rector s'havia tocat massa d'esquitllada, i ha tingut la impressió que l'homenatge s'havia, d'alguna manera, frivolitzat. En qüestió d'opinions tot hi cap i tothom ho veu a la seva manera, però no m'agradaria pensar que les persones que han treballat en l'organització dels actes d'homenatge, se'n van a casa cap cots. Entenc la seva sorpresa i fins i tot una mica de regust, però voldria pensar que en Pepe no ha personificat la seva crítica, sinó que ha volgut donar un toc d'alerta, perquè no ens oblidéssim que la vida d'en Martí, i la seva pròpia, han estat estructurades al voltant de la Fe i de la seva dedicació sacerdotal per encomanar-la als seus vilatans, al seus feligresos. Gràcies Martí i Pepe per la vostra feina i dedicació desinteressada.

February 2012

xfebrer Tu i jo subvencionem Alícia Sánchez-Camacho Tu i jo subvencionem Alícia Sánchez-Camacho Sí, encara que no ens ho han demanat, amb diner públic, és a dir, amb diner nostre, l'Estat i el Parlament català subvencionen el Partit Popular. Esclar que també ho fan al PSC, a CIU, ERC..., però atès que la senyora Camacho li sap tan greu que es llencin diners a favor d'Òmnium Cultural, doncs no coneix el greu que em sap que els meus diners li alegrin la vida. Quins són els temes que no s'acaben de resoldre mai? els que interessen als partits polítics. Un exemple: el seu finançament. Semblarà una bestiesa, i potser ho és, però els partits polítics són, actualment, la xacra del nostre sistema democràtic. Els partits polítics que es varen nodrir de les associacions veïnals, per criminalitzar-les i culpar-les de tots els mals, són els que manipulen l'estat de dret i no fan possible que els drets de les persones siguin respectats totalment i escrupolosa. La manca de transparència, objectivitat i democràcia interna dels partits és una contradicció davant el seu discurs sobre democràcia i representativitat. La manipulació que es fa de la base, dels infeliços, dels que van amb el ciri a la mà, es trasllada al poble, i tots passem a ser uns titelles a les seves mans. Falta indignació. El moviment del 15-M va ser una caricatura del que pot arribar a ser l'estat anímic de la societat, si la crisi continua bufetejant als mateixos de sempre. Ni els sindicats s'escaparan de la crítica més severa per la seva manca de lideratge, net i honest, i posat al dia. Volem saber amb què es gasten els diners. Perquè tots plegats som uns infeliços. Us fixeu en l'interès per conèixer els pressupostos, oi? doncs tot plegat és una estafa, perquè el pressupost que ens ensenyen i que fem veure que analitzem, no té res a veure amb el resultat de l'exercici. Sabeu per on vaig, oi? als catalans, que som tan espavilats, ens dibuixen unes inversions estupendes, però després no ens fixem què s'ha invertit, ni quant. Si els sindicats i els partits polítics es lucren amb els nostres diners, volem saber en què se'ls gasten, i jo també li demano a la senyora Alícia Sánchez-Camacho, que es solidaritzi amb els que no poden accedir a la sanitat, per manca de diners, i els desviï els seus, els que li transferim nosaltres.

December 2011

xfebrer En Pep Quintana fa petita la Biblioteca llibre_ratafia[1].jpg

xfebrer Gràcies Ferran Gràcies Ferran Aquesta tarda hem acomiadat Ferran Soler, arenyenc d'adopció que ha estimat la vila i ha participat de la seva vida social i cultural fins als darrers dies. Ferran Soler és d'aquelles persones que tothom que té les orelles atentes a la vida ciutadana, l'ha conegut o n'ha sentit a parlar, perquè ha estat una persona activa en diferents àmbits, sempre de manera positiva i aportant el seu gra de sorra a la comunitat. Políticament, culturalment, empresarialment i socialment, s'ha fet un lloc a la vila, educant amb el seu exemple i les seves ganes d'aprendre i ampliar el seu coneixement. Persona inquieta, que a qualsevol tertúlia, debat o conferència, hi participava amb la seva opinió o les seves preguntes. Una persona que ha deixat petja i que a partir d'avui és part de la història de la nostra vila. El meu condol a tota la seva família, la seva esposa que és un exemple d'amabilitat, exquisidesa i generositat, i els seus fills, amb alguns dels quals he compartit temps difícils, però engrescadors. La Blanca, a l'Escola de Música, durant deu anys ajudant-la a fer-la crèixer, i ara com a pare d'una seva alumna. En Marc, a l'Ajuntament de la vila, quatre anys plens de dificultats, però amb la il•lusió de posar el nostre gra de sorra. L'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran ha perdut un alumne avantatjat, i un treballador incansable de la seva Junta directiva. La Joventut Seràfica, també en guarden un gran record, i en general tota la vila d'Arenys que avui ha omplert l'església parroquial per donar-li l'últim adéu. Gràcies Ferran.

xfebrer Joaquim Cassà i la família Sala, artistes del vidre Joaquim Cassà i la família Sala, artistes del vidre Ahir vaig assistir a la presentació del llibre de Joaquim Cassà, Els Sala, senyors del foc, amb la presència de descendents de la família Sala, que varen fer el lliurament de dues peces de la seva col·lecció de l'art del vidre bufat, a la població d'Arenys que els va veure néixer. La sala d'actes de la Biblioteca estava plena de gom a gom, i penso que valia la pena. El treball que ha fet Joaquim Cassà és molt interessant i ha permès descobrir uns artistes a qui desconeixíem i que ens fan sentir orgullosos com a poble. Joaquim Cassà, de 91 anys, es porta sis dies amb el meu pare. Són de la quinta de biberó, la qual cosa ens fa entendre que la seva vida no ha estat fàcil. Ara que patim pel futur dels nostres fills, reconeixem que la nostra vida ha estat una bassa d'oli en comparació a la dels nostres pares, que varen patir i participar en un guerra fratricida. Joaquim Cassà ha demostrat al llarg de la seva vida, tenir una vitalitat remarcable, i unes ganes enormes d'investigar i descobrir facetes de la nostra història, que aconsegueixen enriquir el nostre patrimoni cultural. L'agraïment manifestat ahir amb l'extraordinària assistència de vilatans, és una clara demostració de l'afecte que sentim per aquest convilatà, que amb humilitat i bonhomia, ha contribuït a fer gran la nostra vila. L'acte va començar amb una introducció de la sempre admirada Pilar Vélez, que té la virtut de convertir en or tot allò que toca, il·lustrant-nos, una vegada més, amb el seu coneixement de l'art i la seva història. El protagonista, el senyor Joaquim Cassà, va presentar-nos la família Sala, amb rigor, però també amb traces d'humor i fins i tot amb prec al senyor alcalde, que va cloure l'acte, demanant-li el canvi del nom de la plaça Montserrat, en record de la família Sala. Un oasi entremig del desert de l'angoixa que ens provoca la crisi financera, que tots vàrem saber agrair. La vida continua i els problemes que ens afecten no ens poden impedir d'alimentar-nos culturalment per continuar essent una vila capdavantera en cultura i societat. El llibre ha estat possible gràcies al suport de l'Ajuntament i del Centre d'Estudis Josep Baralt, que amb aquest acte i inversió, dóna per acabada una etapa fructífera de la seva existència. L'Alcalde, a la cloenda de l'acte va desitjar que es tractés només d'una pausa en el camí, a l'espera que es pugui reemprendre la bona tasca de l'entitat.

November 2011

xfebrer El Centre d'Estudis Josep Baralt és història El Centre d'Estudis Josep Baralt és història Aquesta tarda he assistit a la darrera Assemblea de socis del Centre d'Estudis Josep Baralt. Dic la darrera perquè en un dels punts de l'ordre del dia hi havia la dissolució de l'entitat. De fet l'anterior assemblea va ser l'any 2005, tot i que durant aquests sis anys, o millor dit, fins al 2010, s'han continuat fent activitats i editant la revista Salobre, amb molt bona resposta. Avui, però, els impulsors i ànimes de l'entitat han tirat la tovallola després que no trobessin relleu al capdavant del Centre. No cal dir que és una llàstima que una entitat com aquesta abandoni l'activitat, perquè sense ser molt abundant, la qualitat era el segell i garantia. El seu darrer acte programat va ser la conferència a càrrec de Josep Maria Fradera, catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat Pompeu Fabra, "La pàtria dels catalans", el 24 d'abril de 2010. El proper i darrer acte serà divendres vinent, amb la presentació del llibre de Joaquim Cassà, "Els Sala, senyors del foc. Vidriers arenyencs a cavall de dos segles". Segur que hi ha molts motius i causes per què l'entitat plegui. No és fàcil mantenir-se al capdavant d'un projecte, vint anys o més, amb l'única recompensa de la resposta de la gent. Una resposta que cada vegada ha estat més puntual, sense haver aconseguit créixer en socis i col·laboradors. Ens comentaven que ni els articulistes de la revista Salobre es volien fer socis. Tampoc havien aconseguit la suficient col·laboració de l'Arxiu municipal, i la possibilitat d'un relleu a la Junta era una quimera. No recordo els anys que fa que en sóc soci, però sempre he considerat el Centre com un projecte interessant per Arenys. Potenciar la recerca i la publicació dels seus estudis, és un component cultural que defineix una vila i que no s'hauria de perdre. L'Ajuntament d'Arenys, per boca de la regidora de Cultura s'ha compromès a continuar publicant la revista Salobre, però m'agradaria que també des de l'Arxiu municipal es potenciés la difusió d'estudis i treballs de recerca dels arenyencs i arenyenques. Que el comiat del Centre d'estudis no sigui un punt i final a aquesta parcel·la de la cultura local. Permeteu-me que públicament manifesti el meu agraïment a totes les persones que durant aquests anys han fet possible la realitat del Centre d'Estudis Josep Baralt. Que tinguin per segur que la seva tasca ha estat molt positiva, i que ens ha enriquit culturalment a tots. Gràcies per la feina ben feta.

xfebrer Govern municipal d'Arenys: inexperts o inconscients Govern municipal d'Arenys: inexperts o inconscients Em vaig proposar deixar un bon marge de confiança al nou govern municipal d'Arenys, i acceptar concepcions diferents a l'hora d'aplicar polítiques de govern i gestió. Cadascú entén el municipi a la seva manera, i és lògic que hi hagi discrepàncies. Tampoc és recomanable criticar els canvis que es produeixen en una alternança política, i com a molt pots defensar la teva manera d'entendre-ho, sense pretendre que només tu tens la raó. Avui, però, després del desgraciat Ple d'urgència d'ahir dimecres, m'ha estat impossible no fer la meva reflexió, amb el perill que alguna cosa que pugui dir, no agradi a qui se senti al•ludit. Tinc 26 anys d'experiència municipal, com a treballador en un parell d'ajuntaments i quatre anys de regidor amb responsabilitat de govern. Les he vist de tots colors, amb governs amb majoria absoluta i governs amb una minoria ben petita. La gestió municipal no és fàcil, i requereix d'una bona comunicació entre funcionaris i polítics. Comunicació i confiança, amb exigència i responsabilitat. Es cometen errors i s'han d'esmenar. Demanar disculpes quan cal, i acceptar-les quan hi ha bona voluntat. Els ajuntaments necessiten bons polítics i també excel•lents treballadors. No sempre s'ha aconseguit una bona gestió, però entenc que Arenys de Mar compta amb un bon currículum des de fa molts anys, amb alternança política i molts protagonistes. El que no aconseguia l'experiència ho solucionava l'esforç i dedicació. El govern actual té una manca d'experiència que el fa dèbil i perillós. Un govern en minoria que necessita el consens i comprensió de l'oposició, i que l'obliga a pactar molt i actuar de manera transparent. És per això que no puc entendre què ha passat amb el Ple urgent d'aquesta setmana, i m'agradaria recollir totes les opinions. Però una cosa ha quedat ben clara, i és que s'ha ratllat el ridícul i s’ha posat en perill el funcionament de l’ajuntament per al 2012. No vull pensar que estem davant d’un equip d’inconscients, encara que algú els pugui acusar d’això, sinó que la manca d’experiència i un cúmul de circumstàncies ha provocat que hi hagués aquest lapsus, i confio que haurà servit d’experiència, per anar més en compte, treballar més conjuntament amb els serveis tècnics, i deixar-se estimar pels grups de l’oposició. Uns grups a qui demanaria que pensin amb el poble, i deixin una mica de banda els interessos partidistes, sense renunciar als seus principis, però posant per davant la consistència i salut econòmica del nostre ajuntament. Em sap greu que el govern actual no consideri la participació, com si cedís el protagonisme a governs d'esquerra. És una llàstima que una eina tan interessant com és l'elaboració del Pla de Mandat i els respectius Plans d'Actuació Municipal de cada any, s'hagi estroncat amb l'arribada del govern de PP+CIU+Bloc. Reflexionin i s'adonaran que el millor regal que poden fer a la ciutadania a qui diuen servir, és presentar-los els seus projectes de mandat. Una eina viva, modificable segons les circumstàncies, però que és la carta de navegació que fa més transparent i democràtica la gestió política d'un ajuntament. No es deixin acusar d'inconscients ni prepotents, sinó obrin les portes a qui vol col•laborar amb el progrés de la nostra vila.

October 2011

xfebrer Tu també ets xenòfob Tu també ets xenòfob És molt fàcil acusar els altres de xenòfobs i quedar tan tranquil. Convindria autoanalitzar-nos per veure si nosaltres també ho som, o si més no, tenim comportaments xenòfobs. No cal apuntar-te a un partit com PxC del senyor Anglada, i aplaudir el seu discurs. Hi ha molts més xenòfobs fora de PxC que a dins, però... esclar, no queda bé segons què diem, però el nostre subconscient ens traeix. Avui el senyor Duran i Lleida reflexionava sobre les seves paraules, si realment es comportava d'una manera carca i xenòfoba. El senyor Duran i Lleida ha manifestat que els catalans hauríem d'estar preocupats perquè el creixement vegetatiu té la base en els fills i filles de mares estrangeres. No ens precipitem! no ens tirem a la jugular del senyor Duran i Lleida, abans de fer memòria dels nostres comentaris i actuacions dels darrers dies. Estem nets de culpa? Per què els catalans hem de preocupar-nos si el nom més posat al Baix Empordà va ser Mohamed? Qui són catalans? No ho són tots aquells que viuen i treballen a Catalunya? els Mohamed nascuts al Baix Empordà viuen i tenen la intenció de treballar a Catalunya, oi? doncs són catalans. Si alguna cosa ens perd al catalans és aquesta mania de mirar qui és més català que els altres. Avui llegia una picabaralla entre catalans independentistes de SI i catalans independentistes d'ERC. Ja anirem lluny, ja! El que li ha de preocupar al senyor Duran i Lleida i a tots els catalans, de parla catalana, castellana o amazic, és que un 20% de la població és pobre. Que hi ha persones que els agafa un atac d'angoixa quan van a Serveis Socials, i els comuniquen que no rebran més ajuda. Que cada dia s'iniciïn 40 expedients de desnonament. Que haguem de retallar serveis essencials d'educació i sanitat, en lloc d'aplicar nous impostos progressius perquè els que més tinguin, paguin més, i s'elimini el frau fiscal... La reflexió del senyor Duran i Lleida crec que és un error, però hi ha moltes persones que pensen el mateix, encara que la seva opinió no té la repercussió del cap de llista nacionalista al Congrés de Diputats de Madrid.

May 2011

xfebrer A Arenys, un pacte per a un govern fort A Arenys, un pacte per a un govern fort Us comentava ahir que m'acabava d'assabentar de la renúncia a recollir l'acta de regidor, del cap de llista d'ERC, i la seva substitució per Annabel Moreno. Parlava de coherència, i s'ha de dir i repetir mil vegades que la política és desagraïda. Quan les coses van bé, tothom et vol, però quan es torcen... La decisió de Jordi Pera obra un camí a l'esperança. L'entrada de l'incansable Annabel Moreno, pot provocar un tomb en les expectatives de pactes, i revalidar un govern progressista i amb experiència. Arenys necessita per aquests propers anys, un govern fort i amb experiència. L'alternativa de lluïment pot esperar quatre anys, quan les coses funcionin millor. Ara és hora d'aplicar tots els coneixements per fer viable que Arenys superi la crisi amb nota. Fins ara ho ha aconseguit, tancant el mandat amb un superàvit important. Però els anys que vénen seran tant o més difícils, i necessitem un gran alcalde i un gran equip. Des d'ahir, quan vaig conèixer la notícia, el meu cap ha anat donant-hi voltes, i he arribat a la conclusió que teníem davant nostra la possibilitat de formar un equip de regidors i regidores, que han demostrat la seva vàlua. Però, a més, a aquest equip hi ha la possibilitat d'incorporar-hi un nou valor de la política arenyenca, com és el cap de llista de la CUP. Ja vaig comentar que el seu programa electoral era il•lusionador, i en tot cas li faltava coneixement de la realitat de l'administració pública, en aquest cas municipal. La barreja d'experiència amb il•lusió i claredetat d'idees, podria formar un equip idoni per a la nostra vila. Des que he arribat a aquesta conclusió, he pensat que ho havia de proclamar a cel obert. Perquè estem parlant de persones de vàlua contrastada, i això és el que es necessita ara. A l'amic Estanis li demano que esperi quatre anys a realitzar el seu somni. Estic convençut que ho pot entendre.

xfebrer De tot se n'aprèn De tot se n'aprèn Han passat quatre anys i s'ha complert un mandat municipal en què he participat activament, gràcies als meus companys del grup municipal, al PSC i als votants que varen confiar amb nosaltres. L'aritmètica va fer possible que formessin un tripartit, un model que en aquells moments es trobava en millors condicions que ara. Han estat quatre anys de treball, de dedicació moltes hores al dia i tots els dies de la setmana, amb encerts i errors, però sempre amb esperit de treball, de justificar la confiança que els electors ens havien dipositat, i en extensió a tota la vila. Durant aquests anys he intentat aplicar a l'administració aquells coneixements que tenia, per millorar la gestió, treure'n el màxim rendiment, comptant amb la col·laboració d'una bona part dels treballadors municipals. Però també he après i m'he enriquit, perquè el millor que pots aconseguir de totes les coses és l'aprenentatge. En acabar el mandat vaig decidir no repetir, perquè considerava que em faltava la il·lusió necessària per afrontar el repte de servir la vila. La política no era la meva professió i calia que entressin persones noves, disposades a donar-ho tot per tirar endavant el municipi. Entenc que tothom és honest amb ell mateix i amb els altres, i quan decideix presentar-se en unes eleccions, ho fa convençut que no hi va a buscar beneficis econòmics, sinó més aviat el contrari, però que hi opta voluntàriament sense esperar res a canvi. Les úniques satisfaccions són les paraules d'agraïment que al final del mandat he rebut, i el pensar que en alguna cosa bona he contribuït. I la cosa que més valoro és la capacitat de saber escoltar i donar resposta a les queixes i suggeriments rebuts. Estic satisfet de com ho he sabut portar, encara que no sempre he pogut solucionar els problemes exposats. I els arenyencs i arenyenques han tornat a parlar i amb els seus vots han decidit qui premiaven o deixaven en fals. I tots sabem per què. Tots som capaços d'aprendre la lliçó, d'escoltar el seu missatge entrelínies, i només esperen que actuem. En aquest cas, que actuïn. Esperarem uns dies. Els donarem temps... però hi ha algú que ha de moure fitxa, per a bé de tots, perquè ens adonem que ha entès el missatge. Que així sigui.

November 2009

xfebrer Exigim seny i compromís Exigim seny i compromís Han passat gairebé nou mesos des del meu darrer apunt al bloc. Això és el que he pogut comprovar després de molts problemes per recordar com ho havia de fer. Tenia, però ganes de comentar la notícia que surt aquest vespre a Internet sobre la publicació conjunta de 12 diaris catalans, demà dijous, d'una editorial en defensa de l'Estatut. Una lliçó per als partits polítics? Els diaris han estat capaços de consensuar un text i els nostres polítics són incapaços d'anar plegats en defensa del nostre Estatut. Ens estranyem de l'augment de la desafecció? no creieu que donen prou motius? L'Estatut, ens agradi més o menys, l'haguem votat favorablement o no, és fruit d'una gran negociació, amb desenganys i decepcions, però que al final el poble català va referendar. Des de fa uns tres anys estem vivint un serial esperpèntic digne de les pitjors sèries televisives, a l'espera de la decisió d'un Tribunal a qui se l'hi ha dit de tot i que té el prestigi per terra, i que fins i tot els més defensors, ho fan com a acte de misericòrdia més que no pas de respecte o reconeixement. No sé si cal tenir a punt un Pla B davant la possibilitat d'una sentència negativa per a l'Estatut i en conseqüència per als catalans, però si més no hem de tenir el convenciment que només un resultat positiu hi té cabuda i que si fricciona amb la Constitució, el que caldrà canviar haurà de ser la pròpia Constitució. No si val a fer partidismes capciosos, ni en un sentit ni en un altre. Cal que actuem com a ciutadans, professionals, pares o mares, esportistes, cantants, treballadors o empresaris... que exigim un respecte al nostre poble, la nostra nació i que no és just que un pacte a mala hora signat, bloquegi qualsevol possibilitat d'avançar cap a l'autogovern, com a nova etapa d'un camí que encara té marxa. Hem d'engrescar a més col·lectius, organismes, institucions i agrupacions de tot tipus, perquè es manifestin de manera conjunta a favor de la nostra constitució, per evitar que uns professionals del dret, agrupats en un Tribunal, puguin invalidar l'Estatut perquè no encaixa amb una Constitució que necessita una reforma, sense que per això hi hagi d'haver cap daltabaix. Cal actuar amb seny, argumentant el nostre posicionament i exigint arguments lògics a qui ho veu diferent, i no pas excuses de mal pagador. Tot és possible si hi ha voluntat, i el que hem d'exigir és aquesta voluntat, per no haver de trencar qualsevol tipus de diàleg i discussió.

March 2009

xfebrer Haydn i Mozart al Principal Haydn i Mozart al Principal Us vull parlar del concert programat per aquest dissabte 7 de març al Teatre Principal. Es tracta d'un concert a càrrec de l'Orquestra de Cambra de Vic, sota la direcció de Jordi Mora. En Jordi Mora té un currículum extens en direcció musical, i destaca, al meu entendre, per la seva capacitat de comunicació amb els músics i el nivell d'exigència tant per als components de l'orquestra com per a ell mateix. També recordo els anys que vaig estar a l'Institut Municipal d'Acció Cultural de Vic, en què organitzàvem els concerts pedagògics, perquè en Jordi ens explicava d'una manera molt entenedora, les obres que interpretava l'orquestra. Era realment una classe de música, amb il·lustració musical en directe, que engrescava a grans i petits. Aquest dissabte podrem escoltar dues simfonies de J. Haydn, el pare del simfonisme clàssic, la número 26 "Lamentatione" i la 30 "Alleluja", i el concert número 9 en Mi bemoll major K271, de Mozart. Es tracta d'un concert per orquestra i piano que comptarà amb la interpretació de Lluís Rodríguez Salvà, a qui la crítica musical ha descrit com a pianista de madura i profunda sensibilitat, temperament emocional i intel·ligència interpretativa que s’ha anat consolidant com un dels nous referents musicals del nostre país. Des d'aquí vull felicitar a l'Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran, per l'encert en organitzar aquest interessant concert, i al Teatre Principal que cada vegada ens presenta una temporada més atractiva i farcida de bons espectacles. I aprofito per engrescar-vos a assistir al concert, si encara queden entrades. No us ho perdeu!

June 2008

xfebrer La recompensa més valuosa La recompensa més valuosa Avui ha estat d'aquells dies agradables en què veus recompensat el teu treball, de la manera més valuosa possible, que surt de dins de la gent, sense necessitat de grans paraules. I tot això gràcies a la col·laboració de professionals que viuen intensament el treball que fan, com són la Isabel Artero i la Míriam Farelo. Avui havíem convocat les persones que des del mes de nombre passat han realitzat un o més cursos d'informàtica, dels nivells bàsic i inicial. Aquelles persones que necessitaven perdre la por a posar-se davant d'una pantalla i començar a navegar, escriure... Penseu que m'he arribat a trobar pel carrer qui se m'ha dirigit dient que li havíem canviat la vida. I això no es paga ni amb tot l'or del món. Veure que persones a qui el món de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) els ha hagafat ja de grans, o bé en situacions difícils per poder-hi entrar, el fet de tenir l'oportunitat de que algú els ensenyi les eines i aplicacions bàsiques, és tot una revolució personal. Unànimament han felicitat el tracte de la Míriam i la Isabel, que han estat les grans protagonistes del projecte, després dels i de les pròpies usuàries i, en aquest cas, alumnes dels cursos impartits. És per això que des d'aquí els vull agrair el seu interès i dedicació. Aquest migdia hem comptat amb la col·laboració de la Georgina Yglesias que, per aquells que no la conegueu (ningú d'Arenys de Mar), és única i segur que hi haurà qui n'escriurà memòries. La Georgina ha explicat la importància d'Internet i concretament de l'Skype, el Messenger, i darrerament el Facebook, en les seves estades arreu del món, per poder mantenir els seus contactes, la informació i notícies de la seva vila marinera. La Míriam ha presentat un video molt treballat, interessant i apropiat per a l'ocasió, que segur que algú de vosaltres podrà adjuntar el seu vincle, perquè ha estat tret de YouTube. Hem acabat l'acte lliurant un certificat a cadascun dels participants als cursos de "No et quedis al marge de les noves tecnologies", i "Clica l'estiu". El compromís municipal és de continuar i intensificar aquests cursos d'aprenentatge bàsic, després de l'estiu, i la confiança de continuar comptant amb la col·laboració d'arenys.org, amb la Míriam i la Isabel. Gràcies a tots i totes.

xfebrer La cultura de la participació La cultura de la participació M'he adonat que gairebé feia un any des del meu darrer escrit en aquest blog, el 14 de juny de 2007, i he pensat que podria actualitzar-lo parlant de participació, tot escoltant l'Stabat Mater, de Pergolesi, que em porta bons records, al mateix temps que em permet gaudir d'una filigrana musical. Us la recomano. Portem un any de mandat de govern i, tot i que l'anàlisi és constant, és un bon moment per reflexionar sobre la feina feta, el camí avançat i analitzar el que falta. En participació estem encara en fase de diagnòstic, encara que no només. El nostre país, i la nostra vila en particular, encara hem de recórrer molt camí per poder dir que la cultura de la participació té bona salut. Com en totes les coses, un n'ha d'aprendre i després posar-ho en pràctica. La participació vol tècnica i voluntat, per part de qui l'ha de posar en marxa i de qui l'ha de practicar, la ciutadania. A Arenys estem elaborant el Pla Director de Participació, el resultat del qual permetrà posar-lo en pràctica, i ho fem de manera participada. Aquest treball, però, no treu que no tinguem eines de participació que ja puguem fer servir. Seran més o menys bones, més o menys encertades, però el més important és fer-ne ús i avançar amb elles. Cal que les comissions i consells creats siguin mitjans per fomentar la participació i no es vegin com a culminació de res. I per aconseguir-ho s'hi ha de treballar des de dins i des de fora. Cal compartir confiança mútua, i això s'aconsegueix amb transparència i claredat, dient les coses pel seu nom i no decantant dubtes ni malfiances. El sistema polític que tenim és un sistema de democràcia representativa, que cada quatre anys renova la confiança de la ciutadania, i això és el que legalment té valor, però som molts que creiem que aquest sistema s'ha de complementar, que no substituir, amb uns elements participatius que acostin més la gestió pública a l'administrat, i això es pot fer de moltes maneres, però requereix la voluntat d'ambdues parts. En aquest mandat hi ha ganes d'impulsar-ho a fons, i ens cal la correspondència per part de la ciutadania, de més persones que es vulguin implicar en la vida pública, per aconseguir avançar com a poble, com a societat més justa i igualitària, amb més serveis i millors, i amb una vila que ens la sentim nostra i ens sentim orgullosos de pertànyer-hi. L'experiència participativa del Pressupost 2008 ha estat valorada positivament, i això ens engresca a iniciar el procés participatiu per al 2009, un procés que entenem de manera semblant a l'actual, i que presentarem d'aquí a uns quinze dies quan hagi passat per govern i presentada a tots els grups municipals amb representació a l'Ajuntament, però paral·lelament anirem treballant per trobar, entre tots, quin és el model que més bé encaixa a la nostra vila i que té més acceptació; el model que podrem planificar per al 2010.

June 2007

xfebrer Hem signat el pacte de progrés Hem signat el pacte de progrés Mai millor dit, avui els alcaldables del PSC, ERC i ICV, han signat el pacte de govern per aquest mandat. Un pacte que significarà progrés per a la nostra vila després de viure un dels episodis més grisos de la seva història. Aquesta tarda, a la sala d’actes de la Biblioteca P. Pare Fidel Fita, ha tingut lloc la signatura de l’acord de govern de les tres forces polítiques, que va arribar després d’interessants trobades programàtiques. La rumorologia més o menys intencionada podrà dir que el pacte ja estava fet d’entrada, o bé que tal o tal altra força política s’ha venut a no sé quina altra. El cert és que el pacte estava cantat vist en perspectiva, perquè les coincidències programàtiques són moltes, però ha estat un pacte treballat, a consciència, i amb un clar objectiu: treure Arenys de l’atzucac on s’havia entrat. I això només ho podien fer gent nova, gent que no ha estat governant durant el mandat que s’acaba. Demà passat, dissabte, a les 12 del migdia, hi ha convocat el Ple especial de constitució de la Corporació municipal. Avui, però, ha estat la formalització del que serà el proper govern local, i els simpatitzants que han assistit a l’acte, han manifestat la seva il·lusió i satisfacció per haver assolit l’acord de tres forces diferents, però amb moltes afinitats, personals i polítiques. Imagineu per uns moments, als integrants dels tres grups amb competències delegades de govern: la Isabel Roig o l’Oriol Ferran, amb el seu currículum professional i social; en Marc Soler, en Jordi Pera o en Quim Ponsarnau, amb l’experiència que acumulen en el món de l’empresa privada o en la pública; i en Tomàs Salazar, en Ramon Vinyes, que ja ha demostrat la seva capacitat de governar, o la Lorena Estrada, la més jove de la colla, però amb experiència política i ganes de donar-ho tot per aquests quatre anys de govern. Podeu ben bé imaginar-vos la il·lusió que em fa, i el respecte que em mereix l’oportunitat de compartir responsabilitat de govern amb aquestes vuit grans persones, sense oblidar-me dels altres que, sense formar part de l’equip, seran membres de la Corporació i també treballaran per fer d’Arenys la gran vila que tots volem, i dels vilatans i vilatanes, els grans beneficiaris del canvi. Dissabte comença un nou mandat, i ben aviat es podran veure els primers fruits.

May 2007

xfebrer A Arenys cal un pacte A Arenys cal un pacte Amb els resultats d’ahir diumenge, Arenys de Mar necessita un pacte per governar. Cal un pacte fort, coherent i que duri més d’un mandat. Un pacte fort per animar els abstencionistes a tornar a votar l’any 2011. Un pacte fort per deixar enrere el desgovern i la ineficàcia. Un pacte fort entre persones capaces de capgirar la vida política de la nostra vila, i retornar al camí d’on mai n’havíem d’haver marxat. El més important per als vilatans serà que el pacte el facin les persones per sobre dels partits. Els electors ens han demostrat que ja n’estan farts de partits polítics, i el que volen i necessiten són persones capaces de governar, de servir als arenyencs i arenyenques, d’avançar plegats, amb més transparència i participació. El millor pacte és evident, no cal ser massa llest, i la gent l’està demanant directament o indirecta. Només cal fixar-se en les intervencions a arenyautes, llegir els diferents blogs, participar en les converses... fa massa temps que la majoria d’arenyencs demanaven el canvi, es queixaven dels regidors i alcalde, i els resultats electorals han estat evidents. No ha servit de res tot el joc brut dels darrers dies, de les darreres hores; ni l’entrevista radiofònica a la regidora Asénsio, el dia de reflexió; ni la recerca i captura d’avis i àvies residents; ni el repartiment de pastissos del regidor pastisser. El gran esforç per contrarestar la davallada temuda, no ha evitat la pèrdua de dos regidors. Haurem de valorar més a fons el fenomen de l’abstenció, de la davallada de vots de gairebé tots els partits, però ara és hora de confeccionar el pacte que ha d’afavorir tots els ciutadans i ciutadanes, hagin o no votat, ho hagin fet pels partits guanyadors o perdedors. Ara és l’hora d’analitzar quines persones, de les 17 que representaran el Consistori arenyenc, hauran de liderar aquest canvi somniat per molts i que avui pot ser realitat. No és el moment de protagonisme, ni de mirar la conveniència particular o partidista. És el moment de valorar la conveniència per a la nostra vila, d’escollir les millors opcions per governar amb eficàcia, i només així podrem presentar-nos davant els electors, amb la cara alta, tot demanant més participació electoral. Si ens perd l’interès personal, les ànsies de poder o de reconeixement, no farem cap favor a la democràcia i abans de quatre anys, els arenyencs ens demanaran responsabilitats, per haver caigut en el mateix error. La responsabilitat de les 17 persones que el dia 16 serem nomenats regidors, passem a governar o a l’oposició, és molt alta. Cadascun dels vots que hem recollit són un compromís amb la ciutadania, i no podem defraudar-los. Qui no ho tingui clar s’ha equivocat, i encara és a temps de sortir-se’n. El futur d’Arenys i dels seus habitants no és cap broma, i no s’hi pot jugar.

xfebrer A la recerca del vot a les residències A la recerca del vot a les residències Avui, mentre la fèiem petar amb uns amics, m'han preguntat: ja heu organitzat la recollida d'avis perquè us votin el diumenge? Jo, que no els entenia, els hi he dit que no sabia a què es referien. L'acompanyament dels avis i àvies de les residències, fins a les meses electorals, m'han explicat. Allò que sempre fa tal partit, han afegit. Jo els he dit que teníem l'àvia d'una candidata nostra que l'aniríem a buscar, i també una militant, una una mica gran, que viu al Pla dels frares. No home no! han exclamat. No volem pas dir això. Es tracta que el matí de diumenge, un regidor o regidora passi per les residències a repartir sobres de votació del vostre partit. Després cal que alguna persona vostra, que no vagi a les llistes, passi amb un cotxe gran i el vagi omplint d'avis. No sabies que això, a Arenys sempre ho ha fet el partit tal? He hagut de confessar que no; que jo em pensava que això no passava, i els he fet una pregunta: Ja ho saben les monges o els directors o directores de les residències. La pregunta ha quedat a l'aire.

xfebrer Atenció amb les promeses _original

xfebrer Lluís Danés convenç _original

xfebrer El PP d'Arenys exporta alcaldables El PP d'Arenys exporta alcaldables Amb aquest títol havia d'haver encapçalat el meu post d'avui a xfebrer.blogspot.com, però ja l'havia triat (l'empadronament dels candidats). Ha estat buscant informació sobre aquest tema que he descobert que l'alcaldable de Bordils, pel Partit Popular, és un arenyenc. Es tracta del Sr. Pedro Rosell Tremoleda. Curiositats electorals. Un dia podríem parlar de la necessitat o no d'estar empadronat al municipi on ets presentes. Segur que seria un bon debat.

xfebrer Ens prenem seriosament els plens municipals _original

April 2007

xfebrer La incapacitat de complir els acords de Ple _original

March 2007

xfebrer No vull substituts, sinó col·legues No vull substituts, sinó col·legues Darrerament la secció de blocs d’arenyautes està molt animada, fins al punt de competir amb la llista de correu. És bo poder llegir opinions, arguments i crítiques, i això és el que també hauria de passar a la Casa de la Vila. No vull substituts, com llegia un dia d’aquests, perquè no plego. No passo d’un lloc a un altre, sinó que continuo al mateix lloc, opinant sobre allò que crec i discutint sobre allò que no estic d’acord. En tot cas em comprometo, si els arenyencs i arenyenques ho consideren oportú, a treballar encara més, i amb responsabilitat, per aconseguir tot allò que he demanat durant molt temps. No és hora d’agafar el relleu, sinó d’ampliar el nombre d’arenyautes que emeten opinió, perquè els interessa el present i futur d’Arenys, i no s’acontenten amb anar passant dies, mesos i anys. Els escrits de l’Enric, de la Teresa, de la Waropa, de la Isabel, ara que s’ha animat a obrir el seu blog, i al de molts altres, són importants per mantenir viu l’interès per Arenys, per la seva gent, per la nostra manera de relacionar-nos i respectar-nos. Aquest és l’obsequi que ens ofereix arenys.org, a qui els hem d’agrair molt en noves tecnologies, però també en clau de vida arenyenca.

February 2007

xfebrer La Teresa Verdura no se'n va a casa _original

xfebrer Les parelles lingüístiques _original

xfebrer El Medi Ambient a la Biblioteca _original

xfebrer El govern municipal incompleix el Reglament El govern municipal incompleix el Reglament El 13 de setembre de 2006 enviava el següent escrit a arenyautes. Que cadascú en faci la lectura que vulgui: El Ple Municipal d’'Arenys de Mar del dia 24 de maig de 2006 va acordar aprovar inicialment el reglament regulador de l’'òrgan complementari Defensor del Ciutadà (són paraules textuals), i així es va fer públic al BOP núm. 141 de 14 de juny, i al DOGC núm. 4658 de 20 de juny. Com que durant l’'exposició pública no s'’hi ha presentat cap reclamació ni al·legació, ha quedat aprovat definitivament. Al BOP núm. 218 d’'avui dia 12 de setembre s'’ha publicat el text íntegre. Tal com diu la seva disposició final segona: “El Defensor/a del ciutadà s’'haurà de nomenar en el termini de tres mesos a comptar des de l'’entrada en vigor d’'aquest reglament”. D'aquesta manera, tot fa pensar que abans d'acabar l'any, Arenys tindrà aquesta figura, prevista al Reglament de Participació Ciutadana que es va aprovar a l'anterior legislatura. N'hi ha d'altres, com els consells municipals de participació, que continuaran hivernant.

January 2007

xfebrer Per un aeroport intercontinental a Barcelona _original

xfebrer Un Ple vist i no vist, però... m'ha quedat un dubte _original

xfebrer Els Reis han estat esplèndits _original

December 2006

xfebrer EL Ple del mandat _original

xfebrer Bon Nadal _original

xfebrer El regal de l'EMA _original

xfebrer El pessebre municipal

xfebrer Escarabat morrut

November 2006

xfebrer Polònia no pot amb Nocturn	xfebrer Un Ple res de normal _original	xfebrer Roda de Premsa del PSC _original	xfebrer (A)punts d'Història _original	xfebrer Museu Mollfulleda de Mineralogia _original	xfebrer Camí de mar _original
xfebrer Blanchar plega per tornar-hi	xfebrer Pressupost Municipal 2007 _original	xfebrer El desplegament de Ràdio Arenys _original

October 2006

xfebrer Salvador Espriu, per Agustí Espriu _original

xfebrer Primera aportació al meu nou bloc _original